És obvi que es tracta d’un conjunt de demandes que caldrà concretar i que sovint escapen a un mandat electoral. De fet, considerem que són mesures que s’haurien d’incloure en un acord de ciutat de llarga durada, ja que molts dels problemes estructurals de Barcelona no es resolen en quatre anys, sinó que exigeixen una acció continuada de les Administracions i de la societat. Nosaltres també tenim feina per fer. I som conscients que queden fora altres qüestions essencials que ens requeriran molt de treball. Això només és un recordatori bàsic.

Garantir l’accés a l’habitatge

Sense habitatge no és possible una vida autònoma. Fa massa temps que l’especulació i la manca de polítiques públiques han convertit un bé essencial en un luxe. La política dels darrers mandats ha intentat canviar la situació, però és insuficient. Cal un canvi més substancial que garanteixi l’habitatge i eviti la gentrificació i l’ús d’habitatges per al negoci turístic. Cal més habitatge públic i control dels lloguers. També una política decidida de rehabilitació integral del parc d’habitatges. I que es faci realitat el Pacte per l’Habitatge que fa temps que la Favb i altres entitats han proposat.

Contra les desigualtats i la pobresa

El nivell de desigualtats i pobresa a la ciutat és intolerable. Cal aplicar polítiques estructurals que impliquin a totes les Administracions i agents socials. Necessitem ampliar les polítiques socials i reforçar les que s’han mostrat més eficaces, adequar els horaris dels serveis socials i desenvolupar polítiques que facilitin l’accés equitatiu a les prestacions a les persones que en tenen dret. Cal millorar la humanització de l’atenció i l’estabilitat dels professionals, i instaurar professionals de referència que orientin i acompanyin la ciutadania. També reforçar els plans de barri i millorar-ne la participació. I s’han d’implementar polítiques contra l’encariment de productes bàsics.

Fer front a la crisi ecològica

La crisi ecològica truca a la porta i afecta molts aspectes crucials de la nostra existència: escalfament, sequeres, alimentació, contaminació, energia… Reconvertir la ciutat en clau ecològica requereix un enfocament global que afecti l’urbanisme, el model productiu, de consum… Cal reforçar els refugis climàtics i el verd urbà, i promoure comunitats energètiques a tots els barris que desenvolupin energies renovables i estalvi energètic, i una política ferma de residu zero.

Mobilitat sostenible i barata

El model de mobilitat juga un paper clau en la crisi ecològica. S’ha de reforçar el transport públic, millorant-ne l’accessibilitat, el temps de freqüència i els temps dels recorreguts, tant a Barcelona com a l’àrea metropolitana; desenvolupar el bus a demanda i els busos de barri. Cal seguir reduint l’ús del vehicle privat, ampliar els carrils bici i pacificar-ne l’ús. És necessari mantenir una política tarifària amb perspectiva social. I culminar la unificació del tramvia per la Diagonal.

Espai públic i convivència

Cal garantir l’espai públic com un espai per a tothom, limitant-ne l’ús mercantil. S’ha d’actuar per eliminar les concentracions i activitats que generen nivells de soroll insuportables, i per garantir un espai segur per a tothom. Calen actuacions urbanístiques orientades a facilitar la mobilitat de totes les persones, sobretot les que per raons d’edat o discapacitats tenen més dificultats. Com hem dit, també cal incrementar el verd a tots els barris.

Justícia territorial

Necessitem polítiques urbanístiques centrades a les àrees i barris més degradats, que tinguin en compte la seva morfologia particular. Cal implementar mesures per evitar que les millores urbanístiques que es facin reforcin processos gentrificadors. I millorar els espais per a activitats productives. També cal revisar el planejament per evitar processos especulatius i definir la relació amb l’espai metropolità.

Participació i teixit social

Els problemes que té la ciutat només es poden resoldre amb una participació activa de la ciutadania. Cal enfortir, amb recursos i fórmules de gestió, el teixit associatiu, que és clau per garantir la participació. S’han de millorar els processos participatius, sobretot reforçant l’escolta i la deliberació, reconeixent la veu dels col·lectius que treballen als barris i complint i retent comptes dels resultats dels processos participatius. És necessari avançar en la participació ciutadana en tots els centres finançats amb diners públics -sanitaris, educatius, assostencials, esportius…-, així com garantir la continuïtat dels models de gestió cívica d’equipaments de barri.

Completar la xarxa d’equipaments

S’han de projectar i construir els equipaments pendents, tenint en compte els diferents plans d’equipaments; remodelar els equipaments que ja existeixen i incorporar millores que els facin energèticament eficients. També és necessari garantir la participació del veïnat en la seva gestió, tenint en compte les necessitats dels diferents col·lectius. I s’ha d’avançar cap a equipaments d’usos polivalents i que afavoreixin les relacions intergeneracionals.

Salut universal

Garantir unes bones condicions de salut obliga a plantejar accions a totes les activitats que hi influeixen. Per això demanem una política activa per atacar les qüestions que afecten a la salut, com una millora del sistema sanitari. Entre les qüestions prioritàries està reforçar l’assistència primària i la construcció dels CAP i dels equipaments sanitaris pendents a molts barris; la inclusió de les residències de gent gran en la cobertura sanitària pública. I el problema més urgent de salut pública: cal erradicar l’amiant a la ciutat, garantint que es durà a terme a tots els espais públics i vetllant perquè s’apliqui als espais privats -campanyes informatives, aplicació de la futura normativa i control de les tasques de desamiantat-..

Educació i cultura per a tothom

És necessari continuar el desplegament de les escoles bressol, impulsar polítiques contra la segregació escolar i fer millores en la dotació dels centres educatius. També expandir les activitats culturals al conjunt dels barris, reforçant les iniciatives locals. Cultura per la igualtat i contra la discriminació.

L'entrada Les prioritats de la Favb davant del pròxim mandat municipal ha aparegut primer a Carrer.

Més escoles bressol i FP

Aquest curs, 2.200 infants de 0 a 2 anys s’han quedat sense plaça en una escola bressol municipal. I el curs vinent, molts infants es tornaran a quedar sense escola en aquest ensenyament no obligatori, malgrat que la ciutat tindrà quatre nous centres -i set més estan projectats per als pròxims anys-. S’estrenaran l’EBM Pere Calafell i l’EMB Teixonera, una altra a les Corts i una a la Trinitat Nova. Segons el representant de la Favb és urgent “que Barcelona segueixi invertint i construint escoles bressol fins a cobrir el 100% de la demanda, ja que és un dret dels infants per assolir la igualtat d’oportunitats en educació”, així com “noves escoles i instituts, on hi ha una clara falta de places o d’infraestructures”.

“Barcelona -afegeix Pisabarro- ha d’apostar seriosament per una FP de qualitat i augmentar significativament l’oferta de places, atenent a la demanda dels estudiants i les necessitats del mercat laboral”. “Hi ha necessitat de places de la família professional sanitària, de la d’hostaleria, la d’informàtica i la d’enginyeria tècnica i mecànica”, assenyala el representant veïnal.

Una escola inclusiva real

En aquest cas, és competència de la Generalitat garantir l’atenció a la diversitat en els centres escolars. Però, com remarca Pisabarro, “a través del Consorci d’Educació, l’Ajuntament hauria de pressionar per aconseguir la inclusió real de tot l’alumnat amb discapacitat”. I detalla que falta formació dels docents i professionals especialitzats -psicopedagogs, logopedes, educadors socials, vetlladores i infermeres- i alerta que “algunes associacions de famílies estan assumint els costos de vetlladores de suport”.

Pacificació dels entorns

L’objectiu de l’actual govern municipal és acabar el present mandat amb 216 escoles de Barcelona amb l’entorn pacificat, és a dir, un de cada tres centres de la capital catalana. En aquest sentit, la Favb reconeix que “s’ha avançat molt, però moltes escoles reclamen el seu torn”. “I també és necessari resoldre les queixes que hem rebut d’escoles que demanen amb urgència pacificar el seu entorn per garantir la seguretat dels alumnes”, afegeixen. De fet, un estudi elaborat per Revolta Escolar i la Universitat Autònoma de Barcelona assenyala que el 70% de les famílies pensen que l’entorn de l’escola dels seus fills no és segur.

Escoles en mòduls

Deu centres educatius de la ciutat es veuen obligats actualment a impartir classes en “equipaments modulars”, els coneguts popularment com a barracots. Són els instituts La Sagrera-Sant Andreu i Vapor del Fil, més les escoles 9 Graons, Auditori, Gaia, Teixidores Gràcia, Xirinacs, Flor de Maig, Entença i 30 Passos. Però són un problema real, els mòduls? “Els pares i mares de les noves escoles i instituts no es queixen tant de la qualitat dels mòduls com de no disposar de tots els serveis: menjador, cuina, gimnàs, biblioteca o informàtica. El que volen és tenir assegurada la plaça per als germans i la plaça d’institut de la zona”, explica Pisabarro.

Climatització

Pel que fa a la climatització, després d’un estiu que va evidenciar mancances greus en els centres escolars, la Favb reclama que tant l’Ajuntament com la Generalitat inverteixin més en aquest aspecte: “Tenen marge per arribar-hi, passant del 3,8% al 6% del PIB, com marca la LEC [Llei d’Educació de Catalunya]”.

Barris amb poca oferta escolar

Gràcia, l’Eixample i Sant Andreu són les zones de Barcelona on més infants es queden sense plaça a l’escola triada en primera opció. Però què pot fer el Consistori? “Hi ha barris que tenen molt poca oferta de places públiques. A Horta només hi ha una escola pública i cap institut. A l’Eixample, la falta endèmica de places públiques s’està pal·liant amb escoles noves i amb el pas de concertades a públiques, però encara són insuficients”, remarca Pisabarro.

Competències municipals en educació

Barcelona té competències per participar en la construcció i el manteniment de centres educatius públics i en la vigilància de l’escolaritat obligatòria dels alumnes. També pot intervenir en la programació i la gestió de programes d’ensenyament, així com plans de formació ocupacional i d’inserció laboral. La reparació, neteja, manteniment i vigilància dels centres públics de primària i els centres propis de la ciutat són competència del Consistori, que també ha de gestionar cessions de sòl per construir-hi escoles i impulsar la creació d’escoles bressol municipals.

L'entrada L’educació, a examen ha aparegut primer a Carrer.