La representació sindical és garantia de drets. Està més que demostrat que allà on tenim representació sindical hi ha millors condicions de treball. És per això que per a la UGT és fonamental augmentar el nostre número de delegats i delegades als centres de treball, per defensar més i millor els treballadors i treballadores. Ser un sindicat representatiu ens permet formar part del diàleg social i situar les nostres reivindicacions davant dels poders públics, incidint en les polítiques públiques i avançar en més i millors drets laborals i socials. Amb aquesta actuació defensem la totalitat dels treballadors i treballadores, estiguin o no afiliats al sindicat o tinguin o no representació sindical als seus centres de treball.

La nostra acció sindical i la participació en el diàleg social ha donat lloc a acords com el de la reforma laboral i l’augment substancial del salari mínim interprofessional (SMI). La reforma laboral ha incidit de manera significativa en la lluita contra la precarietat laboral a Barcelona, amb l’augment de l’ocupació, sobretot entre les dones i els joves, i l’augment significatiu de la contractació indefinida que ha donat estabilitat a milers de treballadors i treballadores. L’augment del SMI, per la seva banda, ha sigut clau per a la lluita contra la precarietat a la ciutat. No obstant això, tot i l’important augment global registrat entre 2018 i 2023 -un 46,74%, de 736 a 1.080 euros-, el SMI a Espanya continua essent insuficient, tenint en compte les capacitats econòmiques i productives del nostre país, les realitats de l’entorn europeu i les recomanacions de la Carta Social Europea en termes de remuneració justa.

Viure a Barcelona amb 1.080 euros al mes no és gens fàcil, i és per això que continuem reivindicant pujades salarials per fer front a l’increment de preus i que reclamem al Govern de Catalunya i a les patronals la creació d’un salari mínim de referència equivalent al 60% del salari mitjà del país, que en l’actualitat és de 1.371,55 euros mensuals (19.201,68 euros bruts l’any).

Mala praxis de les empreses

Al llarg del 2023, hem vist la mala praxi i la dinàmica especulativa d’algunes empreses que traslladen l’increment dels costos de les matèries primeres i l’energia al preu final de venda dels productes, i aconsegueixen increments rècord dels seus marges de benefici, que repercuteixen en l’increment de l’IPC i enfonsen la capacitat adquisitiva de les persones treballadores, ja que els increments salarials es troben molt lluny de l’augment dels preus.

Davant d’aquesta situació, cal continuar avançant en noves reformes per acabar amb la precarietat laboral encara existent, augmentar salaris i establir polítiques actives efectives per donar oportunitats a les persones que encara no tenen feina, així com implementar canvis en el sistema productiu, incentivant les activitats que aporten major valor afegit.

* Núria Giraldo és Secretaria de Política Sindical d’UGT Catalunya.

L'entrada Acabar amb la precarietat laboral, una fita sindical ha aparegut primer a Carrer.

Eina eficaç contra la precarietat

El sindicalisme de classe no ha deixat de ser una de les eines més eficaces per a la classe treballadora, sobretot per a la que pateix més precarietat. Els darrers anys, hem estat testimonis de grans canvis a nivell macro, com la reforma laboral i la de les pensions. I a nivell micro, tenim experiències de conquesta i reconeixement de drets amb els col·lectius de les treballadores de la llar i les cures i els riders, per exemple.

Precisament amb aquests col·lectius hem après novament que el sindicalisme ha de ser proper, d’interacció personal. Allà on no hi ha un centre de treball fix, sense espai físic comú, sense interacció social, sense temps, amb mancances de tota mena, la dificultat que els treballadors i treballadores ens puguem organitzar s’intensifica notablement. Les organitzacions hem de fer l’esforç de portar les eines allà on calen.

Així ho hem fet amb els riders: els hem informat un a un sobre els seus drets, al carrer mateix; hem fet tallers de formació sobre els mecanismes per poder exercir aquests drets, i sobre normes de circulació viària per evitar accidents; els hem assessorat per a la seva regularització administrativa; els hem acompanyat jurídicament en les denúncies davant la inspecció de treball, i també acompanyat en les iniciatives d’organització cooperativa; i hem lluitat al seu costat en vagues i en la convocatòria d’eleccions sindicals. És aquesta una de les principals estratègies que tenim sobre la taula, la de lligar per la nostra via allò que el capitalisme i la patronal trenquen: la unitat dels processos productius, i entre els treballadors i treballadores.

Ha estat una experiència similar a la de les companyes del treball de la llar i les cures. Anys de col·laboració amb les entitats i d’assessorament en temes d’estrangeria ens han permès  també aproximar al sindicat, de manera presencial i virtual, a milers de dones que han realitzat la formació de drets laborals i que han decidit afiliar-se i organitzar-se al sindicat per defensar de manera individual allò que és just al seu lloc de treball, però també per reclamar de manera col·lectiva la ratificació del conveni 189 i el dret al subsidi per desocupació.

* Liliana Reyes és secretaria de Noves Realitats del Treball, Territori i Migracions de CCOO.

L'entrada El cas dels ‘riders’, la llar i les cures: fer proper el sindicalisme ha aparegut primer a Carrer.