Si més no, en un dels fronts que manté oberts als jutjats i el que ara li urgeix més: el que investiga la seva activitat al capdavant de l’agència pública Barcelona Regional, durant els anys en què fou tinent d’alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient de la ciutat, en el quadrienni 2011-2015.

Preacord amb la fiscalia
El passat mes de juny, segons una informació d’El Periódico de Catalunya, Vives té “pràcticament ultimat” un principi d’acord amb la Fiscalia de l’Audiència de Barcelona, que inicialment li demanava cinc anys de presó per haver contractat fraudulentament un altre alt càrrec de l’espai polític, CiU, com a assessor de Barcelona Regional durant els anys 2012 i 2015, unes tasques que no va desenvolupar mai.

Segons l’acord extrajudicial, l’exedil admetria els delictes de falsedat documental, prevaricació i malversació de cabals públics que se li imputen, a canvi d’una condemna a presó inferior als dos anys (que li evitaria ingressar-hi) i una multa de 60.000 euros. El pacte s’hauria tancat aleshores perquè, en principi, el cas tenia data de judici per al juny passat, però es va retardar -en principi, fins a l’octubre- per la dificultat de desplaçar-se del principal acusat en plena pandèmia, ja que viu per motius laborals fora de l’Estat.

El febrer passat, el fiscal delegat d’Anticorrupció a Barcelona havia presentat les seves conclusions de la investigació sobre l’activitat de Barcelona Regional mentre va estar sota les regnes de Vives, i demanava el processament d’aquest, juntament amb el director general de l’agència del moment, Willy Muller i l’exalcalde convergent de Cervelló, Jesús Arévalo.

Per a tots ells peticionava cinc anys de presó i indemnitzacions a l’administració de 155.000 euros. És la quantitat que l’escrit de la fiscalia considera que Arévalo es va embutxacar il·lícitament, mitjançant un contracte de treball fictici amanit per Vives i Muller, pel qual va ingressar 34.000 euros mensuals bruts, en qualitat d’assessor per prestar “assistència tècnica al projecte Model urbà i metropolità de dispersió de contaminants”, però gairebé no hauria posat mai els peus a la seu de Barcelona Regional.

Segons els arguments de la fiscalia, Arévalo hauria demanat al seu partit, l’extinta UDC, una fórmula per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que li va ocasionar esdevenir alcalde.

El “cas Leslie”
L’afer, que s’origina l’any 2015, s’ha conegut fins ara com el cas Leslie, per la tirada mediàtica d’un altre dels investigats inicialment, Antoni Miquel Cerveró, conegut amb aquest nom artístic com a cantant del grup musical Los Sírex.

Miquel, regidor de CiU als anys 90, també va ser contractat per Barcelona Regional els anys 2014 i 2015 i va rebre 59.544 en salaris per tasques d’assessoria. Més endavant, l’any 2017, després que els principals investigats declaressin davant del jutge, la fiscalia va retirar les acusacions contra Miquel, ja que va donar per bona la documentació que aquest va presentar per acreditar que sí que havia treballat per a l’Ajuntament com a mediador veïnal al districte de les Corts. Amb tot, l’Ajuntament de Barcelona, personat al cas com a acusació particular, sí que manté per ara les peticions de càrrecs contra el vocalista.

En la seva compareixença davant de la jutgessa del cas, aquell mateix març de 2017, Vives va defensar que tant Arévalo com Leslie sí que havien treballat per a la corporació municipal, tot i reconèixer que les tasques que van dur a terme no tenien res a veure amb les activitats pròpies de Barcelona Regional, un fet que va justi car perquè, segons ell “era una pràctica comuna” a l’administració contractar personal de confiança a través d’empreses públiques, per agilitzar-ne el procés.

El cas que pot acabar amb una condemna de mutu acord per a l’extinent d’alcalde convergent es va iniciar poc després de la sortida de Xavier Trias del consistori, quan un seguit de denúncies anònimes de personal intern de Barcelona Regional van derivar en l’obertura d’una auditoria interna encarregada per l’Ajuntament.

La investigació va concloure que la disbauxa comptable que va caracteritzar la gestió del tàndem Vives-Muller es va materialitzar en unes despeses injustificades per damunt dels dos milions d’euros, raó per la qual el plenari va aprovar l’obertura d’una comissió d’investigació (davant de la qual els dos principals assenyalats es van negar a prestar declaració).

Organismes confusos
Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà (BR) és un consorci públic creat el 1993 per l’alcalde Pasqual Maragall per fomentar l’impuls de projectes i reformes urbanístiques de llarg abast, seguint la petjada de les grans transformacions preolímpiques.

Al seu accionariat hi són representats, a part de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana, TMB, el Consorci de la Zona Franca, l’Autoritat Portuària de Barcelona, Adif, Aena i Mercabana. Però a partir de l’any 2009, BR s’integra en un altre consorci, publicoprivat, en aquest cas, el Barcelona Strategical and Urban System (BCNSus), una Agrupació d’Interès Econòmic dedicada a la promoció econòmica de Barcelona a l’exterior.

Segons l’auditoria municipal, Barcelona Regional va centrar les seves activitats durant els anys de Vives en la seva participació a BCNSus, que van ocasionar una gran quantia de despeses injustificades en viatges i allotjaments superiors a 500.000 euros en activitats de caràcter “ruïnós i antieconòmic” que no van aportar cap benefici a la promoció internacional de la ciutat.

La confusió entre un i altre organisme era tal que moltes tasques del BCNSus s’encarregaven directament a Barcelona Regional, sense que fossin deliberades pel seu consell d’administració; i que BR va arribar a demanar a l’Ajuntament una subvenció d’1,3 milions d’euros aproximadament la meitat dels quals s’haurien destinat, segons l’auditoria interna, a sufragar les despeses de BCNSus. I que tot i que el consorci de promoció internacional va ser formalment liquidat l’any 2014, Barcelona Regional va continuar duent a terme tasques que hi tenia derivades durant més d’un any.

Un problema que es diu 3%
Tot i ser el maldecap judicial més urgent per a Antoni Vives, el cas de Barcelona Regional és peccata minuta comparat amb el que l’espera més endavant.

I és que l’exregidor de Barcelona també està inclòs en el macrosumari de l’anomenat cas 3%, que investiga el presumpte finançament il·legal del partit (avui en extinció) a través del cobrament de comissions per adjudicacions d’obra pública a través de donatius a fundacions adscrites.

En el seu escrit de conclusions, conegut el passat mes de juliol, el magistrat de l’Audiència Nacional espanyola José de la Mata inclou a l’ex alt càrrec municipal entre el llistat de 28 persones a qui sotmetre a judici.

En concret, assenyala Vives com una peça clau en l’arquitectura de les comissions il·lícites en algunes obres públiques adjudicades des de Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), una altra empresa pública que va presidir, o pel Port de Barcelona, del qual fou vicepresident: entre altres, el Consorci d’Educació de Barcelona, els accessos a l’ampliació del Port, el reforçament del Dic de l’Est de la zona portuària, la reforma de la plaça de les Glòries o la remodelació del Paral·lel.

L'entrada Barcelona Regional, la repartidora d’Antoni Vives ha aparegut primer a Carrer.

Fonts de l’agència expliquen que aquest projecte responia a la voluntat de l’alcalde Maragall de “convertir el capital tècnic acumulat durant els anys de la transformació olímpica per seguir executant projectes”. Va ser en aquell moment que l’alcalde va encarregar la definició de l’empresa a l’arquitecte Josep Acebillo, que havia estat el responsable de planificar els canvis urbanístics de la Barcelona olímpica.

BR havia estat una agència de gran prestigi. “Ha estat una oficina important per reconduir, acompanyar o definir projectes grans i, en general, crec que la seva actuació sobre Barcelona i l’àrea metropolitana ha estat positiva”, considera el professor d’urbanisme Ferran Segarra. Malgrat que en els seus 25 anys d’existència ha executat projectes de gran envergadura, en els darrers temps ha aparegut a l’esfera mediàtica arran d’una auditoria que rebel·lava que, sota la presidència d’Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de CiU, l’agència havia dut a terme projectes “antieconòmics i ruïnosos a l’estranger”.

Sous sense activitat a l’empresa
Segons expliquen fonts de la pròpia agència, tot va començar amb una denúncia anònima que el 2015 va arribar a la Fiscalia Provincial i que es referia al fet que l’anterior director general de BR, l’arquitecte Willy Müller, designat per Vives, havia adjudicat de manera presumptament irregular dos contractes a un ex-soci seu per valor de 22.500 euros. Arran d’aquesta denuncia la Fiscalia va iniciar una investigació i com a conseqüència, l’actual Ajuntament va precipitar el canvi de la cúpula de BR.

El nou govern municipal va prendre possessió de l’agència, va cessar Willy Müller i també va iniciar un expedient informatiu amb la voluntat de conèixer de primera mà la gestió que s’havia fet d’aquesta empresa durant els quatre anys de mandat convergent. A partir d’aquí es van detectar altres irregularitats en tres àmbits: el sobrecost de l’exposició sobre el port i la façana litoral de la ciutat feta l’any 2015; desajustos en els treballs internacionals de l’agència, i la contractació de dues persones de l’òrbita convergent que mai van tenir activitat real dins l’empresa. Es tracta d’Antoni Miguel Cerveró, conegut com a Leslie, excantant de Los Sirex i exregidor convergent a l’Ajuntament de Barcelona; i Jesús Arévalo, exalcalde de CiU de Cervelló.

Projectes ruïnosos
Després de detectar aquestes irregularitats, el propi consell d’administració de BR va encarregar llavors una auditoria per tal d’esbrinar quina havia estat l’activitat de l’agència en el període 2011-2015 i les despeses associades. Les principals conclusions del document van ser que, durant el mandat Trias, BR havia fet “projectes ruïnosos” a l’estranger sense que l’administració ni els òrgans de govern de l’agència en tinguessin constància. En total, hauria gastat dos milions d’euros en l’execució d’aquestes activitats internacionals a través de l’agrupació d’interès econòmic BSUS, creada per Barcelona Regional juntament amb el Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona i la Fundació Abertis.

La consideració dels projectes executats a l’estranger com a “ruïnosos” i “antieconòmics” es deu al fet que el seu cobrament, tal com recollia el diari El Periódico, no va servir “per cobrir les despeses en personal i viatges, que es van elevar a més de 500.000 euros”.

Sabent que tancaria l’any amb pèrdues, el 2012 Willy Müller va demanar a l’Ajuntament de Barcelona una subvenció per valor d’1,3 milions d’euros. En principi, aquests diners havien d’estar destinats a les activitats realitzades en l’àmbit urbanístic de la capital catalana, i així va ser en part, però l’auditoria revelava que hi havia 598.000 euros no justificats. Aquests diners són els que es van fer servir per eixugar el deute derivat dels projectes internacionals efectuats per BSUS. Ara, el govern municipal ha reclamat a Barcelona Regional que retorni aquesta quantitat a les arques públiques.

Segons considerava el diari El Periódico, sota la gestió de Willy Müller, BSUS “es va convertir en una estupenda pantalla de les activitats de la cúpula”. I aquesta perspectiva coincideix amb la dels treballadors de l’agència. “Durant el mandat Trias i la presidència d’Antoni Vives, l’arquitecte Willy Müller va passar a ser administrador únic de BSUS i també tenia tots els poders a Barcelona Regional”, comenten fonts internes, “i va decidir que no pagaria les feines que l’agència feia per a l’agrupació d’interès econòmic… llavors, a partir d’aquell moment, BR no va facturar res”.

Per aquesta raó, el passat juliol el Consell d’administració de Barcelona Regional va decidir presentar una denúncia al Tribunal de Comptes reclamant també els diners d’aquestes feines que havia fet però que no va arribar a cobrar mai.

Les diverses irregularitats detectades en el període 2011-2015 han portat a la creació d’una comissió d’investigació a l’Ajuntament per abordar totes les qüestions que han estat subjecte d’investigació per part de la Fiscalia Provincial. En la primera trobada de la comissió aquest novembre, es van tornar a posar sobre la taula el contingut de l’expedient informatiu encarregat pel govern municipal, les conclusions de l’auditoria i l’estat de totes les actuacions de l’agència. En properes sessions, la comissió preveu demanar la compareixença d’Antoni Vives, Willy Müller i de les dues persones contractades però que mai van tenir activitat real en l’empresa: Antoni Miguel Cerveró i Jesús Arévalo.

Llums i ombres sobre la petjada al territori
A banda que BR s’ha situat sota el focus mediàtic per les qüestions que tenen a veure amb la seva gestió, la petjada d’alguns dels projectes que ha executat a Barcelona i l’àrea metropolitana també han anat acompanyats de polèmiques veïnals. Seria el cas, per exemple, del Pla d’Infraestructures del Poblenou en relació amb el 22@. Però entre les seves principals actuacions, també hi destaquen la transformació del territori del Fòrum 2004, la recuperació medi ambiental del riu Besòs o la proposta de transformació de la Sagrera i la nova estació.

“Des del punt de vista veïnal, aquests projectes tenen clars i obscurs”, considera el professor d’urbanisme Ferran Segarra, que moltes vegades s’expliquen pel fet que “són projectes la definició dels quals dura un parell d’anys i després, l’execució pot durar-ne uns vint”, el que vol dir que en aquest procés “poden canviar radicalment els objectius, les possibilitats tècniques i econòmiques i el tipus de residents”. El màxim exponent d’això és “la contradicció entre les necessitats del veïnat i el pla 22@”, continua el professor, sobretot perquè els darrers ajuntaments “van passar per alt tot el que tenia a veure amb aspectes socials, com per exemple l’habitatge”.

“El que ha passat amb la gestió de Barcelona Regional en el període 2011-2015 ha estat un escàndol, però els actuals gestors han posat totes les facilitats per esbrinar les irregularitats que es van produir”, conclou Segarra, “i crec que és significatiu que aquestes irregularitats estiguin molt acotades en un mandat molt específic, tenint en compte que l’agència fa 25 anys que funciona”.

L'entrada Barcelona Regional, un llegat urbanístic enverinat ha aparegut primer a Carrer.