El maquillatge del pacient amaga el seu estat real. Un total de 26.000 papereres i 4.300 escombriaires a la via pública i les platges recullen les restes abandonades d’envasos i embalatges, una mitjana de 40 kg per barceloní i any. El seu contingut compactat s’incinera i va a parar als abocadors sense separació ni reaprofitament ni reciclatge ni na’ de na’. És a dir, l’Ajuntament ens demana la separació de fraccions que ell no fa.

La situació no millora, empitjora

El desplegament dels contenidors de recollida de residus domèstics i comercials pot fer creure que la situació millora, quan, de fet, empitjora. El 2020, els residus s’haurien d’haver reduït el 15% i només van disminuir el 5%. La recuperació hauria d’haver arribat al 55% i es va quedar al 32,5%. La recollida de residus orgànics hauria d’haver estat del 60% i va ser del 45%, amb una quantitat d’impropis molt superior a la prevista. Es volia recuperar el 75% dels envasos i no es va superar el 27%, tot segons les xifres oficials.

A Barcelona es generen residus de tallers, fàbriques, magatzems i del sector del proveïment d’aliments, tant quan es compren com quan s’ingereixen en bars i restaurants. Com que gran part d’aquests residus estan subjectes a contractes de serveis, no es tenen presents. Tampoc els residus líquids que recull la xarxa de clavegueram -les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals tracten 265 litres diaris per barceloní-. Com que no es veuen, no es tenen presents. Cal entendre que els residus sòlids, gasosos i líquids que expulsa el nostre organisme urbà no són municipals, sinó en gran mesura residus urbans i domèstics als quals contribuïm com a residents. Els subministraments domèstics -aigua, gas, electricitat- i l’equipament de les llars generen residus, cadascun amb la seva via de retirada específica que cal respectar en freqüència, contingut i horari.

La percepció de la brutícia és molt diversa. Hi ha gent a qui li irriten les caques de gos. A altres, la disposició dels contenidors, les bosses abandonades… En tot cas, hi ha diferents veritats incòmodes, com que la recollida selectiva és voluntària, que els residus domèstics són municipals, que ningú no sap el que costa i com es paga la recollida i la gestió dels residus.

A hores d’ara, la mitjana de residus per barceloní és de 573 kg l’any. Més de 100 kg són residus industrials de fàbriques i tallers que hi ha dins del terme municipal de Barcelona. Ara no comptem els residus, la motxilla i la petjada ecològica dels residus que es generen fora de Barcelona, però caldrà fer-ho. Un consell municipal de residus permetria tenir una visió global del conjunt de residus que es generen i acordar la responsabilitat de cadascú, tenir una comptabilitat ecològica transparent i evitar que un problema tan greu sigui utilitzat per desgastar el govern i l’oposició municipal.

El model actual de recollida ha de canviar per ser un model de residu mínim que aconsegueixi superar el 70% de recollida selectiva en origen i que tingui la recollida dels residus orgànics i d’aliments com a prioritat. Cal implantar la recollida porta a porta, la bonificació de les bones pràctiques, separar els residus higiènics cel·lulòsics, la fracció tèxtil… I per no tornar a fracassar, cal implicar-hi totes les parts. Aquí no hi pot haver espectadors.

Jordi Bigues és periodista, escriptor i membre de la Plataforma Ciutadana Residu Zero.

L'entrada El model de recollida de residus de Barcelona no funciona ha aparegut primer a Carrer.

La qüestió no és menor en un context de crisi climàtica. Barea recorda que a l’alimentació ja s’hi troben nombrosos microplàstics i que els abocadors han esdevingut els principals emissors de gas metà, amb uns efectes col·laterals que van més enllà de les emissions. L’exemple: els petits terratrèmols del Garraf, conseqüència de la concentració de gasos en el subsòl de l’antic abocador clausurat fa 15 anys. “Necessitem posar seny i racionalitzar la recollida d’uns residus dels quals nosaltres som els responsables”, emfatitza.

El nou sistema

Per combatre l’anonimat que el sistema de contenidors brinda a les persones que no reciclen -més de la meitat, segons les dades oficials-, les Administracions han començat a apostar per sistemes de recollida individualitzada, amb xips a les bosses. “En aquest cas, el porta a porta és el que millor funciona de llarg, ens agradi o no”, sentencia l’activista de Greenpeace. Funciona a més de 200 localitats catalanes i a desenes de grans ciutats europees, i Barcelona ha decidit generalitzar-lo a través de la nova contracta del servei de neteja.

L’Ajuntament ja comptava amb l’experiència de Sarrià Vell a l’hora d’implementar el porta a porta -hi funciona des de fa tres anys-, però a Sant Andreu el Consistori ha ensopegat a l’hora de fer el primer gran desplegament del nou sistema. El casc antic d’aquest barri s’ha convertit en un maldecap per als responsables municipals, sobretot després de les grans mobilitzacions que un sector del veïnat ha aconseguit organitzar.

Què ha fallat?

Però quins han estat els pecats capitals que ha comès el Govern de l’alcaldessa Ada Colau per generar una polarització veïnal sense precedents? La manca d’informació al veïnat, la seva poca flexibilitat des del primer dia, l’obligació de complir amb un canvi d’hàbits tot just després de sortir d’uns confinaments extenuants o la seva posada en marxa a les portes de l’estiu. “Potser ha sigut tot massa precipitat; fins i tot encara han d’arribar els vehicles elèctrics i de gas que es van demanar”, assenyala Santi Serra, president de l’Associació Veïnal de Sant Andreu de Palomar.

Des d’aleshores, les relacions entre una part del veïnat i l’Ajuntament han anat pel pedregar. En la darrera Enquesta de Serveis Municipals de Barcelona, Sant Andreu de Palomar és el barri que posa pitjor nota a la recollida d’escombraries. Una dinàmica que el Consistori ha volgut redreçar deixant en pausa el desplegament de la segona fase en aquest i altres barris, com ara Horta, a canvi de consolidar les correccions plantejades en la primera fase de Sant Andreu.

“Malgrat tot, les coses s’han començat a solucionar, però cal denunciar que va fer més tasca pedagògica el documental Homo residuus del programa 30 minuts de TV3, que no pas les campanyes de l’Ajuntament”, apunta Serra. Una conscienciació que pot arribar a una part substancial de la població, però no a tota: “L’incívic que ho fa malament, ho seguirà fent malament”, afegeix qui també demana al Govern municipal més informació i dades sobre els residus recollits. En termes generals, tanmateix, el sector andreuenc que ha incorporat el porta a porta ja ha multiplicat per dos el percentatge de recollida selectiva: ha passat del 37% al 76%.

Sarrià Vell, encallat

Aquest nucli històric del pla de Barcelona és el que més anys d’experiència acumula amb el porta a porta, però això no significa que tot hagi anat sempre de pujada. Eva Ceano, presidenta de l’Associació Veïnal de Sarrià, destaca que la recollida d’orgànica es va acostar al 80% durant l’estrena, però ara se situa al voltant del 60%: “Ha caigut, però seguim molt per sobre de la mitjana barcelonina; el 70% dels veïns ho fa bé”. Tot i això, les entitats han hagut de denunciar els punts negres on els incívics llencen els residus impunement. Un problema al qual s’han afegit d’altres, com l’incompliment de l’horari de la baixada de la brossa al carrer o la contaminació acústica: “Des de fa uns mesos, els camions que recullen les bosses fan molt soroll; ja ens han confirmat que els han de renovar, però a hores d’ara és insuportable”.

Més enllà de les disfuncions a corregir, Ceano es mostra satisfeta amb l’experiència: “Tots els canvis generen rebuig al principi, però estem contents de com s’ha desenvolupat, i ara volem que les nostres bosses també portin xip, per accedir a les futures bonificacions tributàries, i estendre el model a la Bonanova”, declara. “A la gent que defensa la seva llibertat individual i és reticent a reciclar, no l’entenc. És que no hi ha més remei: primer perquè el planeta no aguanta més i, segon, perquè la Unió Europea imposarà unes multes per no assolir els objectius que ens deixaran fregits”, denuncia Ceano.

Des de Greenpeace, Barea recorda: “Anem molt tard i, a sobre, tenim davant grans lobbies com Ecoembes, que no volen cap canvi de model”. “L’únic que poden fer els ajuntaments davant d’aquestes corporacions és publicar les vergonyoses dades sobre com gestionen els residus; el canvi real i brutal que necessitem depèn només de la llei en què ha de treballar el Govern central”. “Tot això és una pandèmia silenciosa que ens afecta a tots”, sintetitza.

El Gòtic, sense opció a reciclar

Martí Cusó, vocal de l’Associació Veïnal del Barri Gòtic, denuncia que no poden fer la recollida selectiva de residus “de cap de les maneres”. La raó: “Ni tenim contenidors, ni s’ha implementat mai la recollida porta a porta”. Al barri el que es fa és una recollida domiciliària del rebuig i l’orgànica. Respecte als contenidors de colors, diuen comptar només amb una desena en un barri amb 15.000 habitants. Tradicionalment, el Consistori ha argumentat que el barri no té carrers prou amples per instal·lar-ne més, però els activistes veïnals consideren que hi ha molts espais on ubicar-los, i consideren que no es fa per la pressió de la indústria turística. “Els lobbies que han fet del Gòtic un parc temàtic han aconseguit que es tregui tot allò que consideren que fa lleig”, lamenta. Ara reclamen que l’Ajuntament corregeixi aquesta disfunció i, a través de la nova contracta de neteja, aposti per incrementar una de les recollides selectives més baixes de la ciutat. “Demanem contenidors perquè, si volen, ens els poden posar demà mateix, mentre que un porta a porta necessitaria un parell d’anys per treballar-lo bé. El 25% de la població és flotant, en un any es renova; com ens ho podríem fer perquè els veïns que arriben ho facin bé des del principi? Sembla molt complicat”, rebla Cusó.

L'entrada Punt final a l’anonimat de les escombraries ha aparegut primer a Carrer.