Julio Molina no només exerceix de president de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (Favb): també representa una figura de consens entre entitats i formacions polítiques. Des de la legalització de la federació, el 1984, que l’incombustible activista ha estat enrolat en les diverses lluites i campanyes suscitades de la ciutadania. Una experiència, però, on no totes les reivindicacions han derivat -encara- en victòria.
“Potser la principal prioritat pendent és l’autopista C-31, que divideix la ciutat en dos”, sustenta. “Tenim 64 carrers que topen contra un mur; una frontera que impedeix la comunicació entre els barris de dalt amb els de baix”, detalla. Una impermeabilitat que no només es reprodueix al cor de la ciutat, sinó també en la línia de la costa, en forma de via fèrria: “Els veïns només tenen dos o tres accessos per anar a la platja”. Una circumstància a la qual se suma la incertesa que genera l’emergència climàtica: “O decidim què volem fer amb la via del tren, o ho decidirà el mar; si cal obrir el debat del futur traçat, o si volem soterrar les vies”.
Més enllà de la problemàtica històrica per connectar amb transport públic el nucli urbà amb l’hospital del Can Ruti, Molina celebra que, per fi, s’hagi engegat el perllongament de la línia 1 del metro des de Fondo, amb dues noves estacions: Montigalà i Sant Crist. Una fita que, considera, ha sigut possible gràcies al consens de partits i ciutadania; un fet que a Badalona ha resultat ser gairebé una anomalia. “Tenim un problema molt gran: la inestabilitat política. En cinc anys, cinc alcaldes, dues mocions de censura i un batlle que es veu obligat a dimitir”. A més, en la darrera dècada s’han aprovat només dos pressupostos i l’Ajuntament ha de gestionar una pròrroga de la pròrroga ad infinitum. “És un descontrol, qualsevol nou contracte és una dificultat i els partits discuteixen constantment per tot”, sintetitza.
Fa dotze anys que el Consistori no convoca un Consell de Ciutat amb les entitats, i haurien de ser anuals. Una participació nul·la que podria millorar amb la fàbrica Mobba, després del desallotjament dels artistes que hi residien des del 2005: “Tenim un debat obert que entre tots hauríem de resoldre ja: o la consolidem com a equipament, o la tirem a terra per fer un parc”.