<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Comissió en Defensa de la Sanitat Pública de la Favb | Carrer</title>
	<atom:link href="https://carrer.cat/autor/comissio-en-defensa-de-la-sanitat-publica-de-la-favb/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://carrer.cat/autor/comissio-en-defensa-de-la-sanitat-publica-de-la-favb/</link>
	<description>Revista Carrer</description>
	<lastBuildDate>Thu, 14 Sep 2023 14:42:35 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=7.0.3</generator>

<image>
	<url>https://carrer.cat/wp-content/uploads/2023/05/cropped-Carrer-logotip-web-32x32.png</url>
	<title>Comissió en Defensa de la Sanitat Pública de la Favb | Carrer</title>
	<link>https://carrer.cat/autor/comissio-en-defensa-de-la-sanitat-publica-de-la-favb/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>La participació ciutadana en salut</title>
		<link>https://carrer.cat/article/la-participacio-ciutadana-en-salut/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[fatmin]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 10 Jul 2019 10:06:46 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[participació ciutadana]]></category>
		<category><![CDATA[salut]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/art_cles_carrer/la-participacio-ciutadana-en-salut/</guid>

					<description><![CDATA[<p>Des de 1978 la Conferència d’Alma Ata i l’OMS han promogut que la participació comunitària obrís a la ciutadania la possibilitat de ser agent del desenvolupament i la millora de la salut. Mitjançant el millor coneixement de la situació i amb l’incentiu de resoldre els problemes comuns, la participació comunitària s’entén des d’aleshores com l’inici [&#8230;]</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/la-participacio-ciutadana-en-salut/">La participació ciutadana en salut</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Des de 1978 la <strong>Conferència d’Alma Ata</strong> i <strong>l’OMS</strong> han promogut que la participació comunitària obrís a la ciutadania la possibilitat de ser agent del desenvolupament i la millora de la salut. Mitjançant el millor coneixement de la situació i amb l’incentiu de resoldre els problemes comuns, la participació comunitària s’entén des d’aleshores com l’inici d’un <strong>procés d’assumpció de responsabilitats per part dels individus i les famílies</strong> sobre el benestar propi i de la col·lectivitat i, en conseqüència, la promoció de les accions necessàries.</p>
<p><strong>Dubtosa eficàcia a casa nostra</strong><br />
En el nostre entorn, la participació s’ha aturat a les institucions i els representants, però no arriba gaire més enllà.</p>
<p>La participació en el CatSalut està organitzada per mitjà del <strong>Consell de Salut</strong> amb més de 30 persones i mínima i dubtosa participació ciutadana, i els <strong>Consells de Participació de les Regions Sanitàries</strong>. A la ciutat de Barcelona aquests darrers són els anomenats <strong>Consells de Salut dels Districtes Sanitaris</strong> i no acaben de complir la funció participativa, segons l’experiència de la Comissió de Sanitat de la Favb.</p>
<p>Creiem que <strong>hem d’anar més enllà</strong>, escurçar la distància entre els Consells de Salut dels Districtes i la comunitat.</p>
<p>Creiem que un <strong>consell participatiu de centre</strong> pot ajudar a incidir des de la realitat immediata i des de les necessitats detectades als centres d’atenció sanitària. Per això demanem la <strong>implementació d’una reglamentació</strong> dels Consells de Centre d’Atenció Primària que incloguin un contingut i un funcionament que permetin avançar en millores.</p>
<p>Una estructura similar ha sigut desenvolupada pel Departament de Serveis Socials en la reglamentació de les residències assistides i ha demostrat ser una bona eina perquè la comunitat incidís en el seu funcionament.</p>
<p>En línies generals, voldríem un consell amb contingut conegut amb anticipació suficient a la seva realització i acordat entre els seus components que es trobés dues o tres vegades a l’any si no hi ha una necessitat excepcional.</p>
<p>Aquest consell hauria de servir en primer lloc per conèixer el funcionament del mateix centre, revisar paràmetres com l’accessibilitat, la coordinació amb els especialistes i centres de referència i el compliment dels acords del consell en les successives trobades. Les reunions d’aquests consells haurien de ser <strong>obertes a les associacions de veïns i veïnes</strong> dependents del centre i els acords assolits haurien de ser públics.</p>
<p>Entenem que els Consells de Districte, que han de tenir continguts també coneguts amb anticipació, no han d’estar exempts de donar raó del compliment dels acords previs i han de servir per al debat i la informació dels principals problemes de salut de la ciutat, en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública, en el format que els sembli més adient i productiu. Quedaria per als consells de centre l’aplicació que es pugui desprendre de les seves informacions, debats i conclusions.</p>
<p><strong>Propostes per als consells dels centres sanitaris</strong></p>
<ul>
<li>Consells regulars dos o tres cops a l’any i consells extraordinaris si hi ha motius que ho requereixin i són importants per als usuaris.</li>
<li>Aquests consells haurien d’estar formats bàsicament per les associacions veïnals i els representants del centre, amb la possibilitat de convidar persones determinades segons el tema que es tracti o d’admetre la presència de persones particulars interessades.</li>
<li>Paritat en la presència de totes les associacions de veïns i veïnes del barri</li>
<li>que el tinguin com a centre de referència.</li>
<li>Publicació de la composició del Consell de Participació a cada centre.</li>
<li>Elaboració d’actes públiques de cada reunió.</li>
<li>Seguiment de les propostes acordades.</li>
<li>Aportar les reclamacions greus.</li>
</ul>
<p><strong>Un ampli marc legal que empara la participació</strong></p>
<p><strong>Constitució espanyola</strong>. Drets fonamentals, article 23.1: “Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurament elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”.</p>
<p><strong>Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya</strong> (15/1990). S’hi esmenta a la participació comunitària en la formulació de la política sanitària i en el control de l’execució. Configura els òrgans de participació comunitària adscrits al Servei Català de la Salut: Consell de Salut de Catalunya (òrgan central), consells de participació de les regions sanitàries i consells de participació dels sectors sanitaris (de caràcter territorial).</p>
<p><strong>Recomanació del Consell d’Europa</strong> R (2000) 5, relativa al desenvolupament d’estructures de participació dels ciutadans i pacients en el procés decisori en l’àmbit sanitari.</p>
<p><strong>Estatut d’Autonomia de Catalunya</strong>, 19 juliol de 2006. L’article 43 estableix que la participació i la representació de la ciutadania han d’orientar els poders públics en l’exercici de les polítiques públiques.</p>
<p><strong>Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic</strong> (2/2014), de 27 de gener (nou article -10 bis-). Estableix que la participació de la societat civil en el sistema sanitari públic de Catalunya s’articula mitjançant el Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut d’adscripció al Departament de Salut. La Llei 3/2015, de l’11 de març modifica els apartats 5 i 6 per introduir canvis en les funcions dels consells de regió i infraregió.</p>
<p><strong>Llei de consultes populars</strong> no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana (10/2014, del 26 de setembre).</p>
<p><strong>Llei de transparència, d’accés a la informació pública i bon govern</strong> (19/2014).</p>
<p><strong>El Decret dels òrgans de participació comunitària en el sistema públic de Catalunya</strong> (201/2015) de setembre regula el desplegament d’òrgans de participació comunitària i de base territorial.</p>
<p><strong>Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques</strong> (39/2015, d’1 d’octubre).</p>
<p><strong>Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària</strong> (actualització de 2015). Reconeix el dret de les persones a participar com a agents actius en el sistema sanitari, per mitjà de les institucions, els òrgans de representació comunitària i les organitzacions socials.</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/la-participacio-ciutadana-en-salut/">La participació ciutadana en salut</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
