La Ciba és un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista, ubicat en l’antiga fàbrica farmacèutica del mateix nom i que es va inaugurar fa dos anys a Santa Coloma de Gramenet. “Les dones no s’inserien laboralment amb tanta facilitat com els homes perquè no es podien desplaçar fora de la ciutat a la recerca de feina si tenien responsabilitats de cura”, argumenta Zaida Muxí, arquitecta i ex-directora d’Urbanisme i Habitatge de l’ajuntament colomenc. Per això, un dels objectius d’aquest equipament municipal va ser també el de “crear oportunitats”, afegeix Muxí.
Atenció i prevenció
L’espai, que canalitza les polítiques públiques feministes de la localitat, va requerir una inversió inicial de més de tres milions d’euros. “Algunes persones qüestionaven aquesta despesa, però ningú no ho fa quan es construeixen camps de futbol”, recorda Muxí. Avui estan en funcionament la planta baixa, on hi ha la sala d’actes i exposicions, i la subterrània, on s’ha instal·lat el Centre de Documentació i Memòria de les Dones i el Centre d’Informació i Atenció integral a les Dones (CIRD), un dels projectes més destacats de l’equipament. “Estem desenvolupant un model que va des de l’atenció fins a la prevenció. Rebem moltes peticions de dones que necessiten fer consultes jurídiques sobre la separació o l’herència, o que viuen situacions abusives i necessiten acompanyament”, explica Silvia Migueiz, directora de la Ciba. També aborden les demandes de noies menors d’edat: “Treballem les masculinitats i l’autoestima”, agrega.
En l’actualitat, s’està duent a terme la segona fase de recuperació de la fàbrica, amb una inversió de més de quatre milions d’euros, que inclou les dues plantes superiors, que haurien d’estar disponibles el març del 2023. S’hi oferirà un espai residencial per cobrir situacions d’urgència, així com aules per dur a terme tallers formatius i espais de coworking. Les usuàries que s’hi estiguin formant o estiguin treballant, comptaran amb el servei de l’àrea infantil, que ja està en marxa, per poder deixar les criatures.
Participació de les dones
La participació de les dones és un dels objectius de la Ciba. Mostra d’això és el mural distintiu Temps de Dones, d’Irantzu Lekue, que hi ha a la façana de l’edifici i que és fruit del treball comunitari entre col·lectius locals i el Consell de Dones -que reuneix perfils de diferents àmbits i que és un òrgan consultiu i informatiu del Consistori-. “Hi havia dones que volien que la part rural hi estigués representada; també que hi apareguessin referents de la ciutat i internacionals; i altres volien que quedés plasmat el moment històric en què les dones van segrestar un autobús per reclamar que el transport arribés a tots els barris”, recorda Migueiz.
Una política transversal
A Santa Coloma de Gramenet han volgut aplicar polítiques públiques feministes de manera transversal, més enllà de l’àrea d’igualtat. Per exemple, en l’urbanisme. “Les ciutats estan construïdes amb una mirada androcèntrica i això repercuteix en què no es tenen en compte necessitats com ara la seguretat o la il·luminació dels carrers”, manté Maribel Cárdenas, directora de Polítiques d’Igualtat de l’ajuntament colomenc.
L’aposta per l’urbanisme feminista com a motor de canvi va començar a rodar fa tres anys amb la remodelació de la plaça d’en Baró. “La gent no feia ús d’aquest espai perquè des de fora no tenia visibilitat”, recorda Muxí. L’urbanisme amb perspectiva de gènere implica tenir en compte el parer de tots els agents implicats, per això el procés de participació va incloure dues sessions de reflexió amb gent gran i persones cuidadores d’infants i una amb els nens i nenes de cinquè de primària de l’escola Torre Balldovina. A partir dels resultats obtinguts, les arquitectes d’Equal Sarre van dissenyar una plaça oberta, visible, que fomenta el joc no estereotipat, amb més arbustos, arbres i zones confortables.
En la mateixa línia es va impulsar el projecte Empatitzem. “L’espai central del pati el fan servir pocs nens que juguen a pilota, i la resta de nens i nenes es queden als racons”, apunta Muxí. Els infants van dir-hi la seva i l’ús del pati “es va reorganitzar perquè tingués una dimensió igualitària i coeducativa”, afirma Cárdenas.
De la Xarxa Violeta als punts liles
Una altra iniciativa en clau de dona i amb la implicació del veïnat és el projecte Santa Coloma Xarxa Violeta, que compta amb la participació d’uns tres-cents establiments -entre els quals hi ha locals d’oci nocturn, benzineres i farmàcies-. Si alguna persona pateix una agressió masclista, es pot adreçar a qualsevol comerç de la xarxa, que, quan calgui, s’encarregarà d’activar el protocol d’actuació i coordinació professional. Iniciatives similars s’han començat a implantar en altres municipis metropolitans. A Barcelona, per exemple, la Favb va començar a desenvolupar el 2021 una xarxa de punts liles al Besòs i el Maresme, que preveu ampliar a altres barris al llarg del 2022.
