El president Aragonès s’havia compromès en la Convenció contra l’Amiant, al novembre del 2022, que l’avantprojecte de Llei s’aprovés abans d’acabar el 2023, però la signatura es va anar endarrerint. Si bé des de la Favb hem fet al·legacions a la redacció del text, considerem que l’aprovació ha estat, en ella mateixa, un fet molt important: el projecte de llei entrarà en el nou Parlament per a la seva tramitació, millora i aprovació definitiva. I esperem que això es faci amb la màxima celeritat.

Perquè fossin conscients de la importància de la llei, Jubilats de Macosa-Alstom i la Comissió contra l’Amiant de la Favb ens vam reunir amb els grups polítics -excepte l’extrema dreta-. Els vam demanar que l’aprovació de la llei figurés en els seus programes electorals, cosa que van fer PSC, ERC, Comuns i CUP, i els vam demanar que es comprometessin per escrit a fer una trobada al Parlament el 26 de novembre per avaluar l’estat de la tramitació. Totes les formacions amb qui ens vam reunir van signar.

Però, per què tenim tanta pressa? Perquè cada dia que passa hi ha més víctimes de la contaminació per amiant. Les afectacions per la inhalació de les seves fibres augmenten, ja que quasi tot l’amiant instal·lat està en males condicions i desprèn fibres canceroses. El càncer produït per amiant és un problema de futur: la latència de la malaltia abans d’aparèixer és de 30-40 anys, la qual cosa fa que els nostres fills i nets siguin molt vulnerables. Aquesta incubació tan llarga dificulta també que la població estableixi la relació entre causa i simptomatologia. I si bé aquesta latència és un fet que no té discussió en la comunitat mèdica, tampoc no ajuda que la classe política assumeixi la seva responsabilitat mirant les seves accions a curt termini. Als polítics els hem fet una pregunta capciosa: què creuen que provoca més víctimes mortals, els accidents de trànsit o les fibres d’amiant? Posaven els ulls com unes taronges a l’hora de respondre.

La llei haurà de permetre la investigació i el registre de víctimes de l’amiant, que ara no es realitza ni a Catalunya ni a l’Estat, a diferència d’altres països europeus.

Mapa de teulades d’uralita

Una de les novetats recents que cal conèixer és el mapa de cobertes d’amiant de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), fet a petició de la Comissió per l’Eradicació de l’Amiant de Catalunya (CEAC), a la qual pertanyem els companys de Macosa-Alstom i la Favb. Aquest mapa de teulades d’uralita de més de 35 m² s’ha fet mitjançant vols cartogràfics i sistemes de detecció per intel·ligència artificial. Té un marge d’error, però d’entrada les xifres són aclaparadores: 122.460 teulades (40 km²) i 700.000 tones de fibrociment repartit pel territori català. Una primera anàlisi permet veure com la pobresa, per incapacitat de remodelació de construccions, i les zones deprimides, siguin agrícoles o pendents de transformació industrial, són factors de concentració de l’amiant. A Barcelona hi ha una alta concentració de cobertes d’amiant: més de 2.000, sobretot al Bon Pastor, Sant Martí i la Zona Franca. Aquest mapa -obert a la participació del veïnat- és la primera capa del cens de l’amiant, que la Llei 7/2022 obliga a fer de residus i sòls contaminats, junt amb un calendari de la seva retirada.

Quan s’aprovi la llei al Parlament serà un dia històric i sense precedents a Europa. Esperem tenir aviat una llei que obligui a retirar aquest material
i posi els recursos públics necessaris per fer-ho possible. El repte és ingent i la responsabilitat subsidiària de l’Administració ha d’estar a l’altura, perquè la comercialització de material amb presencia d’amiant (MCA) es va prohibir a casa nostra trenta anys després que en altres països europeus
i perquè la seva utilització es va permetre fins a temps després.

Ens calen polítics que entenguin que el cost elevat de la retirada de l’amiant és menor que el cost per a la sanitat pública del tractament dels càncers que genera. Polítics amb talla d’estadista i amb pulsió per la compassió i el bé comú. Nosaltres hi serem per recordar-los que les directrius europees obliguen a treure l’amiant dels espais i equipaments públics abans del 2028, i d’arreu el 2032. I fem tard!

L'entrada Un pas històric en la lluita contra l’amiant ha aparegut primer a Carrer.

La convenció, a la qual van assistir 250 persones -amb una nodrida representació dels moviments veïnal, social i sindical de Barcelona, Catalunya i l’Estat-, va comptar amb la intervenció d’experts com ara Yvonne Waterman, presidenta del Fòrum Europeu sobre l’Amiant (EAF), o l’europarlamentari Nikolaj Villumsen, que va intervenir a través d’un vídeo. Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, va reconèixer que, a la ciutat, “un quart [de l’amiant] és a l’administració pública; i d’aquest, un terç es troba a instal·lacions municipals”. El president Aragonès, per la seva banda, va anunciar que l’Executiu aprovaria el dimarts següent la creació d’una Oficina per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, entre altres mesures.

L’anunci d’Aragonès genera dubtes

“L’Oficina per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya serà pionera: incorporarà personal per dissenyar tot el treball i impulsar l’execució del Pla Nacional, que ja està ben encarrilat i que aprovarem durant els primers mesos del 2023”, es va comprometre Aragonès, que va descriure la retirada d’aquest material com “un repte de país i una prioritat del Govern”. El president va afegir que la propera llei de pressupostos incorporarà un fons específic amb una dotació inicial de 10 milions d’euros per combatre l’amiant a Catalunya. A més, es va comprometre a impulsar la Llei d’erradicació, que va definir com “una norma àmpliament reivindicada”. Aragonès va recordar també la feina feta: la posada en marxa d’un cens per localitzar la presència d’amiant.

Els organitzadors de la convenció, però, van relativitzar aviat aquestes mesures. “Van en bona direcció, però no permetran, ni de lluny, fer front a la gravetat del problema”, avisaven en un comunicat publicat dilluns 28. Quant a l’anunci dels 10 milions d’euros per a la lluita contra l’amiant, reclamen transparència: “No sabem si inclouen les partides compromeses, però no executades, per al desamiantat de Badia del Vallès, la retirada dels sostres afectats per la pedregada a la Bisbal, les subvencions en marxa…; o si s’afegiran a aquestes”, es preguntaven. “En tot cas, és una xifra insuficient per treure els 4,2 milions de tones de fibrociment que hi ha a Catalunya i que la Unió Europea [UE] demana eliminar abans de deu anys”, reblaven, per recordar que “la voluntat econòmica ha de quedar reflectida en els pressupostos de la Generalitat que s’estan discutint. El tractament de l’amiant necessita la implicació de totes les Administracions”.

Sobre el Pla Nacional, el comunicat signat per la Comissió contra l’Amiant de la Favb i Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant recorda que aquest “ja s’havia anunciat el 27 de desembre del 2019”, i qualifica el retard “d’injustificable”. També lamenta la poca concreció d’Aragonès quan va explicar que de la nova Llei en “parlarien” al llarg del 2023. Quant a la nova Oficina, el mateix dia de la convenció -a la cloenda-, Miguel Moreno, de Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant, recordava una frase ben coneguda: “Si quieres retrasar la solución, crea una comisión [en aquest cas, una Oficina]”.

La lluita continua

Tres dies després de la convenció, el dimarts 29 de novembre, una delegació dels organitzadors es va reunir amb els grups polítics del Parlament i els exigia que estiguessin a l’altura per fer front a una “pandèmia creixent, silenciada” i que, segons dades de la UE, pot comportar 60.000 morts a l’Estat. Després, van entregar el manifest “Per un país lliure d’amiant!” a la Taula del Parlament de Catalunya. Ara, han demanat reunir-se amb l’alcaldessa Ada Colau i el president Pere Aragonès, “per continuar insistint en la necessitat urgent del Pla Nacional i la Llei d’erradicació”, han confirmat a Carrer. També han de concretar la seva compareixença en dues comissions del Parlament.

El ‘full de ruta’ del manifest

El manifest “Per un país lliure d’amiant” manté que, per desenvolupar de forma coherent el Pla Nacional, “és clau el desenvolupament dels censos municipals, reforçats per uns protocols contrastats […] que marquin i determinin les etapes a seguir un cop es disposa del cens: identificació i avaluació de l’amiant, mesures preventives prèvies, retirada i gestió final”. Aquest últim aspecte, el de la gestió del residu, “ha d’incorporar nous espais (abocadors) que permetin, de forma segura, la recepció i condicionament d’aquest cancerigen fins a la seva transformació final”. “A escala local -apunta el manifest-, els consistoris han de potenciar i implementar estratègies comunicatives per conscienciar la ciutadania del perill de l’amiant i establir canals d’informació sobre com actuar correctament, així com oferir informació sobre les mesures que s’estan implementant al municipi i […] les actuacions que d’una o altra manera poden tenir repercussió higiènica sobre la salut pública”.

L'entrada La Generalitat mou fitxa contra l’amiant, però fa curt ha aparegut primer a Carrer.