Una de les seves propostes més sorprenents és celebrar, d’aquí a dos anys, un simulacre per mesurar la resposta de la ciutat en el cas que s’assoleixin… els 50⁰! “No és que tinguem la previsió d’arribar als 50^o a Barcelona aviat -declarava la primera tinent d’alcalde, Laia Bonet-, però necessitem provar com reaccionarien els serveis i les infraestructures”. Que el canvi climàtic existeix és indubtable; que la ciutat pateixi temperatures dignes del desert de Gobi és, com a mínim, una mica dràstic.

Paradoxalment, el 13 de juny -dues setmanes abans de la publicació de la notícia- es produïa una situació que, a diferència de la Barcelona dels 50^o, sí que era real i gens hipotètica: fallava part de l’aire condicionat de l’equipament més emblemàtic de la Prosperitat (Nou Barris): el Casal de Barri. Perquè ens situem, la Prosperitat és una barriada petita en extensió, però la segona zona més densament poblada del districte (27.881 habitants). És, a més, una zona on existeix una gran precarietat d’habitatge, amb nombroses habitacions llogades i pisos compartits, fet que fa que molta gent faci vida al carrer, exposant-se així a les inclemències del temps. Malgrat això, cap de les mesures anunciades per l’Ajuntament en el Pla -ampliació de la Xarxa de Refugis Climàtics, creació de noves zones verdes i d’ombra, i instal·lació de noves fonts i jocs d’aigua- es compleixen al barri.

Primerament, té un dèficit considerable de refugis climàtics: el Casal i amb prou feines dos més. Però no només això. “Des de la darrera sequera, ja fa dos anys -assegura Meri López, presidenta de l’associació veïnal i membre de la Gestora del Casal- l’Ajuntament no activa les fonts ornamentals”. A això s’hi afegeix la manca de zones verdes i d’ombra: “Tenim poca zona verda, i amb escassa vegetació. No hi ha una sola zona d’ombra en tot el barri, i això que portem un munt de temps demanant tendals al carrer per crear aquests espais a les places i àrees de joc, sense èxit”.

En aquest context, el Refugi Climàtic per excel·lència de la Prosperitat és, per força, el Casal: no només per ser ampli i acollidor, sinó perquè n’és l’equipament més emblemàtic, situat a la plaça més important del barri i veritable ànima d’aquest, en ser el punt de trobada del veïnat per fer vida social. Una vida social ben rica, ja que la Prosperitat posseeix un fort esperit comunitari i un teixit associatiu ampli. Doncs bé: fins al 29 de setembre passat -dia en què es va substituir l’aparell- ha penjat a la sala principal de l’equipament una pancarta on s’hi podia llegir: “Refugi climàtic sense aire condicionat”.

Els fets són aquests: Adri Bernal, coordinador dels treballadors del Casal, va enviar el primer avís que fallava un dels dos equips d’aire el 13 de juny. “Vam comunicar a l’Ajuntament que ens urgia, perquè estàvem en plena onada”, recorda. Però va ser inútil. “Van venir uns tècnics que ens van dir que fallava una peça i que s’havia de demanar per canviar-la. No en vam saber res més. I un altre dia van venir uns altres tècnics, que van fer fotos, i fins i ara”. “Entenc que d’aquí a l’1 d’agost estarà tot arreglat”, suposava el 27 de juliol Bernal, que no podia dissimular la frustració: “Envio quantitat de recordatoris a l’Ajuntament, però passen de mi. Aniria més ràpid si em tragués el títol d’instal·lador d’aire condicionat”. Tres mesos sense reparar un aparell d’aire mentre l’Ajuntament anuncia un Pla contra la calor amb un pressupost de 111,6 milions d’euros.

Però l’esperit comunitari i associatiu del barri li dona una força que altres zones de la ciutat, on impera l’individualisme, no tenen. I malgrat l’aire malmès, l’entitat veïnal PECA2 -Prosperitat Cultura en Acció 2, que gestiona el Casal de forma cívica i autogestionària- va decidir obrir-lo com a Refugi Climàtic a l’agost, programant tot un seguit d’activitats -karaoke musical, ball, bingo, cine-fòrum, conta-contes…-. El Consistori no només no va substituir l’aparell fins a finals de setembre, sinó que es va negar a proporcionar els fons extres perquè el Casal pogués obrir a l’agost. “Necessitàvem diners per pagar, per exemple, el personal de neteja el mes suplementari. L’Ajuntament va al·legar que hauríem de conformar-nos amb el pressupost del conveni bianual, l’instrument econòmic-legal amb què ens finança, no pas amb subvencions. I ni un cèntim més”, explica López, i afegeix: “A un altre equipament sí que li han proporcionat diners per obrir l’agost. Està gestionat per una empresa privada i nosaltres ens autogestionem”. Una opinió que comparteix Pau Olondriz, membre de la l’AV i de la Gestora del Casal: “Als dirigents municipals no els agrada l’autogestió”, rebla.

El barri és tossut i el Casal va obrir com a refugi contra la calor. A base de voluntaris, és clar. “Va ser un èxit -exclama López-, vam omplir el local de gom a gom”. I la calor, amb un aparell malmès? “Doncs vam haver d’apanyar-nos amb ventiladors i ventalls”.

També fallen altres equipaments

El Casal de la Prosperitat no va ser l’únic equipament que va patir una fallida de l’aire condicionat aquest estiu. Almenys l’Ateneu L’Harmonia, a Sant Andreu, i tres biblioteques -Aurora Díaz Plaja (Nou Barris), Joan Fuster (Lesseps) i Ana María Moix (Fort Pienc)- han sofert tancaments temporals per aquests tipus d’incidències. Carrer ha intentat entrevistar els responsables d’aquestes biblioteques, però no ha estat possible. Després de sol·licitar les entrevistes al Departament de Comunicació -un procediment habitual-, aquest, en comptes de facilitar el contacte amb els responsables, va donar tot sol les explicacions corresponents. “Només tres de les 41 biblioteques de Barcelona van tancar temporalment per aquest motiu durant l’estiu i ara no hi ha cap de tancada”, responia Anna Cabré, directora de Comunicació. “Els serveis tècnics van estar des del primer moment treballant i es van solucionar els problemes amb la màxima celeritat” -la presidenta de l’AV Prosperitat afirma que el 30 de juny la Biblioteca de Nou Barris va penjar un cartell a Instagram que deia que la instal·lació romandria tancada per una “incidència en el sistema de climatització” i que aquesta no va obrir fins al 7 de juliol-. Finalment, Cabré afirma: “En el seu moment ja es va informar de les causes i les actuacions, per això no tenim res a afegir”.

L'entrada Refugis climàtics, no és or tot el que llueix ha aparegut primer a Carrer.

Del centenar de persones que integren el grup, tothom té més de 60 anys i la gran majoria estan jubilades. Hi ha una proporció una mica superior d’homes que de dones (55%-45%), i una desena part són de fora de Barcelona, de poblacions com ara Premià, Mataró, el Masnou, Sant Feliu o Sant Boi de Llobregat. Pel que fa a la gent que viu a la ciutat, la seva procedència està molt repartida, essent una bona part de la zona nord, dels barris de muntanya. “La gent que hi participa és, sobretot, perquè li agrada caminar per la muntanya, conèixer llocs, i també per socialitzar”, agrega Rodríguez.

Aficionats a l’excursionisme

Als pocs anys d’iniciar l’activitat, es va establir una programació tipus cada mes que consisteix en dues jornades matinals, una de tot el dia i una de caràcter cultural. Per organitzar una ruta cada setmana cal molta preparació, planificació i un model de funcionament ben definit. Tothom que s’inscriu al grup ha d’aportar les seves dades personals, signar una declaració responsable i disposar d’una assegurança. Com apunta Sergio Sesé, un altre membre de Vetejou’s, “tothom és soci d’un centre excursionista i té la llicència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya”.

Cada sis mesos es convoca una reunió per planificar les sortides del semestre següent. A més del lloc i el recorregut, cal tenir en compte l’àpat del dia i el desplaçament que es fa amb transport públic o autocar. I una setmana abans de l’excursió, la persona que l’organitza explica fil per randa tots els detalls després d’un treball previ. “Si hi ha un grup de persones que diu «anirem a Rellinars» -explica Sesé-, expliquen que hi van estar fa trenta anys i que van passar per un camí, perquè tenen una memòria brutal i se’n recorden, però potser quan hi arribes ara el camí ja no hi és i s’ha obert un corriol”.

Les rutes es fan de setembre a juny i segueixen uns criteris estàndard: no passar dels quinze quilometres de distància i dels 300 metres de desnivell acumulat, amb un grau de qualificació de fàcil, moderada i difícil. El nombre de participants oscil·la entre 25 i 40 -havent arribat en alguna excursió a un màxim de 50- i prop de la meitat de les sortides són a Barcelona i en zones de la corona metropolitana. Si bé no han visitat el sud ni tampoc Lleida -que queden una mica lluny per realitzar excursions d’un sol dia-, el grup Vetejou’s ha recorregut bona part de Catalunya. Són més de trenta anys de vivències compartides per persones que es troben cada dijous fent camí.

L'entrada Caminar per fer amics i veure món ha aparegut primer a Carrer.

Barcelona compta amb una oferta potent d’establiments nocturns arreu del municipi, però hi ha punts calents on es concentren bars i discoteques. Els més populars per al jovent són Marina, Paral·lel, Eixample, Upper Diagonal i Port Olímpic. Totes són opcions atractives, però anar-hi de festa pot suposar una despesa important. Les entrades de les discos van dels deu euros fins als quaranta en dates assenyalades, i, segons l’espai, una copa pot costar 15 euros o més. No tot l’oci és assequible per a tothom, com no tots els joves tenen els mateixos recursos.

Canviar de barri per anar de ‘farra’

Marina és un espai conegut pels seus establiments amb preus baixos i un ambient social informal. La seva popularitat és notable els caps de setmana, quan bars i discoteques s’omplen de gom a gom. Per al Xavi, un veí de la Verneda de 24 anys, és la seva zona preferida per sortir amb els amics. Pels preus i per l’absència d’un codi de vestimenta determinat. Al bar, comparteixen beguda i es reparteixen les despeses: cadascú aporta d’acord amb la seva capacitat econòmica.

Molts joves de la Verneda trien el Poblenou perquè al barri no troben una oferta d’oci nocturn regulat del seu gust. A la zona, però, són usuals les raves il·legals, que han generat problemes de convivència amb el veïnat. En aquest escenari, una proposta interessant és l’oci alternatiu i autogestionat, present a les festes populars. El Xavi, que forma part de l’AV de la Verneda Alta, suggereix que l’Ajuntament podria insonoritzar les naus abandonades de la Pau i fer possible un oci que doni vida i cultura al barri: “L’oci nocturn no és només sortir de festa”. Aquest oci alternatiu, més flexible, es caracteritza per oferir preus populars i estar adaptat a la realitat socioeconòmica del territori. “Volem un espai on la gent se senti còmoda i pugui ser ella mateixa, sense un estament que li dicti com actuar”, agrega el Xavi, en resposta a la forta dependència de la regulació de l’Ajuntament que hi ha en l’actualitat per organitzar festes populars.

Oci autogestionat

Aquesta és també la visió de la Laura (24) i l’Ahmed (18), membres del Kasal Jove de Roquetes, a Nou Barris. Denuncien la manca d’oci nocturn adaptat al jovent, que fa que se’n vagin a altres llocs. “Volem un espai constructiu i gestionat per les joves del barri”, declaren. Quan organitzen activitats nocturnes, tenen pactat amb el veïnat acabar els concerts abans de mitjanit. Però això no s’adapta a la realitat horària de la festa nocturna: “A aquella hora, ni pensem a sortir encara”, reblen. El casal s’ha quedat petit per als seus projectes i des de fa anys reclamen construir-ne un de nou a l’Amfiteatre de Roquetes, lluny dels habitatges. D’aquesta manera, no molestarien ningú i les activitats es podrien allargar. Però negociar amb l’Administració “és difícil” i ple de “topalls”.

D’altra banda, fora dels ambients d’oci regulat, el botellot és una opció molt popular. Segons el Termcat, es tracta d’“una trobada informal en un espai públic a l’aire lliure, generalment de joves i sovint de nit, per consumir begudes alcohòliques a baix preu i en abundància”. Un fenomen amb un perfil demogràfic específic, protagonitzat per menors de 25 anys. Per a un segment de la població marcat per les limitacions econòmiques i la precarietat laboral, és una alternativa d’oci assequible i, per tant, atractiva.

Una alternativa que no deixa de ser polèmica, ja que sol implicar menors d’edat; és il·legal segons la normativa i sovint comporta problemes de convivència amb el veïnat pel soroll i la brutícia que genera. Però el botellot és un espai de reunió social més, que si bé va agafar volada durant les restriccions per la covid, sempre ha estat present. L’antropòleg Carles Freixa el descriu com a una “vàlvula d’escapament dels problemes de salut mental i emocional que molts adolescents pateixen i que el sistema de salut pública no ha estat capaç d’abordar amb seriositat”.

Segons l’Informe Juventud España 2020, a partir dels 25 anys la participació en botellots cau de forma significativa, una dada que explicita l’arrel socioeconòmica del fenomen. El consum d’alcohol en els últims dotze mesos és semblant entre els grups de 15-24 anys (83,2%) i de 25-34 anys (70,1%). Per tant, tot i que la ingestió d’alcohol decau, el que canvia més és la manera com es fa: els menors de 25 anys tenen menys independència econòmica i no solen disposar d’un espai propi privat on beure amb els amics.

Botellots, “un fenomen establert”

El Síndic de Gregues va publicar el 2022 un informe sobre els botellots, on recomana assumir que és un fenomen establert a la societat i, a l’Administració, aplicar mesures perquè sigui una pràctica més segura: establint espais accessibles a la ciutat, facilitant l’accés ràpid dels serveis sanitaris, habilitant Punts Lila i lavabos públics…

Per concloure, hi ha un debat interessant. Beure al carrer a Barcelona en espais no autoritzats pot suposar una multa de fins a 100 euros. El Consistori va proposar el 2024 apujar-la a 600 euros si “es pertorba la tranquil·litat ciutadana”, però això encara no s’ha aprovat. Prendre un cubata a la terrassa d’un bar no és punible; fer-ho fora sí. Als botellots hi ha actituds que amenacen la convivència ciutadana, però aquestes també es repliquen en els establiments regulats. “Es criminalitza un tipus d’oci que es poden permetre els joves amb una realitat econòmica més pobra i no s’assenyala l’altre perquè deixa benefici”, expressa el Xavi. El problema, doncs, rau en el consum d’alcohol en la via pública i les seves conseqüències o en el fet que aquest no es comercialitza?

L'entrada La festa en clau jove, divertir-se tot i les limitacions econòmiques ha aparegut primer a Carrer.