La indústria ha resultat clau per multiplicar per 18 els habitants de Sant Adrià de Besòs en l’últim segle i, alhora, ha originat maldecaps per contaminació encara latents. El futur del municipi depèn en part de l’habilitat amb què refaci la seva identitat fabril, en decadència els darrers anys: les 203 fàbriques registrades el 2012 han baixat fins a 141 el 2021, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. La regeneració està en bona part condicionada a la mutació -concebuda per als pròxims anys- en l’entorn de les Tres Xemeneies. El Pla Director Urbanístic (PDU) al voltant de l’antiga central tèrmica, que la Generalitat de Catalunya té a punt per aprovar, inclou els polígons industrials del Sot, a Sant Adrià, i Badalona Sud com a zones a transformar. Sumen unes 85 de les 134 hectàrees de l’àmbit a reformar.
El model, el 22@ barceloní
Tot i que relegades per la previsió d’edificar 1.844 pisos a la vora de l’antiga planta elèctrica -i ajornat el detall de com es remodelaran-, s’estipula que les dues zones industrials limítrofes prenguin com a model el 22@ barceloní, per atreure empreses de noves tecnologies i recerca i, alhora, permetre la construcció de nous habitatges, segons el PDU.
A banda, la Generalitat ha anunciat que vol aplegar-hi un pol d’empreses digitals i audiovisuals. És una incògnita en què acabarà traduint-se aquesta aspiració, que ha sobtat al teixit veïnal perquè mai no se’n va parlar en el procés participatiu del PDU i s’anteposa a una proposta que desperta consens: omplir el buit de les Tres Xemeneies amb un hub internacional del coneixement i de la pau, centrat en la transició energètica i la resolució de conflictes.
A l’espera que es resolguin les al·legacions, el Govern català, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments mostren unanimitat al voltant del pla urbanístic i del viver d’indústria audiovisual. En canvi, la nova Coordinadora Veïnal del Baix Besòs discrepa del PDU i alerta del risc d’ignorar l’emergència social que s’acumula als barris pròxims. Alhora, urgeix a revitalitzar els polígons escampats al voltant del riu per mitigar la crisi. Segons dades de la Diputació de Barcelona d’inicis del 2022, Sant Adrià -amb un 16,54% de taxa d’atur- i Badalona (12,52%) acrediten una taxa de desocupació superior a la de la província (10,13%).
Un PDU “a dues velocitats”
“El PDU va a dues velocitats. Va a tota màquina al litoral, on hi ha els forts interessos especulatius immobiliaris, i a poc a poc als polígons”, analitza Roger Hoyos, membre de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs i de la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies. Hoyos advoca per frenar l’entrada en vigor del PDU per prefixar abans què s’allotjarà a l’antiga central, “perquè aquests nous usos siguin tractors de l’activitat econòmica” que ocupi els voltants.
“Als polígons no s’hauria de posar ni un habitatge més, perquè ja hi ha mixtura d’usos, i cal potenciar que hi arribin empreses capaces d’oferir llocs de treball de qualitat”, postula Hoyos, que avisa que manca d’informació sobre la “idea” del pol audiovisual que la Generalitat preconitza: “Poden ser bons usos per al territori? Podrien ser-ho. Ara, tenim por que el tipus d’ocupació que s’ofereixi sigui exclusiu i amb un contingut molt elevat de coneixement que faci venir gent de fora i que no hi pugui optar gent del territori. D’aquí es podria derivar un problema de gentrificació”.
Reindustrialització i reconversió
L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete (PSC), demana que la pretensió de seduir el sector audiovisual no sigui a costa de les fàbriques ja existents: “S’ha dit que serà una espècie de 22@, però sempre he defensat que es mantingui l’activitat econòmica. També que hi hagi reindustrialització, perquè, si hi ha d’haver canvis, sigui activitat per activitat i sense pèrdua de llocs de treball, sinó amb reconversió”. En tot cas, veu possible que en el pol que la Generalitat ambiciona aflorin ofertes de tota mena: “No és que es converteixi exclusivament en un centre de platós, sinó que, si es produeix una sèrie, un documental o una pel·lícula, implicarà llocs de treball per a tècnics de so, d’il·luminació, fusters… També hi haurà sinergies amb el campus de la UPC [Universitat Politècnica de Catalunya], però hem de baixar més estrats per fer-lo revertidor, perquè una característica del perfil dels desocupats de Sant Adrià i del territori és la baixa qualificació”. Hoyos remarca que, si hi desembarca nova indústria, “ha d’anar acompanyada d’una aposta important per la formació”. “La capacitació i la generació de llocs de treball han d’anar agafats de la mà”, comparteix Cañete.
De Montsolís a Tersa
Fora del PDU queda l’altre polígon, el de Montsolís, on Sant Adrià fa frontera amb Barcelona. Cañete explica que les dues ciutats tracen un canvi d’usos compartits, després que s’hagi hagut de descartar la instal·lació d’equipaments comercials incompatibles amb la qualificació de la zona. A més, l’obertura d’un centre de logística d’Amazon preocupa els col·lectius veïnals de barris propers i el govern adrianenc pel temor que saturi el trànsit. Sant Adrià i Barcelona poleixen un pla de mobilitat per intentar prevenir les molèsties.
Qüestió al marge és la franja entre el Besòs, el mar i Barcelona, on s’encabeixen les centrals de cicle combinat d’Endesa i Naturgy i la incineradora de residus de Tersa, focus de queixes d’organitzacions veïnals i ecologistes per soroll, contaminació i pudors. Cañete diu que l’Ajuntament espera la instal·lació de sistemes silenciadors a les centrals energètiques per mitigar-ne les molèsties. En tot cas, opina que la inquietud ve més causada “per l’impacte visual” de les fàbriques que no pas per la contaminació, que afirma que no supera el límit permès. “Les dades de qualitat d’aire a Sant Adrià són millors que a l’Eixample”, rebla.
