Barcelona ja ha estat final d’etapa del Tour en tres ocasions -l’última, el 2009-, però aquest estiu serà el primer cop que aculli el Grand départ [la Gran sortida] de la prova. Fer-ho no surt gratis: l’acord preveia un pagament a l’organització de 9,8 milions d’euros, desglossat entre els tres últims exercicis. A tancament d’aquesta edició, Crític publica que ha accedit a documents que revelen despeses extres no declarades per valor de 9,5 milions més. Són xifres gens menyspreables -per l’arrencada de la Vuelta a Espanya del 2023, es van pagar 1,2 milions-, però encara allunyades de la factura pública de 44 milions que va costar que Barcelona fos seu de la Copa Amèrica de Vela la tardor del 2024.

De les veles a les bieles

El fantasma de la competició nàutica ha impregnat el relat municipal al voltant del Tour 2026, segurament pel fet d’anunciar-se just després que els iots pleguessin les veles al Port. Malgrat tots els esforços de convertir la regata en un gran esdeveniment ciutadà, amb fastuosos actes d’inauguració i cloenda a la platja del Bogatell i el passeig de Gràcia, respectivament, no es va poder evitar la imatge d’una prova desarrelada del veïnat, al servei d’una elit i uns interessos comercials aliens a la ciutat. El nombre de visitants i el retorn econòmic van quedar per sota de les expectatives, en part pel fet que es van basar en estimacions d’audiència prèvies fetes amb dades molt inflades. Poc després de la regata, i malgrat un optimista estudi de la Universitat de Barcelona -encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica, promotora de l’esdeveniment-, que va avaluar en 1.740 milions els ingressos que havia deixat la regata, l’Ajuntament renunciava a acollir-ne futures edicions.

Ara, com va fer aleshores, el Consistori s’ha bolcat en una atapeïda agenda d’actes paral·lels per despertar l’interès de la ciutadania amb la ronda francesa. El regidor d’Esports, David Escudé, va vaticinar que aquest “serà, possiblement, l’esdeveniment esportiu que arrencarà més passió i que arrossegarà més gent al carrer després dels Jocs Olímpics”. L’edil ho va dir al març en la presentació del compte enrere oficial dels cent dies abans de l’inici de la grande boucle organitzat per Barcelona Global, el lobby empresarial dedicat a exportar la marca Barcelona i que ja va remar de valent per dur la Copa Amèrica a la ciutat.

Val a dir que amb la ronda francesa es corre amb avantatge: el ciclisme és un esport popular i amb tradició a Barcelona, amb milers de practicants, 26 clubs, alguns dels quals centenaris, com la Unió Esportiva de Sants, que organitza la Volta Ciclista a Catalunya, competició amb més de cent anys d’història que sol acabar el recorregut a la ciutat. De fet, aquest cop, no s’han aixecat grans veus crítiques ni s’ha conformat un col·lectiu d’oposició, com la plataforma No a la Copa Amèrica, que el 2024 va aplegar una trentena d’entitats veïnals, socials i d’altra naturalesa. Hi ha hagut, però, algun moment delicat. El més dificultós, el setembre passat, arran de les protestes propalestines a la Vuelta per la concurrència de l’equip Israel Premier Tech, en ple genocidi a Gaza. El mateix Consistori va demanar que no participés en el Tour un equip amb vincles amb el Govern de Tel-Aviv. La situació es va reconduir a final d’any, quan l’Israel Premier Tech va canviar de nom i de propietat, allunyant-se del seu patró israelià.

Aquest cop l’Ajuntament ha estat més contingut a l’hora de fer una estimació de l’impacte positiu per a l’economia de la ciutat. De fet, no ha encarregat estudis per calcular-lo. L’única xifra l’ha posada sobre la taula el mateix Escudé, que va fer una estimació d’ingressos d’uns 100 milions d’euros, basant-se en els càlculs que es van fer a Bilbao, seu de l’inici de la prova el 2023. El Tour mobilitza unes 4.000 persones, entre staff, caravana comercial i públic que en fa seguiment in situ; una quantitat anecdòtica en una ciutat que el 2025 va rebre més de 26 milions de visitants.

Amb tot, el Consistori s’ha bolcat amb la promoció del Tour, sobretot els darrers tres mesos i mig. Els esforços han anat per diverses bandes. En primer lloc, la corporativa: el 26 de març, es va instal·lar el comptador a l’Arc de Triomf que marca el temps que falta per a l’inici de la carrera, com si fos una contrarellotge ciclista; aquell cap de setmana també es van il·luminar de groc -el color identitari de la ronda francesa- uns 130 edificis singulars de Catalunya, i s’han disposat mallots grocs de grans dimensions en diversos punts de la ciutat, com la plaça de Sant Jaume. Encara molt abans, en la cavalcada dels Reis d’enguany, una carrossa costumitzada amb motius ciclistes acompanyava el seguici del rei Gaspar.

El relat va encaminat a aconseguir participació, que la ciutadania no giri l’esquena al Tour i que l’entusiasme es contagiï als barris. El senyal més clar són els actes festius que s’han preparat per als dies previs a l’arribada de la caravana ciclista. S’han programat més de 60 activitats, entre concerts, espectacles escènics i de carrer, infantils, i una rua itinerant, Le Tour on tour, que ha de recórrer els deu districtes de la ciutat. Tot plegat, amb un pressupost de 460.000 euros. L’Ajuntament, d’inici, va batejar el programa com la “Festa Major del Tour”. Collboni, en la presentació, el 15 de maig, argumentava: “L’objectiu és convertir, de manera excepcional, la festa major del Tour en la tercera gran festivitat de la ciutat després de Santa Eulàlia i la Mercè”. Dies més tard, arran d’un comunicat de la Plataforma de Festes Majors de Barcelona, que lamentava que s’usés com una estratègia de màrqueting un concepte arrelat a la tradició i la identitat veïnal, l’Ajuntament rectificava i els actes de celebració s’han reanomenat amb un més contingut “Festa del Tour”.

Carpetes urbanístiques pendents

El pas de la cursa serà fugaç i no deixarà grans intervencions urbanístiques, com han fet altres grans esdeveniments que ha acollit Barcelona. Però ha servit per treure la pols a algunes carpetes pendents. Una és la del Velòdrom d’Horta Miquel Poblet, l’única instal·lació habilitada per practicar ciclisme en pista a la ciutat. Inaugurat el 1985, fa anys que les seves prestacions han quedat obsoletes i l’entorn està força degradat. L’abril passat, la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament va aprovar una proposta de remodelació de l’espai, amb la instal·lació d’una coberta. Malgrat que va sorgir d’una proposta dels Comuns, l’equip de Govern l’ha feta seva. Escudé es va comprometre a presentar el pla d’obres abans del juliol, amb la idea que fos com un “llegat del Tour a la ciutat”.

El pas de la cursa per Barcelona també ha donat protagonisme a un dels mals endreços d’un altre gran esdeveniment que ha marcat l’agenda de transformació de la ciutat, el Fòrum de les Cultures 2004: la plataforma guanyada al mar, projectada per habilitar-hi un zoo marítim, idea descartada el 2011. Des d’aleshores és un espai aïllat i pendent d’urbanització. Ara ha estat designat com a punt de sortida dels equips en la primera etapa de la ronda francesa, per la qual cosa s’haurà de condicionar. Coincidència o no, Collboni presentava al febrer el projecte guanyador d’un concurs per urbanitzar la plataforma, amb un parc, un camp de futbol i una gran esplanada diàfana. L’anunci no va ser ben rebut per les associacions veïnals, que temen que, tal com està concebuda, la reforma acabi servint per alliberar l’esplanada del Fòrum de macroesdeveniments com el Primavera Sound o la Fira d’Abril.

L'entrada Esprint per evitar un nou efecte Copa América ha aparegut primer a Carrer.