A Infermeres de Catalunya, els sindicalistes Maria Jurado, del CAP Poblenou, i Toni Blasco, del CAP Sant Rafel d’Horta-Guinardó, veuen clar l’origen de la situació: “Les direccions dels CAP de Barcelona han comptat amb un pressupost pràcticament nul per poder atendre les necessitats de la població” sobrevingudes durant l’estiu. Això ha fet que els horaris d’atenció al públic s’hagin reduït en alguns centres, i fins i tot també l’oferta de serveis. Com a conseqüència, les visites dels metges de referència durant els pròxims mesos s’han anant col·lapsant.

Pel que fa a la contractació de nous professionals, el delegat de CCOO al Barcelonès Nord, Felix Oliván, reconeix que hi ha categories en les quals és difícil trobar candidats, però manté que “molts dels que hi ha no volen treballar a l’ICS [Institut Català de la Salut] per la manca d’estabilitat i de seguretat laboral, un problema que ve de lluny i que CCOO ha denunciat de manera reiterada”. Oliván recorda que també s’han tancat llits d’hospital.

La Intersindical denuncia que “l’absència de substitucions i renovacions a l’estiu és una retallada encoberta que s’està normalitzant any rere any”, afirma Marton. I un altre problema: “Algunes visites que la resta de l’any haurien entrat per programació han estat ateses per metges d’urgències”, explica Mònica Parrilla, delegada de CCOO i treballadora del CAP Drassanes. “Molts pacients, en no trobar el seu metge de referència, es veuen obligats a col·lapsar els serveis d’urgència per temes que podrien haver estat resolts en atenció primària”, confirmen els infermers Blasco i Jurado, que reclamen una salut que no treballi des de la urgència, sinó amb els mitjans adequats.

Els resultats de tot això són prou coneguts: menys serveis actius, menys temps de dedicació, llargues cues de pacients i una falta efectiva de resolució d’algunes situacions, indica Infermeres de Catalunya. Marton, de La Intersindical, assenyala que, “els pacients reben atenció molt més tard, amb menys temps i amb menys continuïtat”, la qual cosa empitjora la qualitat del servei públic. L’activista denuncia que “hi ha retards en proves diagnòstiques i seguiment de crònics”, cosa que genera “menys capacitat de resposta davant de les urgències i més derivacions a urgències hospitalàries”. La sindicalista creu que això té l’efecte d’empitjorar “la confiança en el sistema sanitari” i, alhora, “incrementa les desigualtats”.

Les professionals també pateixen

Amb tot, la ciutadania no és l’única afectada: “Les professionals que han treballat al juliol i l’agost han estat bastant soles”, descriu Parrilla, que destaca que aquest personal ha hagut d’assumir més tasques i això ha generat una sobrecàrrega de feina. Per la seva banda, Jurado reivindica el paper de les professionals: “Han estat qui han treballat i resistit la situació, a costa de la seva salut i benestar, per no provocar més col·lapses en un sistema sanitari precari”. Entre la plantilla, afegeix Marton, “el malestar psicosocial augmenta i això té un impacte directe en la salut dels professionals, en la seva motivació i en la qualitat de l’atenció que poden oferir als usuaris i usuàries”. “El personal està absolutament esgotat, assumint tasques que van molt més enllà del que és raonable i sense cap reforç estructural”, afirma.

La Intersindical reclama garantir les substitucions necessàries a partir d’una planificació anticipada. Alhora, defensa que cal “estabilitzar plantilles” i “augmentar el finançament de l’Atenció Primària”. En aquest sentit, denuncia la improvisació de cada estiu dels darrers governs. Una improvisació que “carrega tot el pes sobre els treballadors i les treballadores”, diu Marton. “Exigim un canvi estructural i anunciem que seguirem pressionant perquè es garanteixi una cobertura digna i justa”, conclou.

Parrilla recorda la importància de la Primària per promoure la salut pública i assenyala que “un bon abordatge en aquest nivell pot evitar que la saturació arribi als hospitals, sempre que s’apliqui amb una perspectiva comunitària i preventiva”. “La demanda principal de CCOO és que es disposi d’una plantilla estructural suficient, i reclamem partides extraordinàries per garantir contractacions addicionals quan la pressió assistencial ho exigeixi. Moments com ara les vacances d’estiu i nadalenques, els períodes de major incidència de la grip o les vacunacions i altres pics assistencials requereixen, com a mínim, més personal de suport”, conclou Oliván.

Més diners per a la primària

La petició de reforçar el pressupost i la plantilla és una de les reivindicacions comunes entre la majoria dels sindicats i organitzacions ciutadanes com el FoCAP i Marea Blanca. L’objectiu és assolir millors condicions de treball, i, alhora, millorar el servei públic i l’atenció. Les organitzacions han reclamat durant anys que es dediqui el 25% del pressupost del CatSalut a la Primària, per fer una aposta clara per la salut pública. És una campanya de llarga durada impulsada pels moviments socials per la salut pública. El pressupost de la Primària va ser, segons el FoCAP, només el 13% del pressupost sanitari català el 2023, molt lluny del que es demana. El context polític i social i la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat no afavoria l’augment. El març del 2024, Salut anunciaria que destinarà el 30,5% del pressupost a la Primària.

L'entrada Un estiu sense substitucions deixa els CAP sota mínims  ha aparegut primer a Carrer.

A la ciutat de Barcelona hi ha 13.055 places residencials per a gent gran. 3.942 persones estan en llista d’espera al seu domicili o en situacions d’ingrés temporal. 4.121 que ja resideixen en algun centre estan en una llista d’espera per canviar a una plaça d’un lloc diferent per diferents motius. Les informacions de què disposem sobre aquestes persones provenen de familiars i amics, ja que es troben en una mena de llimbs que com veurem més endavant impossibilita tenir-ne una informació directa.

Gairebé tots els centres estan gestionats per empreses privades amb afany de lucre. Els preus que paga l’Administració com a tarifa diària pel grau més alt de dependència oscil·la entre els 61,5 i els 49,2 euros al dia. No cal ser gaire llest per veure que són quantitats totalment insuficients per garantir el benestar, pagar sous decents a les cuidadores i a més obtindre beneficis.

Tot i que són nombroses les queixes expressades pels familiars sobre manca de personal, baixa qualitat del menjar, insuficient manteniment amb deteriorament de les instal·lacions, falta de material d’higiene personal, deficient atenció mèdica i minsos programes de rehabilitació, les administracions responsables, Generalitat i Ajuntament, no saben res ni responen.

Podem dir que les persones grans ingressades en residències i en situació de dependència pateixen maltractament.

Maltractament institucional perquè no es destinen els recursos necessaris, no hi ha control ni auditories per saber si es compleixen les condicions dels contractes d’adjudicació, no tenen dret com la resta de persones de la ciutat a tota la cartera de serveis sanitaris ni a continuar sent atesos pel seu metge o metgessa de família. Tampoc se’ls té en compte en els plans de salut estacionals (Pla Integral d’Urgències a l’hivern i Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor a l’estiu).

Maltractament social perquè amb l’actual sistema d’adjudicació de places no poden quedar-se al seu barri i a vegades ni a la ciutat, lluny d’amics, familiars i entorn conegut. No poden exercir els drets de ciutadania com el dret a votar i a la participació social.

Creiem que l’Ajuntament de Barcelona hauria de tenir les competències sobre la qualitat de vida d’aquestes persones que també són veïns i veïnes de la ciutat. Hauria d’exercir una tutela activa que vetllés perquè tinguin cobertes totes les necessitats i poder viure dignament.

Relacionem algunes recomanacions i canvis que permetrien avançar en aquest sentit.

• Lideratge polític de l’Ajuntament de Barcelona, com a nivell de govern més proper a la ciutadania, que vetlli perquè es garanteixin tots els drets de les persones grans “institucionalitzades” a la ciutat de Barcelona, mitjançant el desenvolupament ple de les competències recollides en la Carta Magna municipal. Molt especialment per mantenir el dret a la participació democràtica i a votar.
• Modificar i actualitzar la cartera de serveis socials de 2010. Que la ràtio de professional gero-cultor per a les persones més dependents, de grau 3, sigui com a mínim de 1 per a cada 8 persones.
• Millores en el manteniment de les infraestructures i els equips.
• Exigir que els requisits dels concursos no siguin de menys qualitat que els especificats a la cartera de serveis.
• Publicació de llistes d’espera actualitzades i sectoritzades territorialment perquè els interns puguin romandre a prop del seu entorn.
• Accés a la totalitat de la cartera de serveis sociosanitaris com la resta de ciutadans. Molt especialment als d’Atenció Primària.
• Mecanismes democràtics de participació en el funcionament dels centres. I facilitar la participació dels moviments veïnals del territori.
• Fer públiques la composició i les actes dels Consells de Participació de Centre.
• Fer com a mínim una inspecció anual de cada residència i publicació del resultat.
• Aplicació de la Llei de Transparència a les residències finançades amb diners públics.
• Dignificació del treball dels professionals que cuiden.

Les institucions publiciten contínuament nombrosos programes que diuen voler resoldre la situació de la gent gran: abordatge del maltractament a les persones grans, plans comunitaris sobre la solitud no desitjada, la visió de gènere en programes d’atenció… Però tots exclouen les persones dites “institucionalitzades”. Són persones que ja només existeixen per als seus familiars, si en tenen.

L’Ajuntament, que teòricament treballa per a totes les persones que viuen a la ciutat, s’ha de fer responsable de la cura de les que viuen en les residències assistides, que treballin en bones condicions les persones que les cuiden i del foment de la participació en el seu entorn.

L'entrada La ciutat que no estimava la gent gran ha aparegut primer a Carrer.

Més d’11.000 persones
Segons dades del 2017, a la capital catalana hi ha 193 residències assistides per a gent gran, on viuen gairebé 11.300 persones. La gran majoria són centres privats, però fins i tot en aquells que són de titularitat pública, la gestió recau sovint en mans privades i en nombrosos casos en empreses amb ànim de lucre. En el manifest Per unes residències assistides per a gent gran on es pugui viure dignament, impulsat per la vocalia de Sanitat de la Favb, se subratlla que “a algunes d’aquestes empreses se les coneix per activitats com per exemple la construcció i no per tasques assistencials, i el primer que han fet després de guanyar el concurs ha estat acomiadar personal”.

Els gegants corporatius més significatius amb presència al sector són Clece, filial del grup ACS -dirigit pel president del Real Madrid, Florentino Pérez-, i OHL, que a Barcelona gestiona sis residències públiques a través d’una unió temporal d’empreses (UTE) amb Asproseat. El president d’OHL és Juan Miguel Villar Mir, que va ser ministre d’Hisenda entre desembre de 1975 i juliol de 1976 -per tant, sense que s’hagués assolit la democràcia- i que apareixia als papers de Bárcenas com un dels constructors que va fer donacions il·legals al PP a canvi de l’adjudicació de contractes públics.

Precisament al voltant de les residències públiques -propietat de la Generalitat- que gestiona la UTE formada per OHL Ingesan i Asproseat s’han gestat bona part de les denúncies pel pèssim serveis que es dona als usuaris. En concret, la UTE gestiona les residències de Mossèn Vidal i Aunós (Sants), Alchemika (Sant Martí), El Molí (Nou Barris), Bon Pastor (Sant Andreu), Bertran i Oriola (Ciutat Vella) i Poblenou, al barri del mateix nom. En tots els casos l’esquema és similar. La UTE va aconseguir la gestió de la residència gràcies a presentar l’oferta econòmica més baixa -en aquest tipus de concursos la valoració econòmica és la que atorga una major puntuació i, per tant, la decisiva a l’hora de determinar qui el guanya- i a partir d’aquí se li han anat acumulant queixes dels familiars dels usuaris.

Retallada de personal
Fa uns mesos va sorgir una coordinadora de familiars de les sis residències gestionades per OHL per denunciar la situació i guanyar força a l’hora de reclamar canvis. José Luis Olivé, amb familiars a la residència Mossèn Vidal i Aunós i membre de la coordinadora, explica a Carrer que el gran problema és la retallada de personal cuidador, que en el centre de Sants, per exemple, ha passat de tres a dues persones per planta, un fet que perjudica greument l’atenció d’unes persones usuàries que, en molts casos, tenen un elevat grau de dependència. “Ens hem trobat amb situacions com que no els canviïn de roba quan toca, que l’edifici té un nivell de manteniment deplorable i compti amb materials molt deteriorats i que la neteja estigui lluny de ser òptima”, relata. En un comunicat, la coordinadora denuncia que a les cinc residències es repeteixen “deficiències en l’atenció mèdica”, falta de materials bàsics, i una qualitat ‘deficient’ dels aliments, que a més a més són “pocs equilibrats”.

Per tot plegat, la coordinadora ha portat a terme diverses accions, com ara concentracions de protesta, recollida de signatures -només en el cas de la residència de Sants se n’han aconseguit més de 7.000- i trobades amb representants de l’Ajuntament i la Generalitat -que integren el Consorci de Serveis Socials de Barcelona- i amb la Síndica de Greuges de la ciutat. Entre d’altres qüestions, els familiars el que reclamen és que es retorni al nivell d’atenció anterior a l’entrada d’OHL, és a dir, que es desfacin les retallades de personal i, per exemple, tornin a treballar tres cuidadores per planta.

La vocalia de Sanitat de la Favb va un pas més enllà i vol que les residències públiques tinguin una “gestió pública”, que s’augmentin els recursos per garantir una atenció de qualitat i uns bons programes de rehabilitació i que hi hagi un pla general participatiu per definir les necessitats del col·lectiu de la gent gran que hi resideix.

Sense resposta de la Generalitat
Les famílies afectades i les entitats veïnals han reclamat a l’Ajuntament de Barcelona una major implicació per millorar l’atenció, però la resposta del consistori és que el seu marge d’actuació és limitat, perquè al cap i a la fi és la Generalitat qui s’encarrega d’adjudicar la gestió de les residències de la seva propietat. En el moment de tancar l’edició, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies no havia contestat les preguntes de Carrer sobre la qüestió, però el Diari del Treball va assegurar que fonts del departament havien indicat que s’estava treballant amb la gestora -és a dir, OHL- per millorar “l’organització del servei”. La versió de l’empresa, recollida pel mateix mitjà, és que la companyia “treballa contínuament per a la millora de la qualitat assistencial”.

L'entrada Front veïnal per reclamar atenció digna per a la gent gran ha aparegut primer a Carrer.