Opinió
Tots els articles
-
La fi dels pisos turístics a Barcelona, una oportunitat per repensar el model
La decisió anunciada per l’Ajuntament d’extingir les llicències dels pisos turístics a Barcelona a partir del novembre de 2028 ha obert un debat intens sobre el futur del turisme i l’habitatge. L’administració municipal preveu que els més de 10.000 habitatges d’ús turístic existents tornaran al mercat residencial, per millorar l’accés a l’habitatge i contenir l’augment…
-
L’habitatge dotacional pot conviure amb l’alzina bicentenària de la Vila de Gràcia
Tot va començar el 7 de novembre de 2018. Després de talar uns arbres i començar l’enderroc d’unes casetes al carrer d’Encarnació, a la Vila de Gràcia, una operació immobiliària pretenia talar també una alzina bicentenària. L’endemà, veïns i veïnes ens vam aplegar per primer cop sota l’arbre. “Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació” va…
-
La Vinyeta: Ordenança de Civisme
-
L’OTAN, enemiga d’Europa
L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, l’OTAN, va ser creada el 1948 pels Estats Units (EUA) i alguns països europeus per enfrontar-se a la Unió Soviètica a l’inici de la guerra freda. Però la qüestió amagava una segona realitat vital per als interessos nord-americans: el control de la seguretat d’Europa, que, per extensió, els permetia…
-
L’alcalde, les videocàmeres i la inseguretat a Barcelona
Malgrat l’evidència que els delictes han baixat els darrers tres anys a Barcelona respecte dels valors prepandèmics, l’alcalde Collboni ha fet pública recentment la seva intenció d’instal·lar fins a 500 càmeres de videovigilància (CCTV) abans del final del seu mandat, el 2027, per reduir la criminalitat. Sabem també que el nombre de delictes a la…
-
L’atenció a la diversitat a les aules, una emergència educativa silenciosa
Abans, una classe de 30 alumnes d’institut, més o menys, la portaves bé. Ara hi ha una diversitat tan bèstia i es requereix una atenció individualitzada tan gran, que amb una sola persona no n’hi ha prou. Amb la complexitat actual necessitem un increment de recursos”, afirmava Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa…
-
L’Hospitalet de Llobregat, a quinze minuts del centre
Una setmana després de presentar-se la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, es va aprovar, molt discretament, la versió actualitzada del Pla Delta, un regal de l’últim govern de Mas i del Consell Comarcal del Baix Llobregat de l’època, controlat per gent del team Joan Clos-Celestino Corbacho, i que ara tira endavant gràcies a una…
-
Cal reorientar el concurs d’idees per al teatre de les Llars Mundet
Valguin aquestes línies per comentar la meva absoluta disconformitat amb la transformació de l’edifici del Teatre de les Llars Mundet en la nova seu del Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN). Tan sols llegint les bases del concurs, amb una proposta de programa funcional extens i fragmentat -situat a les antípodes del senzill, clar i…
-
La modificació del PGM per al museu Thyssen, el gran engany
El 15 de juliol passat, la Favb veia amb estupor com l’Ajuntament de Barcelona aprovava inicialment una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per a l’assignació volumètrica del Museu Thyssen, al passeig de Gràcia, i modificava l’element 154 del Patrimoni Arquitectònic, el Palau Marcet. Un any abans s’havia presentat un projecte de recuperació de l’antic…
-
Desigualtat persistent
L’Ajuntament de Barcelona elabora des de fa 15 anys un indicador de renda dels barris. Les dades dels primers anys no són comparables a les dels últims, pel fet que s’ha produït un important canvi de metodologia en la seva elaboració. Al principi, es feia una aproximació relacionant alguns indicadors -dades d’atur, habitatge i béns-…
-
Els nyaps urbans ‘neixen’ o ‘es fan’?
L’urbanisme d’una ciutat està fet d’encerts i desencerts, d’espais que es reinventen i s’adapten a noves formes de vida, de territoris jutjats de forma diferent en funció d’interessos necessàriament diversos perquè, malgrat tot, la ciutat encara continua essent aquella cruïlla on mirades i ambicions variades es troben i negocien col·lectivament l’exercici d’allò que hem anomenat…
-
Assolir un veritable parc central
Si Montjuïc va ser tot per la formació de Barcelona, la relació muntanya-ciutat ha variat de llarg a llarg de la història. L’odi a la presència del poder de Madrid al castell, execucions i bombardejos són la culpa del rebuig de la ciutat a la muntanya, on hi abocarà escombraries, s’hi autoconstruiran barraques i s’hi…