És Barcelona una anomalia? Moltes capitals europees han perdut el caràcter reivindicatiu i combatiu, en la lluita LGBTI i en les reivindicacions del 28 de juny. Les manifestacions han donat pas a desfilades festives, sovint buides de contingut. S’hi exalta l’amor romàntic, el love is love normatiu, monògam. És l’homonormativitat feta consigna, un model d’amor excloent i violent. A Europa, les desfilades estan protagonitzades per les grans empreses. Per al capitalisme rosa, els homes gais blancs cis i amb cossos normatius són carteres farcides. Clients. I és un model homogeneïtzant: el Pride de Madrid s’assembla al de Berlín, i és difícil diferenciar entre Londres i Brussel·les. Per al capitalisme és un model tan exitós que ciutats com Tel Aviv -coneguda per la vulneració de drets humans-, volen sumar-s’hi. Les mateixes músiques, escenes, cossos…, els mateixos discursos.

A Barcelona plantem cara. Rebutgem el Pride Barcelona, patrocinat per empreses especuladores, gentrificadores i armamentístiques com Merlin Properties, AirBnB, TheTravelBand o Vueling. A més, el model va de la mà d’una presència policial que no té cap sentit. La Policia ha reprimit les persones dissidents amb el sistema cisheteropatriarcal; ho va fer a Stonewall i ho ha fet a Barcelona. Rebutgem el punitivisme, el control policial i la repressió i reivindiquem que volem els policies fora del nostre orgull.

A Barcelona, la lluita per l’alliberament afectiu, sexual i de gènere respon a lògiques diferents. S’allunya del capitalisme rosa en ser organitzat per i per a les classes treballadores, reconeix la necessitat d’aliances amb altres lluites, rebutja l’homonormativitat i també les violències. Som així, i volem ser-ho durant molts més anys!

Lluís Forcadell és membre de la Crida LGBTI, organització per l’alliberament sexual i de gènere.

L'entrada Reivindicar els nostres drets cada 28 de juny ha aparegut primer a Carrer.