Dani Codina
Tots els articles
-
Talls de llum, la punta de l’iceberg del descontrol de la xarxa elèctrica
A final de setembre, un incendi va fer malbé un transformador elèctric ubicat en el bloc de pisos del carrer de Palamós, 7, al barri de la Prosperitat (Nou Barris). Segons la versió oficial d’Endesa, la causa va ser un curtcircuit. Tot i que no es van produir ferits, l’Associació Veïnal de la Prosperitat es…
-
Cal reorientar el concurs d’idees per al teatre de les Llars Mundet
Valguin aquestes línies per comentar la meva absoluta disconformitat amb la transformació de l’edifici del Teatre de les Llars Mundet en la nova seu del Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN). Tan sols llegint les bases del concurs, amb una proposta de programa funcional extens i fragmentat -situat a les antípodes del senzill, clar i…
-
La reforma de l’Atenció Primària, dels CAP als CSIR
A Barcelona hi ha quatre dels 27 projectes pilot de la reforma de l’Atenció Primària impulsada pel Govern de la Generalitat. El nou model, assajat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), està basat en els anomenats Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), una nova fórmula sorgida del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa…
-
La força de l’Atenció Primària, el valor del vincle al llarg de la vida
En un sistema sanitari cada vegada més complex i fragmentat, l’Atenció Primària continua sent la pedra angular de la salut. El seu valor no rau només en la capacitat de resoldre la majoria de problemes de salut, sinó en la manera com acompanya les persones en totes les etapes de la vida: des de la…
-
Atenció Primària, el pal de paller del sistema sanitari
Ser la porta d’entrada universal, accessible i equitativa al sistema de salut i, alhora, el mecanisme que evita desigualtats i concentra els esforços en la prevenció. Aquesta és, sobre el paper, la raó de ser de l’Atenció Primària en un sistema de salut marcat per l’envelliment de la població, la cronicitat de malalties, desigualtats socials…
-
Sant Genís dels Agudells, segles de petjada rural
Situat al peu de Collserola i endinsant-se en la vegetació de la serra, Sant Genís dels Agudells és un barri allargassat amb una concentració de blocs d’edificis a la part de sota -aixecats sobretot a partir dels anys seixanta- i una zona alta amb cases més baixes conforme s’enfila a la muntanya. La imatge contrasta…
-
Nyaps del segle XXI, un divorci entre l’urbanisme i la ciutat
Ara fa un quart de segle, el periodista Josep M. Huertas signava un article a la revista Carrer sobre els nyaps urbanístics de la Barcelona del segle XX, marcada per l’Exposició Universal del 1888 i els Jocs Olímpics de 1992. Era la Barcelona de la urbanització i l’ocupació accelerada del sòl, que ara ha deixat…
-
El nou Montjuïc aposta pel ciment i oblida el verd
Ara fa tot just un segle que Montjuïc, aleshores un espai de Barcelona si no descuidat poc aprofitat, assistia a l’enrenou de la seva primera gran transformació. A la vista estava l’Exposició Internacional de 1929, la infraestructura de la qual s’aixecaria als voltants de la plaça d’Espanya, que també es remodelaria per a l’ocasió. Durant…
-
Els nyaps urbans ‘neixen’ o ‘es fan’?
L’urbanisme d’una ciutat està fet d’encerts i desencerts, d’espais que es reinventen i s’adapten a noves formes de vida, de territoris jutjats de forma diferent en funció d’interessos necessàriament diversos perquè, malgrat tot, la ciutat encara continua essent aquella cruïlla on mirades i ambicions variades es troben i negocien col·lectivament l’exercici d’allò que hem anomenat…
-
Quim Campa, ‘El Boig de Can Fanga’: “Barcelona és massa maca perquè el diner no la rebenti”
Quim Campa ens cita a Cal Casas, una bodega de Gràcia on els esmorzars de forquilla planten cara al brunch i les botes de vi no són un decorat de cartó-pedra. Tota una declaració d’intencions. Apareix amb una samarreta que podria ser gairebé el titular d’aquesta crònica. Campa és un barceloní entrat en la quarantena,…
-
Planificació esportiva per a una ciutat desigual
Els darrers anys, el discurs liberal més ortodox ha guanyat presència i decibels en el debat públic, tot assenyalant amb el dit acusador qualsevol intent de reforçar el sector públic com una amenaça a la llibertat individual. Aquest relat, que associa els impostos amb espoli i l’Estat i les seves inversions amb la ineficiència, dibuixa…
-
Les deixalles es cronifiquen a Collserola
Totxana, rajoles hidràuliques esmicolades, panots esquerdats, fragments de vidre, tubs de fibrociment d’amiant, restes de sanitaris o ferralla rovellada. Entre els darrers edificis de la trama urbana de Canyelles i la carretera Alta de les Roquetes, allà on comença el Parc Natural de la Serra de Collserola, hi ha un punt on les restes d’obra…