A Barcelona hi ha quatre dels 27 projectes pilot de la reforma de l’Atenció Primària impulsada pel Govern de la Generalitat. El nou model, assajat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), està basat en els anomenats Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), una nova fórmula sorgida del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (Cairos), format per experts i professionals del sector sanitari, i que preveu substituir els actuals Centres d’Atenció Primària (CAP).
Què són els CSIR?
L’assaig aborda tres àrees: el desenvolupament professional, l’organització interna i l’eficiència dels centres. L’objectiu és implantar un model d’atenció orientat a les necessitats de la població, impulsant mesures per reduir les llistes d’espera, facilitar l’accés als especialistes i oferir una atenció única, integral, preventiva i de proximitat. El model també pretén incorporar perfils professionals innovadors, noves formes d’autoorganització i eines digitals per millorar l’atenció als usuaris.
Miquel Prats, activista veïnal i cap de la Unitat d’Atenció al Ciutadà del CAP Comte Borrell -un dels que acullen la prova pilot-, indica que l’ampli marge d’autogestió els ha permès centrar-se en l’atenció domiciliària i el seguiment dels pacients. “Hem incorporat especialitats noves, com ara terapeutes ocupacionals, nutricionistes i fisioterapeuta, i fins i tot seguiments odontològics a domicili”, indica Prats, en un barri marcat per l’envelliment de la població. Quan s’acabin les proves pilot es farà una enquesta de satisfacció a persones usuàries i treballadores del centre per avaluar el projecte.
Respecte a la reforma anterior que va permetre la creació de les Entitats de Base Associativa (EBA) -societats limitades professionals que gestionen l’Atenció Primària de forma directa i obtenen beneficis en funció de les accions-, Marta Carrera, de la Comissió de Salut de la Favb, alerta que “si bé amb el nou model els centres guanyen autonomia i control en la gestió del pressupost sense convertir-se en empreses mercantils, les EBA no desapareixen. De fet, una de les proves pilot a Barcelona es fa en una d’elles, l’Equip d’Atenció Primària -EAP- Sardenya”. Per tant, el model de gestió mixta es manté.
Punts forts i febles
El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) veu amb bons ulls que es facin proves pilot com a avaluació prèvia del model que es vol implementar, així com l’autonomia de l’equip de cada centre. La plataforma, però, troba a faltar alguns canvis estructurals, com ara la dedicació exclusiva del personal o la transparència de les llistes d’espera per a especialistes, proves i cirurgies. La Favb, d’altra banda, afegeix que també són claus els consells de participació als centres de salut [veure pàgina 25] i posa èmfasi en la relació entre Atenció Primària i especialitats, per promoure la traçabilitat, la comunicació i el seguiment del curs clínic.
Favb i FoCAP també critiquen que no s’hagin plantejat canvis substancials en la gestió de l’Institut Català de la Salut. I ambdues entitats consideren crític que no s’abordi un increment de la dotació pressupostària de l’Atenció Primària i un reforç de la plantilla, tot i que creuen que hi ha “marge de millora” amb els recursos actuals. En l’actualitat, aquest àmbit de la sanitat suposa només el 13% del pressupost del CatSalut i les plantilles no estan cobertes al 100%. A més a més, consideren que el plantejament del Cairos està massa enfocat en l’autonomia dels centres i que tracta la salut com a “sistemes aïllats i no intercomunicats o interdependents”.
Algunes de les propostes del Cairos fan referència a aspectes econòmics. “Entre elles, algunes que no veiem prou elaborades des del punt de vista assistencial, com ara la proposta d’elecció dels proveïdors”, afirma Carrera. “Ens preocupa que el model estigui pensat més per als proveïdors i els lobbies professionals que no pas per a les necessitats reals de la població”, afegeix l’activista veïnal. Sobre el paper, els CSIR haurien de reforçar una salut de base comunitària, ser més eficients i estar enfocats a les necessitats de la comunitat. En la pràctica, tot dependrà de la transparència, el finançament i la participació real del veïnat.
