“Els canviadors són encara insuficients”

Des del seu primer embaràs, Carla Bess, veïna de Nou Barris, va començar a fixar-se en els canviadors de nadons. Abans que nasqués la seva primera filla, aquest ja era un tema que li generava incomoditat: “No és només una qüestió de tenir la majoria dels canviadors en els lavabos de dones, sinó de com s’entenen i distribueixen les cures. Quan un pare assumeix aquestes tasques, sovint es considera una mostra excepcional de responsabilitat, mentre que a les mares se’ns jutja amb molta més duresa”. Fa poc va recórrer el món la fotografia d’un pare canviant el seu fill a la gatzoneta, en el marc d’una iniciativa d’homes que reclamava canviadors accessibles també per a ells. Per a ella, aquest tipus de “peripècies” les han fet les dones “a tot arreu i tota la vida”, però estan més naturalitzades.

L’ideal seria disposar de lavabos familiars amplis i adaptats on entrar amb el cotxet i amb més d’un acompanyant, però no és l’habitual. Per a la Carla, que els canviadors siguin encara insuficients i de poca qualitat “és un exemple que ni els espais ni la societat estan preparats per a la infància ni la criança”. Aquesta situació li genera malestar, sobretot en sentir que “la gent del teu entorn no ho entén” i quan, entre les parelles heterosexuals, “això provoca que hagis de demanar explícitament que ho faci ell”.

Segons la Carla, els canviadors menys accessibles es troben en espais d’oci privat, bars i restaurants, mentre que alguns centres comercials i grans supermercats estan més ben pensats, oferint fins i tot sales de lactància més àmplies, una opció que agraeix molt. P. R. A.

“Els banys públics poden normalitzar la menstruació”

L’elecció d’un producte menstrual o un altre no és només individual, sinó que també està condicionada per factors socials, econòmics i polítics. Ens ho explica Carolina Ruiz, educadora menstrual i creadora d’Orgull Premenstrual, un projecte que va néixer arran de la seva experiència amb l’endometriosi -va trigar 10 anys a ser diagnosticada- i del contacte amb el feminisme. Des d’aleshores, comparteix els seus coneixements amb altres persones menstruants perquè “el dolor menstrual no s’assumeixi com una cosa normal”.

En el cas de la copa menstrual, cal tenir en compte aspectes com l’accés a aigua neta, la possibilitat de rentar-la i disposar d’un espai que garanteixi intimitat i comoditat. Per això, la Carolina considera que els banys públics tenen un paper important a l’hora de facilitar l’ús de productes menstruals reutilitzables i que iniciatives com “Lavabo amic de la menstruació sostenible” contribueixen a ampliar aquesta xarxa i a fer visible una necessitat que sovint queda relegada a l’àmbit privat.

L’ús de la copa també requereix una educació menstrual durant la infància: “Introduir-la implica tocar-se la vagina i entrar en contacte amb els fluids corporals. Fer visible i facilitar l’ús de la copa menstrual en els banys públics és una manera de normalitzar la menstruació i la relació amb el propi cos. Tot i ser un procés natural, la regla s’ha associat al rebuig i al fàstic; cal desmuntar aquestes percepcions perquè influeixen en la manera com vivim i cuidem els nostres cossos”. P. R. A.

“Quan entres en un lavabo, no saps si algú et qüestionarà”

Les identitats trans són molt diverses. Per això, l’experiència d’una persona trans en els lavabos públics pot ser molt diferent segons la seva identitat de gènere i si el seu aspecte físic encaixa amb els estereotips de gènere, és a dir, amb les idees preconcebudes sobre quina aparença ha de tenir un home o una dona. Gina Serra, activista trans i presidenta de l’Associació de Transsexuals, Intersexuals i Transgènere de Catalunya (ATC Llibertat), assenyala la inseguretat i la incomoditat com les principals dificultats, sobretot per a les persones que no s’ajusten als cànons: “Quan entres en un lavabo públic, no saps si algú qüestionarà la teva identitat. Et diuen ‘T’has equivocat de lavabo’ i ja et sents malament”.

Una persona cisgènere, a diferència d’una persona trans, és aquella que la seva identitat de gènere coincideix amb el sexe que se li va assignar en néixer. Serra explica que les persones trans que no són percebudes com a trans i sí com a cisgènere tenen menys dificultats a l’hora d’accedir a un sanitari. En canvi, les que no s’ajusten als cànons establerts, que no han passat per un procés d’hormonació o que ho han fet en etapes més madures de la vida, tenen més probabilitats de patir violències: “La persona afectada és la que se sent incòmoda”.

L’activista té clar l’arrel del problema: “Hi ha un desconeixement del que és una persona trans o no binària; a la gent li costa d’entendre-ho”. Per això, considera essencial promoure la sensibilització i la formació per combatre els prejudicis. Un cas recent és el de l’activista trans Sandra Ibarz, que a l’octubre va denunciar un episodi de discriminació als lavabos de l’estació de tren de Girona, on el personal d’Adif va demanar-li el DNI mentre utilitzava el lavabo de dones, per verificar la seva identitat.

Els equipaments públics estan adoptant progressivament els lavabos de gènere neutre, no assignats a cap gènere específic i acompanyats d’un cartell transinclusiu, que constitueixen un espai segur de jutjaments. És una mesura que promou la Llei 13/2025 dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTI-fòbia de Catalunya, que estableix que els equipaments i les instal·lacions de les administracions públiques han de ser “espais inclusius i han de disposar de lavabos sense gènere marcat”.

Més enllà dels lavabos públics, els vestidors dels gimnasos són un espai on, segons Serra, es poden donar situacions més violentes i sensibles, ja que hi ha una exposició més gran. Explica que li han arribat casos de persones trans que no han pogut accedir als vestidors corresponents al gènere amb què s’identifiquen. E. M.

“Molts banys adaptats s’usen de magatzem”

Per a les persones amb mobilitat reduïda (PMR), trobar un lavabo accessible fora de casa pot esdevenir un repte. Jake Scriven, de 51 anys i veí de Sarrià-Sant Gervasi, coneix bé aquestes dificultats. El 2010 va patir un accident mentre participava en una competició ciclista, que li va provocar una lesió medul·lar que va afectar la seva mobilitat. Avui es desplaça amb una cadira de rodes. Aquest barceloní d’origen britànic explica quins obstacles es troba a l’hora de cercar un sanitari al carrer.

Acostuma a recórrer als lavabos de grans superfícies, com els centres comercials, que solen tenir serveis adaptats i amb espai suficient. També opta per establiments privats com hotels, restaurants o bars. Tanmateix, les barreres poden aparèixer a la mateixa entrada: esglaons sense rampa o WC situats en una segona planta sense ascensor en són alguns exemples.

Els lavabos per a PMR han de complir uns requisits específics per garantir-ne l’accessibilitat i el bon funcionament, com disposar d’un espai lliure d’obstacles on es pugui inscriure un cercle d’1,50 metres de diàmetre, una porta corredissa o abatible i barres de suport horitzontals a banda i banda del vàter. A més, han d’estar disponibles i en bones condicions, un requisit que no sempre es compleix. “Les entitats per a persones amb mobilitat reduïda hem alertat sobre el seu ús com a magatzem”, informa Scriven. “Has de voltejar un barril de cervesa, tres caixes i arribes just al vàter”, afegeix.

Un altre problema que assenyala és el mal estat d’alguns serveis. Un accés lliure i incontrolat comporta que, en alguns casos, no se’n faci un bon ús o no es mantinguin en bones condicions, un fet que perjudica el col·lectiu al qual estan destinats preferentment. Una solució és el tancament de l’espai amb clau, que cal sol·licitar al personal de l’establiment. És una mesura que, segons Jake, ha permès millorar-ne la higiene: “Aconsegueixes un lavabo impecable i ben adaptat”.

Pel que fa als sanitaris de titularitat municipal, considera que no són prou visibles i que caldria millorar la senyalització per identificar-los fàcilment. Valora un augment “molt positiu” dels lavabos portàtils adaptats al carrer i en destaca el cas de Gràcia: “Si hi ha tres o quatre cubicles genèrics, sempre en trobes un per a PMR”. I destaca el bon manteniment dels serveis a les zones de bany adaptat a les platges de la Nova Icària, la Barcelona i el Bogatell. E. M.

L'entrada La veu de les usuàries dels lavabos públics barcelonins ha aparegut primer a Carrer.