Fa ara just sis anys d’una escenificació. Un pont sobre el Besòs va servir de decorat. Allà van retratar-se les quatre alcaldesses i l’alcalde de les cinc poblacions que circumden la desembocadura del riu: Barcelona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs. La posada en escena transmetia unitat i transcendència en un punt d’enllaç entre ciutats apinyades, depauperades allà on els seus límits es toquen i amb escassos lligams entre si. També havia de simbolitzar la gènesi del desgreuge amb un extraradi resignat a ser el calaix dels mals endreços de l’àrea metropolitana. Que l’alcaldessa Ada Colau se sumés a la imatge connotava un compromís inèdit de Barcelona amb les seves localitats veïnes, condicionades per ser la perifèria de la capital.

Una aliança inaudita

“Aquella foto estava molt ben pensada des del punt de vista simbòlic i mediàtic”, analitza José Mansilla, antropòleg i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà. “Colau [BComú] acabava d’arribar al poder; compartia frontera amb algú d’una sensibilitat similar encara que fos d’un altre partit, com Núria Parlon [PSC], i els comuns tenien encara l’empenta de ser una força que es preocupava per les classes populars i les perifèries”, desgrana Mansilla. El context que descriu ja és passat, un cop diluïda l’efervescència de l’ascens d’ex-activistes al govern de Barcelona.

El component aglutinador de l’aliança inaudita de les cinc alcaldies va ser el mateix que continua definint bona part del cantó Besòs: l’alta concentració de població desfavorida en barris estancats en la desestructuració i la pobresa, a més de frustrats i estigmatitzats per llargs anys de desídia i incapacitat de les institucions per sufocar el cúmul més gran de penúries que s’amuntega a Catalunya.

Obligacions autoimposades

La teràpia de xoc per començar a intentar revertir la desatenció a la franja desvalguda de Barcelona i la seva conurbació es va anomenar Agenda Besòs, el motiu rere la instantània premeditada. El pla -concretat en 10 objectius i 50 línies estratègiques el 2018- aspirava a fer bascular inversions cap al flanc metropolità que s’ha sentit menystingut en comparació amb el del Llobregat. El llistat d’actuacions promogut per les alcaldies venia a ser un contracte d’obligacions que els ajuntaments s’imposaven, supeditat alhora a obtenir finançament d’instàncies superiors. Colau ho va sintetitzar marcant com a meta configurar “una nova centralitat” al voltant del riu.

“L’Agenda Besòs havia de donar visibilitat a la zona, però als nostres barris i ciutats ens vam adonar ja el 2019 que això ni funciona ni va enlloc. El document potser està ben treballat en alguns aspectes, però, sense inversió, és un document buit”, critica el president de la recentment constituïda Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Pepe Sánchez. L’aparició de la plataforma que agrupa moviments associatius de les cinc localitats evidencia que l’esperança de fer contrapesar les desigualtats internes a Barcelona i la seva rodalia no s’ha materialitzat. La mateixa Agenda Besòs quantificava que 16 dels 25 barris més vulnerables a l’àrea metropolitana barcelonina s’apilaven a les rodalies de la desembocadura del Besòs. Res fa suggerir que les estretors s’hagin atenuat.

“El que ha canviat és que un seguit de persones han començat a trucar a portes, a fer-se notar i a dir que el Besòs no és només un dormitori ni estem per solucionar el problema a la gran àrea”, postula Sánchez. Mansilla hi coincideix: “S’ha projectat sobre la zona i des de fa dècades tot allò que Barcelona no volia per a ella. És la catifa sota la qual escombrar tot el que no ens agrada veure”.

Full de ruta

Les alcaldesses i l’alcalde van situar la reducció dels índexs de pobresa com a prioritat, i van fixar el 2020 com a horitzó per recollir fruits. Quan van tornar a ajuntar-se el 2017 per presentar les grans línies del full de ruta, van parlar també de crear un gran parc adjacent a les Tres Xemeneies, acondiciar la llera del Besòs que dona a Barcelona, revitalitzar els polígons industrials, ampliar els passos per a vianants i ciclistes entre una banda i l’altra del riu i programar una festa entre les cinc ciutats per forjar una identitat compartida. El cert, però, és que bona part de les previsions no han deixat de ser intencions sense gaire concreció, reformes a mig fer i pendents d’execució o idees de les quals no n’hem sabut res més.

L’emblema de tot plegat ha de ser la remodelació de les Tres Xemeneies i els terrenys que les encerclen. Tot i dissenyar un pla director urbanístic i un hub del coneixement i de la pau de caràcter internacional per reconvertir l’antiga central, la fita continua en el terreny dels desitjos més que en el dels resultats tangibles, sotmès a vaivens -l’últim, el pol audiovisual que la Generalitat de Catalunya ambiciona instal·lar-hi- i vist amb recel per col·lectius veïnals, que temen un pelotazo urbanístic amb 1.844 habitatges i empreses altament tecnificades que es desentenguin de les urgències socials dels voltants.

Privacions enquistades

Més flagrant resulta encara que les privacions continuïn enquistades a la vora del Besòs, atiades pel trasbals de la pandèmia. N’hi ha prou amb sobrevolar alguns fets recents: la mort d’una parella mentre intentava escalfar-se en un camp de barraques a Montcada i Reixac; el crit d’alerta pels desnonaments freqüents a barris com Ciutat Meridiana i Sant Roc; el desallotjament de desenes de subsaharians que malvivien des de fa anys en una nau abandonada a Badalona; el perpetu estancament del projecte per desallotjar i enderrocar el malmès bloc del carrer de Venus a la Mina, o l’amenaça sempre latent de la contaminació, com fan palès les sentències contra la cimentera de Montcada i la troballa d’antics residus industrials potencialment cancerígens que mantenen tancat un tram de platges entre Sant Adrià i Badalona.

Una consigna d’una manifestació recent contra la inseguretat i l’infrahabitatge al barri del Besòs i el Maresme venia a condensar el malestar. “Som barri obrer, no el vostre traster”, s’hi cridava. “Sempre som el cosí pobre. Les millores que arriben fins al 22@ no entren al nostre barri”, protesta Tareixa Pardo, membre de l’Associació de Veïns del Maresme.

Per a Mansilla, les persistents angoixes del Besòs són el resultat d’anys arraconant-hi adversitats. “No és res que s’arregli d’un dia per un altre, ni tan sols en dècades. Necessita empenta, atenció continuada, molts diners i protegir la gent que hi viu d’altres sotracs que, com les crisis econòmiques, fan que acabi sent oblidada”, prescriu l’antropòleg.

Crítiques a Barcelona

En comptes de compenetració, els últims sis anys han demostrat més bé que l’Ajuntament de Barcelona té més capacitat financera per abordar les emergències que les poblacions veïnes, menys acabalades. Mentre la capital s’ha dotat del seu pla de barris amb 150 milions d’euros de fons propis, no ha existit una transferència equiparable d’ajuts de la Generalitat o l’Àrea Metropolitana a la corona nord de Barcelona.

Precisament, els ajuntaments de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià van queixar-se el 2021 de les mancances del Consorci del Besòs, l’òrgan cridat a articular una governabilitat col·legiada per impulsar reformes més enllà de les fronteres dels termes municipals. La crítica va acabar assenyalant l’Ajuntament de Barcelona, tot un símptoma que l’aparença d’unitat del 2016 no s’ha cultivat prou.

No obstant això, l’ingrés de la Generalitat al Consorci ha revifat les expectatives perquè l’eix Besòs torni al primer pla. “Ens en congratulem, perquè ja avisàvem que l’organisme està buit de contingut”, apunta Sánchez. El moviment veïnal, però, urgeix concrecions i no quedar-se només en les fotos.

El veïnat s’autoorganitza

Set federacions, entitats i plataformes van constituir el novembre passat a Badalona la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs. Els seus objectius, “treballar per la construcció d’una governança metropolitana de l’eix del Besòs des del teixit veïnal”, “consensuar una planificació estratègica” i “desenvolupar projectes coherents amb les necessitats i potencialitats dels barris” de la zona. “Sense justícia espacial, la urgència social i la vulnerabilitat es distribueixen desigualment en el territori”, asseguren en el seu comunicat, on assenyalen que el Besòs acumula baixos nivells de formació i de renda, una menor esperança de vida, altes taxes d’atur i condicions de vida més difícils. La coordinadora té l’antecedent de les Jornades Veïnals de l’Eix Besòs del 2020, que ja van abordar problemes d’urbanisme, patrimoni, infraestructures i mobilitat; habitatge, vulnerabilitats i emergències socials; sistema productiu i formació; salut i medi ambient; i polítiques de gènere i igualtat. El 2021 es van començar a formar taules tècniques amb equips dels cinc ajuntaments implicats i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La coordinadora la formen les federacions veïnals de Barcelona (Favb), Badalona (FAVB), Santa Coloma de Gramenet (FAVGram) i Montcada i Reixac (FAVMir), l’Associació Veïnal Sant Joan Baptista de Sant Adrià de Besòs, la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies, i la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc). Redacció

L'entrada Una foto fixa de pobresa al voltant del Besòs ha aparegut primer a Carrer.

El model, el 22@ barceloní

Tot i que relegades per la previsió d’edificar 1.844 pisos a la vora de l’antiga planta elèctrica -i ajornat el detall de com es remodelaran-, s’estipula que les dues zones industrials limítrofes prenguin com a model el 22@ barceloní, per atreure empreses de noves tecnologies i recerca i, alhora, permetre la construcció de nous habitatges, segons el PDU.

A banda, la Generalitat ha anunciat que vol aplegar-hi un pol d’empreses digitals i audiovisuals. És una incògnita en què acabarà traduint-se aquesta aspiració, que ha sobtat al teixit veïnal perquè mai no se’n va parlar en el procés participatiu del PDU i s’anteposa a una proposta que desperta consens: omplir el buit de les Tres Xemeneies amb un hub internacional del coneixement i de la pau, centrat en la transició energètica i la resolució de conflictes.

A l’espera que es resolguin les al·legacions, el Govern català, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments mostren unanimitat al voltant del pla urbanístic i del viver d’indústria audiovisual. En canvi, la nova Coordinadora Veïnal del Baix Besòs discrepa del PDU i alerta del risc d’ignorar l’emergència social que s’acumula als barris pròxims. Alhora, urgeix a revitalitzar els polígons escampats al voltant del riu per mitigar la crisi. Segons dades de la Diputació de Barcelona d’inicis del 2022, Sant Adrià -amb un 16,54% de taxa d’atur- i Badalona (12,52%) acrediten una taxa de desocupació superior a la de la província (10,13%).

Un PDU “a dues velocitats”

“El PDU va a dues velocitats. Va a tota màquina al litoral, on hi ha els forts interessos especulatius immobiliaris, i a poc a poc als polígons”, analitza Roger Hoyos, membre de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs i de la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies. Hoyos advoca per frenar l’entrada en vigor del PDU per prefixar abans què s’allotjarà a l’antiga central, “perquè aquests nous usos siguin tractors de l’activitat econòmica” que ocupi els voltants.

“Als polígons no s’hauria de posar ni un habitatge més, perquè ja hi ha mixtura d’usos, i cal potenciar que hi arribin empreses capaces d’oferir llocs de treball de qualitat”, postula Hoyos, que avisa que manca d’informació sobre la “idea” del pol audiovisual que la Generalitat preconitza: “Poden ser bons usos per al territori? Podrien ser-ho. Ara, tenim por que el tipus d’ocupació que s’ofereixi sigui exclusiu i amb un contingut molt elevat de coneixement que faci venir gent de fora i que no hi pugui optar gent del territori. D’aquí es podria derivar un problema de gentrificació”.

Reindustrialització i reconversió

L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete (PSC), demana que la pretensió de seduir el sector audiovisual no sigui a costa de les fàbriques ja existents: “S’ha dit que serà una espècie de 22@, però sempre he defensat que es mantingui l’activitat econòmica. També que hi hagi reindustrialització, perquè, si hi ha d’haver canvis, sigui activitat per activitat i sense pèrdua de llocs de treball, sinó amb reconversió”. En tot cas, veu possible que en el pol que la Generalitat ambiciona aflorin ofertes de tota mena: “No és que es converteixi exclusivament en un centre de platós, sinó que, si es produeix una sèrie, un documental o una pel·lícula, implicarà llocs de treball per a tècnics de so, d’il·luminació, fusters… També hi haurà sinergies amb el campus de la UPC [Universitat Politècnica de Catalunya], però hem de baixar més estrats per fer-lo revertidor, perquè una característica del perfil dels desocupats de Sant Adrià i del territori és la baixa qualificació”. Hoyos remarca que, si hi desembarca nova indústria, “ha d’anar acompanyada d’una aposta important per la formació”. “La capacitació i la generació de llocs de treball han d’anar agafats de la mà”, comparteix Cañete.

De Montsolís a Tersa

Fora del PDU queda l’altre polígon, el de Montsolís, on Sant Adrià fa frontera amb Barcelona. Cañete explica que les dues ciutats tracen un canvi d’usos compartits, després que s’hagi hagut de descartar la instal·lació d’equipaments comercials incompatibles amb la qualificació de la zona. A més, l’obertura d’un centre de logística d’Amazon preocupa els col·lectius veïnals de barris propers i el govern adrianenc pel temor que saturi el trànsit. Sant Adrià i Barcelona poleixen un pla de mobilitat per intentar prevenir les molèsties.

Qüestió al marge és la franja entre el Besòs, el mar i Barcelona, on s’encabeixen les centrals de cicle combinat d’Endesa i Naturgy i la incineradora de residus de Tersa, focus de queixes d’organitzacions veïnals i ecologistes per soroll, contaminació i pudors. Cañete diu que l’Ajuntament espera la instal·lació de sistemes silenciadors a les centrals energètiques per mitigar-ne les molèsties. En tot cas, opina que la inquietud ve més causada “per l’impacte visual” de les fàbriques que no pas per la contaminació, que afirma que no supera el límit permès. “Les dades de qualitat d’aire a Sant Adrià són millors que a l’Eixample”, rebla.

L'entrada La incògnita dels polígons de Sant Adrià de Besòs ha aparegut primer a Carrer.