El juliol del 2025, i segons el veí de Barcelona i exempleat de banca Joan Josep Garcia (Barcelona, 1968), la nova propietària de la finca on viu, al carrer d’Olzinelles 90 (Sants-Montjuïc), va tallar els cables i va arrencar els ploms perquè ell es quedés a les fosques, una forma d’assetjament amb la intenció que marxés de l’immoble. “No en tinc proves, però m’ha fotut la vida”. En un dels judicis en què ja s’ha vist involucrat el Joan, celebrat l’octubre del 2025, el magistrat del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, Francisco Miralles, va sentenciar: “Aquest carreró sense sortida que pateix el senyor Garcia ha estat generat clarament per la propietat i hipotèticament podria tractar-se d’un delicte de coaccions de caràcter immobiliari amb la intenció que el senyor Garcia marxi del pis per vies diferents de les legalment establertes”.

En una interlocutòria del març del 2026, la jutgessa de la secció civil del tribunal d’instància de Barcelona, Asunción Gomis, va resoldre: “Suspenc el curs del procés [de desnonament] perquè s’adoptin les mesures proposades per les administracions públiques, durant un termini màxim de quatre mesos [fins a l’estiu del 2026]. Poseu en coneixement de Serveis Socials el dictat d’aquesta resolució i el termini de suspensió adreçat a evitar un desnonament sense alternativa habitacional”. En una botiga del barri de Sants, Joan sense llum va imprimir les set pàgines de la resolució “CTO-1294” de la jutgessa Gomis i les va portar a l’assistenta social, a Cotxeres de Sants. Segons ell, no li van fer cas: “Passen de mi”.

L’últim veí de la finca

Joan sense llum no coneix la llum des de fa més d’un any. Quan es fa fosc, depenent de l’estació, les seves possibilitats es redueixen. Les caixes amb els llibres de Harry Potter es difuminen. La bufanda del Barça s’esvaeix. Les sabates desaparellades s’amaguen. Les piles Alcalina descansen. L’obra completa de Josep Maria Espinàs cria pols al prestatge, ni es llegeix. La gabapentina, pastilles contra l’epilèpsia i el dolor crònic, es resguarden dins les capses.

A la novel·la La ciudad de las luces muertas, de David Uclés, el detectiu Pepe Carvalho diu: “Necessitem accedir a les Tres Xemeneies i robar la bombeta celeste de recanvi”. A La ciudad de las luces muertas, Barcelona es va apagar per una “alteració intencionada de la bombeta del cel”. En el cas del Joan, presumptament, la propietària li ha tallat els cables. Per tant, la bombeta i els filaments pengen sense cap funció útil.

Dels sis veïns de l’edifici d’Olzinelles 90, només n’hi queda un, ell. Es resisteix a marxar. La seva condició de vulnerabilitat, sumada als preus desorbitats dels lloguers, no li dona cap altra opció que aguantar el que li vingui. S’ha avesat a la foscor. Joan sense llum està fart del món, perquè ningú no li fa cas.

“L’altre dia, la propietària em va forçar el plafó de la porta. Era l’una, més o menys. Anava al menjador social de les Corts, a mitja hora d’aquí, que és el que m’han assignat ara després d’una suposada reestructuració [Maria Barrientos 17, en substitució del menjador social Fundació Campedró, al carrer del Sant Crist 13, a cinc minuts de casa meva]. Al carrer em vaig creuar amb la propietària; no ens vam parlar. Ja me’n vaig anar amb mal cos, anguniat, perquè és molt hàbil. Tenia mal cos i vaig decidir tornar. Quan vaig arribar a casa vaig veure que havien forçat la porta, la paret estava escrostonada. Vaig trucar als Mossos d’Esquadra i tampoc no em van fer gaire cas”, es desespera Joan Garcia, Joan sense llum. “Vaig estar tota una tarda per posar un altre plafó, el quart des que em van tallar la llum, perquè aquesta situació ja s’ha repetit altres vegades”.

Joan Garcia cobra 480 euros mensuals del subsidi d’atur per a majors de 52 anys. A l’aparell de ràdio portàtil Baijiali, que es posa per distreure’s, els tertulians no paren de parlar de la crisi de l’habitatge a Barcelona: “Gent que ha estat tota la vida en un lloc determinat se n’ha d’anar, i la Constitució diu que tothom ha de tenir garanties per viure…”.

No li arriben les cartes del Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030. Ni les respostes a les seves nombroses instàncies: “Demano una solució…”. A baix, al replà, la bústia ha estat arrencada de la paret. La propaganda comercial entapissa el terra. Del fullet publicitari de la botiga de mobles Mondo Convenienza: “Cuina italiana modular Selly per 1.080 euros. Primavera, el despertar de les ofertes”. Joan sense llum.

L'entrada Joan sense llum ha aparegut primer a Carrer.