Si més no, en un dels fronts que manté oberts als jutjats i el que ara li urgeix més: el que investiga la seva activitat al capdavant de l’agència pública Barcelona Regional, durant els anys en què fou tinent d’alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient de la ciutat, en el quadrienni 2011-2015.

Preacord amb la fiscalia
El passat mes de juny, segons una informació d’El Periódico de Catalunya, Vives té “pràcticament ultimat” un principi d’acord amb la Fiscalia de l’Audiència de Barcelona, que inicialment li demanava cinc anys de presó per haver contractat fraudulentament un altre alt càrrec de l’espai polític, CiU, com a assessor de Barcelona Regional durant els anys 2012 i 2015, unes tasques que no va desenvolupar mai.

Segons l’acord extrajudicial, l’exedil admetria els delictes de falsedat documental, prevaricació i malversació de cabals públics que se li imputen, a canvi d’una condemna a presó inferior als dos anys (que li evitaria ingressar-hi) i una multa de 60.000 euros. El pacte s’hauria tancat aleshores perquè, en principi, el cas tenia data de judici per al juny passat, però es va retardar -en principi, fins a l’octubre- per la dificultat de desplaçar-se del principal acusat en plena pandèmia, ja que viu per motius laborals fora de l’Estat.

El febrer passat, el fiscal delegat d’Anticorrupció a Barcelona havia presentat les seves conclusions de la investigació sobre l’activitat de Barcelona Regional mentre va estar sota les regnes de Vives, i demanava el processament d’aquest, juntament amb el director general de l’agència del moment, Willy Muller i l’exalcalde convergent de Cervelló, Jesús Arévalo.

Per a tots ells peticionava cinc anys de presó i indemnitzacions a l’administració de 155.000 euros. És la quantitat que l’escrit de la fiscalia considera que Arévalo es va embutxacar il·lícitament, mitjançant un contracte de treball fictici amanit per Vives i Muller, pel qual va ingressar 34.000 euros mensuals bruts, en qualitat d’assessor per prestar “assistència tècnica al projecte Model urbà i metropolità de dispersió de contaminants”, però gairebé no hauria posat mai els peus a la seu de Barcelona Regional.

Segons els arguments de la fiscalia, Arévalo hauria demanat al seu partit, l’extinta UDC, una fórmula per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que li va ocasionar esdevenir alcalde.

El “cas Leslie”
L’afer, que s’origina l’any 2015, s’ha conegut fins ara com el cas Leslie, per la tirada mediàtica d’un altre dels investigats inicialment, Antoni Miquel Cerveró, conegut amb aquest nom artístic com a cantant del grup musical Los Sírex.

Miquel, regidor de CiU als anys 90, també va ser contractat per Barcelona Regional els anys 2014 i 2015 i va rebre 59.544 en salaris per tasques d’assessoria. Més endavant, l’any 2017, després que els principals investigats declaressin davant del jutge, la fiscalia va retirar les acusacions contra Miquel, ja que va donar per bona la documentació que aquest va presentar per acreditar que sí que havia treballat per a l’Ajuntament com a mediador veïnal al districte de les Corts. Amb tot, l’Ajuntament de Barcelona, personat al cas com a acusació particular, sí que manté per ara les peticions de càrrecs contra el vocalista.

En la seva compareixença davant de la jutgessa del cas, aquell mateix març de 2017, Vives va defensar que tant Arévalo com Leslie sí que havien treballat per a la corporació municipal, tot i reconèixer que les tasques que van dur a terme no tenien res a veure amb les activitats pròpies de Barcelona Regional, un fet que va justi car perquè, segons ell “era una pràctica comuna” a l’administració contractar personal de confiança a través d’empreses públiques, per agilitzar-ne el procés.

El cas que pot acabar amb una condemna de mutu acord per a l’extinent d’alcalde convergent es va iniciar poc després de la sortida de Xavier Trias del consistori, quan un seguit de denúncies anònimes de personal intern de Barcelona Regional van derivar en l’obertura d’una auditoria interna encarregada per l’Ajuntament.

La investigació va concloure que la disbauxa comptable que va caracteritzar la gestió del tàndem Vives-Muller es va materialitzar en unes despeses injustificades per damunt dels dos milions d’euros, raó per la qual el plenari va aprovar l’obertura d’una comissió d’investigació (davant de la qual els dos principals assenyalats es van negar a prestar declaració).

Organismes confusos
Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà (BR) és un consorci públic creat el 1993 per l’alcalde Pasqual Maragall per fomentar l’impuls de projectes i reformes urbanístiques de llarg abast, seguint la petjada de les grans transformacions preolímpiques.

Al seu accionariat hi són representats, a part de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana, TMB, el Consorci de la Zona Franca, l’Autoritat Portuària de Barcelona, Adif, Aena i Mercabana. Però a partir de l’any 2009, BR s’integra en un altre consorci, publicoprivat, en aquest cas, el Barcelona Strategical and Urban System (BCNSus), una Agrupació d’Interès Econòmic dedicada a la promoció econòmica de Barcelona a l’exterior.

Segons l’auditoria municipal, Barcelona Regional va centrar les seves activitats durant els anys de Vives en la seva participació a BCNSus, que van ocasionar una gran quantia de despeses injustificades en viatges i allotjaments superiors a 500.000 euros en activitats de caràcter “ruïnós i antieconòmic” que no van aportar cap benefici a la promoció internacional de la ciutat.

La confusió entre un i altre organisme era tal que moltes tasques del BCNSus s’encarregaven directament a Barcelona Regional, sense que fossin deliberades pel seu consell d’administració; i que BR va arribar a demanar a l’Ajuntament una subvenció d’1,3 milions d’euros aproximadament la meitat dels quals s’haurien destinat, segons l’auditoria interna, a sufragar les despeses de BCNSus. I que tot i que el consorci de promoció internacional va ser formalment liquidat l’any 2014, Barcelona Regional va continuar duent a terme tasques que hi tenia derivades durant més d’un any.

Un problema que es diu 3%
Tot i ser el maldecap judicial més urgent per a Antoni Vives, el cas de Barcelona Regional és peccata minuta comparat amb el que l’espera més endavant.

I és que l’exregidor de Barcelona també està inclòs en el macrosumari de l’anomenat cas 3%, que investiga el presumpte finançament il·legal del partit (avui en extinció) a través del cobrament de comissions per adjudicacions d’obra pública a través de donatius a fundacions adscrites.

En el seu escrit de conclusions, conegut el passat mes de juliol, el magistrat de l’Audiència Nacional espanyola José de la Mata inclou a l’ex alt càrrec municipal entre el llistat de 28 persones a qui sotmetre a judici.

En concret, assenyala Vives com una peça clau en l’arquitectura de les comissions il·lícites en algunes obres públiques adjudicades des de Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), una altra empresa pública que va presidir, o pel Port de Barcelona, del qual fou vicepresident: entre altres, el Consorci d’Educació de Barcelona, els accessos a l’ampliació del Port, el reforçament del Dic de l’Est de la zona portuària, la reforma de la plaça de les Glòries o la remodelació del Paral·lel.

L'entrada Barcelona Regional, la repartidora d’Antoni Vives ha aparegut primer a Carrer.