Pluja de comunicats

Aquests són exemples de com la massificació turística pot arribar a alterar la mobilitat -i la vida- a la ciutat. Quatre casos que han estat denunciats al llarg de les últimes setmanes -a través de sengles comunicats- per les associacions veïnals dels barris afectats, amb el suport de la Favb, que també ha exigit a les Administracions que prenguin mesures per fer front a la pressió turística. “La celebració de certs esdeveniments, com la recent visita del papa, ha posat de manifest que les Administracions són capaces de reforçar serveis i infraestructures quan existeix voluntat política. Si això és possible de manera puntual, també hauria de ser possible impulsar mesures permanents per mitigar la saturació que comporta el turisme”, argumenta la Favb en un comunicat.

A banda de demanar una “millora estructural del transport públic”, reforçant les freqüències del metro i el bus, sobretot en hores punta i en els espais amb més pressió turística, la Favb emfatitza la necessitat de repercutir els costos de la gestió del turisme en qui se’n lucra: “Els grans pols d’atracció turística com la Sagrada Família, el FC Barcelona o el Park Güell han d’assumir part de la responsabilitat pels impactes que genera la seva activitat”. En la mateixa línia, la federació veïnal també demana reorientar la taxa turística: “Barcelona no necessita més promoció turística. El 50% dels beneficis obtinguts de la taxa turística actualment destinats a promoció turística s’haurien de destinar a actuacions de millora de la mobilitat, de millora de l’espai públic i de compensació dels barris més afectats”.

Convivència entre veïnat i turistes

Però els problemes generats per la massificació turística van més enllà de la mobilitat. L’ús intensiu de l’espai públic sovint genera episodis d’incivisme que amb el temps s’han anat normalitzant. Un dels casos més flagrants el descriuen les associacions veïnals de la rodalia del Camp Nou, on els dies de partit pateixen un “excés d’aforament en els locals de venda de begudes, l’ocupació de les calçades per part dels aficionats, consum d’alcohol i miccions a la via pública, soroll, ús de bengales i petards, i altres conductes que afecten la convivència i la seguretat del veïnat”. La convivència entre turistes i veïns i veïnes és també difícil a la Sagrada Família [veure reportatge gràfic], el Park Güell i el litoral barceloní.

Inversions i voluntat política

La dotzena d’entitats que han donat suport aquestes setmanes als comunicats contra la saturació turística als barris coincideixen en la necessitat de reduir la pressió turística i de fer inversions per millorar els problemes de mobilitat que se’n deriven. Alguns, requeriran una important inversió -com ara la creació d’una infraestructura subterrània que ajudi a millorar la gestió dels autocars i autobusos que visiten la Sagrada Família- i, sobretot, molta voluntat política.

L'entrada Els barris diuen prou al col·lapse pel turisme ha aparegut primer a Carrer.

Inauguració imminent… o no

La gestió del club també hi ha tingut molt a veure, tant en la planificació i calendarització dels treballs, com a l’hora comunicar-ne l’avenç. A les modificacions d’última hora en el projecte inicial que van provocar que l’estudi d’arquitectes responsable, el japonès Nikken Sekei, se n’acabés desmarcant, s’hi va sumar la contractació de la constructora turca Limak, sense experiència recent en la construcció de grans estadis, que oferia unes condicions contractuals low cost i un calendari d’entrega temerari que des de molts àmbits, començant per la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya, es veia del tot irrealitzable. Aquest cronograma preveia la reobertura parcial del recinte -només les antigues primera i segona graderies, que no s’han enderrocat- el novembre passat, fa quasi un any, coincidint amb el 125è aniversari de l’entitat. No es va produir, i des de llavors la directiva blaugrana va iniciar un extenuant joc d’insinuacions d’una inauguració imminent. La més sonada, pel trofeu Joan Gamper, el passat 10 d’agost, amb un vídeo de to triomfal protagonitzat pel mateix president Joan Laporta.

Arran d’aquesta ensulsiada, la directiva va virar l’estratègia i va anunciar una reobertura per fases, que durant uns primers partits només ocuparia l’antiga tribuna i un dels gols, i s’aniria ampliant de manera progressiva. Aquest enèsim canvi de guió ha acabat provocant un nou episodi del serial, aquest cop amb l’Ajuntament de Barcelona. Malgrat el pressing blaugrana per obtenir l’anhelada llicència de primera ocupació -el document que acredita que una construcció està acabada, s’adequa al pla d’obres i a l’activitat prevista-, fonts municipals asseguren que el club no havia entregat una acta de finalització de les obres a mitjan setembre, només documents parcials, i així, era impossible engegar un tràmit que, en condicions normals, sol tardar diversos mesos.

La política comunicativa temerària dels responsables del Barça ha acabat exasperant els socis i abonats, que han iniciat la temporada sense saber en quin recinte es jugarà el pròxim partit fins pocs dies abans. Però també provoca angoixa a un altre actor que sovint, en tot el que té a veure amb el Camp Nou, sol quedar fora de joc: el veïnat de les Corts. Des que es van obtenir els permisos per tirar endavant l’execució de les obres, el club ha intentat mostrar una imatge de diàleg i transparència amb els diversos agents associatius de l’entorn de l’estadi, com ara els representants de les associacions veïnals de Sant Ramon, el Racó de les Corts, les Corts Sud, Avinguda de Xile i Camp Nou, segons explica Anna Ramon, presidenta d’aquesta darrera entitat. En general, el teixit veïnal valora el to positiu d’aquestes trobades, que s’han celebrat un cop al mes, però també assenyala la sensació d’improvisació i els canvis constants en el projecte que no sempre tenen explicació. Andrés Quílez, president de l’AV Sant Ramon, cita un exemple: “El club ens va assegurar que el recinte seria un espai obert, integrat al veïnat, per poder-hi passejar quan no hi hagués partits. I de moment el que veiem és que estan ficant tanques a tot el perímetre”.

El principal cavall de batalla dels representants veïnals en la seva interlocució amb el FC Barcelona, ha estat lluitar per uns horaris d’obra sostenibles per al descans dels habitants de l’entorn. D’inici es va acordar que es podia treballar cada dia fins a les 18.00 hores, i d’aquesta hora fins a les 12 de la nit es podien fer feines sense maquinària pesada i sense impacte lumínic a les zones interiors de l’estadi o a la zona del Gol Nord, on no hi ha residents. Però a partir del març d’enguany, veient el retard que acumulaven els treballs, el club va començar a demanar a l’Ajuntament permisos extraordinaris per fer torns de 24 hores, respectant la normativa sobre contaminació acústica. Un situació que, a mida que han passat els mesos, s’ha acabat normalitzant.

Soroll -i una cimentera- a les Corts

“Hem cedit perquè som els primers interessats que l’obra s’acabi com més aviat millor, però si van tan a corre cuita, també ens preocupa molt en quines condicions s’obrirà”, assenyala Ramon. Amb tot, explica que durant aquests mesos han estat constants les queixes per sorolls i molèsties “de matinada”, així com les trucades al Districte de les Corts que se salden amb la presència d’una patrulla policial “que, això sí, els fa parar”. Aquest estira i arronsa s’ha saldat amb diverses denúncies de les patrulles. L’última que ha transcendit, a inicis de setembre, per treballar en diumenge sense permís. El club i Limak sempre responsabilitzen d’aquestes situacions alguna de les moltes subcontractades que hi treballen. “Els posen una multa de 300 euros, que són 150 si els paguen immediatament; això no és res per al volum de negoci que hi ha aquí”, conclou la presidenta de l’AV del Camp Nou.

Per la seva banda, Quílez explica que ell mateix va haver de plantar-se a les portes de l’antic Miniestadi per aturar el nombre de camions que hi circulaven, molt superior al que s’havia acordat. En aquest lloc s’hi va instal·lar l’abocador de les runes producte de les demolicions, on es reciclaven per fer-ne ciment. El dirigent veïnal recorda que aquesta activitat va fer “molt difícil la vida al barri els primers mesos, perquè és del tot inaudit que hi hagi una cimentera al bell mig d’una ciutat”.

La mobilitat preocupa el veïnat

Tot i la dificultat de preveure quan es tornarà a jugar al Camp Nou amb públic,
i amb quin aforament, el veïnat ja es prepara per aquest escenari. I aquí, de nou, apareixen les incògnites. Un dels capítols que més preocupa és el de la mobilitat, entre altres punts, perquè el nou estadi inclourà unes zones d’aparcament a l’interior amb 800 places, que gairebé tripliquen les que hi havia fins ara. Amb tot, el Districte va presentar fa uns mesos un Pla de Mobilitat Sostenible que preveu que el 75% del públic assistents als partits ho faci a peu. Per millorar la mobilitat del veïnat s’han marcat carrers d’ús exclusiu per a residents els dies d’activitat. Però Quílez pensa que és absurd: “Els que hi vivim, si hem de fer servir el cotxe, no és per voltar pel barri, sinó per entrar-hi i sortir-ne”. En aquest sentit, es mostra molt crític amb el disseny que fa l’Ajuntament per al moviment dels autocars que desplacin aficionats de fora de Barcelona, que preveu que estacionin durant els partits al llarg de l’avinguda del Doctor Marañón per recollir el passatge, fet que vetarà el pas de veïns amb vehicle durant unes quantes hores, i els abocarà a una ruta alternativa que considera del tot inviable. “Ho hem reclamat al Districte, però l’única cosa que hem aconseguit és el compromís de començar d’aquesta manera, i si la cosa es veu que no funciona, ja es pensaria una altra solució”, explica el president de l’AV de Sant Ramon.

Ramon, al seu torn, mostra inquietud pel fet que no s’estigui parlant de la seguretat i l’incivisme, els sorolls i algunes baralles entre aficions a la zona sud de la travessera de les Corts, “abans i sobretot després dels partits”. “Ja era una carpeta que feia anys que denunciàvem i creiem que tornarà a passar si no s’hi posen seriosament”, avisa l’activista.

L'entrada El serial del Camp Nou deixa el veïnat fora de joc ha aparegut primer a Carrer.

De fet, aquest hivern, aprofitant l’aturada competitiva pel Mundial, ja s’ha eliminat un dels gols, una mossegada visible des de la Travessera de les Corts, i es preveu que els treballs es reprenguin al juny. El club té, des de l’any passat, la llicència provisional d’obres concedida per l’Ajuntament, però no s’ha avalat la definitiva. Això sí, al febrer se li va concedir una rebaixa del 35% en l’impost derivat de l’activitat constructiva en considerar que és un projecte “d’especial interès”.

També té tancat l’acord per utilitzar, almenys durant la temporada 2023-24, l’Estadi Olímpic Lluís Companys com a seu del primer equip de futbol, tot i que la previsió és que les obres s’allarguin fins al 2026. També té constructora, el grup turc Limak, adjudicatari des del gener i per sorpresa, perquè no complia exactament les condicions previstes al concurs convocat pel club. Una decisió que ha provocat mala maror a la directiva i el relleu de funcions del directiu responsable de patrimoni, Jordi Llauradó.

La de la constructora és, però, tan sols una de les moltes incerteses que envolten la reforma. De fet, el club encara negocia amb el grup financer Goldman Sachs l’acord que li permeti fer front als 900 milions amb què està pressupostat el projecte, i el temps se li tira a sobre. Si sumem a això la delicada situació econòmica i l’impacte imprevisible que pugui tenir en l’entitat l’afer de presumpta compra de favors arbitrals ja conegut com a cas Negreira, cada cop són més intensos els rumors d’un possible ajornament.

Cal tenir en compte que el club vol tirar endavant ara només una part del projecte conegut com a Espai Barça, limitada a la reconstrucció de l’estadi, però deixant de banda sine die el nou Palau Blaugrana que s’ubicaria a l’antic Miniestadi -i que ara valora si externalitzar-ne la construcció i explotació a un grup privat- i sense que quedi clar si s’inclouria en aquesta fase la resta d’equipaments previstos a l’entorn de l’estadi, inclosos els dos edificis d’oficines i un hotel en projecte que l’Ajuntament i la subcomissió d’Urbanisme van beneir el 2018 per la via d’una modificació del Pla General Metropolità. Justament, aquesta aprovació va provocar sengles recursos contenciosos-administratius -per part de la Favb i la CUP-, que van ser desestimats pel TSJC.

Tracte de favor al club

Les associacions veïnals de l’entorn -Maternitat i Sant Ramon, avinguda de Xile i Camp Nou- i la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de les Corts alerten del tracte de favor que el Consistori dispensa al club. Malgrat que la reforma prevegi eliminar les tanques que envolten l’estadi perquè l’entorn esdevingui un espai públic obert, consideren que la reordenació de l’Espai Barça està pensada en clau del club i de la mobilitat dels dies de partit. I lamenten que a l’hora d’avaluar el projecte no s’han tingut en compte els impactes que els partits generen en el veïnat -pel que fa a limitació de la mobilitat i a seguretat- i temen que, després de les obres, es tornin a produir.

L'entrada Camp Nou, reforma en joc ha aparegut primer a Carrer.