El vivir juntos, habitar espacios cercanos que intensifican los encuentros y favorece la intercomunicación, hace posible el despliegue de formas de colaboración, cooperación y ayuda mutua, exclusivas de estos contextos. Es la convivencia la que nos permite poner en común intereses, problemas o inquietudes y ser conscientes de las múltiples inquietudes que compartimos. El barrio, de forma histórica, ha sido una fracción fácilmente sumable, pues contaba con un denominador común conformado por necesidades materiales y simbólicas intercambiables; unas necesidades que se evidenciaban en el territorio de socialización por excelencia, que era la calle. El ahora denominado espacio público actuaba, de este modo, como escenario de encuentros y manifestaciones. Sin embargo, conforme este ámbito ha ido siendo restringido por mecanismos de control social -su privatización, las formas de exclusión-, las posibilidades de interacción han mermado, aunque no desaparecido. Quedan márgenes que aún contienen la enorme potencialidad que suponen las relaciones sociales humanas, como los huertos urbanos, ocupados o no, las fiestas populares, los casales y ateneos, los centros sociales, las asociaciones familiares de alumnos y alumnas, etc.

La construcción de un ‘nosotros’

La apelación anterior al barrio histórico o tradicional no es banal. Las ciudades, hoy día, han devenido elementos centrales de los procesos de acumulación capitalista, algo que ha influenciado sobremanera su especial forma de vida. Para la existencia de un espacio sensible es necesaria la continuidad de las relaciones sociales; únicamente así es viable construir algo parecido a un nosotros. No obstante, la precariedad laboral, la financiarización de la vivienda o el consumo exacerbado como forma de distinción, entre otras, han complicado la necesidad de una cierta estabilidad socio-espacial.

Todo, y todos, se mueve en los barrios de hoy, en línea con la sociedad turbo-capitalista actual, orquestado por unos resortes que no se encuentran en el propio barrio, ni en la propia ciudad. El terremoto urbano actual no es consecuencia única de las decisiones que se toman en ayuntamientos, gobiernos autonómicos o nacionales, ni siquiera en espacios políticos de poder internacional, sino que deviene de una multiplicidad de actores, con nombres y apellidos, pero casi siempre invisibles, que actúan única y exclusivamente seguidos por el afán de lucro.

Es ahí hacía donde han de dirigir su mirada aquellos movimientos -asociaciones de vecinos y vecinas, plataformas, sindicatos barriales, etc.- interesados en solventar las mencionadas necesidades materiales y simbólicas, que son cada día más evidentes, algo que únicamente es posible mediante la articulación de estos colectivos a otras escalas mucho mayores. Solo así sería posible salir del fetichismo de barrio.

L'entrada Fetichismo de barrio ha aparegut primer a Carrer.

El moviment veïnal ha d’assumir la seva part del canvi. Cal afrontar una revisió de les entitats per donar respostes adequades i garantir el relleu generacional. No és senzill: la situació social i cultural és molt diferent a la de fa cinquanta anys. La vida social i els comportaments individuals han canviat. També la composició social de molts barris i el marc polític i institucional. I avui el que la situació demana és un esforç sostingut per endegar, a tots els barris i a escala de ciutat, respostes col·lectives a l’alçada dels temps. La Favb i les associacions veïnals hi tenim un paper crucial, però no ho podem fer soles. Ens cal generar confluències amb moviments i persones que treballen als nostres barris i que no estan integrades en les associacions. Caldrà buscar fórmules adequades perquè aquest procés es consolidi. Perquè als barris hi hagi nuclis potents d’activistes que construeixin, a la vegada, reivindicacions i convivència, drets i ciutadania.

Venen temps difícils. Ens exigiran intel·ligència, generositat i tenacitat per trobar respostes. El moviment veïnal ha mostrat una gran capacitat de perseverança en la defensa dels barris. No és el moment del desànim, malgrat l’erosió inevitable del temps. Tenim moltes coses a fer: donar resposta a les administracions que ens saturen, tenir centralitat en el debat sobre el model de ciutat, seguir defensant l’acció col·lectiva enfront de models de participació individualista, repensar l’acció comunitària, promoure una participació ciutadana basada en la deliberació… És moment de repensar les coses, d’engrescar de nou una població sens dubte diferent, en un treball col·lectiu que sempre dona gratificacions. Que fa que valgui la pena viure i treballar als barris.

L'entrada El futur del moviment veïnal ha aparegut primer a Carrer.

L’emergència ecològica sense precedents que estem vivint en l’actualitat ens apel·la a totes, ens angoixa i ja està obertament instaurada en la nostra agenda. Tanmateix, els discursos se centren massa sovint en la responsabilitat individual de cada persona i passen de puntetes per la repercussió de les decisions preses per les elits i les polítiques públiques que, en teoria, han de fer-hi front.

Des de la nostra perspectiva ecosocial, Ecologistes en Acció considerem que la ciutadania hem de reclamar les responsabilitats i transformar el sistema econòmic i social que ens ha portat fins aquí.

En aquest sentit, el moviment veïnal té una nova lluita per la qual actuar. I com tots els moviments socials, té també grans reptes per organitzar-se de forma més horitzontal i participativa, posant les cures al centre, i perseguir la justícia social alhora que enforteix els vincles que tenim els éssers humans amb el nostre planeta i tots els qui l’habitem.

Josep Babot
Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)

El teixit associatiu de Barcelona és una de les pedres angulars per les quals seguim tenint a la ciutat una ciutadania crítica i amb ganes de transformar el seu entorn. En el cas particular del moviment veïnal, aquest és especialment necessari perquè no només fa una tasca d’incidència davant de l’Ajuntament, sinó que en molts casos és una autèntica palanca de canvi en la lluita contra les desigualtats i els abusos dels grans poders econòmics.

Pel que fa a l’àmbit que ens ocupa, la pobresa energètica, és important que les associacions veïnals i les entitats que lluitem per acabar amb aquesta problemàtica i transformar el model que la genera treballem plegades en diferents fronts: a l’hora de detectar possibles casos de vulneracions, realitzar accions de denúncia o dur a terme una tasca de sensibilització i empoderament amb la ciutadania. En aquest sentit, ens fa felices el fet que la Favb ens hagi acollit al seu local i puguem convocar-hi les nostres assemblees.

Dani Pardo
Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)

Estem davant d’un futur cada cop més incert. Als problemes socials endèmics -treball, habitatge, desigualtats-, hem vist afegir-se d’altres: el model econòmic -terciarització, monocultiu turístic-, l’emergència climàtica o l’imminent crisi energètica amb derivades quant a injustícia social, climàtica i ambiental. En tot plegat, com sempre, el moviment veïnal té -o pot tenir- un paper important. A Barcelona, el moviment antituristització sorgeix del veïnal, fins que agafa embranzida i una autonomia que, per la condició multicapes de la conflictivitat turística, el porten a col·laborar amb col·lectius en lluita per l’habitatge, el clima o unes condicions laborals justes, sense perdre mai el contacte i una certa pertinença a l’associacionisme veïnal. El paper del moviment veïnal dependrà, de nou, de la capacitat de renovació i d’obertura i col·laboració amb altres moviments potents: els feminismes, la lluita climàtica i els que han de sorgir per fer front a la complexa realitat que ens espera, o que ja és aquí.

L'entrada Companys de viatge del moviment veïnal ha aparegut primer a Carrer.