<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Articles relacionats amb «Albert Batlle» | Carrer</title>
	<atom:link href="https://carrer.cat/tag/albert-batlle/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://carrer.cat/tag/albert-batlle/</link>
	<description>Revista Carrer</description>
	<lastBuildDate>Thu, 14 Sep 2023 14:42:21 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=7.0.4</generator>

<image>
	<url>https://carrer.cat/wp-content/uploads/2023/05/cropped-Carrer-logotip-web-32x32.png</url>
	<title>Articles relacionats amb «Albert Batlle» | Carrer</title>
	<link>https://carrer.cat/tag/albert-batlle/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Què inquieta la ciutadania?</title>
		<link>https://carrer.cat/article/que-inquieta-la-ciutadania/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[fatmin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 28 Nov 2019 12:44:58 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Albert Batlle]]></category>
		<category><![CDATA[policia de barri]]></category>
		<category><![CDATA[seguretat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/art_cles_carrer/que-inquieta-la-ciutadania/</guid>

					<description><![CDATA[<p>Un preàmbul per entendre de qui són les competències sobre l’ordre públic a Barcelona. La preservació de l’ordre en l’espai públic de la ciutat és competència de l’Ajuntament, exercida a través del cos de la Guàrdia Urbana, mentre que la persecució del delicte és competència dels Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica amb la qual, evidentment, [&#8230;]</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/que-inquieta-la-ciutadania/">Què inquieta la ciutadania?</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Un preàmbul per entendre de qui són les competències sobre l’ordre públic a Barcelona. La preservació de l’ordre en l’espai públic de la ciutat és competència de l’Ajuntament, exercida a través del cos de la <strong>Guàrdia Urbana</strong>, mentre que la persecució del delicte és competència dels <strong>Mossos d’Esquadra</strong>, la policia autonòmica amb la qual, evidentment, col·labora la policia local.</p>
<p>Durant el mandat 2015-2019, amb Ada Colau com a alcaldessa, l’Ajuntament de Barcelona no ha tingut una regidoria de seguretat ciutadana, segurament perquè cap regidor dels Comuns no volia agafar una responsabilitat que porta molts mals de cap, entre els quals, administrar situacions amb violències indesitjables. Això, en general, els partits d’esquerres no ho tenen assumit. Així, la responsabilitat va recaure en la mateixa alcaldessa, que va delegar en un Comissionat, <strong>Amadeu Recasens</strong>, la responsabilitat de dirigir el cos de la policia local.</p>
<p>Recasens va presentar un nou <strong>Pla Director de la Guàrdia Urbana</strong> que, entre d’altres qüestions de menor importància, destacava de manera notable la posada en marxa de la policia de proximitat o <strong>policia de barri</strong>. Una proposta que pretenia abordar tres qüestions importants: primer, la col·laboració de la ciutadania, d’aquí el qualificatiu “de proximitat”; segon, adequar aquest servei al territori de la ciutat, és a dir, que tots els barris el tinguessin; i tercer, gaudir de transparència, ja que es pretenia fer pública tota la informació de les accions portades a terme.</p>
<p>Aquesta proposta que va implementar-se primer de manera provisional el maig de 2017 a Nou Barris, al final del mandat es va estendre a tots els districtes de la ciutat. Va consistir en un equip fix instal·lat en totes les comissaries de districte on es rebien les queixes de la ciutadania i immediatament es donava resposta, i en el cas de ser necessari, una patrulla es desplaçava al lloc de l’incident.</p>
<p>Aquest servei pretenia ser un referent per a les entitats, equipaments i per al veïnat dels barris, amb la missió d’actuar de manera preventiva i mediadora en els conflictes de convivència que, en la seva immensa majoria, són els que més preocupen la ciutadania. Aquest nou servei no actuava de forma reactiva, perquè les emergències violentes ja són abordades pels serveis policials dels telèfons 112 o 092.</p>
<p>La policia de barri, per desplegar-se, va necessitar d’una formació diferenciada, ja que la seva actuació anava destinada a fer front a <strong>les incidències que afecten la convivència en la vida comunitària</strong>. Un projecte que havia d’incorporar un cop desplegat 140 agents, amb dos agents per a cadascun dels 73 barris, a part dels que estaven a la comissaria completant el servei.</p>
<p>Es tractava d’una proposta innovadora perquè a diferència de la funció tradicional de la Guàrdia Urbana d’ordenar i protegir l’espai públic, el policia de barri es presentava per <strong>oferir cura</strong> a les persones davant les complexes relacions humanes que en ocasions acaben en conflicte, i intentava aportar <strong>mediació</strong> per a la resolució o transformació del conflicte.</p>
<p>Però, tot s’ha de dir, la proposta tenia mancances. La principal, que dos agents per barri eren <strong>insuficients</strong>, i que la iniciativa no acabava amb el patrullatge en cotxe. El policia de barri, per complir amb el propòsit principal de la seva funció, és a dir, ser reconegut com a interlocutor pel veïnatge i comerciants, calia que circulés a peu durant totes les hores diürnes. Per complir aquest propòsit calia incorporar bastants més que 140 agents.</p>
<p>La proposta ja reeixí en altres ciutats europees, com per exemple en el cas del conegut <em>bobby</em> anglès, on el guàrdia és permanent, patrulla a peu de manera sistemàtica pels barris, i per això és reconegut pel veïnat que desenvolupa activitats a peu de carrer. </p>
<p>A més <strong>va desarmat</strong>, perquè les armes de foc no són necessàries per a les tasques de mediació que tenen encomanades. Així passa al Regne Unit, Irlanda, Noruega i Islàndia, on la policia de barri va desarmada. Un guàrdia de proximitat ha d’inspirar confiança i <strong>la seva funció no és perseguir delinqüents</strong>, ja que per a aquesta funció estan habilitats altres cossos de la policia que sí que patrullen en cotxe i van armats.</p>
<p>Després de les eleccions municipals de maig de 2019, i després del pacte entre Comuns i PSC, el nou regidor de seguretat, <strong>Albert Batlle</strong>, del PSC, preocupat per les alarmes creades al voltant de l’increment de delictes a Barcelona i del fet que la inseguretat s’ha convertit en la principal preocupació de la ciutadania (última enquesta dels Serveis Municipals), en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, ha incrementat la presència policial en els barris on més ha augmentat la delinqüència (Raval, Gòtic, Barceloneta, Port Olímpic).</p>
<p>Una preocupació destinada a perseguir el delicte pel mitjà clàssic: més policia al carrer.</p>
<p>Batlle ha proposat un increment fins a l’any 2023 de 1.000 agents de la Guàrdia Urbana (actualment són 3.000). Mentre que el conseller d’Interior <strong>Miquel Buch</strong> incrementa en 1.500 efectius la plantilla dels Mossos d’Esquadra. Unes línies d’actuació que fan intuir una preocupant deriva d’<strong>augment de la securitització de l’espai públic</strong> entesa només com a persecució del delicte.</p>
<p><strong>Construir convivència</strong><br />
Mentre, <strong>s’obliden les mesures transversals</strong>, les de cura, aquelles altres que també proporcionen seguretat a la ciutadania. I que són imprescindibles per eliminar les causes estructurals que comporten desigualtats que, en ocasions, condueixen a la delinqüència, com són les polítiques de rehabilitació dels barris més degradats amb l’increment dels serveis d‘habitatge, d’ocupació, culturals i socials. I entre aquests, reforçar la presència de la policia de barri, un element imprescindible per construir convivència i pau als barris de la ciutat.</p>
<p>Una consideració final. És cert que a la ciutat els delictes han augmentat enguany un 30% respecte a l’any 2018, però també cal assenyalar que respecte al 2012 han disminuït un 12%. Cosa que demostra que l’augment actual es deu a qüestions conjunturals que l’any vinent poden disminuir.</p>
<p><em>Pere Ortega és membre del Centre Delàs d&#8217;Estudis per la Pau</em></p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/que-inquieta-la-ciutadania/">Què inquieta la ciutadania?</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Albert Batlle, l&#8217;arquitecte de la mà de ferro</title>
		<link>https://carrer.cat/article/albert-batlle-larquitecte-de-la-ma-de-ferro/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[fatmin]]></dc:creator>
		<pubDate>Sat, 09 Nov 2019 11:45:02 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Albert Batlle]]></category>
		<category><![CDATA[Guàrdia Urbana]]></category>
		<category><![CDATA[seguretat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/art_cles_carrer/albert-batlle-larquitecte-de-la-ma-de-ferro/</guid>

					<description><![CDATA[<p>Des que amb l’acord de Govern entre Barcelona en Comú i el PSC Albert Batlle va assumir la tinença d’alcaldia de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament, ha imprès un gir radical en el relat de la seguretat des de la institució, basat en l’increment de la pressió de les forces policials com a recepta única [&#8230;]</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/albert-batlle-larquitecte-de-la-ma-de-ferro/">Albert Batlle, l&#8217;arquitecte de la mà de ferro</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Des que amb l’acord de Govern entre Barcelona en Comú i el PSC <strong>Albert Batlle</strong> va assumir la tinença d’alcaldia de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament, ha imprès un gir radical en el relat de la seguretat des de la institució, basat en l’increment de la pressió de les forces policials com a recepta única per abordar la delinqüència i en l’assenyalament de col·lectius vulnerables, com els <em>manters</em>, les persones que ocupen pisos com a solució desesperada a la necessitat d’un sostre o els menors no acompanyats, com a principals agents de l’increment de l’activitat delictiva a la ciutat.</p>
<p>Albert Batlle Bastardes ha viscut sempre al barri de Galvany, on va néixer fa 66 anys procedent d’una família barcelonina marcada des de diverses generacions pel patró de certa burgesia catalanista, antifranquista i republicana. Un oncle avi seu, Albert Bastardes i Sampere, ja va ser batlle de la capital catalana durant uns mesos, l’any 1908.</p>
<p>Persona de costums austeres, de missa el diumenge, vinculat des de petit a l’Agrupament Escolta Jaume Balmes, l’actual tinent d’alcalde del Govern municipal d’Ada Colau s’ha fet mereixedor de l’epítet periodístic de <em>corredor de fons</em>, per la seva afició a les curses de llarga distància, però potser també per la seva capacitat d’encadenar càrrecs públics al llarg de les dècades.</p>
<p>Militant del PSC des de la seva fundació, el 1978, Batlle gairebé mai ha exercit d’advocat, tot i estar donat d’alta al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.</p>
<p>Amb trenta anys, el 1983, <strong>Pasqual Maragall</strong> l’inclou en un lloc prominent de la llista que el converteix en regidor de Barcelona, càrrec que renovarà durant quatre legislatures més, fins al 2003, sempre amb responsabilitats de govern.</p>
<p>En aquelles dues dècades va ocupar diversos càrrecs en el cartipàs municipal, però és sobretot recordat com a regidor de districte gairebé etern a <strong>Horta-Guinardó</strong> (1983-99) i com a titular de l’àrea <strong>d’Esports</strong>, una regidoria amable que va dirigir entre els anys 1995 i 2003.</p>
<p>Durant aquest període, té un primer contacte, col·lateral i poc conegut, amb l’àmbit de la seguretat pública: va ser el 12 d’octubre de 1999, quan ell personalment va anar amb el cotxe oficial de regidor a buscar un fill seu a la comissaria de la Policia Nacional espanyola a la Verneda, que havia estat detingut en les protestes antifeixistes contra la manifestació d’ultradreta que, com cada any, tenia lloc davant de l’estació de Sants. <strong>Jordi Batlle</strong>, que tenia llavors 18 anys, va ser l’únic de la vintena de detinguts adults que fou alliberat sense passar a disposició judicial.</p>
<p><strong>Responsable de presons</strong><br />
Després d’uns mesos sense feina, en no renovar l’acta de regidor, el Govern del pacte del Tinell el repesca a final del 2003 i li encomana la <strong>Direcció General de Serveis Penitenciaris</strong>, en la qual es va mantenir al llarg dels set anys de governs del tripartit.</p>
<p>Durant aquesta època, va haver de fer front a alguna crisi sonada, com la del conegut com a <em>segon motí de Quatre Camins</em>, l’abril del 2004, un aldarull en aquest complex penitenciari en què van resultar ferits quatre funcionaris però que fou sufocat amb pallisses incontrolades per part del personal del centre, com es va acreditar en el judici que va tenir lloc l’any 2013, en el qual Batlle, que va declarar en qualitat de testimoni, va reconèixer que diversos empleats del penal van “trencar la cadena de comandament” i es van prendre la justícia pel seu compte a l’hora de sufocar la revolta, però ningú fou expedientat en el moment dels fets.</p>
<p>L’any 2010, un paquet que contenia un artefacte explosiu de poca potència adreçat a ell -en una acció que pretenia reclamar la llibertat del pres anarquista Amadeu Caselles- va ser detectat a temps pel personal de seguretat.</p>
<p><strong>Nedar i guardar la roba</strong><br />
L’any 2012 Batlle abandona la militància del PSC just quan el Parlament, a proposta d’UDC, el nomena director adjunt de <strong>l’Oficina Antifrau</strong>, sota les ordres del magistrat Daniel de Alfonso, que va ser cessat del càrrec l’any 2016, quan es van filtrar les seves trobades conspiratives amb el llavors ministre de l’Interior, <strong>Jorge Fernández Díaz</strong>, amb l’objectiu de comprometre diversos dirigents independentistes. Però quan aquests fets sortien a la llum ja feia més d’un any que Batlle havia abandonat la dependència.</p>
<p>El juny de 2014 el govern, presidit per <strong>Artur Mas</strong>, li encomanava la <strong>direcció general dels Mossos d’Esquadra</strong>, amb el democratacristià <strong>Ramon Espadaler</strong> com a titular de la conselleria.</p>
<p>Com a principal responsable de la policia catalana, Batlle va haver de gestionar les conseqüències d’algunes crisis arrossegades de l’etapa anterior, sota la direcció de <strong>Manel Prat</strong>, com el cas <strong>d’Ester Quintana</strong>, que el mateix departament va reconèixer que havia perdut un ull per l’impacte d’una bala de goma llançada per antiavalots durant la vaga general del 14-N de 2012; la van indemnitzar, però amb una discutida investigació interna que va ser incapaç d’identificar els agents dels Mossos responsables del tret.</p>
<p>O, amb una resolució semblant, en el cas del veí del Raval <strong>Juan Andrés Benítez</strong>, mort com a conseqüència d’una detenció amb abús de força l’any 2013. Tres anys més tard, quatre agents dels Mossos van ser condemnats per homicidi imprudent i dos més per encobriment a penes que no suposaven l’ingrés a la presó, després d’un acord amb una de les parts personades com a acusació. Però la direcció de la policia es va negar a expedientar-los o a apartar-los del servei.</p>
<p><strong>Peça clau de l’acord de govern</strong><br />
Batlle deixa la direcció de la policia catalana a les portes del referèndum de la tardor de 2017, del qual es distancia. Durant uns mesos desapareix d’escena, fins que el febrer passat, a les portes de les eleccions municipals, s’anuncia el seu fitxatge per <strong>Units per Avançar</strong>, la nova marca de l’extinta Unió Democràtica de Catalunya (actualment en procés de liquidació concursal pel deute acumulat) i, quasi simultàniament, la integració d’aquesta formació a la candidatura del PSC encapçalada per <strong>Jaume Collboni</strong>.</p>
<p>I, ja des d’un bon principi, se’l va presentar com a referent en l’àrea de la seguretat pública de la candidatura, com una peça que havia de contrarestar <em>l’efecte Manuel Valls</em>, un candidat que basava bona part del seu relat en l’increment de la inseguretat a la Barcelona governada per Ada Colau.</p>
<p>De fet, Batlle ha estat una peça clau en l’acord de legislatura entre Barcelona en Comú i el PSC ja que el seu grup va exigir com a condició innegociable reforçar l’àrea policial en el cartipàs amb una tinença d’alcaldia (que durant la passada legislatura havia estat sota control de la mateixa alcaldessa a través d’un comissionat). I des del primer dia ha marcat un perfil propi i s’ha erigit en un dels protagonistes de l’equip de Govern, i ha ordenat batudes de gran abast per posar setge a la venda ambulant, amb propostes de collita pròpia, com la de suggerir el “retorn assistit” dels menors sense llar coneguda, o apuntar-se a les <strong>tesis alarmistes</strong> sobre l’increment de l’activitat delictiva a la ciutat.</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/albert-batlle-larquitecte-de-la-ma-de-ferro/">Albert Batlle, l&#8217;arquitecte de la mà de ferro</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
