Amb aquest panorama, el teixit veïnal als barris demostra, un cop més, la seva capacitat d’organització. Arreu de la ciutat, proliferen iniciatives com els casals autogestionats, les festes d’aigua o el cinema a la fresca, per garantir alternatives accessibles per fer front a la calor.

El Rec Comtal, refugi i patrimoni

Als voltants del Rec Comtal, l’estiu s’omple d’activitats comunitàries que combinen patrimoni, natura i cohesió social. Amb iniciatives com ‘El Rec es mou’, aquest antic canal es converteix en molt més que un element històric: es transforma en un autèntic espai cultural a l’aire lliure. “La idea era tractar el Rec com si fos un equipament cultural, però sense murs, obert a tothom”, explica Carmen Fructuoso, una de les impulsores del projecte.

El programa -nascut el 2015 arran d’un procés de mobilització veïnal per recuperar un espai degradat i transformar-ne els usos- aposta per activitats familiars, mediambientals i comunitàries. Passejades guiades, tallers o accions coproduïdes amb entitats del territori conformen una oferta diversa que respon a les necessitats detectades per la mateixa comunitat. “Moltes famílies es quedaven sense opcions d’esbarjo quan acabava el curs escolar, i aquest projecte també dona resposta a aquesta realitat”, assenyala Fructuoso, tot destacant que es tracta d’un territori amb índexs elevats de vulnerabilitat.

Més enllà de l’oci, les activitats tenen una forta dimensió educativa i reivindicativa. El projecte promou la protecció del Rec Comtal com a bé comú i patrimoni ambiental, alhora que fomenta nous usos de l’espai públic. “Volíem resignificar aquest espai, que havia estat molt degradat, i convertir-lo en un lloc de trobada i de convivència”, afegeix Fructuoso. Amb el suport del teixit veïnal, l’associacionisme i l’Administració, la iniciativa s’ha consolidat com una alternativa als entorns urbans més densos, i ofereix un espai més fresc, participatiu i arrelat al territori.

Casal d’estiu autogestionat a Sants

Al barri de Sants, l’Escola Popular impulsa des del 2018 casals d’estiu autogestionats i gratuïts amb una clara vocació social. Enguany, la iniciativa suma esforços amb Arcàdia -un espai educatiu de Can Batlló- i la seva Unitat de Convivència -la forma amb què el projecte es refereix a les famílies, equivalent a l’AFA [Associació de Famílies d’Alumnes]-, reforçant així una xarxa comunitària que no para de créixer.

El projecte neix de necessitats concretes detectades al territori. Segons explica Lara Ponce, membre de l’Escola Popular i monitora del casal, la iniciativa va sorgir arran del contacte amb el Grup d’Habitatge de Sants: “Es va detectar que hi havia una necessitat d’aprendre català i que algú cuidés les criatures mentre les famílies podien anar a les assemblees o fer vida en general”. Amb aquesta base, l’Escola Popular ha consolidat diferents línies d’activitat al llarg del curs -com grups d’infants, classes de català o espais de formació musical- i recupera ara el casal d’estiu després de dos anys sense poder-lo organitzar per raons logístiques. La proposta s’adreça tant a infants vinculats al projecte com a nous participants del barri, amb la voluntat d’obrir-lo a totes les famílies que ho necessitin.

El casal manté una aposta clara per l’accessibilitat econòmica. “La nostra intenció és que ningú no hagi de pagar res”, afirma Ponce, que subratlla que el model busca garantir el dret al lleure amb independència de la situació econòmica. Per sostenir-lo, recorren al suport comunitari a través d’un micromecenatge: “La gent aporta el que pot o vol per cobrir els costos”. Els recursos recollits es destinen sobretot a materials i a retribuir l’equip de monitoratge, en un intent de dignificar una feina sovint precaritzada. “Fer de monitora és ja una feina prou precària i volem donar un sou als monitors”, agrega l’activista.

Pel que fa a l’organització, el casal s’estructura en grups d’edat d’infantil i primària, amb una previsió d’una vintena d’infants en aquest darrer. Les activitats parteixen de models habituals de lleure, però amb un enfocament propi basat en la pedagogia llibertària, el treball comunitari i la participació. “Busquem molt fer comunitat i generar consciència”, assenyala Ponce. En aquest sentit, el projecte posa l’accent en la vida col·lectiva i l’arrelament al barri: assemblees amb els infants, sortides pel barri i espais de convivència formen part d’un model que entén el lleure com una eina educativa i transformadora. Aquestes sortides, amb un component social clar, inclouen visites a espais emblemàtics del teixit comunitari com Can Vies, l’Horta Alliberada o antics refugis, per connectar els infants amb la realitat i la història del barri.

La Clota, aigua i convivència

Al barri de la Clota, un dels nuclis amb més caràcter de poble dins la ciutat de Barcelona, l’associació veïnal impulsa cada estiu diverses iniciatives que combinen lleure, tradició i cohesió comunitària. Entre elles destaca el Correaigua, una activitat ja consolidada en el calendari festiu del barri, que enguany se celebrarà el 19 de juliol. La proposta transforma els carrers de la part antiga -com el passatge de Feliu o el carrer de Bragança- en un escenari de joc col·lectiu i participatiu. El funcionament és senzill, però efectiu: “Els infants recorren el barri mentre el veïnat que viu al llarg del recorregut els remulla amb mànegues, galledes i pistoles d’aigua”, explica Àngels Corsellas, presidenta de l’Associació de Veïns de la Clota. Aquesta implicació directa del veïnat converteix l’activitat en una experiència compartida que reforça els vincles entre generacions i fomenta l’ús comunitari de l’espai públic. La jornada culmina amb una piscina d’escuma, un punt de trobada festiu que reforça la convivència.

Cultura i espai públic, al Poblenou

Al parc del Centre del Poblenou, el cicle Cinema a la Fresca, impulsat per l’Associació Cultural i Social Bac de Roda, s’ha consolidat al llarg de dues dècades com una de les propostes culturals d’estiu més arrelades al barri. Durant tres nits de juliol, el parc es transforma en una sala de cinema a l’aire lliure oberta a tothom, amb accés gratuït o amb aportació voluntària. La programació, pensada per a públics ben diversos, aposta habitualment per pel·lícules amb contingut social, i connecta amb les inquietuds i realitats del territori. “Avui en dia, tenim un problema gravíssim de gentrificació i aquestes iniciatives ajuden a fer comunitat”, assenyala Manuel Pascual, president de l’Associació Cultural i Social Bac de Roda.

Més enllà de la projecció cinematogràfica, el cicle esdevé un espai de trobada veïnal que reivindica la cultura com a eina de cohesió social i de recuperació de l’espai públic. En un context d’encariment generalitzat de l’oferta d’oci, la iniciativa ofereix una alternativa accessible i comunitària que reforça els vincles al barri.

‘Operación Solete’, a Roquetes

Fa més de deu anys, la Taula de Convivència de Roquetes -un espai comunitari que agrupa entitats i serveis del territori- va detectar tensions veïnals associades a l’ús intensiu de l’espai públic durant els vespres dels mesos d’estiu. En un context marcat per la calor i la manca d’alternatives d’oci, l’ocupació de carrers i places generava soroll i conflictes, sovint travessats per les desigualtats socials i els problemes de convivència entre diferents col·lectius. Així va néixer l’Operación Solete, que aposta per intervenir en l’espai públic amb activitats inclusives i obertes a persones de totes les edats. “A fi de fer-li un gir a la situació, es va decidir crear aquest projecte per conscienciar el veïnat sobre diferents temàtiques i oferir alternatives d’oci saludable”, explica Marina Grau, tècnica del Pla Comunitari. Fan bingos, jocs de taula i altres propostes familiars per fomentar la participació i la convivència.

Els barris pobres, més vulnerables a la calor

Aquestes iniciatives comparteixen un element comú: la capacitat del teixit veïnal per generar respostes col·lectives als problemes. L’estiu del 2024, es van registrar a la ciutat unes 240 morts atribuïbles a la calor, segons dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Diversos estudis -com un informe de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)- indiquen que la vulnerabilitat davant les altes temperatures té una forta correlació amb la desigualtat socioeconòmica. Aquesta desigualtat es reflecteix en l’habitatge: el 28% dels pisos són vulnerables a la calor, segons un estudi del grup d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya, que analitza factors com la ventilació, la densitat urbana i l’aïllament tèrmic. L’estudi apunta que aquesta vulnerabilitat es concentra sobretot en barris densos i antics, com Ciutat Vella o la Vila de Gràcia, així com en zones construïdes durant la postguerra, com alguns barris de Nou Barris, Sant Martí o Horta-Guinardó, amb edificis poc aïllats i escassa ventilació natural.

L'entrada El veïnat s’organitza per afrontar un altre estiu tòrrid ha aparegut primer a Carrer.

La persona amb demència depèn del cuidador o cuidadora i de la seva disponibilitat per satisfer les seves necessitats bàsiques, no per immaduresa, com és el cas del bebè, sinó pel deteriorament de les capacitats mentals. El bebè genera diàleg, il·lusió i esperança perquè té la vida per davant; en canvi qui pateix demència està orientat al final de la vida, a la mort. La demència produeix en la persona que la pateix grans pèrdues del funcionament intel·lectual -en especial de la memòria recent i el reconeixement de persones i situacions-, l’autonomia -higiene, menjar, control d’esfínters- i la vida relacional -gran dependència, empobriment dels intercanvis-.

Pèrdues difícils d’assumir

El cuidador o cuidadora familiar pateix també pèrdues difícils d’assumir. Les dones, habitualment més comunicatives de situacions emocionalment significatives, estarien millor dotades per resistir la tendència a l’aïllament de familiars i amics -en aquestes situacions en què no hi ha massa novetats a comunicar- i podrien demanar ajut i companyia de forma més fàcil que els homes, en general més tancats. Però sempre hi haurà un empobriment de la vida social i del cultiu de les amistats, amb afectació laboral i econòmica. “Som exclosos. Cuidar des de casa vol dir no poder treballar, ni tenir llibertat per mantenir relacions socials”, diu la Maria.

I és també el deterior d’un vincle amb algú que ha estat essencial en el passat: “Em vaig sentir rebutjada com a parella”, diu l’Elena, cuidadora d’un marit que vivia la situació amb ràbia i hostilitat.

Un procés per elaborar el dol

Quan els sentiments d’estima i solidaritat dominen, es fa possible l’acceptació de la realitat frustrant i l’adaptació realista a les noves condicions. Aquest treball emocional està sempre en conflicte amb la revolta -l’odi- contra la consciència d’aquesta realitat: una reacció inevitable contra el dolor, però necessària de modular si volem mantenir la salut, segons la definia el doctor Jordi Gol el 1976 -“La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa”-; cosa possible si es fa conscient, si se’n pot parlar.

Negar la pèrdua i continuar com si res no hagués passat fora la primera reacció típica després del xoc inicial que enceta el dol. Però la realitat és tossuda i reconèixer la pèrdua es fa inevitable; i això fa molt mal -emocional-. Generalment s’acompanya de retrets cap a un mateix -“Si hagués fet allò!; si no hagués fet allò altre!”-. Aquesta situació pot agafar un caràcter melancòlic, amb sentiments d’indignitat i d’impotència, i una actitud permanentment victimista i culposa, però finalment pot evolucionar cap a l’acceptació de la pèrdua, cosa que porta al creixement personal.

El treball de dol és un afer personal i intransferible. Però requereix de la presència i l’ajut dels altres, en primer lloc de la família, que és l’estructura social bàsica per la reproducció, l’educació i la promoció del creixement saludable, per la cura mútua de les persones que la integren. El cuidador o cuidadora és la persona delegada per la família per realitzar la tasca de cura del membre demenciat o dependent.

Família i sistema públic

La família manté un determinat tipus de relació amb la comunitat en la que viu. Seria desitjable que la relació de la persona cuidadora i de la família amb la comunitat fos de col·laboració i reconeixement de les capacitats i limitacions mútues en la cura de les persones dependents, però dissortadament també pot ser d’ignorància mútua i basada en supòsits il·lusoris, com és el supòsit de dependència, segons el qual l’Administració o el personal sanitari resoldrà tota necessitat sense haver de fer res més que demanar-ho; o el supòsit de lluita, en el que hi ha la convicció que l’única forma de treure alguna cosa de l’Administració és amb agressivitat i violència.

La versió negativa d’aquest supòsit és la fuga, l’aïllament i l’evitació de tota relació de dependència. Tot i que si alguna cosa hem après de la pandèmia és que la salut pròpia i la dels altres estan íntimament relacionades. I que la soledat per al cuidador estressat és font de sofriment i de patologies.

Una sortida a l’exclusió social són els Grups d’Ajuda Mútua (GAM), grups de persones que comparteixen un problema comú i es reuneixen de forma voluntària i periòdica per intercanviar experiències i lluitar contra l’aïllament i la desesperació. “Quan el metge de capçalera em va preguntar: ‘I vostè, com està?’, vaig posar-me a plorar desconsoladament! Per sort, em va dirigir cap a La colla cuidadora, i això ha estat la meva salvació”, deia la Mercè.

Algunes recomanacions

En els grups d’educació per a la salut, conduïts per personal d’infermeria i també per malalts experts, cal implementar activitats d’educació per a la salut per a cuidadors familiars, que facin possible el coneixement i la derivació a altres recursos en el territori, com els GAM. També fora desitjable que l’equip del Centre de Salut Mental d’Adults implementés a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) grups psicoterapèutics per a cuidadors, gent gran i col·lectius amb dificultats emocionals, conduits per psiquiatres i psicòlegs i amb espais de supervisió i elaboració, com el desenvolupat els darrers 10 anys al Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Pere Claver.

L'entrada L’experiència emocional de la cura de familiars dependents ha aparegut primer a Carrer.