La fragmentació del municipi per les vies ferroviàries i les autopistes, l’accés a la sanitat pública o la realitat del barraquisme són alguns dels reptes a què s’enfronta l’activisme veïnal de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). La Federació d’Associacions de Veïns de Montcada i Reixac (FAVMiR) es va crear a principi dels anys noranta del segle XX amb l’objectiu d’integrar i coordinar les dotze associacions veïnals que la formen. “Amb l’ens es van iniciar les primeres grans lluites a Montcada”, declara Antonio Cera, president de l’entitat des del 2007. “Porto quinze anys i espero el relleu”, bromeja l’activista, qui també és un dels fundadors de l’Associació de Veïns de Can Cuiàs, barri on resideix.
La lluita insígnia de la Federació és la recuperació de les urgències nocturnes al CAP Montcada i Reixac. El servei es va perdre el 2011, arran de les retallades, i suposa que els montcadencs i montcadenques han d’acudir a centres sanitaris d’altres localitats per ser atesos. Des de llavors, la plataforma organitza cada dijous manifestacions davant del CAP i ha protagonitzat episodis com ara tancaments nocturns al centre per reclamar el retorn del servei. Una dècada de lluita després, el desembre del 2021, En Comú Podem va anunciar el pacte amb la Generalitat de Catalunya per recuperar les urgències nocturnes, recollit als pressupostos autonòmics. “Si es reobren, seria un estímul per a la Federació i els seus onze anys de lluita”, expressa Cera.
Una nova victòria per a l’activisme veïnal, liderat per la Plataforma Tracte Just Soterrament i al qual la FAVMiR s’hi adhereix, és la inclusió en els pressupostos de l’Estat del soterrament de la línia R2 de Rodalies, que divideix el municipi. Una línia que ha ocasionat 176 víctimes mortals. L’elevat trànsit de trens és tot un obstacle per a la mobilitat, amb els passos a nivell que connecten zones de la ciutat.
Sobre el futur del moviment veïnal, Cera considera que és necessària una major implicació ciutadana: “Hi ha crisi d’identitat veïnal, cada vegada hi ha menys gent disposada a sacrificar el seu temps. El repte és generar una major participació”. “Insistim que no hem de deixar de batallar; el nostre lema és que la lluita comença als barris”, afegeix l’activista.
