“L’Ajuntament no sap ni a on estem”

“No hi ha inversió. Fa 40 anys que no s’inverteix una quantitat adient de diners als barris de muntanya. I això cada cop està més degradat”, explica Neus Regada, presidenta de l’Associació Veïnal de Mas Guimbau-Can Castellví. “Aquí hi vivim poca gent, unes 4.000 persones -afegeix-. Però el parc de Collserola va rebre dos milions de visitants el 2022, i la majoria és gent de Barcelona. És el pulmó de la ciutat; el parc de Barcelona. Per això aquesta és una qüestió de ciutat, no només dels que hi vivim. Demanem que s’inverteixi ara a la muntanya, que en aquests barris ja ens toca”. Regada, a més, considera que encara són una zona “desconeguda” per a l’Ajuntament: “No saben ni qui som ni a on estem. Però totes les nostres reivindicacions van dirigides a la Casa Gran. Demanem solucions”.

Les associacions veïnals dels barris de muntanya van presentar al novembre passat un manifest on denunciaven la manca històrica d’inversions i on es recollien les necessitats i propostes de millora per a la zona. I aquell mes, a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament, tots els grups municipals van donar suport, a instàncies d’ERC, a la creació d’una oficina tècnica per als barris de muntanya, per gestionar els serveis d’aquesta àrea de la ciutat.

En el dia a dia, les preocupacions dels veïns són principalment la prevenció d’incendis, la mobilitat en transport públic i la neteja. “A Sarrià-Sant Gervasi [a la zona urbana], ningú té perill d’incendi a vint metres de casa seva. Però jo visc a dalt de la muntanya i tinc la casuística d’estar envoltada de massa forestal; tinc arbres a la parcel·la, i ja estic d’acord que no s’han de tallar”, explica Regada.

Quant als problemes de mobilitat, manté que “el bus passa en algunes zones cada hora i quart”: “El bus a demanda no funcionaria; volem més servei de bus, amb un per a cada línia”, agrega. Sobre la neteja, i per evitar l’acció dels senglars, sobretot en els contenidors, es fan proves pilot amb tanques de fusta i barres antibolcada. En aquest sentit, l’activista veïnal explica: “Estem acostumats als porcs senglars, els tractem com animals salvatges, que és el que són, i el problema no és la interacció amb ells. No s’han de fer tantes proves pilot, sinó posar els nous contenidors i treure les papereres. I també posar contenidors de poda”, afegeix.

L'entrada L’oblit dels barris de muntanya ha aparegut primer a Carrer.

Els qui s’hi perden acaben descobrint un gran hort, on treballen dos nois, aliens a la música de salsa que punxa un discjòquei uns metres més amunt, en una explanada a tocar d’un imponent casalot de tres plantes esquitxat de motius modernistes. Aquí, unes desenes d’esforçats remouen el cos sota un sol de justícia al ritme dels vinils caribenys, altres endrapen ‘montaditos’ i cerveses artesanes, molts admiren l’edifici que, en la façana que dóna al carrer Mont d’Orsà, mostra dues grans pancartes que reben els visitants. “Recuperem Buenos Aires. Aquesta casa no serà un hotel de luxe”.

Casa Buenos Aires és el nom que han donat a aquesta torre del barri de Vallvidrera des que, el passat 2 de març, després d’una cercavila festiva pels carrers d’aquest barri de Barcelona enclavat a la muntanya del Tibidabo, se’n va fer pública l’okupació per part d’un col·lectiu de persones.

Des de llavors, una vintena de persones s’han instal·lat a residir a l’edifici, en concret a les cambres del que va ser una llar d’avis, coneguda com Betània (nom que encara llueix a la façana) i propietat de l’ordre religiosa Congregació de la Missió, coneguda com els Paüls, i gestionada per les Filles de la Caritat -congregació femenina fundada també per Sant Vicenç de Paül-, que va deixar de fer-ne ús fa set anys per traslladar-se a una altra residència, al Peu del Funicular.

“El projecte d’habitatge vol alertar del fet que la gent jove de Vallvidrera quan s’independitza no hi pot continuar vivint, han de marxar a altres llocs”, explica Eulàlia Castelló, portaveu del grup de suport al projecte de la Casa Buenos Aires. Segons l’estadística municipal de Barcelona, Vallvidrera era l’any 2016 el cinquè barri en el rànquing dels lloguers més cars de la ciutat (amb un preu mitjà de 17 euros per metre quadrat i més) i el tercer amb menor percentatge de contractes de lloguer.

Protecció i ús social
Però l’okupació del casalot va molt més enllà. També reivindica la preservació de l’edifici com a conjunt arquitectònic protegit i que tingui un ús “obert al veïnat de Vallvidrera i que les veïnes decideixin quin ha de ser el seu futur”.

La casa de Mont d’Orsà es va inaugurar el 1886, com un hotel, l’Hotel Buenos Aires, nom que ara s’ha recuperat. El 1910, una intensa reforma a càrrec de l’arquitecte modernista Jeroni Granell li va conferir l’aspecte actual, amb una pàtina modernista pel que fa als elements decoratius, sobretot en la senyorial galeria-menjador que era la joia de la corona de l’immoble i encara avui es preserva prou intacta: finestrals decorats amb vitralls, vistós paviment hidràulic, sòcols de ceràmica i làmpades de ferro forjat.

Admirat per les seves vistes sobre la ciutat, des d’aquest lloc es van fer moltes fotos destinades a postals de Barcelona de la primeria del segle XX. Va ser hotel fins al 1930. Després, va acollir una residència d’estudiants universitaris i, als anys 60, l’adquireix l’ordre dels Paüls per obrir-hi una llar d’avis.

Des de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera s’explica que “mai no ha estat un domicili particular, sempre ha estat obert al veïnat de Vallvidrera. Encara que fos privat, molts avis d’aquí -perquè prestaven serveis de centre de dia- hi anaven i també s’hi feien activitats escolars o concerts. Quan va quedar buit no vam ser conscients del que perdíem com a barri”.

L’any 2017, un grup de veïns, amb el suport de la cooperativa Sostre Cívic, va presentar a la propietat una oferta de compra amb l’objectiu de desenvolupar-hi un projecte de cohabitatge cooperatiu focalitzat en famílies i persones d’edat mitjana i avançada, i que també oferís serveis per a la gent gran del barri. La proposta era fermament recolzada per l’entitat veïnal i comptava amb el vistiplau municipal però no hi va haver acord econòmic amb la congregació religiosa titular.

En paral·lel, la propietat va arribar a un acord de venda de la finca a un grup inversor, London Private Company, firma amb seu social a Mataró, que té per objecte “fer promoció i construcció d’habitatges, oficines i tota classe d’immobles” i com a titular únic de les seves accions el barceloní Nestor Francisco Bautista Robello, que té interessos en diverses inversions immobiliàries a Barcelona i a Panamà, segons va publicar el digital Directa.cat.

Igualment, en el web d’un bufet d’arquitectes de Barcelona, Arquitactua, es publicaven simulacions d’un projecte de transformació radical de la llar Betània, amb l’afegit de nous cossos d’edificis adherits a la construcció actual, per tal de convertir la casa “en un hotel destinat a la comunitat àrab, amb un total de quinze suites ubicades a l’edifici principal i amb una ampla varietat de serveis comuns, on s’inclouen una zona de piscina, jardins i zona per a pràctiques de golf”.

Denúncia de l’ordre religiosa
Anna Bruguera, que durant els primers dies de l’ocupació de l’edifici es va presentar com a representant de la nova propietat, va assegurar que “no tenim res a veure amb el projecte d’Arquitactua”, i que els plans de futur de la nova propietat depenien “de l’informe urbanístic de l’Ajuntament i de la catalogació que tingui”.

Actualment, però, l’edifici continua sense cap protecció, tot i que la demanda veïnal de fa dos anys està en tràmit. El que sí que s’ha aprovat és un permís d’enderroc i obres majors sol·licitats per la nova propietat el desembre de 2018, juntament amb una llicència de negoci hoteler. “Tot i que hi ha en marxa la catalogació, el cert és que la casa podria ser enderrocada en qualsevol moment -afirma Eulàlia Castelló- i l’única garantia per evitar-ne la demolició ara mateix és que hi hagi gent permanentment a dins”.

L’associació de veïns dóna suport a l’ocupació i s’oposa al projecte d’hotel ja que considera que turistificar més Vallvidrera seria letal en un enclavament amb una mobilitat ja molt complicada avui per la gran quantitat de visitants que utilitzen en massa el transport públic (el bus i el funicular) de camí del parc d’atraccions del Tibidabo.

Ara bé, malgrat la presència del nou grup inversor privat, des del col·lectiu impulsor de l’ocupació s’assegura que al Registre de la Propietat continua figurant la Congregació de la Missió com a titular de la finca i, de fet, ha estat la congregació religiosa la que ha impulsat el procés judicial per usurpació de propietat privada contra quatre integrants del col·lectiu que s’ha instal·lat a la casa.

Portes obertes i activitats per la veïnat
Durant els cinc mesos que fa que dura l’ocupació de la Casa Buenos Aires, els impulsors del projecte han fet un esforç per omplir la casa amb activitats amb l’objectiu “que sigui un espai obert a tothom i a tot tipus d’interessos, des de gent molt afí a l’ocupació, fins a veïns que potser no ho són tant però que defensen que aquesta casa no pot anar a terra”, explica la portaveu del grup de suport.

L’últim diumenge de mes, des que la torre està ocupada, s’hi celebren jornades de portes obertes, en què es mostra l’edifici mitjançant visites guiades, i s’acompanyen de dinars populars i altres complements més recreatius com l’esmentada sessió de salsa o una classe de ioga com la que es va fer al jardí aquest mes de juliol.

A banda, també s’ha obert la galeria-menjador modernista a altres activitats, des de presentacions de llibres, xerrades sobre el modernisme, sessions de cinema a la fresca o fins i tot un concert de música barroca de cambra.

Alhora, la casa també s’ha convertit en seu oficiosa d’un Casal de Joves de Vallvidrera, d’una assemblea feminista dels barris de muntanya, d’un grup excursionista, i també s’ha posat de forma puntual a disposició d’altres col·lectius autogestionats perquè hi facin assemblees o reunions. “Estem aconseguint que sigui una reivindicació de tot el poble el fet que aquesta casa no pot anar a terra. I volem obrir el debat a tot el veïnat per decidir com volem que siguin els usos futurs de l’edifici”, conclou Castelló.

L'entrada Una okupació amb vista ha aparegut primer a Carrer.