Els veïns alerten que el Gòtic carrega amb un pes comercial i també turístic, i exigeixen que es torni al model antic, on només podien obrir en diumenge els comerços de menys de 300 m². De moment, però, el pacte comercial de Barcelona, del qual el sindicat UGT se n’ha despenjat en comprovar els efectes que ha tingut sobre els treballadors, té una vigència de quatre anys. “Aquests diumenges només han obert al barri les cadenes i les grans marques. El petit comerç no ho ha fet. I al carrer no hi ha hagut treva. De fet, tot està orientat al turisme i a les grans empreses, els veïns som simple decoració”, lamenta Cusó, que tem que el Nadal “sigui la gota que faci vessar el got” i els porti “a una situació límit per als veïns i el petit comerç que intenta fer xarxa al barri”.

Els comerços de barri, tocats de mort

A l’associació Eix Comercial del Raval, amb 189 establiments associats, l’obertura comercial també es viu amb angoixa. “El petit comerç ve de dos anys nefastos, sense pràcticament cap ajuda, i ara que era l’any de la recuperació s’inventen això per acabar-nos d’enfonsar. Això ha provocat que les quatre botiguetes que venien alguna cosa en diumenge ho han deixat de fer. Botigues de roba, de discos, de mòbils… Si podien fer alguna cosa, ara és impossible. Tens el Corte Inglés i el Zara”, lamenta Jordi Bordas, president de l’associació. “Si t’obren una petita botiga al carrer de Sant Vicenç, no passa res, però si el Portal de l’Àngel també ho fa, com has de vendre res?”, afegeix. I encara un factor més: “El preu disparat dels lloguers de locals, molt per sobre dels 4.000 euros en molts casos”.

L’associació comercial es va oposar des del primer moment a la normativa, i ara considera que està “provat” que l’Ajuntament posa en risc la supervivència del teixit de barri, “més encara amb la reducció dels horaris de les terrasses, equiparant les cadenes com Tragaluz amb un petit bar, que si tanca una hora abans ja no cobreix despeses. A tall d’exemple, la cervesa ha pujat un 20%”, diu Bordas. És en aquest sentit que l’entitat alerta del risc de desaparició de molts locals i botigues al Gòtic que no estan enfocades als turistes. “Si vols salvar el petit comerç, no has de permetre que diumenge obrin els gegants, és l’única manera que puguin sobreviure, especialment en aquest context de preus a l’alça. Si no s’atura aquesta barbaritat, després ja no podrem fer res per salvar el barri”, alerta. L’entitat creu que la campanya de Nadal “farà molt mal” i que és qüestió de poc temps que hagin de tancar moltes botigues.

Per contra, les grans associacions comercials de la ciutat i el Gremi de Restauració fan un balanç molt positiu de la marató de diumenges comercials, perquè consideren que això equipara Barcelona a les grans capitals europees. Però en aquest benefici econòmic no s’ha tingut en compte que la majoria de grans cadenes no han respectat els drets dels treballadors i els han empès a treballar en festius i a renunciar al dret a la conciliació familiar i personal. De fet, durant aquests quatre mesos s’han succeït les manifestacions de treballadors afectats reivindicant posar fi a la liberalització comercial.

La Fundació Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, Pimec Comerç, Foment del Treball i l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució, signants del pacte, consideren que els seus associats s’ajusten a la normativa laboral.

La favb avisa: “Perden els barris”

Quan l’Ajuntament, després de mesos de polèmica, va aprovar -només ERC es va abstenir- que els eixos comercials turístics del centre de Barcelona, Gràcia, Eixample, Sant Antoni, Poblenou, Vila Olímpica, Diagonal, Sagrada Família, Sants o Diagonal Mar, entre d’altres, puguin obrir els diumenges entre maig i setembre, la Favb va denunciar els danys que causaria als barris. “Perd el veïnat, el petit comerç i les treballadores. Guanyen, un cop més, les grans empreses, les franquícies i els grans grups de restauració”, alertava, tot denunciant que la ciutat s’ha convertit en “un ressort turístic”. “Som barris vius, i per seguir sent-ho necessitem comerç de proximitat que faciliti la vida quotidiana i generi vincle alhora que garanteixi condicions laborals justes, de manera que veïnat, treballadores i comerç puguem conciliar vida personal, social i laboral”, reivindicava. Ada Colau va deixar la porta oberta en el plenari del 30 de setembre a replantejar la mesura.

L'entrada Crit d’auxili del barri Gòtic pels diumenges comercials ha aparegut primer a Carrer.

Cada dia hi baixa des de casa seva, a Vilapicina -el barri on va néixer fa 53 anys i on mai no ha deixat de viure-, per repartir correspondència i fer de “facilitador públic”, que és com ell denomina a fer aquelles funcions que, sense contradir la legalitat, sobrepassen les seves obligacions com a carter. Rutines que en aquests carrerons del Gòtic, maltractats pel turisme massiu, la gentrificació, la pobresa i la desesperació, són un bon grapat.

Reconeix que aquest no és dels barris que donen més feina -“a les zones benestants la gent rep més cartes”-, però no s’avorreix pas. Explica mil històries; és un radar amb potes.

“La Conchita i l’Adrián, veïns de tota la vida, vivien al carrer Còdols. El propietari els va dir que, donat que el pis estava en males condicions, no calia que li seguissin pagant el lloguer. Ells m’ho van explicar, i vaig pensar que al quart mes sense pagar els enviarien un burofax per fer-los fora. Vaig anar corrent a dir-l’hi a la Mercè, del Centre de Dia, per cercar una solució, via Serveis Socials”. “Aquella gent feia fora els inquilins i destrossava els pisos perquè ningú no els ocupés, i allà deixava la runa. Jo, a la Conchita, li anava a comprar matacucarachas, al Vicente, un colmado que hi havia”.

El Xavi coneix els veïns pel seu nom, i segurament aquest ha estat el seu secret per guanyar-se’n la confiança: “Quan els dius: ‘Bon dia, Abdelá’, ‘Bon dia, Halila’, ‘Bon dia, Manuela’…, els canvia la cara”.

Al barri ha conegut gent de les successives onades migratòries: “La dels pares, que van venir d’Aragó i Andalusia, barrejada amb la gent de Bangla Desh o el Senegal”. I una realitat inesperada: “Hi viu molta gent gran homosexual. Això va ser el centre gai de Barcelona als anys seixanta, setanta i vuitanta; i la gent s’hi quedava a viure”. Era, potser, el Gaixample de l’època? “Bueno, jo sempre dic que no sóc gai: jo sóc marica, perquè els gais viuen a l’Eixample”, bromeja.

Defensa que, quan tens una actitud d’obrir-te, la gent s’obre amb tu. “T’expliquen: ‘Jo era estiva’, ‘Jo treballava de camàlic’, ‘Jo… no era puta, pero mi marido estaba en casa y yo daba los jabones en la calle Robadors‘”.

Quan li preguntem si ha hagut de repartir moltes citacions judicials al barri, reconeix que sí. “Però també vaig haver de repartir molts PIRMI. I el 2008 la Generalitat els va tallar de cop. Un mes d’agost. Va ser la situació més bèstia que he viscut en 34 anys que porto fent de carter”.

La seva feina durant les pitjors setmanes de la pandèmia, les del confinament total, la recorda amb tristor i com una pel·lícula de ciència-ficció: “Durant la Setmana Santa no hi havia ningú pel carrer. Un dia jo estava tot sol a la Rambla de Santa Mònica, amb el meu carret, a les dotze del migdia, i de cop i volta van començar a sonar les campanes de Sant Josep Oriol, les de la Mercè, les de Sant Agustí…, les senties totes. Jo pensava: ‘Ara vindrà un cocoon i se m’endurà, i el pitjor de tot és que ningú se n’assabentarà’”.

Aquells dies va poder entregar el 100% dels certificats. “No m’havia passat en la vida. Tothom era a casa. La gent va ser molt obedient”. Explica que un dia es va dedicar a comptar la gent que trobava pel carrer. Vint-i-tres persones, del Gòtic fins a Fabra i Puig. Sense comptar la gent que viu al carrer. “Aquests no van marxar. Com el Pedro i l’Antonio, que viuen a Escudellers. No van anar a cap alberg, perquè tenen gos, el Blanquito. ‘Y si nos vamos’, ens explicaven a mi i a la fornera, ‘¿quién le irá a hacer la compra a la Libertad, a la Antonia, al Diego…?’. Ells han estat cuidant i mimant a tota aquesta gent gran del barri. I són nois del carrer. I ja ho feien abans de la pandèmia”.

Durant molt de temps el Xavi va ser president de l’Ateneu Popular 9 Barris. No fa gaire que ha ficat la poteta a L’Harmonia, a Sant Andreu. I com que no vol que els seus estalvis estiguin a La Caixa, els té a Coop57, una cooperativa que finança projectes que, d’una altra manera, no tirarien endavant. Ens parla de la iniciativa Gazpacho Gitano, un projecte de cuina comunal i per a la reinserció al barri de les Tres Mil Viviendas de Sevilla. “És emocionant, perquè és pura base, puro barrio dignificant-se”.

En 10 anys, explica, el Gòtic ha perdut el 40% de la població. I enumera el reguitzell de comerços que han tancat per donar pas a “cucuruchitos de jamón, helados superexóticos, masajes, supermercats d’alcohol…”. “La pandèmia ens ha de permetre fer una reflexió de quina ciutat volem”. Com ens en sortirem? “Amb economia social i solidaria, i amb cooperació de tots els espais comuns”.

Els actors d’aquesta pel·lícula: el CAP Gòtic, el Centre de Dia, els Serveis Socials, La Negreta… “Y el cartero”.

L'entrada «A la gent, quan li dius pel seu nom, li canvia la cara» ha aparegut primer a Carrer.