Ubicat en l’antic conjunt tèxtil de Can Ricart -construït a mitjan segle XIX al Poblenou-, forma part de la xarxa de casals de joves autogestionats de la ciutat: espais organitzats pel mateix jovent i adreçats a les seves necessitats i inquietuds, que conformen ambients col·lectius d’oci alternatiu i esdevenen motors de transformació social. Una assemblea gestora -l’òrgan màxim de participació- pren les decisions de l’organització, la gestió i la programació de les activitats de forma horitzontal i democràtica. Les persones participants tenen, majoritàriament, entre 20 i 30 anys.

Can Ricart organitza tallers setmanals de muay thai [boxa tailandesa], il·lustració, autodefensa feminista o serigrafia a preus populars. En paral·lel, programa propostes lúdiques com ara concerts, festes, sessions de DJ i la “Jungla nocturna” -una sessió de jocs de taula-. El casal funciona sota un conveni de gestió cívica, mitjançant el qual l’Ajuntament cedeix la gestió d’un equipament municipal a una entitat sense ànim de lucre perquè hi desenvolupi la seva activitat i presti un servei a la comunitat. És el mateix model que segueixen altres casals, com els de la Guineueta, Roquetes, Porta o Prosperitat, a Nou Barris, o el de La Traca, al Clot. A part de l’acció voluntària dels membres participants -clau en el funcionament del projecte-, Can Ricart compta en l’actualitat amb una directora de projectes i una tècnica dinamitzadora contractades.

L’equipament va ampliar recentment de forma notable la seva superfície amb la incorporació d’una nau abandonada contigua. L’obra, que va tenir un cost de 972.000 euros, va finalitzar el desembre de l’any passat. L’assemblea ha manifestat que ha estat un gran avenç, però remarca que no compleix les demandes plantejades inicialment ni està ideada per al seu projecte. “És clarament una arquitectura de centre cívic i no té espais especialitzats per a un casal”, explica Marc Girons, membre del casal.

Ara, la principal reivindicació del col·lectiu és la preservació de l’ús del pati interior del recinte, el futur del qual es veu condicionat perquè està catalogat com a zona verda i integrat dins del Pla Especial Urbanístic de Millora Urbana per als eixos verds del districte 22@. El pati és un indret que el jovent considera fonamental per al funcionament de l’equipament, d’on han sorgit projectes comunitaris i que algunes entitats s’han dedicat a mantenir. Defensen que és un entorn segur per a les persones usuàries i que, si passés a ser espai obert, es crearia un punt vulnerable amb accés des de diverses direccions, un fet que podria ocasionar problemes de degradació
i conflicte a la nit.

Fomentar la participació

La Federació de Casals de Joves de Catalunya és una plataforma que agrupa associacions juvenils autogestionades com Can Ricart. L’entitat ofereix suport i acompanyament als casals de joves federats, impulsa càpsules formatives sobre autogestió i proporciona ajuts econòmics. El seu projecte es fonamenta en valors com la transformació social, l’autogestió i l’assemblearisme. La participació juvenil en el teixit associatiu i el coneixement sobre l’autogestió continuen sent reptes amb moltes capes. “S’han de complir tres factors indispensables: voler, saber i poder”, apunta Josep Maria Ballesteros, integrador social i secretari de la federació.

El voler està vinculat amb la motivació per implicar-s’hi i fer canvis, mentre que el saber consisteix en conèixer quins són els canals i les maneres per participar en el teixit associatiu. Una de les limitacions en aquest àmbit és, precisament, el desconeixement del dret a la participació. En aquesta línia, la federació impulsa el programa “Educar en participació, una assignatura pendent” per als alumnes del segon cicle d’ESO [veure requadre]. Pel que fa al poder, s’han de complir unes condicions econòmiques que permetin al jovent participar i “no únicament estar pendent de sobreviure”. La precarització laboral que afecta molts joves els resta temps i energia per elaborar un projecte col·lectiu propi; un fenomen que es veu agreujat per l’augment del cost de vida i la gentrificació. “Poder quedar-te a viure al teu barri condiciona molt a l’hora de construir projectes associatius o comunitaris”, manté Ballesteros.

Un espai on crear i evolucionar

Els projectes comunitaris necessiten un espai amb les condicions adequades per desenvolupar la seva activitat. “Els que demanen espai i no l’acaben tenint, acaben morint. La pedra angular de qualsevol iniciativa associativa és disposar d’un local on poder fer la seva activitat”, afegeix Ballesteros. Aquest va ser el repte amb què es va haver d’enfrontar el Casal de Joves La Dreixa, a la Dreta de l’Eixample, que va passar per diferents espais fins que li van assignar el seu local actual.

Espai autogestionat fundat el 2018, està emplaçat en l’anomenada Qtxera -una cotxera al costat del Taller Masriera-. És un equipament que, segons els seus membres, es queda petit per a l’activitat que hi desenvolupen. L’Ajuntament en cedeix l’ús i n’assumeix les despeses de manteniment, però l’entitat funciona amb un pressupost limitat i amb poques ajudes econòmiques. Tot i això, ofereix una gran varietat de tallers -ceràmica, guitarra, teatre, coral…-, així com un club de lectura, formacions en masclisme i la Festa Major Alternativa del barri. Amb les celebracions, recapten diners que els permeten sufragar-les i invertir en noves propostes.

Una de les darreres activitats ha estat una rua històrica, que visibilitzava indrets del barri que han desaparegut a causa de l’especulació immobiliària. “Veiem que el barri s’està desfent amb la gentrificació”, expressa Adam Purtí, secretari del casal. A la Dreta de l’Eixample, dos de cada tres llits estan dedicats a turistes, segons dades del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics. La crítica als efectes de la gentrificació també es fa visible amb accions simbòliques: des del 2022, el casal exhibeix a les barres de la Festa Major Alternativa el cartell de preus “beer” [cervesa, en anglès] a 4 euros i “suc d’ordi” a 1,5. La iniciativa busca denunciar “un model de ciutat i de barri gentrificat i mercantilitzat” i, alhora, és un instrument per incentivar l’interès dels turistes pel català.

Equipaments pilotats per les joves

Agrupats en la Plataforma de Gestió Ciutadana, alguns Casals de Joves es responsabilitzen d’espais públics com a alternativa a l’externalització del servei.

Cultura alternativa a les catacumbes de la Farinera del Clot

Casal de Joves del Clot-Camp de l’Arpa La Traca. Dinamitzat per una assemblea gestora, el casal desenvolupa un projecte de participació comunitària “oberta i horitzontal” als baixos de la Farinera del Clot, una situació que comporta problemes de visibilitat i habitabilitat. Per això, demanen que l’Ajuntament els faciliti els recursos necessaris per poder fer esdeveniments populars i d’oci alternatiu a la via pública. A part de l’organització de tallers o la cessió d’espais, acaben d’endegar el projecte Lectures Rebels, un club de lectura dirigit a joves d’entre 14 i 30 anys. Gran Via de les Corts Catalanes 837. @cj_latraca.

Una peça més de l’engranatge comunitari de la ‘Guine’

Casal de Joves de la Guineueta. El casal forma part de l’espai i l’estructura associativa de la Masia de la Guineueta, un equipament gestionat per entitats de lleure del barri, com ara el centre d’esplai i l’ateneu.  És membre fundador de la Federació de Casals de Joves de Catalunya i entre els seus objectius principals inclou “fomentar l’associacionisme juvenil i la cultura comunitària al territori; empoderar els processos de participació juvenils; facilitar recursos i oferir serveis a les persones joves i treballar en xarxa amb altres entitats i institucions”. Plaça de Ca n’Ensenya 4. @ cjguineueta

Transformar Porta amb les propostes del jovent del barri

Kasal de Joves de Porta. Gestionat per l’entitat juvenil Transforma Porta, l’assemblea gestora és l’òrgan de decisió assembleària del casal. L’Espai de Trobada obre cada tarda per acollir els i les joves i les seves propostes. Programen activitats com ara xerrades, tallers, formacions, exposicions i cursos d’orientació laboral, buscant l’empoderament i la participació activa del jovent. I col·laboren amb altres equipaments, serveis, entitats i projectes de l’entorn: enguany s’han encarregat del pregó de la Festa Major del barri, amb la plaça de Sóller “plena a vessar”. Carrer de l’Estudiant 1. @kjovesdeporta.

Quatre generacions casaleres a la Prosperitat

Casal de Joves de Prosperitat. Les joves de la Prosperitat han gestionat el seu propi espai des dels anys vuitanta, que ha passat per sis seus -la penúltima d’elles, uns barracots provisionals que van durar 12 anys-, es van enfrontar a un tancament traumàtic que les va deixar un any al carrer -però no sense activitat- i des del 2024 tiren endavant un equipament “digne” gestionat per l’Associació Juvenil Sociocultural de Prosperitat, l’entitat pionera, amb una gestora en contínua renovació. Entre les reivindicacions actuals, que l’espai s’acabi de condicionar com cal. Passeig de Valldaura 271. @cjprospe.

En lluita amb les entitats de Roquetes per un nou Casal

Kasal de Joves de Roquetes. Des de l’any 2003, l’Associació Juvenil Sociocultural Roket Project assumeix la gestió d’un espai juvenil amb més de 30 anys de trajectòria a Nou Barris. Una gestora i diferents col·lectius i comissions porten el dia a dia del casal. Entre les línies i objectius del seu ideari hi ha el foment de la participació, el feminisme, la diversitat, l’antifeixisme i l’antiracisme, la consciència de classe -obrera-, la política “apartidista” i la gestió comunitària. La lluita més important, aconseguir un nou equipament, ja que l’actual ha quedat obsolet. Carrer de Vidal i Guasch 23. kasaljovesroquetes.wordpress.com.

Un espai més ampli per celebrar deu anys al Poblenou

Casal de Joves de Can Ricart. En funcionament des del 2016 després d’una llarga reivindicació veïnal, poc temps després de posar-se en marxa ja s’havia quedat petit. La lluita per aconseguir-ne l’ampliació ha donat els seus fruits i s’acaba de posar en funcionament la nau annexa que permetrà acollir més activitats i projectes coincidint amb el 10è aniversari, que van celebrar amb l’edició del documental La dècada: història d’un casal viu i combatiu. Música, tallers, mercadet, jocs de taula o cinema són algunes de les activitats que s’hi poden trobar. Carrer d’Emília Coranty 5. @jovescanricart.

L'entrada Els casals, models d’autogestió i democràcia ha aparegut primer a Carrer.

El CJAS va ser l’espai d’acollida de la iniciativa i, un any després, la Isa va prendre el relleu incorporant-se a l’assemblea gestora de l’entitat. Per a ella, formar part del casal significa “prendre partit en construir comunitat entre el jovent del barri” en un espai que rebutja “institucions paternalistes”, però també disposar d’una xarxa de suport que va més enllà del cercle familiar i d’amistats. El Tomàs també havia estat vinculat a un cau quan, el 2016, va descobrir a Facebook la convocatòria d’una assemblea que reclamava un espai per a un casal de joves a Sants. Amb inquietuds polítiques, hi va participar amb el fi de conèixer altres joves i desenvolupar un projecte comunitari.

Un any després, l’entitat va aconseguir un local al carrer de Violant d’Hongria. “Ser part del casal significa contribuir a fer el barri més habitable”, afirma. El CJAS organitza tallers de DJ, joieria i dansa, i coorganitza les Festes Alternatives. A diferència d’altres, no rep suport econòmic de l’Ajuntament. Tot i que aquesta situació pot ser un hàndicap financer, també és trencadora: “No rebre-les ens dona bastant d’autonomia”, explica. Aquesta postura encara és debatuda entre els membres de la gestora, però és una decisió que ha marcat distància amb l’Administració i, asseguren, ha estalviat temps dedicat a la burocràcia.

L'entrada Isa i Tomàs, del Casal de Joves Autogestionat de Sants: “Al casal es construeix comunitat entre el joven del barri” ha aparegut primer a Carrer.