Una visita a aquests habitatges permet traslladar-se físicament, sobre el terreny mateix, a cada una de les èpoques que s’hi representen i que evoquen com vivien les famílies en aquestes cases barates. S’hi poden veure objectes propis de cada etapa, com el mobiliari, els electrodomèstics que es van anar incorporant a les llars -la rentadora, la cuina, la nevera, la ràdio i la televisió…-, així com altres elements característics: llibres, discos de vinil, joguines o pòsters de grups de música.

El Patronat de l’Habitació de Barcelona va aixecar el 1929 quatre grups de cases barates: Eduard Aunós -a la Zona Franca-, Ramon Albó -a Horta-, Baró de Viver i el Bon Pastor, que aleshores s’anomenaria Milans del Bosch, pel militar espanyol que va ser governador civil de la ciutat entre el 1924 i el 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril del 1931, el grup passaria a denominar-se Bonaventura Carles Aribau. En aquesta àrea -llavors totalment agrícola-, es van ubicar 784 habitatges, la majoria de 48 m² i la resta de 64 m², per acollir migrants d’altres llocs de l’Estat -com ara Múrcia, Andalusia, Castella la Manxa o la Comunitat Valenciana- i també barraquistes de Montjuïc que van haver de deixar la muntanya amb els preparatius de l’Exposició Universal del 1929. Un altre fet a tenir en compte és que tant el nucli de Milans del Bosch com el de Baró de Viver van pertànyer al municipi de Santa Coloma de Gramenet fins al 1945, quan es van agregar a Barcelona.

Impulsat pels veïns i veïnes

La participació veïnal a l’hora de posar en marxa el nou museu va ser vital des del principi, tant per poder reflectir la memòria històrica del barri com per la seva aportació de material gràfic i objectes. Paquita Delgado Espín, presidenta de l’Associació de Veïns del Bon Pastor, va néixer el 1956 en una d’aquestes cases i hi va viure fins el 2018, quan es va traslladar als edificis nous. Era ja la tercera generació, perquè abans hi havien viscut els pares i els avis. José María Fanlo Ruiz, també de l’associació veïnal, va sovintejar el barri des del 1962. Tot i que no residia a les cases barates, hi tenia amics i hi anava a casa seva sovint. Recorda que, quan es va constituir l’Asociación de Cabezas de Familia, repartia propaganda de la reivindicació de l’ambulatori des del carrer de Biosca fins a la zona del riu. Amb tots dos, Carrer ha fet una visita al museu.

“Vam començar treballant la memòria històrica del barri. I a partir d’aquí, va sorgir la idea de fer un museu que expliqués la història del Bon Pastor i de tot l’habitatge obrer de Barcelona”, explica Delgado. En aquest sentit, recorda que “el Grup de Recerca Polis, de la Universitat de Barcelona -amb molta experiència en fer tallers- va ajudar molt, i els veïns portaven fotografies antigues i documents que s’escanejaven. També es recollia una petita història que explicaven els veïns”. “Quan s’hi va incorporar el Muhba, es van dedicar molts mesos a fer visites i entrevistes als veïns, a casa seva”, afegeix.

El Museu de les Cases Barates, finançat pel Pla de Barris, és un equipament de ciutat que projecta el Bon Pastor a Barcelona i que l’apropa a la ciutat, com abans ho va fer l’arribada del metro o la celebració d’actes a la riba del riu Besòs en motiu de les Festes de la Mercè.

Adaptar-se a viure en un bloc de pisos

L’enderroc de les cases barates del Bon Pastor va obligar a reallotjar el veïnat, un procés que va començar el 2006 i que es va fer en diverses fases. Hi va jugar un paper important el servei d’acompanyament als veïns i veïnes que s’havien de traslladar als nous edificis. “Vam reivindicar aquest servei des del principi, perquè donava tranquil·litat a la gent. Es va mantenir, no sense dificultats, i en les últimes fases es va consolidar”, comenta José María Fanlo. Paquita Delgado afegeix que el servei “s’hauria d’agafar com a exemple: la forma de viure a les cases barates era molt diferent i el fet de passar a un edifici requeria una adaptació”.

L'entrada Les cases barates del Bon Pastor, memòria i habitatge ha aparegut primer a Carrer.

L’espai, abandonat des del 2007 i de 90.641 m² -el que suposen unes sis illes de l’Eixample en l’imaginari barceloní-, serà reconvertit en un nucli urbà de zero emissions. Dit d’una altra manera: es crearà un barri de 1.300 habitatges en un no res, on no es permetrà la mobilitat de combustió pel seu interior i on els veïns, estudiants i treballadors comptaran amb grans zones verdes d’esbarjo. Més enllà dels edificis residencials, també s’instal·larà la facultat del Disseny i d’Enginyeria d’Elisava, i la Universitat de Vic -ambdues de titularitat privada-, així com un centre tecnològic de la Fundació Leitat, locals per a les indústries creatives i 4.0, i altres equipaments, com ara una escola bressol, un centre de formació professional (FP) i un espai de memòria.

La ‘música’ sona bé a Sant Jaume

Si bé el projecte necessita una Modificació del Pla General Metropolità (PGM) avalada per l’Ajuntament -actualment la qualificació del sòl és de caràcter industrial-, la música sempre ha sonat bé als despatxos de Sant Jaume. La raó: tot serà finançat pel sector privat i el projecte esdevindrà una utopia de superilla en termes de mobilitat i emissions. Ara bé, aquest nou barri es vertebrarà amb el seu entorn? O passarà com amb el 22@? “Encara que el 40% es destinarà a habitatge assequible, existeix una certa por al fet que els habitatges privats que es construeixin siguin per a gent de poder adquisitiu alt. Dependrà molt del fet que les dues associacions de veïns del Bon Pastor arribin a un acord sobre com vertebrar el barri més enllà de les rendes”, explica Camilo Ramos, referent d’Urbanisme de la Favb.

La presidenta de l’AV del Bon Pastor, Paquita Delgado, opina que “la barreja de rendes que es pot generar a la Mercedes pot beneficiar a tots, si es gestiona bé”. “Sí que és cert que vindrà una universitat privada -afegeix-, però també hem demanat un centre públic d’FP que pugui formar el nostre veïnat en noves tecnologies, i així potenciar el polígon”. A l’AV de La Maquinista-Mercedes, la vocal Sandra Pérez admet alguns temors envers una potencial gentrificació i les seves derivades: “Ens preocupa que vingui gent amb un poder adquisitiu més alt que la del Bon Pastor i es perdi l’oportunitat de continuar optant a ajudes com les del Pla de Barris per qüestions de renda per càpita”.

Més enllà de la conjuntura que pot suposar l’aterratge de famílies de poder adquisitiu alt o de nòmades digitals -amb les ombres generades al Poblenou ben presents-, la mobilitat genera també preocupació en un veïnat que ja pateix el centre comercial de La Maquinista. “Ens inquieten molt les 4.000 persones que vindran a viure al Bon Pastor. Si ja en alguns moments de l’any la Guàrdia Urbana ha de tallar el trànsit a Torras i Bages o a la ronda perquè tot això es col·lapsa pel centre comercial, no volem saber què pot passar si hi sumem els nous veïns”, afegeix Pérez. De fet, caldrà tenir en compte no només les famílies que s’instal·lin en els 1.300 pisos nous de la Mercedes, sinó també els que passaran a habitar els 810 pisos que aixecarà el centre comercial en torres de 17 plantes, el miler d’habitatges més que es construiran a l’altra banda de les vies -al sector Colorantes- i els treballadors que pugui atraure la nova Mercedes, els estudiants dels centres universitaris i d’FP i els camions i furgonetes d’Amazon que vagin a carregar i descarregar al nou centre logístic fronterer amb la Verneda. Una qüestió davant la qual Delgado assenyala la necessitat de comptar amb “un pla de mobilitat integral”.

En tot cas, l’arribada massiva de població nova pot tensar la xarxa actual de serveis públics del barri? A parer de Ramos, no: “Caldrà reformular alguns equipaments i incrementar la capacitat del CAP, però el Bon Pastor, en general, està ben dimensionat, l’escola pública té espai per acollir aquestes famílies i, si després cal aixecar altres equipaments, hi ha terrenys de sobres”. De fet, des de la mateixa AV del Bon Pastor expliquen que el primer que van fer quan van conèixer el projecte de la Mercedes va ser trucar els responsables dels equipaments del barri: “Volíem assegurar-nos que aquests equipaments poguessin ampliar-se tal com estava projectat anys enrere, i sembla que sí. Ara bé, esperem que les obres es facin de forma paral·lela a la construcció dels habitatges, perquè no es col·lapsin”, assevera.

Hauria d’estar enllestit el 2026

Hi ha un ventall de possibilitats però sense concrecions en el calendari ni en termes de capacitat. Mentre que Conren Tramway té previst finalitzar el projecte el 2026, l’AV de La Maquinista-Mercedes denuncia que, a les portes del 2023, encara no s’ha definit com serà l’ampliació del CAP, el nombre de professionals que passarà a haver-hi, quina demanda extra es generarà i si també es derivaran part dels nous veïns al CAP Casernes -que assumirà el nou veïnat del sector Colorantes esmentat-. “Com a associació de veïns, estarem molt atents a tot el procés per reivindicar els equipaments que considerem necessaris. De moment, ja hem presentat al·legacions”, sintetitza Pérez.

Tal i com recorda Ramos, “el projecte no és de caràcter públic, sinó que està en mans d’una empresa privada i, implícitament, sempre hi ha un interès especulatiu. Ara bé, el privat assumeix tota la urbanització de l’espai”. Tot plegat, gràcies a la tasca de les entitats en les sessions de participació: “Els veïns hem treballat i fet tot de propostes per evitar que el projecte es converteixi en una nova divisió al barri. D’entrada, sembla que sí que es podran unificar els dos nuclis del Bon Pastor”, aventura Delgado.

L'entrada La nova Mercedes, un 22@ al Bon Pastor? ha aparegut primer a Carrer.