Inversió cara, però necessària

La segona fase de la cobertura té lloc en un tram que limita amb els barris de la Teixonera i Sant Genís dels Agudells, que amb l’obra han de guanyar espai públic i millorar la seva qualitat de vida en disminuir de forma notòria la contaminació i el soroll. Emeka Okpala, membre de l’Associació Veïnal de Sant Genís dels Agudells, manté que “cal cosir la ferida històrica que suposa la ronda, una frontera entre barris i una font de soroll i de contaminació”. L’activista reconeix que “és una inversió molt elevada pels metres que es guanyen”, però en tot cas “és necessària per millorar la qualitat de vida amb un espai de convivència i de pas. Guanyem molt d’espai públic, obert, amb qualitat urbana, i tapem el soroll i la contaminació”.

La cobertura és una obra que es perllonga en el temps per la seva magnitud: un cop enllestida la segona fase en curs, faltaran altres trams per cobrir. “Construir sobre una cosa en funcionament i en marxa, com la ronda, és molt més costós. Els passos són molt lents i, fins que no s’acabin del tot les obres, no es veurà tota la millora urbana. És molt important que l’obra continuï després fins a l’Hospital de la Vall d’Hebron”, rebla Okpala, que també és membre de Catalunya Camina, una associació que treballa per millorar la mobilitat i seguretat dels vianants.

Per a Cairell, el principal problema del pas de la ronda per aquests barris és el soroll i la contaminació acústica i atmosfèrica, especialment en aquells punts on hi ha edificis a tocar del vial. “S’hauria d’haver començat per Montbau i, sobretot, per Vall d’Hebron, perquè hi ha un tram que passa ran dels edificis, a tocar dels veïns”, defensa Cairell, que avisa que, “en tapar la ronda, la contaminació és molt més baixa, però no s’elimina del tot”. “També guanyem una part per a zones verdes, ja que, si bé som al costat de la muntanya, ens falten aquests espais verds. Ara els recuperem per fer-hi activitats i dinamitzar el barri”, afegeix.

Un pacte per la ronda

El passat abril, es va constituir el Pacte per la ronda de Dalt, un espai de caràcter consultiu i participatiu sobre les actuacions a dur a terme en la transformació del vial. En formen part representants del teixit veïnal, social i econòmic de la zona, així com membres del govern municipal i els grups polítics, tècnics, persones expertes independents, institucions i equipaments. A la reunió de l’octubre, hi van assistir membres de les associacions veïnals de Montbau, Taxonera i Sant Genís dels Agudells, així com de l’Associació de Festes Teixonera-Mas Falcó-Penitents i la Favb. Sobre la constitució d’aquest espai, Okpala comenta que “es formalitza un espai de participació que ja existia i que ha d’ajudar a fer un millor seguiment del procés”.

Gairebé una dècada d’obres

Un cop enllestida la primera fase  de la cobertura de la ronda de Dalt -el 2020, amb el tram de 200 metres entre el Mercat de la Vall d’Hebron i l’Institut d’Educació Secundària Vall d’Hebron-, des de l’estiu passat es du a terme el tram entre l’institut i l’avinguda de Vallcarca, amb una distància de 340 metres. És la segona fase de les quatre previstes. Al juny, després de retirar l’arbrat, es va aixecar un mur central de formigó a la mitjana. El següent pas van ser els treballs previs a la construcció de les sortides d’emergència -sis, tres en sentit Llobregat i tres en sentit Besòs-, que s’han d’habilitar al nou túnel. Es tracta d’una obra de gran envergadura -amb un pressupost d’uns 18 milions d’euros per a l’estructura del cobriment i uns 13 milions per a les instal·lacions i acabats del túnel-, que està previst que finalitzi al maig del 2027, quan es farà la urbanització de l’espai en superfície.

L'entrada Pas lent per tapar la ferida urbana de la ronda de Dalt ha aparegut primer a Carrer.

En arribar a l’equador de mandat -i deixant de banda el despropòsit de la Sagrera, que és competència estatal i el Ministeri de Foment ha promès reiniciar a l’estiu-, repassem en quin estat es troben quatre de fonamentals.

L’endarreriment de Glòries
Com detalla l’article que obre aquest número de Carrer, el túnel que soterrarà la Gran Via no estarà enllestit fins al 2020 i salta de mandat. El govern d’Ada Colau ha aturat l’obra i tornarà a licitar el 40% que resta per fer, arran de la confirmació d’un retard de 19 mesos, un sobrecost de no menys d’11 milions d’euros i l’ombra de corrupció del “cas 3%” en l’adjudicació a l’UTE que lidera Comsa. Les constructores amenacen amb portar la decisió a tribunals, cosa que comportaria encara més endarreriments. El moviment veïnal tem, a més, que la segona fase del túnel quedi en stand by fins al cap d’uns anys d’enllestir-se el parc.

La ronda de Dalt, sense cobriment
La negativa municipal a cobrir la via ràpida a l’alçada de Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, Montbau, la Font del Gos i el Parc de la Vall d’Hebron ha deixat glaçats els cinc barris de muntanya. No només perquè, després de molta insistència, havien aconseguit consensuar en l’anterior mandat un projecte que arribava a una cobertura del 70%, sinó perquè a més havia estat la proposta ciutadana més votada al macroprocés participatiu Decidim.Barcelona. De fet, al programa electoral de BComú només s’hi incloïa el compromís “d’estudiar” i “iniciar els estudis i projectes” de “cobertures parcials de la ronda de Dalt”.

El consistori considera que la cobertura total no és “realista” i aquest mandat només cobrirà un petit tram davant del Mercat de la Vall d’Hebron, d’uns 180 metres de longitud. Hi destinarà 15 milions d’euros i suposa una cobertura inferior al 20% de la reivindicada. Les obres comencen al juliol. Per a la resta de trams no hi ha data ni pressupost i l’Ajuntament ja ha explicitat que els contempla a “mig i llarg termini”.

El “meló” del calaix de Sants
L’obra més lluïda de la primera meitat de mandat és l’estrena de la coberta enjardinada aquest l’agost, una nova rambla que el veïnat ha fet seva de seguida amb tot d’usos lúdics i esportius. No obstant, és fruit de les fases 1 i 2 del projecte, impulsades -amb moltes turbulències- per l’anterior govern.

El “mèrit” d’aquest mandat serà resoldre el meló de la tercera i última fase: el lateral mar, que comporta un centenar d’expropiacions i el desenllaç de Can Vies. La voluntat municipal -extraoficial però vox populi– és legitimar l’amnistia del centre social okupat via petició popular, però malgrat els passis de gol rebuts el consistori no es decideix a xutar a porteria. Aquest febrer el Centre Social de Sants va proposar, amb el suport de la Favb i el Secretariat d’Entitats, desafectar aquesta i altres parcel·les al PGM i redibuixar els accessos de Mercat Nou. Un altre sector veïnal, sobretot els residents davant mateix del centre okupa, s’aferra al projecte de 2003 i exigeix que la piqueta completi l’enderroc que va portar a dues setmanes virulentes d’aldarulls ara fa just tres anys. El futur de Can Vies, a més, és un dels punts de fricció dels dos socis de govern, BComú i PSC.

D’altra banda, la proposta de les entitats incloïa desafectar els veïns del carrer Burgos, en situació d’infrahabitatge. Les expropiacions i afectacions tenallen a més de 70 famílies, diverses botigues i tallers i fins i tot la fàbrica d’ascensos que proveeix el metro de Barcelona. El Centre Social s’ha encarregat, un cop més i per incompareixença de l’Administració, d’elaborar un cens actualitzat d’afectats i d’ajudar-los amb la documentació que necessitaran.

A diferència de la banda muntanya, en aquesta el calaix no es correspon amb un carrer i s’haurà d’obrir pas a base d’enderrocs per crear vials nous, rampes i talussos de terra. També inclou convertir en equipament l’edifici catalogat on ara hi ha els transformadors de TMB. L’operació serà cara. I lenta, perquè requereix acordar amb cadascun dels particulars -molts són llogaters de renda antiga i uns quants són patadistes- els reallotjaments i les indemnitzacions. I s’haurà de pactar amb l’oposició. L’obra ja ha vist passar quatre alcaldes -Clos, Hereu, Trias i Colau- i va pel quart mandat. O intervé Santa Rita, patrona dels impossibles, o la tercera fase salta al cinquè.

Massa timidesa a la Meridiana
La pacificació de la principal entrada a Barcelona des del Vallès i Osona és una reivindicació crònica dels 16 barris que creua. El govern municipal s’havia compromès a deixar encarrilada la reforma del tram Fabra i Puig-Aragó dins l’actual mandat. La previsió d’iniciar obres a principi de 2018, anunciada al novembre, va justa de temps perquè comptava haver redactat, licitat i contractat els projectes executius al 2017.

Dels quatre dissenys presentats, el que sembla tenir més opcions preveu eliminar un carril per banda en dues fases molt espaiades. Costaria uns 11,5 milions. Els altres tres dissenys mantenen els vuit carrils actuals afegint-hi carrils bici i més arbrat. L’aspiració veïnal és una reducció de carrils molt més atrevida, per passar d’una “autopista urbana” a un “eix cívic” equiparable als carrers de l’Eixample. El desllorigador és, lògicament, com reduir significativament -que no desviar- els quasi 100.000 vehicles diaris que hi circulen mitjançant reforços a Rodalies i als busos exprés, que són competència del Ministeri de Foment i la Generalitat.

De moment s’ha creat una comissió de seguiment, reforçat els ‘refugis’ del centre de la calçada i instal·lat una unitat de mesura de la contaminació, però encara no hi ha opció guanyadora.

L'entrada Encallats en les grans reformes urbanes ha aparegut primer a Carrer.