Barcelones

Tots els articles

  • Cinema Princesa, la zona zero del moviment okupa

    Cinema Princesa, la zona zero del moviment okupa

    Ni va ser la primera, ni ha estat la més duradora. Però l’okupació de l’antic Cinema Princesa, de l’inici de la qual ara fa trenta anys, ha esdevingut un símbol i moment catalitzador per al moviment okupa a la ciutat de Barcelona. L’acció es va estendre durant set mesos i avui és recordada pel contundent…

  • L’‘almorrana’ de la Via Laietana va sacsejar Barcelona

    L’‘almorrana’ de la Via Laietana va sacsejar Barcelona

    L’okupació del cinema Princesa es va començar a gestar mesos abans al Kasal Popular del Guinardó. Va ser Joan Conesa qui ens ho va proposar, a una generació de joves que l’escoltàvem embadalits. Militant anarquista de 42 anys i amb més de dues dècades de lluita a les esquenes, coneixia molt bé la repressió als…

  • La Torre del Fang es marceix envoltada de verd

    La Torre del Fang es marceix envoltada de verd

    Més de mig any després de la data prevista, la Torre del Fang ja té el seu jardinet. L’espai, de dimensions modestes en comparació amb la resta del futur parc lineal o del camí comtal que es construirà sobre la llosa de l’estació de la Sagrera i que serà l’equipament verd nou més gran de…

  • Quan al barri del Carmel estava tot per fer

    Quan al barri del Carmel estava tot per fer

    El Carmel dels anys seixanta era un indret abandonat, mancat dels serveis més bàsics, amb un urbanisme precari i la presència destacada de nuclis de barraques. Custodia Moreno Rivero, una de les fundadores de l’Associació Veïnal del Carmel, va venir de Granada el 1947 amb quatre anys, i recorda la “galleda d’aigua freda” que es…

  • Jordi Borja, res a penedir-se

    Jordi Borja, res a penedir-se

    “No em penedeixo de res”. No ho va dir així Jordi Borja, però li ho va cantar Marina Rossell tot versionant Édith Piaf. En qualsevol cas, aquest sincer, tossut, murri i emotiu no penedir-se de res se li podia entendre en la mirada i entre les paraules amb què l’urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) va…

  • La Barcelona de Paco Candel

    La Barcelona de Paco Candel

    Els empadronats a la Barcelona d’avui no deixen de formar-se: especialistes en e-commerce, assistents de vendes, analistes de dades, legal business partners, rentaplats, riders… Als anys cinquanta i seixanta del segle passat, però, els perfils dels barcelonins, nascuts aquí o allà, s’igualaven en pretensions, orígens i acomodaments. La gent corrent, la que progressava a plazos,…

  • Sant Genís dels Agudells, segles de petjada rural

    Sant Genís dels Agudells, segles de petjada rural

    Situat al peu de Collserola i endinsant-se en la vegetació de la serra, Sant Genís dels Agudells és un barri allargassat amb una concentració de blocs d’edificis a la part de sota -aixecats sobretot a partir dels anys seixanta- i una zona alta amb cases més baixes conforme s’enfila a la muntanya. La imatge contrasta…

  • Activisme pel patrimoni que l’Ajuntament menysté

    Activisme pel patrimoni que l’Ajuntament menysté

    Barcelona és una de les vuit ciutats més visitades del món. Tot i que molts turistes arriben atrets per la seva història mil·lenària, nombrosos elements del seu patrimoni continuen sense protecció. Un exemple recent és el local de Can Pitarra, la rebotiga del qual va ser un lloc de reunions polítiques i tertúlies literàries durant…

  • Comunicar de forma col·lectiva les agitacions de la transició

    Comunicar de forma col·lectiva les agitacions de la transició

    L’investigador i artista Daniel Gasol ha aportat un contundent qüestionament de les que van ser les narratives oficials, tranquil·litzadores i idealitzades, sobre la transició espanyola: Història no oficial durant la hipotètica Transició: el cas Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari (Raig Verd Editorial). El resultat és un llibre desbordant que es mou entre el context…

  • La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas

    La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas

    Com algunes persones, una ciutat té dues cares: una d’amable, dialogant, lluminosa. I una altra, per contra, de fosca i sinistra, plena d’ignomínia. En el cas de Barcelona, Xavier Theros, un dels millors cronistes de la ciutat -a part d’antropòleg, historiador, periodista i novel·lista-, proposa quatre exemples d’aquesta segona ànima: el Castell de Montjuïc, el…

  • Alonso Carnicer, periodista: “Temíem parlar del barri de la Clota per por d’atraure interessos immobiliaris”

    Alonso Carnicer, periodista: “Temíem parlar del barri de la Clota per por d’atraure interessos immobiliaris”

    Havia estat un criteri comunament acceptat que mai el periodista havia de ser el protagonista dels textos que escrivia, sinó un espectador que traslladava al lector allò que veia. En conseqüència, la tercera persona o fórmules impersonals eren la manera habitual d’escriure cròniques, reportatges, entrevistes i articles d’opinió. Això ha canviat, i ara domina de…

  • La intrahistòria obrera del metro de Barcelona

    La intrahistòria obrera del metro de Barcelona

    Auesta és una història d’excavació, de lluita contra la terra dura: la que va portar a la construcció del Metro de Barcelona. D’aquella fita, d’aquella tasca ingent, de la qual es va complir un segle el passat 30 de desembre, potser només en recordarem els grans noms. L’enginyer Santiago Rubió i Tudurí, que va optar…