– Què puc fer amb aquesta navalleta que no pugui fer amb allò d’allà? -li pregunto tot mirant el míssil Thaad que exhibeix la companyia Lockheed Martin, una bèstia de 6,17 metres i 900 quilos.

– Doncs obrir una llauna. Menjar-te el que hi ha dins. I sobreviure -contesta la responsable de les navalles militars suïsses.

Sobreviure.

París ha acollit aquest cap de setmana la fira bianual d’armes terrestres i aeroterrestres més gran del món –Eurosatory– amb la mateixa fixació de sempre: la defensa i la seguretat. Més de 140.000 metres quadrats de moqueta i obsessió. Tot per al soldat. Menys taüts.

La fira (només per a professionals: els que venen, els que compren, periodistes i espies) va obrir les seves portes el dilluns. Hores després, a prop de París, un gihadista va clavar nou ganivetades a l’abdomen d’un comandant de policia. Després va apunyalar la seva dona davant del fill de tres anys.

Un “drama abominable”, va dir el president de la República. Abominable i quotidià.

Quants míssils tenim nosaltres? Quants ganivets tenen ells? On comença la defensa i on acaba la seguretat?

En un luxós pavelló exterior, la companyia alemanya Rheinmetall (té nom d’òpera de Wagner: Metalls del Rin) exposa el seu mega canó de 130 mm. “La mida sí que importa”, anuncien. En una pantalla, a càmera molt lenta, Rheinmetall escenifica la seva granada de mà ABHGR, que en caure fa un bot i explota sobre el cap de l’enemic.

L’anterior edició d’aquesta fira va tenir lloc el juny de 2014 amb les paraules protection i security exposades fins a la sacietat.

Un mes després d’aquella edició, els gihadistes trencaven la frontera entre Síria i l’Iraq i creaven l’Estat Islàmic. Des de llavors, només a París els gihadistes han matat 150 persones en atemptats de dispersió. El futur sempre ve per on el màrqueting no ho espera. Com els escorpins.

Hall 5, passadís K, estand 521: apareixen les pistoles i fusells de la companyia txeca CZ. Un dels seus models estrella és l’Scorpion EVO 3 A1, un subfusell “extraordinàriament agradable per al seu usuari”, tot un homenatge -confessen en un fullet- a “aquests invertebrats de la classe dels aràcnids, coneguts per la seva extraordinària resistència a la radioactivitat, les temperatures extremes i armats d’un agulló verinós a la seva elevada cua”.

Pots apropar-te, sostenir-lo (descarregat) a les teves mans, ficar el dit al gallet i fer clic, clic, clic… com van fer Sherif i Said Kouachi el gener de 2015 a Charlie Hebdo i al supermercat jueu. Amb un subfusell Scorpion, entre altres armes, van matar 17 persones.

A CZ no ofereixen caramels ni galetes ni detallets, com fan la majoria d’estands. Només adhesius dels seus rifles d’assalt.

El merchandising que més triomfa són els ninos de goma antiestrès. L’alemanya Mahle (radiadors per a tancs) els regala en forma de soldat grassonet; la francesa NYCO (lubricants per a la batalla) en forma d’avió de combat; la nord-americana Bose (amplificadors de guerra) en forma de tanc; la belga Red Star (logística militar) en forma de granada de mà.

Kalashnikov Group no ofereix res. Ni caramels. Els trobo al hall 6, passadís 6, estand 197. L’home que m’atén m’ho explica tot.

– Primer va ser l’AK-47, el primer kalàixnikov. Era el millor del món. Després l’AKM. Era el millor del món. Ara tenim l’AK 103.
– No m’ho digui: el millor del món.

– Efectivament -respon amb una mirada de què collons busques tu, vinga, desapareix.

Els kalàixnikov es poden veure. Però no tocar. En aquest estand no hi ha clic, clic, clic… Fora, sí. Amb un kalàixnikov AKM, a més de granades, nou gihadistes van matar el novembre 130 persones en diversos punts de París.

Le Carillon va ser un d’ells. Ahir a la tarda, amb la gent embadalida amb el partit França-Albània de la televisió del bistrot, quedaven dos forats de bala. Dos forats penetrant el marbre i la fusta art decó per la part inferior de la barra: van disparar la gent que s’havia tirat a terra.

La companyia coreana Poongsan exposa les seves brillantíssimes bales ordenades en vitrines amb il·luminació focal. Com si disparessin amb diamants.

– Sembla un aparador de Tiffany’s -li dic a Eom, una de les hostesses coreanes.

– Gràcies. Les polim a fons.

Hall 5, passadís D, estand 760. Apareix Sig Sauer, la factoria més gran d’un entramat que va de New Hampshire als Alps. Sobre la moqueta, el rifle Sig Sauer MCX. Pots apropar-t’hi, acariciar-lo i fer clic, clic, clic… com va fer fa una setmana Omar Mateen en una discoteca d’Orlando. Amb el seu rifle Sig Sauer MCX va matar 49 persones.

A l’estand regalen un pin del model Sig P320, “una pistola que s’ajusta a la mida de qualsevol mà”.

Mateen va entrar a la discoteca d’Orlando amb una segona arma a sobre: una pistola austríaca Glock 17. La trobo al mateix hall, passadís K, estand 377. Al taulell tenen una desena d’armes per fer clic. La gent s’apropa i pitja el gallet disparant al buit sense bales. Altres les dispararan per ells.

Glock presenta com novetat la seva pistola model 43, “que s’adapta a tots els estils de vida pel seu perfil ultra ocultable”. I, com a cada fira, et regalen un clauer amb la forma de la seva pistola.

Tot és tan irreal. Tan real. El nom d’una fàbrica tèxtil militar turca: Spectra. El nom d’una empresa de comunicació militar israeliana: Phantom. El nom de la principal fàbrica de tancs finlandesa: Patria. El nom d’un dels ganivets de la italiana FK: Predator.

Els chupa-chups que ofereix l’alemanya Mankiewicz, revestiments de defensa. El cava Freixenet que destapen a l’agència Alan, fabricants croates de fusells per a franctiradors. Els caramels de colors de l’hongaresa Pro Patria, electrònica militar. El Maserati militaritzat que exposa Cristianini, decontamination system. El 140 aniversari de la italiana Fiocchi Munizioni: “Una història escrita amb passió”, la mateixa passió amb què les seves hostesses s’estrenyen la licra de camuflatge.

La fira és immensa, i el diminut estand de kalàixnikov em succiona. És blanc, minimalista, poc il·luminat, com un micro tanatori. Estranyament buit.

“No existeix res al món orgànic o inorgànic, objecte metàl·lic o element químic, que hagi fet més morts. El kalàixnikov ha matat més que la bomba d’Hiroshima i Nagasaki, que el virus de la sida, que la pesta bubònica, que la malària, que tots els atemptats fonamentalistes islàmics, que la suma de morts de tots els terratrèmols que han sacsejat l’escorça terrestre. Un número exorbitant de carn humana impossible d’imaginar”, recorda Roberto Saviano.

Amb fusells kalàixnikov van massacrar el novembre la terrassa del petit bistrot parisenc La Belle Équipe. Va durar tres minuts. Van morir 19 persones, entre les quals la parella musulmana del propietari jueu i un congolès negre com la xocolata que es va encarar als terroristes per evitar que matessin una noia blanca com la llet. A l’hospital, la noia es va passar dies pronunciant obsessivament el seu nom: Ludovic, Ludovic, Ludovic…

Obert de nou, amb les mateixes cadires on va seure Ludovic, a La Belle Équipe hi ha ara una frase il·luminada: “No perquè no tinguem res a dir, hem de tancar la boca”.

En aquesta fira tan explosiva, l’empresa sueca Bofors Test Center sempre té la darrera paraula. La més sublim.

Creada el 1886 per Alfred Nobel, l’inventor de la dinamita, Bofors té un gran bosc a Suècia on prova i perfecciona el tir de projectils i míssils de qualsevol fabricant. Els seus eslògans marquen, fira rere fira, la magnitud del deliri. Aquesta temporada és una coordenada: N59º 19.238’ E 14º 36.163… El bosc on ells disparen els míssils. El lloc on l’inventor del premi de la Pau tenia la seva residència. I, sobre la coordenada, un missatge en lletres grans i sinceres: “L’infern és un lloc a la terra”.

L'entrada La guerra comença en una moqueta ha aparegut primer a Carrer.

Indra, un gegant al 22@
Indra és la principal empresa del sector de defensa assentada a Barcelona ciutat (en el 22@ del Poblenou), forma part de l’IBEX 35 i alguns anys ha estat situada en el rànquing de les 100 primeres empreses militars mundials. Inicialment empresa pública, el 1999 el Partit Popular de José Maria Aznar la va privatitzar. El principal accionista era Bankia, amb el 20,14% de les accions, però la crisi financera de 2008 va enfonsar l’entitat i el govern de M. Rajoy decideix rescatar-la, injectant-hi 22.424 milions d’euros.

Però la suma és insuficient i el Govern, a través de la Sociedad Española de Participaciones Industriales (SEPI), adquireix l’agost de 2013 el total de les accions que tenia Bankia per valor de 337,1 milions d’euros, i cedeix el control de l’empresa al ministeri de Defensa. El 2015, essent ministre Pedro Morenés, es nomena director Fernando Abril-Martorell.

Indra és una de les empreses d’electrònica, comunicacions i noves tecnologies de més projecció de l’Estat espanyol, està present en 33 països i hi treballen 40.000 persones. L’empresa té participacions en altres empreses, com la Sociedad Española de Misiles (Inmize), de la qual controla el 80% de les accions, i en la que es produeixen la direcció de míssils com el Meteor per a l’avió de combat EF-200 o el Rafale.

Indra té tres divisions d’activitat: la de tecnologies de la informació; la de simulació i sistemes automàtics de manteniment i la de sistemes de defensa. El grup Indra està format per Indra Sofware, Indra Busines, Indra EMAC, Indra Comunicaciones, Indra Teknatrans Consultores i Indra Sistemas de Seguridad. Indra Sistemas representa el 20% de l’activitat i treballa en projectes militars rellevants.

En els últims anys Indra s’ha introduït en les noves àrees de ciberseguretat, ciberguerra, ciberdefensa o ciberinteligencia, i ha creat el centre d’operacions avançades CyberSecurity Operations Centre (i-CSOC). A títol de comentari, destacar que les administracions publiques, com la Generalitat de Catalunya, la Fira, el Port o diversos ajuntaments catalans, mantenen diverses contractacions amb aquesta empresa per a productes informàtics, recompte de votacions o control de peatges de les autopistes.

APPlux+. És una empresa que es dedica a la inspecció, assajos i certificacions. Va ser creada el 1996 a Barcelona pel Grup Agbar. És la concessionària més important de certificacions d’automòbil de les ITV catalanes. Les seves certificacions també arriben al camp militar: Applus ha certificat vaixells de guerra i el submarí S-80 per a l’empresa Navantia.

SENER Group. Una de les seves oficines està situada al parc d’Alba de Cerdanyola. En l’àrea de defensa desenvolupa i fabrica solucions per a superfícies aerodinàmiques i mecanismes de desplegament en míssils o sistemes guiats, també per a la indústria aeroespacial, i en sistemes de propulsió de submarins i modernització d’helicòpters de les forces militars.

En l’àrea de comunicacions intel·ligents treballa per desenvolupar equips de detecció, desmodulació i classificació de senyals de ràdio freqüència. Sener es sòcia de la nord-americana General Atòmic en la fabricació de drons REPER. En concret en el sistema Predator, serà l’empresa encarregada del manteniment dels Repers adquirits pel ministeri de Defensa espanyol. El 2016 va rebre una subvenció de la Generalitat de 20.000€.

GTD Enginyeria de Sistemes. Té una seu a Barcelona ciutat. Treballa en el disseny i desenvolupament de software per a aviació civil i militar, en sistemes de vigilància terrestres, navals o aeris i desenvolupa sensors que proporcionen informació en temps reals per detectar, identificar, fer seguiment i interceptar amenaces. Desenvolupa eines de simulació en aviònica, bancs de proves o, en l’àrea de l’espai, software per a diverses aplicacions, des del seguiment de terra a les llançadores. El 2012 va rebre una subvenció de la Generalitat de 110.520 €.

CT INGENIEROS. Ubicada a Barcelona, desenvolupa projectes per a bucs civils o de guerra i ha participat en la fabricació de les Fragates F-100, en els destructors AWD australians, en bucs d’assalt o en submarins com el S-80. En aeronàutica, cobreix el cicle de vida i és un proveïdor important d’Airbus Defence and Space.

GUTMAR, S.A. Ubicada a l’Hospitalet de Llobregat, al polígon de la Marina del Prat Vermell. La seva activitat principal és la fabricació de mecànica de precisió i muntatge de conjunts mecatrònics, destinats als sectors aeronàutic, espacial, robòtic i biomèdic. També es dedica, a través de la seva filial Aquiles Robotic Systems, al desenvolupament, producció i comercialització de Robots UGV per a activitats perilloses i de desactivació d’explosius. Entre 2012 i 2013 ha rebut subvencions de la Generalitat per valor de 202.364 €.

GMV Aerospace and Defence, S.A. Té seu a Barcelona ciutat i al polígon de l’Ametlla del Vallès. Treballa ens els sectors aeronàutic, de ciberseguretat, seguretat i defensa i navegació per a satèl·lits i telecomunicacions, entre d’altres. És un grup tecnològic que treballa tant per a administracions públiques com per a grans empreses.

ARITEX Cading, S.A. Ubicada a Badalona, desenvolupa sistemes de visió artificial en 3D aplicats a projectes d’aviació.

Álava Ingenieros SA. Manté una oficina a l’Hospitalet. Un dels sectors en què treballa és l’aeroespacial, l’aviònica i en assajos de vol.

CIMSA, Ingeniería de Sistemas, SA. Ubicada a les Franqueses, dissenya i fabrica paracaigudes i sistemes de desacceleració, estabilització i flotació de vehicles o grans estructures.

L'entrada El sector militar a Barcelona ha aparegut primer a Carrer.