Opinió
Tots els articles
-
Per una Barcelona compromesa amb els drets LGBTI
Barcelona ha esdevingut cada cop més una ciutat en mans de grans empreses i fons d’inversió, orientada més al turisme que a la gent que hi viu, i una plaça d’intercanvi de cromos entre els partits de govern per als seus interessos particulars. I tot això ens afecta directament al col·lectiu LGBTI. Pel que fa…
-
Recuperar el valor de la paraula i dotar de sentit la democràcia participativa
No sé si és la condició humana o el pes dels nostres ancestres, però abans, quan una persona et donava paraula, es segellava un compromís lleial. La cohesió social d’una comunitat es basava en aquesta confiança mútua. Temps era temps que aquest vincle es va trencar, i des de fa molt transcorrem de la desafecció…
-
Per què ploren els hotelers?
L’empresariat hoteler ens té acostumats a la queixa constant. Però no només ells: aquesta pràctica s’estén a múltiples activitats vinculades al turisme. Constantment reclamen a l’administració pública recursos i actuacions de tota mena que els faciliti el negoci i, al mateix temps, exigeixen que els deixin fer, que ja n’hi ha prou de regulacions. I…
-
Llibreries revolucionàries perilloses per al cisheteropatriarcat
De llibreries n’hi ha moltes; d’especialitzades, poques. Si mirem Barcelona o el Vallès, no arribarien a deu les que són LGTBI i transfeministes. D’aquí a poc, tancarà Cómplices, al Gòtic, i la ciutat perdrà un espai segur per a les persones queer. Cómplices, Antinous, la Crisi, la Prole, la Raposa, el Noa Noa i, la…
-
Genealogia feminista de dones, trans i lesbianes
Les lesbianes sempre hem estat en les lluites socials, colze a colze amb el moviment feminista, amb els gais i lxs trans. Tenim una llarga història de lluites conjuntes i una genealogia pròpia que, a Barcelona, arrenca amb el Grup en Lluita per l’Alliberament de la Lesbiana (GLAL), i continua amb un munt de grups…
-
Reivindicar els nostres drets cada 28 de juny
Som les persones dissidents amb el model hegemònic afectiu, sexual i de gènere; som de classe treballadora i reivindiquem les nostres lluites històriques. Ho fem teixint aliances amb els moviments socials, a través de la militància, l’autoorganització i la col·laboració. I n’estem orgulloses: més de 7.000 persones van participar de la mobilització d’enguany, convocada per…
-
Igualtat d’oportunitats i centres escolars d’alta complexitat
Un Centre de Màxima Complexitat (CMC) és aquell en què la situació econòmica, personal i social de gran part dels alumnes fa que l’ensenyament i l’aprenentatge no siguin fàcils. La classificació es fa tenint en compte l’origen i el nivell d’instrucció i d’ocupació dels pares, i tractant d’identificar les famílies que es troben en situació…
-
El carrer Pi i Margall, sense corredor verd ni debat ciutadà
El carrer de Pi i Margall, com altres traçats en diagonal respecte a la trama d’en Cerdà, resulta idoni per convertir-se en un espai de relació ciutadana, donada la seva escassa utilitat de cara a la mobilitat rodada. Per aquesta mateixa raó es van remodelar les avingudes de Mistral i de Roma, trams de Pere…
-
“Anem a fer el merda al passeig de Gràcia”
Així de contundent es mostrava Maria Concepció Regordosa a principi del segle XX en enfilar amb el seu cotxe de cavalls l’avinguda burgesa per excel·lència. Un comentari directe al seu xofer que destil·lava desdeny i tedi, alhora que donava peu a un ritual que es repetia cada cap de setmana. Deixar-se veure entre l’elit catalana…
-
Ens ha deixat Joan Bordetas, referent veïnal de Sant Antoni i de la ciutat
Sant Antoni és un barri un xic peculiar dins de la trama de l’Eixample barceloní: és relativament petit, amb uns límits molt marcats, el Mercat com a centre neuràlgic i una xarxa social destacada. Des de final del franquisme, quan el barri no existia com a tal i va néixer l’associació veïnal, Sant Antoni s’ha…
-
Fetichismo de barrio
La vida de barrio es una vida sensible. Frente a la necesidad de entumecer nuestros sentidos ante la multiplicidad de sensaciones que nos ofrece la gran ciudad, el barrio se ha mostrado, tradicionalmente, como un espacio afable, cercano, emocional. Su conformidad como ámbito de relaciones sociales cuasi-primarias, a caballo entre las familiares y las secundarias…
-
Música i dades contra els desnonaments
Escric amb les emocions a flor de pell, després d’escoltar els nens de Nou Barris i el Raval cantar “Stop desnonaments!”, al so de Xiula. La Rozalén borda la cançó de la nova i recomanable pel·lícula de Juan Diego Botto, En los márgenes. Ambdues reflecteixen les situacions límit, especialment per a dones i infants, que…