Fonts de la Cambra confirmen que negocia amb el Consistori els últims “serrells” per “tancar els acords”, que requeriran una aprovació definitiva dels òrgans de Govern municipals. Tant el conveni general com el contracte d’arrendament “estan en tramitació, però no s’han formalitzat”, confirmen portaveus del govern Colau. En un comunicat, la Favb i les associacions veïnals del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim han titllat l’operació d’“escàndol en tota regla” per la “privatització de facto d’un sòl públic”.

Lloguer municipal durant 35 anys

La iniciativa s’ha publicitat molt poc, el que ha afavorit la difusió de dades errònies i confusions. L’abril del 2019, la tinent d’alcaldia Janet Sanz i l’aleshores president de l’entitat Miquel Valls van firmar un conveni que actualitzava el del 2006, afegint-hi el lloguer municipal. Aquest nou acord es va aprovar al plenari de Barcelona el 3 de maig, a tres setmanes de les eleccions. Segons aquests documents, l’Ajuntament llogarà 13 de les 21 plantes del futur edifici, que suposen més de 12.000 m² per a oficines i arxius, i amb capacitat per a un miler de treballadors, que ara estan dispersos en espais de lloguers més cars. L’arrendament seria per “no menys de 35 anys” a partir del lliurament, que es preveia per al 2022, però que ja s’estima per a la segona meitat del 2026. El preu màxim que pagarà el Consistori són 13,8 euros/m², és a dir, uns 4,4 milions d’euros anuals amb l’IVA inclòs.

Possible pèrdua de sòl públic

La cessió d’ús firmada el 2006 donava dret a la Cambra a comprar el solar municipal. De moment, l’interessada no té decidit si ho vol fer o no. Si no s’efectua la compra, l’edifici ja construït i en funcionament passaria a mans municipals l’any 2085. En cas contrari, el terreny es privatitzarà i el Consistori serà un llogater més de l’immoble.

El projecte acumula un gran retard, primer a causa de la crisi immobiliària i més tard perquè va ser qüestionat dins la mateixa Cambra després de la victòria de la candidatura independentista Eines de País. Entre una cosa i altra, va quedar obsoleta la data límit (2020) per a la compra d’un edifici que no s’havia ni començat a construir. Així, entitat i Consistori van pactar el setembre del 2021 allargar l’opció de compra del terreny fins al juny del 2030. “El nou preu fixat és de 16.152.000 euros, actualitzable anualment amb l’IPC”, indiquen fonts municipals.

Externalització de l’obra

Per complicar més l’operació, la Cambra vol recórrer a un inversor privat que financiï la construcció de l’edifici. Fonts de l’ens empresarial confirmen que preveu treure a licitació “a principi del segon trimestre del 2023” un contracte per construir el gratacels, llogar-ne les plantes i fer-ne el manteniment durant 35 anys. Passat aquest termini, la Cambra recuperaria el control de l’espai. L’ens empresarial li pagaria a aquest tercer uns 5,5 milions d’euros anuals. Ja disposa de llicència d’obra i calcula que, un cop adjudicat el contracte, la nova seu pot estar enllestida en 30 mesos.

Dos milions a fons perdut

Una clau per entendre la reactivació del projecte és el cost que té l’espera. Els últims quatre anys, la Cambra ha hagut de pagar a fons perdut a l’Ajuntament un cànon anual per mantenir la cessió d’ús del solar. Les quantitats aportades des del 2018 fins al 2021 sumen quasi dos milions d’euros. El govern d’Ada Colau defensa l’operació per abaratir el lloguer de les seves oficines sense haver de fer cap inversió directa i dona per fet que la venda no es consumarà: “L’interès municipal en aquesta operació és poder disposar d’un edifici corporatiu per a oficines, a un preu de lloguer per sota del preu de les oficines a la ciutat i sense haver de destinar una part del pla d’inversions, i que a la finalització del dret de superfície passarà a ser municipal”.

Enuig veïnal

Al moviment veïnal aquesta operació li sembla “de molt difícil justificació”. “No sembla que aquesta actuació vagi en la direcció de guanyar patrimoni municipal per reduir la important despesa en lloguer corrent que afronta l’Ajuntament”, afegeix el comunicat de la Favb i les associacions veïnals de la zona. Trobaria molt més lògic “que l’Ajuntament fos el promotor d’aquest edifici per poder ubicar-hi les seves oficines i els equipaments de proximitat que el barri necessita”. “Que en un solar públic amb qualificació de 7B (Equipaments comunitaris i de proximitat de nova creació) es pugui fer negoci immobiliari llogant oficines no és admissible i dubtem de la legalitat”, assenyala, per afegir també que veu “excessiva” l’alçada prevista. “Estem estupefactes per la nul·la informació donada al veïnat”, remata el comunicat.

L'entrada La futura seu de la Cambra de Comerç al 22@ enfada el moviment veïnal ha aparegut primer a Carrer.

Un periple llarg i penós

Can Ricart era una d’aquestes darreres fàbriques, i representava com cap altra la magnitud i la trajectòria ininterrompuda de la Barcelona industrial des dels temps del vapor fins a la ciutat digital del 22@. Empreses i treballadors van sobreviure fins al 2005, quan van ser desallotjats per enderrocar tot el recinte per l’afectació d’un pla urbanístic. Però finalment, després d’una llarga, complexa i enverinada disputa d’interessos entre l’Ajuntament de Barcelona obcecat per la transformació urbanística, els propietaris delitosos amb el negoci immobiliari, i ciutadans compromesos i entossudits en la protecció del patrimoni arquitectònic i la memòria industrial, tot va canviar: la Generalitat de Catalunya va protegir el conjunt com a Bé Cultural d’Interès Nacional, el Consistori va rectificar el planejament i la fàbrica va passar a mans municipals.

Aleshores es va iniciar un llarg i penós periple a la recerca d’uns nous usos que aportessin els recursos econòmics per emprendre una costosa rehabilitació, atesa l’exigència obligada per l’elevat grau de protecció patrimonial i la dimensió del conjunt. La primera proposta va ser La casa de les llengües, que era una herència del Fòrum de les Cultures. L’austeritat i les retallades d’Artur Mas la van desactivar, i la crisi econòmica acabaria per arxivar-la de forma definitiva. Després de diverses propostes fallides, l’Ajuntament va acordar cedir el gruix del recinte a la Universitat de Barcelona per ubicar-hi el Campus de les Arts: un equipament per a la recerca i la innovació a l’entorn de les diverses escoles superiors d’art. Però els fons per finançar les obres de rehabilitació, procedents dels Feder europeus i de l’1,5% cultural per a la rehabilitació de patrimoni del Ministerio de Fomento, no arribaven. Mentrestant, el conjunt d’edificis apuntalats fa més de 10 anys que es troben al límit, igual que la paciència de tots plegats.

Usos socials i culturals

Can Ricart porta 16 anys en situació d’abandó, des que van ser desallotjades les últimes empreses industrials. En aquest temps s’ha desenvolupat el 22@ més empresarial, amb oficines i infraestructura urbana, però ha faltat equilibrar-lo amb usos més socials i lligats a la cultura, que aportin cohesió urbana i diversitat funcional. Aquest és un dels dèficits que ha de corregir la modificació del Pla General Metropolità (PGM) del sector 22@, que està a punt de ser aprovada.

Can Ricart és de nou la gran oportunitat que no pot esperar més. La paciència dels ciutadans tampoc!

L'entrada Can Ricart, la paciència al límit! ha aparegut primer a Carrer.

La reflexió gira a l’entorn de com són els espais que demanda el nou sector productiu, a partir de casos com el del Silicon Valley a Nova York, i altres experiències descrites per Manuel Castells i Peter Hall a Tecnópolis del mundo, la formación de los complejos industriales del siglo XXI. A aquell debat hi participen altres professionals com Joan Trullén, professor d’economia a la UAB, que llavors era comissionat de l’alcaldia per a l’avaluació i diagnòstic econòmic i territorial del projecte Barcelona, Ciutat del Coneixement. I també Joan Major, exministre d’indústria, a més d’altres professionals com Ramón Garcia Bragado, Josep Antoni Acebillo, Ricard Fayos, Rafael González Tormo i Aurora López, entre altres, que participaran en la redacció de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou (MPGM22@), que és el document de planejament per a la nova fase productiva en el mateix territori que havia vist néixer la primera revolució industrial a la ciutat.

De fet, el Poblenou feia ja molts anys que era un polígon industrial obsolet i semiabandonat que el PGM havia fossilitzat l’any 76 en qualificar-lo amb la clau 22a (ús industrial) en un moment que la indústria ja estava abandonant el sòl urbà. La reformulació del sòl productiu mitjançant la subclau 22@ donava continuïtat a la vocació productiva del territori barceloní, ara en clau de segle XXI.

En els 18 anys transcorreguts des de la seva posada en marxa, el 22@ ha viscut avatars diversos. Mentre alguns hi veuen un fracàs, altres hi veuen una experiència d’èxit. Per a mi, el balanç és ple de clarobscurs, però una experiència consolidada i molt ben considerada arreu. Segurament això indica que són més les bondats teòriques del model que la pràctica en l’execució.

L’insuficient grau de desenvolupament urbà actual fa pensar que cal ajustar o rectificar alguna cosa que no ha acabat de funcionar. No es tracta de qüestionar l’objectiu principal que, tal com s’expressa a Ciutat Digital, és l’obtenció de metres quadrats al servei de la nova indústria tecnològica, permetent alhora compatibilitat amb la indústria tradicional i amb altres usos no industrials entre els quals l’habitatge, sense que en cap cas aquest darrer sigui l’objectiu prioritari a promoure.

Sí que es tracta de rectificar coses. I sobretot, de fer-ne una relectura avui que, transcorregut el temps i una crisi que llavors ningú no s’imaginava almenys en la seva magnitud i durada, ens situem en una nova època tant per entendre amb més claredat en què consisteix la revolució digital, com per assumir la nova sensibilitat social que ha fet emergir conceptes com polítiques socialment inclusives, sostenibilitat ambiental, mobilitat sostenible, processos participatius… I ens equivocaríem si creguéssim que ja és l’hora de canviar metres d’activitat productiva per metres d’habitatge. Igual que s’equivocarà qui pensi que res no cal canviar.

‘Repensar’ el 22@
Ja el 2009, quan el pla arribava al suposat equador previst pel que fa a la seva execució, la mateixa empresa pública 22@bcn va realitzar un estudi de balanç sobre l’execució del Pla, i va encarregar dictàmens a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB i a l’Escola Superior d’Arquitectura La Salle.

Els treballs informaven d’un desenvolupament desigual, una execució per sota del previst inicialment, i algunes limitacions normatives que dificultaven la transformació de determinats sectors. L’any 2015, l’Ajuntament governat pels Comuns va encarregar novament una diagnosi a la UB que va dirigir Montserrat Pareja-Eastaway, que arribava a unes conclusions semblants a les de 5 anys abans. Llavors, es va constituir la comissió ampliada del 22@ amb la participació dels departaments d’Urbanisme, el de Promoció econòmica i també el Districte de Sant Martí, junt amb agents del món ciutadà i veïnal, la Universitat i l’empresa.

El debat buscava assolir alguns consensos per impulsar de nou el Pla després de la regressió patida en el mandat de l’alcalde Xavier Trias. També, des del Districte de Sant Martí, es va proposar a la ciutadania un procés participatiu, Repensem el 22@. Fruit de la fusió de totes les conclusions i propostes, la Fundació municipal BIT (Barcelona Institut de Tecnologia) ha elaborat un document de síntesi amb les idees principals, Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible, que busca l’acord de totes les parts a mode de pacte ciutadà i full de ruta per al desenvolupament futur del 22@.

Què s’ha de canviar i què no
El que es vol aconseguir urbanísticament, mitjançant algunes modificacions puntuals del PGM, és una transformació més uniforme que relligui i cohesioni els barris del Poblenou. No es tracta de canviar els grans paràmetres de l’equilibri zonal ni de qüestionar l’òptima distribució entre usos i activitats, sinó de refer alguns equilibris que ara mateix fan que la transformació sigui desigual i discontínua en el territori, i que no assoleixi en determinades zones la massa crítica social necessària.

Per això es proposa promoure habitatge en aquelles posicions urbanes on sigui més efectiu per arribar a una densitat que asseguri dinamisme social i urbà. El document es refereix principalment als eixos de Pere IV, Cristóbal de Moura, Selva de Mar i Josep Pla, a la zona diagonal nord, on més està costant desenvolupar el Pla. El document, en discussió, parla d’augmentar la reserva de sòl per a habitatge per sobre del 10% del nou sostre previst a la MPGM22@. En la meva opinió, més important que això és establir mecanismes que facilitin la promoció d’habitatge que idealment ha de ser públic i de lloguer, ja que en els 18 anys de vigència del Pla no s’ha executat ni la meitat de la reserva ja prevista.

Una altra de les qüestions que cal canviar és la desafectació de determinats teixits urbans tradicionals al barri de la Plata, Trullàs i Bogatell. Es tracta d’illes fonamentalment d’habitatge amb estructures parcel·làries de gra petit, amb una gran fragmentació de la propietat, amb fronts de façana tradicional que conformen paisatges urbans valuosos, que per les seves característiques fan que sigui molt difícil la transformació que proposa el Pla.

La darrera gran assignatura pendent és la que fa referència a la dificultat de regularitzar les activitats d’artistes, makers, coworkings, manufactures tradicionals i avançades, existents en edificis industrials en alçada consolidats molt característics de la zona del Bogatell. Cal trobar la normativa que permeti la coexistència d’aquestes activitats per a una major riquesa d’usos i per rebaixar la pressió a l’alça dels lloguers d’activitats que a dia d’avui expulsa empreses del barri.

El document que s’està debatent recull un conjunt d’altres criteris i directrius en matèria de preservació del patrimoni, revisió del Pla d’usos, implantació d’economia social, redefinició del pol Can Ricart-Parc del Centre, ecologia i sostenibilitat i pla d’infraestructures, entre altres. Moltes de les qüestions que s’aborden ara les venia indicant el col·lectiu veïnal des d’antic.

Ha arribat el moment doncs de donar l’impuls definitiu a un 22@, que a diferència del de l’any 2000, ha tingut ara l’oportunitat de ser consultat i àmpliament participat. Ara hi ha un full de ruta a llarg termini que si és pactat entre els ciutadans, les empreses, universitats i tothom, permetrà un desenvolupament estable continuat i fora de la dèria de l’alcalde de torn.

L'entrada El 22@, 18 anys després ha aparegut primer a Carrer.

El procés de gentrificació del barri ve de lluny. La inclusió d’usos vinculats al turisme massificat ha modificat el tipus de comerç i ha incrementat la privatització de l’espai públic. La darrera crisi econòmica ha deixat un paisatge on abunden els solars buits i edificis sense activitat. Mentrestant, al barri i a la ciutat li manca sòl públic per fer habitatge assequible.

Fa un any i mig es va iniciar un procés de reflexió sobre el 22@ que, donant peu a introduir canvis, liderava l’Ajuntament a través de dues comissions: Comissió de Coordinació del 22@ i Comissió Ampliada (la gestió de la qual estava encarregada a la Fundació publico-privada Bit Habitat).

La primera era interna, amb les àrees d’Ecologia, Urbanisme, Empresa, Cultura i el districte de Sant Martí i la segona comptaria amb la participació d’entitats veïnals, del sector econòmic empresarial i acadèmics universitaris. Així en les sessions de la Comissió Ampliada van estar presents la Taula Eix Pere IV, l’AV Poblenou i la Favb; l’Associació 22@ Network; la UPC, la UB, la UPF i la UOC; entre d’altres actors convocats. Tal i com us podeu imaginar, les percepcions del planejament -del que fins ara s’ha construït i el que s’hauria de canviar- variaven molt segons qui opinava, i algunes fins i tot eren oposades.

Punts positius i desavinences
Mentrestant, també des de l’Ajuntament (districte de Sant Martí i Democràcia Activa), es va iniciar un procés participatiu ciutadà anomenat Repensem el 22@ amb cinc fases, entre les quals, una de diagnosi ciutadana de necessitats i problemàtiques i una d’identificació i concreció de propostes. Es va realitzar una enquesta amb participació de vuit-centes persones, el 80% veïns de la zona i el 12% treballadors. D’aquest procés va sortir un document final amb una estratègia ciutadana que identifica les necessitats socials i de model de barri i fa propostes concretes. Al nostre parer, aquest document reflecteix molt bé el sentir i les peticions ciutadanes.

Al final d’aquests processos es va intentar fer un document resum amb les demandes i propostes per millorar el planejament. El resum hauria d’incloure les principals demandes veïnals i les dels altres sectors. Però en algun moment es va formular la idea que fos un acord que definís un “full de ruta” per al canvi del 22@. Entre un resum i un acord hi ha la diferència que en el primer es poden exposar idees contraposades, i en l’altre s’ha de consensuar.

El resultat és un acord que ha estat signat per les entitats veïnals amb una “acceptació crítica”, ja que encara que hi ha punts positius respecte a les nostres demandes, té mancances que considerem insalvables. Sota el títol Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible, declara la voluntat de “definir els criteris i directrius sobre un conjunt de programes municipals i instruments tècnics que marquin el desenvolupament de les àrees 22@ cap a una cohesió dels barris del Poblenou i del Maresme des d’una transformació inclusiva i sostenible”. És a dir, proposa un model de barri contraposat al que s’ha construït en els 18 anys d’existència del 22@.

Un dels punts positius és la creació de més habitatge assequible, de protecció pública i prioritàriament de lloguer, que de l’actual 10% passaria al voltant d’un 30% i a situar en carrers que han d’estructurar i relligar el Maresme, el Poblenou i el centre de la ciutat. El poc sòl que el pla vigent destina a habitatge ha propiciat la dispersió dels habitatges construïts, només el 20% dels 4.500 previstos, sense possibilitat de generar continuïtat residencial i, per tant, teixit de barri.

Un altre és la desafectació dels àmbits on existeix teixit tradicional amb habitatges no reconeguts pel planejament urbanístic. Ens referim al barri de la Plata, a l’entorn del passatge Trullàs… La desafectació i reconeixement d’aquests teixits contribuirà a consolidar i cohesionar el Poblenou. També considerem positiu que es proposin mecanismes que aturin la destrucció d’activitats econòmiques tradicionals i es fomentin activitats vinculades amb l’economia social i solidària. En aquest àmbit s’inclou el compromís de l’Ajuntament per activar els solars i edificis en desús. Relatiu a la revisió del Pla d’usos del districte de Sant Martí, hem de destacar que es defensi l’exclusió dels usos hotelers i les benzineres.

El reconeixement de la participació del veïnatge i la creació d’una oficina municipal per atendre el procés de desplegament de les propostes definides a l’acord és un aspecte que ha de contribuir a millorar la transparència de la gestió.

Finalment, l’acord es portarà al ple municipal i es posarà a votació dels diferent grups. No es tracta d’un acord entre el govern municipal, les entitats veïnals, els representants del sector econòmic, cultural i universitari. Es tracta d’un compromís de llarg recorregut que haurà de respectar governi qui governi.

Desacord sobre el tipus d’habitatge
Fins aquí la relació dels aspectes positius més destacables. Considerem que comporten una clara millora en relació al pla actual, i per aquesta raó li hem donat suport. Però un suport crític. Estarem a l’aguait del compliment dels compromisos.

Tots els acords entre parts contraposades tenen guanys i renúncies. No ens allargarem en els aspectes negatius, però sí que cal, almenys, fer esment a aquells que per al veïnatge considerem de més transcendència.

No es reconeix que tot l’habitatge sigui públic i de lloguer. Aquesta reclamació que de forma reiterada hem proposat les entitats veïnals no ha estat acceptada. Tot l’habitatge serà de protecció oficial, això ja ho determina l’actual pla, però nosaltres considerem que una de les millors fórmules per aconseguir frenar l’especulació en l’habitatge és que aquest sigui públic i de lloguer.

El tractament de forma conjunta del Patrimoni i dels elements que conformen la memòria històrica del barri, la revisió del Pla d’Equipaments del Poblenou, la no submissió de les activitats tradicionals i d’industrials presents en el barri a l’hegemonia de l’activitat @, són, entre altres, les propostes que no han estat recollides en el document.

És el moment de passar a l’acció
Per acabar, destacar el pas endavant expressat pel moviment veïnal que, des de diferents formes d’entendre les necessitats del barri, ha estat capaç de donar una resposta ferma. Ara toca que els grups municipals es defineixin, i els demanem que no ens fallin i que hi donin suport amb el seu vot favorable.

És el moment de passar de les paraules als fets, dels compromisos a les actuacions. Des d’aquí fem una crida als veïns i veïnes dels barris del Maresme i del Poblenou a mobilitzar-nos des de ja per defensar el barri que desitgem i que ens mereixem.

L'entrada Sí crític veïnal a un nou model de barri ha aparegut primer a Carrer.

Fonts de l’agència expliquen que aquest projecte responia a la voluntat de l’alcalde Maragall de “convertir el capital tècnic acumulat durant els anys de la transformació olímpica per seguir executant projectes”. Va ser en aquell moment que l’alcalde va encarregar la definició de l’empresa a l’arquitecte Josep Acebillo, que havia estat el responsable de planificar els canvis urbanístics de la Barcelona olímpica.

BR havia estat una agència de gran prestigi. “Ha estat una oficina important per reconduir, acompanyar o definir projectes grans i, en general, crec que la seva actuació sobre Barcelona i l’àrea metropolitana ha estat positiva”, considera el professor d’urbanisme Ferran Segarra. Malgrat que en els seus 25 anys d’existència ha executat projectes de gran envergadura, en els darrers temps ha aparegut a l’esfera mediàtica arran d’una auditoria que rebel·lava que, sota la presidència d’Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de CiU, l’agència havia dut a terme projectes “antieconòmics i ruïnosos a l’estranger”.

Sous sense activitat a l’empresa
Segons expliquen fonts de la pròpia agència, tot va començar amb una denúncia anònima que el 2015 va arribar a la Fiscalia Provincial i que es referia al fet que l’anterior director general de BR, l’arquitecte Willy Müller, designat per Vives, havia adjudicat de manera presumptament irregular dos contractes a un ex-soci seu per valor de 22.500 euros. Arran d’aquesta denuncia la Fiscalia va iniciar una investigació i com a conseqüència, l’actual Ajuntament va precipitar el canvi de la cúpula de BR.

El nou govern municipal va prendre possessió de l’agència, va cessar Willy Müller i també va iniciar un expedient informatiu amb la voluntat de conèixer de primera mà la gestió que s’havia fet d’aquesta empresa durant els quatre anys de mandat convergent. A partir d’aquí es van detectar altres irregularitats en tres àmbits: el sobrecost de l’exposició sobre el port i la façana litoral de la ciutat feta l’any 2015; desajustos en els treballs internacionals de l’agència, i la contractació de dues persones de l’òrbita convergent que mai van tenir activitat real dins l’empresa. Es tracta d’Antoni Miguel Cerveró, conegut com a Leslie, excantant de Los Sirex i exregidor convergent a l’Ajuntament de Barcelona; i Jesús Arévalo, exalcalde de CiU de Cervelló.

Projectes ruïnosos
Després de detectar aquestes irregularitats, el propi consell d’administració de BR va encarregar llavors una auditoria per tal d’esbrinar quina havia estat l’activitat de l’agència en el període 2011-2015 i les despeses associades. Les principals conclusions del document van ser que, durant el mandat Trias, BR havia fet “projectes ruïnosos” a l’estranger sense que l’administració ni els òrgans de govern de l’agència en tinguessin constància. En total, hauria gastat dos milions d’euros en l’execució d’aquestes activitats internacionals a través de l’agrupació d’interès econòmic BSUS, creada per Barcelona Regional juntament amb el Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona i la Fundació Abertis.

La consideració dels projectes executats a l’estranger com a “ruïnosos” i “antieconòmics” es deu al fet que el seu cobrament, tal com recollia el diari El Periódico, no va servir “per cobrir les despeses en personal i viatges, que es van elevar a més de 500.000 euros”.

Sabent que tancaria l’any amb pèrdues, el 2012 Willy Müller va demanar a l’Ajuntament de Barcelona una subvenció per valor d’1,3 milions d’euros. En principi, aquests diners havien d’estar destinats a les activitats realitzades en l’àmbit urbanístic de la capital catalana, i així va ser en part, però l’auditoria revelava que hi havia 598.000 euros no justificats. Aquests diners són els que es van fer servir per eixugar el deute derivat dels projectes internacionals efectuats per BSUS. Ara, el govern municipal ha reclamat a Barcelona Regional que retorni aquesta quantitat a les arques públiques.

Segons considerava el diari El Periódico, sota la gestió de Willy Müller, BSUS “es va convertir en una estupenda pantalla de les activitats de la cúpula”. I aquesta perspectiva coincideix amb la dels treballadors de l’agència. “Durant el mandat Trias i la presidència d’Antoni Vives, l’arquitecte Willy Müller va passar a ser administrador únic de BSUS i també tenia tots els poders a Barcelona Regional”, comenten fonts internes, “i va decidir que no pagaria les feines que l’agència feia per a l’agrupació d’interès econòmic… llavors, a partir d’aquell moment, BR no va facturar res”.

Per aquesta raó, el passat juliol el Consell d’administració de Barcelona Regional va decidir presentar una denúncia al Tribunal de Comptes reclamant també els diners d’aquestes feines que havia fet però que no va arribar a cobrar mai.

Les diverses irregularitats detectades en el període 2011-2015 han portat a la creació d’una comissió d’investigació a l’Ajuntament per abordar totes les qüestions que han estat subjecte d’investigació per part de la Fiscalia Provincial. En la primera trobada de la comissió aquest novembre, es van tornar a posar sobre la taula el contingut de l’expedient informatiu encarregat pel govern municipal, les conclusions de l’auditoria i l’estat de totes les actuacions de l’agència. En properes sessions, la comissió preveu demanar la compareixença d’Antoni Vives, Willy Müller i de les dues persones contractades però que mai van tenir activitat real en l’empresa: Antoni Miguel Cerveró i Jesús Arévalo.

Llums i ombres sobre la petjada al territori
A banda que BR s’ha situat sota el focus mediàtic per les qüestions que tenen a veure amb la seva gestió, la petjada d’alguns dels projectes que ha executat a Barcelona i l’àrea metropolitana també han anat acompanyats de polèmiques veïnals. Seria el cas, per exemple, del Pla d’Infraestructures del Poblenou en relació amb el 22@. Però entre les seves principals actuacions, també hi destaquen la transformació del territori del Fòrum 2004, la recuperació medi ambiental del riu Besòs o la proposta de transformació de la Sagrera i la nova estació.

“Des del punt de vista veïnal, aquests projectes tenen clars i obscurs”, considera el professor d’urbanisme Ferran Segarra, que moltes vegades s’expliquen pel fet que “són projectes la definició dels quals dura un parell d’anys i després, l’execució pot durar-ne uns vint”, el que vol dir que en aquest procés “poden canviar radicalment els objectius, les possibilitats tècniques i econòmiques i el tipus de residents”. El màxim exponent d’això és “la contradicció entre les necessitats del veïnat i el pla 22@”, continua el professor, sobretot perquè els darrers ajuntaments “van passar per alt tot el que tenia a veure amb aspectes socials, com per exemple l’habitatge”.

“El que ha passat amb la gestió de Barcelona Regional en el període 2011-2015 ha estat un escàndol, però els actuals gestors han posat totes les facilitats per esbrinar les irregularitats que es van produir”, conclou Segarra, “i crec que és significatiu que aquestes irregularitats estiguin molt acotades en un mandat molt específic, tenint en compte que l’agència fa 25 anys que funciona”.

L'entrada Barcelona Regional, un llegat urbanístic enverinat ha aparegut primer a Carrer.