Els veïns alerten que el Gòtic carrega amb un pes comercial i també turístic, i exigeixen que es torni al model antic, on només podien obrir en diumenge els comerços de menys de 300 m². De moment, però, el pacte comercial de Barcelona, del qual el sindicat UGT se n’ha despenjat en comprovar els efectes que ha tingut sobre els treballadors, té una vigència de quatre anys. “Aquests diumenges només han obert al barri les cadenes i les grans marques. El petit comerç no ho ha fet. I al carrer no hi ha hagut treva. De fet, tot està orientat al turisme i a les grans empreses, els veïns som simple decoració”, lamenta Cusó, que tem que el Nadal “sigui la gota que faci vessar el got” i els porti “a una situació límit per als veïns i el petit comerç que intenta fer xarxa al barri”.

Els comerços de barri, tocats de mort

A l’associació Eix Comercial del Raval, amb 189 establiments associats, l’obertura comercial també es viu amb angoixa. “El petit comerç ve de dos anys nefastos, sense pràcticament cap ajuda, i ara que era l’any de la recuperació s’inventen això per acabar-nos d’enfonsar. Això ha provocat que les quatre botiguetes que venien alguna cosa en diumenge ho han deixat de fer. Botigues de roba, de discos, de mòbils… Si podien fer alguna cosa, ara és impossible. Tens el Corte Inglés i el Zara”, lamenta Jordi Bordas, president de l’associació. “Si t’obren una petita botiga al carrer de Sant Vicenç, no passa res, però si el Portal de l’Àngel també ho fa, com has de vendre res?”, afegeix. I encara un factor més: “El preu disparat dels lloguers de locals, molt per sobre dels 4.000 euros en molts casos”.

L’associació comercial es va oposar des del primer moment a la normativa, i ara considera que està “provat” que l’Ajuntament posa en risc la supervivència del teixit de barri, “més encara amb la reducció dels horaris de les terrasses, equiparant les cadenes com Tragaluz amb un petit bar, que si tanca una hora abans ja no cobreix despeses. A tall d’exemple, la cervesa ha pujat un 20%”, diu Bordas. És en aquest sentit que l’entitat alerta del risc de desaparició de molts locals i botigues al Gòtic que no estan enfocades als turistes. “Si vols salvar el petit comerç, no has de permetre que diumenge obrin els gegants, és l’única manera que puguin sobreviure, especialment en aquest context de preus a l’alça. Si no s’atura aquesta barbaritat, després ja no podrem fer res per salvar el barri”, alerta. L’entitat creu que la campanya de Nadal “farà molt mal” i que és qüestió de poc temps que hagin de tancar moltes botigues.

Per contra, les grans associacions comercials de la ciutat i el Gremi de Restauració fan un balanç molt positiu de la marató de diumenges comercials, perquè consideren que això equipara Barcelona a les grans capitals europees. Però en aquest benefici econòmic no s’ha tingut en compte que la majoria de grans cadenes no han respectat els drets dels treballadors i els han empès a treballar en festius i a renunciar al dret a la conciliació familiar i personal. De fet, durant aquests quatre mesos s’han succeït les manifestacions de treballadors afectats reivindicant posar fi a la liberalització comercial.

La Fundació Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, Pimec Comerç, Foment del Treball i l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució, signants del pacte, consideren que els seus associats s’ajusten a la normativa laboral.

La favb avisa: “Perden els barris”

Quan l’Ajuntament, després de mesos de polèmica, va aprovar -només ERC es va abstenir- que els eixos comercials turístics del centre de Barcelona, Gràcia, Eixample, Sant Antoni, Poblenou, Vila Olímpica, Diagonal, Sagrada Família, Sants o Diagonal Mar, entre d’altres, puguin obrir els diumenges entre maig i setembre, la Favb va denunciar els danys que causaria als barris. “Perd el veïnat, el petit comerç i les treballadores. Guanyen, un cop més, les grans empreses, les franquícies i els grans grups de restauració”, alertava, tot denunciant que la ciutat s’ha convertit en “un ressort turístic”. “Som barris vius, i per seguir sent-ho necessitem comerç de proximitat que faciliti la vida quotidiana i generi vincle alhora que garanteixi condicions laborals justes, de manera que veïnat, treballadores i comerç puguem conciliar vida personal, social i laboral”, reivindicava. Ada Colau va deixar la porta oberta en el plenari del 30 de setembre a replantejar la mesura.

L'entrada Crit d’auxili del barri Gòtic pels diumenges comercials ha aparegut primer a Carrer.

El 1877, abans que es posés la primera pedra de la Sagrada Família o que es fundés el Barça, la família Miquel ja tenia la parada a la mateixa cantonada on és ara. “El dia que els meus rebesavis es van casar, el seu regal va ser deixar de vendre fora del mercat i tenir-hi una parada”, explica. Entre el 60% i el 80% -segons l’estació de l’any- del producte que ofereix prové de les terres que té a Sant Boi de Llobregat.

Ell és el primer de la nissaga que compagina l’ofici de pagès i la parada: “Abans, els homes conreaven la terra i les dones atenien al mercat”. Ara, la majoria de les vendes les fa a través d’internet i el matí el dedica a repartir les comandes. No obstant això, la parada la manté com a “campament base”, perquè encara té clients fidels: “Per a ells, anar a la Boqueria és un ritual meravellós. Hem fet amistat i, fins i tot, amb un d’ells hem anat de vacances junts”.

En lluita contra la massificació

Cada generació de pagesos ha hagut d’afrontar un repte i a ell li ha tocat lluitar contra la massificació del mercat. “Algú va tenir la brillant idea de vendre les parades a inversors estrangers, que n’han comprat més d’una, i que no tenen cap mena d’arrelament a la ciutat i han enfocat el negoci al turisme. A més, moltes parades han deixat de vendre producte fresc. Han pujat al carro”, diu Miquel.

Abans se solia dir que “a la Boqueria, s’hi troba de tot”, però ara això ja no és així, lamenta el pagès. “La Boqueria ja no és un mercat, i això no és ni bo ni dolent; el que necessitem és que tant l’Ajuntament i la Generalitat com l’Associació de Comerciants La Boqueria ho reconeguin i deixin de dir que és el millor del món”, reivindica. “Com ho ha de ser, si no som ni el millor mercat del barri?”, rebla.

Durant la pandèmia, Miquel recorda com només el 30% del mercat obria. “Sense turisme, per a moltes parades no devia tenir sentit aixecar la persiana”, apunta. Una de les botigues que va estar al peu del canó va ser la seva i, de fet, recorda que aquell va ser un dels moments en què el negoci li va anar millor. “Des de les vuit del matí, aquí hi havia cua de gent del barri”, rememora. “Però quan la situació sanitària va anar millorant i el turisme va anar tornant, la clientela va desaparèixer, i ho entenc: és empipador caminar pels passadissos”.

El problema, segons Miquel, és que “les autoritats utilitzen el mercat per omplir-se la boca”. “Si vinguessin més sovint i no pas un dia a l’any, a fer declaracions o tiberis, hi haurien posat remei”, aventura el paradista, que té la sensació que ningú no s’ha preocupat pel futur del mercat: “Tothom ha mirat cap a una altra banda i, ara, ens lamentem”.

Els festius no es treballa

El passat mes de juny, els mitjans de comunicació es van fer ressò que el 80% dels paradistes de la Boqueria havien votat que el mercat no obrís els dies festius. Aquesta vegada, i com en les anteriors ocasions, Miquel no va anar a votar: “Amb el nombre de parades que els inversors estrangers tenen, no val la pena participar en les votacions, ja que sempre prevalen els interessos d’aquest sector”.

Val a dir que aquest cop el resultat el va sobtar, tenint en compte que la proposta era obrir el mercat els festius des del migdia fins a les vuit del vespre, una mesura “pensada per fer més negoci amb el turisme”. Miquel, per la seva banda, ho té ben clar: “Qui m’obligarà a mi a obrir tota la setmana? El diumenge el passo amb la meva família”.

L'entrada Pere Miquel, fruiter: “La Boqueria ja no és un mercat” ha aparegut primer a Carrer.