Situat al peu de Collserola i endinsant-se en la vegetació de la serra, Sant Genís dels Agudells és un barri allargassat amb una concentració de blocs d’edificis a la part de sota -aixecats sobretot a partir dels anys seixanta- i una zona alta amb cases més baixes conforme s’enfila a la muntanya. La imatge contrasta amb l’indret històricament rural, amb masies disperses i un nucli primitiu que es manté al mateix lloc, format per l’església -fundada l’any 931 i amb el seu campanar en forma de punxa, tan característic-, la rectoria, el cementiri parroquial i la masia de Can Safont.
Altres masies importants -si bé reformades- hi són encara -Can Piteu, Can Figuerola i Can Soler-, així com la parròquia del Sant Crist, de creació més recent, però que també forma part de la història del barri. “Hi ha un Sant Genís que té una continuïtat de segles, rural i agrari, i que arriba fins a mitjan segle XX, quan es van fer les primeres grans edificacions, es van trencar els camins ancestrals i les rieres, i es va produir un canvi irreversible”, explica Joan Bermúdez, de la vocalia de Cultura de l’Associació Veïnal de Sant Genís dels Agudells. Emeka Okpala, membre de la junta de l’associació, creu que cal recordar “com es va haver de fer front a aquest creixement durant el desarrollismo del franquisme tardà, amb la construcció de blocs monolítics que trenquen la fesomia de la zona”. “Parlem d’edificis de quinze plantes als anys seixanta i setanta”, apunta.
Una transformació que va anar en paral·lel a l’arribada d’immigrants de la resta de l’Estat a Barcelona. Ramon Vila és veí de Sant Genís des del 1962, quan va arribar a la ciutat i s’hi va instal·lar. Recorda que, “llavors, aquest era un barri totalment aïllat de Barcelona, només hi havia la connexió amb el tramvia i l’autobús”. “Era un barri caòtic, mal urbanitzat i amb pocs serveis. Els taxis no hi pujaven: et deixaven a la Vall d’Hebron perquè el barri estava sense asfaltar. Era un barri de treballadors, tothom anava cap a baix a treballar”, rememora.
El 1975 -ara se celebren els cinquanta anys-, es va constituir l’associació veïnal, en una època de feina ingent per les mancances que el barri patia. Com diu Bermúdez, “l’urbanisme era molt precari: es van deixar sense asfaltar molts carrers, el clavegueram era insuficient, faltaven escoles, pràcticament tot estava per fer i la gent es va mobilitzar perquè les mancances els afectaven en la seva vida diària”.
Un fet important va ser l’arribada de la línia 3 del metro el 1985. El 1991 va obrir el Centre Cívic Casa Groga -en terrenys de l’antiga masia de Can Gresa- i el Patronat Ribas acull des del 2002 l’Institut d’Educació Secundària Vall d’Hebron. Un altre equipament necessari, el casal de gent gran, es va inaugurar més recentment, el 2017, i avui continua en peu una reivindicació històrica, la de la cobertura de la ronda de Dalt al seu pas pel districte d’Horta-Guinardó. “Al final, és cosir una fractura històrica, perquè els cotxes fan una barrera. El barri no és permeable i tenim molt pocs llocs per on creuar la ronda. La cobertura cus aquesta ferida amb un espai urbà de qualitat, amb espais verds i de joc”, defensa Okpala.
Un monestir desconegut
La història del barri també s’explica amb aquells elements ja desapareguts, com les masies de Can Gresa i Can Besora, o el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, que s’ubicava on hi ha la benzinera de la carretera de la Rabassada. D’estil gòtic i de l’ordre dels monjos jerònims, va existir entre els anys 1393 i 1835. Per donar a conèixer el seu llegat, es va crear l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, de la qual Bermúdez n’és un dels fundadors. “Aquest monestir és un gran desconegut i hi ha un marge molt gran per difondre la seva història i recuperar els vestigis que en queden”, avisa.
Entre grans vies i Collserola
Sant Genís dels Agudells compta avui amb uns 7.000 habitants i, malgrat que limita amb grans vies -com ara la carretera de la Rabassada, el passeig de la Vall d’Hebron i la ronda de Dalt, a més de l’Hospital de la Vall d’Hebron-, la seva proximitat a Collserola és un avantatge per al veïnat. Per a Joan Bermúdez, “Collserola és un dels grans actius del barri, perquè suposa tenir un aire més net i la muntanya aporta una salut mental i física que et compensa”. “Aquí es viu millor, a un altre ritme, pots anar a passejar per un entorn més natural, no tens tant de soroll i la temperatura és dos o tres graus inferior a la del centre de la ciutat, i això es nota”, afegeix Emeka Okpala. Com a barri de muntanya, l’aigua és ben present al territori, amb fonts com la del Bacallà o la del Roure, recuperades pel Col·lectiu Agudells, una de les entitats històriques de Sant Genís que va sorgir el 1984, de caràcter cultural i ecologista, i que manté la seva activitat.
