A l’antiga Roma se la coneix per ser la ciutat del “pa i circ”. Els dirigents de l’empori proveïen la població de pa a baix cost i espectacles diversos per mantenir el personal pacificat. Vint segles després, experimentem una nova versió d’aquell vell model: les nostres autoritats promouen tota mena d’esdeveniments per “posar Barcelona al món”. Són activitats més pensades per atreure turisme i negocis que per satisfer les ganes de festa de
la població local. Que el Park Güell es tanqui per celebrar-hi un esdeveniment de la multinacional del luxe Louis Vuitton o que en un Eixample contaminat s’organitzi una demostració de soroll i fum, com la de la Fórmula 1, ens haurien de fer veure que l’obsessió per ser la capital de l’espectacle global és altament perillosa per al benestar del veïnat.
Sabem que les autoritats no estan soles en aquesta aventura: tenen un marcatge ferm dels grans lobbies locals -Barcelona Oberta, Barcelona Global, el RACC…-, que defensen els seus interessos de negoci. I a diferència de la Roma clàssica, no fan res per garantir que quedin cobertes les necessitats de la gent. La crisi de l’habitatge és la mostra més evident. Un exemple: el mateix dia que s’anunciava un altre gran xou per commemorar el centenari de l’Exposició Internacional del 1929 a la Fira de Montjuïc, vam saber que els habitatges que s’han de construir en aquest indret es faran “més endavant”. Els mateixos que promouen el turisme són els principals beneficiaris de la gentrificació. I són completament irresponsables pels costos socials que generen.
La ciutat de l’espectacle en té molts, de costos, ben visibles als barris del turisme massiu, però que es van estenent, en onades, cap a altres zones. En un aparador turístic, sobra tot el que fa lleig. Per això una altra derivada d’aquesta política és posar traves a l’empadronament d’estrangers pobres -als rics, catifa vermella- o tancar mercats locals que no són cool. Tenim circ, però no tenim pa. Perquè tenim fortes desigualtats de sous, lloguers cars, habitatges impossibles per a la gent normal, serveis que es retallen, com la pediatria o Vila Veïna… I sobretot, tenim unes elits i uns governs municipal i autonòmic que semblen haver oblidat un fet fonamental: que han de garantir les condicions bàsiques de benestar a tota la població.
