Els diners municipals aprovats van destinats a la urbanització de l’entorn de l’edifici, i encara que la voluntat és integrar-lo en el futur parc de la Sagrera, que servirà per arranjar l’espai i recosir els districtes de Sant Martí i Sant Andreu, la realitat és que del projecte de tres fases només se n’ha aprovat la fase prèvia, la dels treballs d’adequació. La proposta és convertir la Torre del Fang en un centre de dinamització del futur parc lineal de la Sagrera i d’interpretació dels antics pobles de Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals, però no hi ha ni calendari tancat ni pressupost aprovat, només una previsió que pot canviar i que fa pensar que l’edifici històric haurà d’esperar com a mínim fins al 2024 per ser rehabilitat.

Adéu al mur del carrer del Clot

A final de l’abril passat la comissió de govern aprovava el conveni de col·laboració amb la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat SA, que és la que s’ha d’encarregar de fer les obres d’urbanització i d’infraestructures necessàries coordinant-se amb la regidoria d’Ecologia, Infraestructures, Urbanisme i Mobilitat. Les obres, que havien d’haver començat a principi d’octubre i que tenen una durada de tres mesos sobre el paper, consisteixen a eliminar el mur del carrer del Clot i substituir-lo per una tanca perquè es pugui veure l’interior de la llosa que sosté la Torre del Fang i s’evitin les ocupacions de l’edifici. Es busca fer accessible l’espai des del carrer amb escales i rampes molt reduïdes, i per fer-ho possible s’haurà de salvar el desnivell actual i també dignificar la zona amb sauló i vegetació.

El president de l’Associació Veïnal de la Sagrera, Jaume Matas, explica que la idea és fer d’entrada una mica el que s’ha fet amb el parc de les Glòries, és a dir, crear espais de lleure temporals amb taules de ping-pong, bancs i pistes de bàsquet i d’atletisme perquè la ciutadania hi pugui accedir mentre es culmina la urbanització de tota la zona. Avança que el projecte negociat a grans trets durant el 2019 en una taula de treball entre les Administracions i les entitats veïnals i culturals de la Sagrera, Navas i el Clot “contempla que l’edifici de la Torre del Fang i la zona exterior d’horts urbans i vinyes esdevindrà un equipament compartit amb Sant Andreu i Sant Martí”. La futura Casa del Parc tindrà un espai d’exposicions i d’experimentació, i també coordinarà les activitats històriques del passat rural de Barcelona.

L’allargada ombra de l’AVE

És un miracle que la Torre del Fang s’aguanti dreta, i si encara ocupa un discret raconet a la cruïlla d’Espronceda amb Clot, on passa desapercebuda als ulls de la majoria dels vianants oblidada darrere un mur i un munt de grafits, és gràcies a les mobilitzacions veïnals. Ignorada pels diferents governs municipals, la seva és una història de dissort a mitges perquè s’ha pogut salvar de la piqueta in extremis i les finestres barroques tapiades mantenen en secret el seu interior fet malbé. Com una vella dama, el pas del temps ha fet estralls en la seva pell obrint esquerdes en les delicades parets de maons d’argila, però contra tot pronòstic segueix dempeus.

Des que va tancar als anys vuitanta com a centre de normalització lingüística, recursos pedagògics i arxiu de Sant Martí, ningú ha estat capaç de donar-li un ús alternatiu per la seva delicada construcció, que dificulta qualsevol remodelació. L’arribada de l’AVE a Barcelona va suposar un punt d’inflexió per a l’edifici. Amb la construcció del túnel es va plantejar traslladar-lo a l’altra banda d’Espronceda, però la seva mateixa estructura de fang feia l’operació impossible. La decisió dràstica va ser enderrocar-lo, però l’anunci va posar en peu de guerra les entitats veïnals, amb la plataforma AVE pel Litoral i el seu incombustible president, Pere Vallejo, al capdavant.

La forta resistència veïnal que va generar el projecte inicial de construcció del túnel de l’AVE pel carrer de Mallorca va obrar el miracle: no només es va rectificar el traçat construint el túnel a més fondària per estalviar vibracions als edificis, sinó que també es va aconseguir fer retrocedir l’entrada al túnel i construir una gran llosa per sostenir la Torre del Fang. A canvi, l’edifici va haver de suportar estoicament que el seu exterior es convertís durant anys en magatzem de mals endreços d’Adif. D’aquells temps només queden les ferides de les bigues de ferro que la travessen per subjectar-la a l’estructura.

Un edifici de llegenda

Des de final del segle XIX, l’edifici ha compartit paisatge amb les vies del tren i també, des dels anys quaranta fins a final dels vuitanta del segle passat, amb el veïnat de les barraques de la Perona. Encara que sorprengui, la Torre del Fang té un passat rural de llegenda i la història de l’antic poble de Sant Martí de Provençals no es podria explicar sense ella. Alguns historiadors apunten que el 1559 ja s’esmentava l’edifici però amb un altre nom, Torre de la Verge Maria, i que l’escut del Comtat de Barcelona de la porta principal fa pensar que la construcció ja existia al segle XII.

L’edifici va ser propietat de la família de Galzeran de Gualbes, mercader i banquer del segle XIV. També Joan Amades ubica la masia com l’escenari de la llegenda romàntica del Cor Menjat protagonitzada per Dolça de Provença, que va arribar a Barcelona l’any 1112 per casar-se amb el comte Ramon Berenguer. Dolça va passar llargues temporades a la Torre del Fang i es va enamorar d’un trobador, a qui el comte va matar. La dona es va menjar el cor del seu estimat sense saber-ho i quan es va assabentar de la notícia va deixar de menjar fins a la mort.

L'entrada El rescat de la Torre del Fang es fa esperar ha aparegut primer a Carrer.

El projecte, que no avança, es podria dir que ni està a la deriva. Sí, és cert que en els darrers mesos s’han posat en marxa les obres del col·lector de Prim i les màquines han d’estar ja a la benzinera per enfilar el camí cap a la construcció de la llosa. Però també cal destacar que “els números canten: els 10 milions d’euros d’aquestes obres representen menys de l’1% del cost total de la infraestructura, sintetitza Pau Maudell, portaveu de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Arran de la crisi, el projecte ja va haver de ser retallat i les seves línies de finançament reendreçades. Al mes de novembre de 2014, l’ex-alcalde Xavier Trias signava amb la ministra de Foment del moment, Ana Pastor, una modificació del projecte amb la qual l’estació passaria de costar 820 milions d’euros a 650 milions.

A més, el nou pla suposava deixar enrere les plusvàlues (es preveia la venda de milers de pisos per costejar l’obra) i apostar per l’entrada d’un operador privat que financés el 50% de l’obra a canvi d’una concessió a 60 anys del nou centre comercial de 6.000 m² que s’encabia en el reendreçat edifici ferroviari. Si més no, tres anys després encara no hi ha hagut cap inversor interessat i els únics diners que sembla que estiguin assegurats són els 255 milions d’euros de la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya.

Passar pàgina
Un cop comprovat el nul èxit de la fórmula Trias-Pastor, als despatxos s’ha tornat a posar la calculadora sobre la taula, mentre el jutge manté tota l’obra paralitzada per investigar la corrupció que nega la trinxera de vies. De fet, cada moviment que fan les màquines requereix el vistiplau del magistrat. Tot i això, també cal destacar que, actualment, les negociacions per aprovar un nou mètode d’injecció econòmica tampoc van sobre raïls. Gairebé hi ha més opcions de finançament sobre la taula que administracions gestores del problema.

Si bé el ministeri de Foment no ha mogut fitxa per canviar l’actual model que inclou la participació d’un operador privat, des de la Generalitat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, defensa tornar al model de les plusvàlues. “Ara bé, desvinculem-les de la bombolla immobiliària”, defensa. Segons Rull, el finançament que necessita la Sagrera “seria impossible d’aconseguir amb pressupostos ordinaris”. Per això reivindica “ajustar els ingressos a les previsions reals; no a plantejaments grandiloqüents més propis de l’antiga bombolla immobiliària”.

L’aposta (esmenada) de la Generalitat, però, no recull cap suport de l’executiu municipal. Des de l’Ajuntament de Barcelona, la tinenta d’alcalde Janet Sanz, assegura que el model, “amb la crisi econòmica s’ha demostrat fallit” i aposta per una inversió directa de l’Estat combinada amb els aprofitaments urbanístics de les futures oficines i hotels que s’haurien d’establir al voltant de l’estació intermodal un cop estigui finalitzada. De fet, Sanz recorda que el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) permet la construcció de fins a 3.000 noves places hoteleres només en l’àmbit de la Sagrera.

Si bé els ingressos per la porta de les plusvàlues quedarien en un segon pla, des de l’Ajuntament tenen molt clar que “s’ha de plantejar un redimensionament perquè l’estació sigui possible». En aquesta línia, la tinenta d’alcalde aposta per tornar a retallar el projecte de l’edifici ferroviari i així reduir-ne el cost. Si bé la idea pot implicar tota una sèrie de factors positius i negatius, també s’ha de recordar que l’estació, en si mateixa, encara no té ni els fonaments construïts. L’esquelet de formigó que es pot contemplar actualment no representa ni l’1% de tot el que resta per construir.

La corrupció nega la trinxera de vies
Els jutjats no han tancat per vacances. Només al mes de juliol tres ex-alts càrrecs d’Adif a Barcelona van ser citats a declarar per una presumpta trama de malversació de fons públics i suborns en les obres de l’AVE. De fet, cal destacar que no només aquests van trepitjar les instal·lacions del poder judicial, sinó que també s’hi van sumar directius de les quatre grans constructores vinculades a les obres: Copasa, Acciona, Sacyr i Corsan. Segons investiga la magistrada, aquestes empreses haurien regalat una vintena de luxosos viatges de “plaer” valorats en 152.590 euros.

Més enllà d’aquesta qüestió, també s’investiga una presumpta malversació de fons en el tram de l’AVE que va des de la Sagrera fins al nus de la Trinitat. Segons sosté la Guàrdia Civil, es van incloure “mesures falses incrementades” en les certificacions d’obra i en les liquidacions finals.

La darrera investigació és paral·lela al cas que va esclatar el passat juny de 2016. En aquest episodi es van arrestar 13 persones acusades d’inflar factures fins arribar a desviar 82 milions d’euros que havien d’anar destinats als accessos i l’estructura de l’estació de la Sagrera. En aquest cas, es van veure implicades les empreses FCC, Ferrovial, Copisa, Rubau, Dragados-ACS, Acciona, Comsa i ACSA.

Segons un informe preliminar del Tribunal de Comptes que va destapar El País, el total de les irregularitats sumen una xifra de 133,8 milions d’euros.

L'entrada La Sagrera, sense ‘cash’ ha aparegut primer a Carrer.