En primer lloc, patí la transparència de l’acció política i la participació ciutadana en el disseny d’aquests esdeveniments. Tal com després es va demostrar, la urgència dels processos constructius erosionà els mecanismes adients d’adjudicació i la consulta al veïnatge va ser inexistent. S’obviaren requisits mediambientals -declaracions d’impacte- a més de les mateixes ordenances i regulacions municipals -afeccions al patrimoni protegit-. Es van malbaratar milions d’euros per fer pujar infraestructures del no-res i per apropiar-se -prèvia rehabilitació amb diners de tots i totes- d’antigues instal·lacions en desús, que el veïnat reivindicava des de feia temps per suplir l’atàvica mancança d’equipaments públics d’estos barris obrers i exindustrials. En ocupar sense miraments terrenys que estaven pendents d’ordenació urbanística, afegiren tal complexitat a la solució final, que, una vegada passat el sarau, els espais ocupats i les caríssimes instal·lacions restaren durant lustres inutilitzats, es degradaren davant dels nostres ulls i necessitats, com un decorat d’una distopia urbana, soterrant l’opció d’uns barris mariners vivibles, diversos i equilibrats amb la iniciativa privada.

Sense ànim de llistar-les per la seua importància, hi ha un bon enfilall de paleses conseqüències indesitjades, específiques de la celebració de la Copa de l’Amèrica a València: sòl del futur Pla d’Actuació Integrada (PAI) del Grau encara sense descontaminar; afecció a ecosistemes fluvials i costaners sense mesures correctores per absència de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA); deute inassumible que ha paralitzat durant dècades el desenvolupament urbanístic de la zona; servitud del disseny del PAI del Grau respecte al Circuit Urbà de Fórmula 1; cap incidència positiva als esports de la vela o automobilisme aficionat… I n’hi ha de més.

Efecte dominó

Potser no seran aquestes mateixes, però podem assegurar que en qualsevol lloc on es dispute esta competició hi haurà -a banda de les molèsties i restriccions durant la competició- externalitats negatives que patiran els veïns i veïnes directament afectats, i també, per les despeses públiques a satisfer, tota la resta de la ciutadania.

I per acabar, no menys important, és possible que també aparega un efecte dominó perniciós: al final de tot el procés i per la seua situació privilegiada prop de la riba, estos espais i instal·lacions revindran molt atractius per al sector immobiliari, els poders públics voldran compensar la despesa i obtindre un retorn econòmic i els lliuraran a la iniciativa privada sense a penes regulació, el que causarà: privatització de l’accés a la làmina d’aigua en les dàrsenes ocupades; pèrdua d’oportunitat de radicar equipaments i serveis públics; i gentrificació i turistificació dels barris a tocar del recinte portuari.

És veritat que aquests esdeveniments “posicionaren València al món” -segons la neollengua política-, però esta visibilitat no va resultar en cap benefici a llarg termini per a la gent i sí més desigualtat entre els barris del districte marítim i els del centre, que han continuat donant-nos l’esquena.

Esperem que cap altra ciutat s’ofegue enlluernada pels cants de sirena de la Copa de l’Amèrica o, almenys, en cas de ser així, que hi haja un pla per a l’endemà que compte amb la participació veïnal i perquè no tornen a ser els ciutadans i ciutadanes els que paguen la festa que només gaudiran i de la que trauran profit uns pocs privilegiats.

* Vicent Martínez i Sebastià és vicepresident de l’Associació Veïnal del Grau i portaveu de la Plataforma el litoral per al poble (Pelpap).

L'entrada La Copa de l’Amèrica o la festa de les sirenes ha aparegut primer a Carrer.