atenció primària
Tots els articles sobre el tema
-
Cronologia de lluites per la salut comunitària
Anys setanta: dels dispensaris als centres de salut. Els barris creixen mancats de serveis essencials i es reivindica la transformació de la caòtica xarxa d’ambulatoris municipals i dispensaris -sovint privats- en una estructura sanitària de proximitat. Lluites històriques a Santa Coloma de Gramenet o la Trinitat Vella. 1985: una reforma de dues dècades. S’inicia la…
-
Un estiu sense substitucions deixa els CAP sota mínims
Un altre estiu, els Centres d’Atenció Primària (CAP) d’arreu de Catalunya han patit problemes per contractar les substitucions del personal sanitari de vacances o cobrir les baixes laborals. Això ha afectat especialment la ciutat de Barcelona, on “la pressió assistencial és encara més alta per la densitat de població i per la complexitat dels equips”,…
-
La reforma de l’Atenció Primària, dels CAP als CSIR
A Barcelona hi ha quatre dels 27 projectes pilot de la reforma de l’Atenció Primària impulsada pel Govern de la Generalitat. El nou model, assajat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), està basat en els anomenats Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), una nova fórmula sorgida del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa…
-
La pediatria, més lluny dels barris
Fa cinc anys que més de 3.000 infants i adolescents del Turó de la Peira no tenen un pediatre al seu barri. Aquesta és la seva realitat des de l’any 2020, quan, arran de la pandèmia de covid, l’Administració va tancar el servei de pediatria del Centre d’Atenció Primària (CAP) Turó de la Peira. El…
-
La força de l’Atenció Primària, el valor del vincle al llarg de la vida
En un sistema sanitari cada vegada més complex i fragmentat, l’Atenció Primària continua sent la pedra angular de la salut. El seu valor no rau només en la capacitat de resoldre la majoria de problemes de salut, sinó en la manera com acompanya les persones en totes les etapes de la vida: des de la…
-
Jordina Samper, metgessa de família: “Cada vegada se’ns pressiona més perquè les baixes laborals siguin menys i més curtes”
Jordina Samper, metgessa de família del CAP Raval Sud, va arribar a la medicina familiar per casualitat: no sabia què triar i va acabar escollint una professió que, amb els anys, li ha demostrat que és la que té més sentit en medicina: “Si tinguéssim els recursos i el temps que l’Atenció Primària necessita, donaríem…
-
Atenció Primària, el pal de paller del sistema sanitari
Ser la porta d’entrada universal, accessible i equitativa al sistema de salut i, alhora, el mecanisme que evita desigualtats i concentra els esforços en la prevenció. Aquesta és, sobre el paper, la raó de ser de l’Atenció Primària en un sistema de salut marcat per l’envelliment de la població, la cronicitat de malalties, desigualtats socials…
-
Pas de tortuga en el desplegament de la xarxa d’Atenció Primària
El passat 11 de març, l’entesa entre els governs de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona -ara del mateix color polític (PSC)- va permetre desbloquejar el finançament i el calendari per a nou Centres d’Atenció Primària: els nous CAP del Fort Pienc, el Congrés i els Indians, el Parc i la Llacuna del…
-
Anna Miguel, infermera de salut mental i addiccions: “En uns anys ens esgarrifarà el que fem ara amb molts pacients”
Anna Miguel no és la típica infermera. Ho diu ella mateixa només començar l’entrevista: “He tingut un recorregut estrany, no he passat per cap hospital i, des de la universitat, el que més m’ha interessat són les drogues”. Miguel treballa al Centre de Salut Mental i Addiccions (CSMiA) de les Corts, un servei públic externalitzat…
-
Lola Ruiz, infermera: “Al meu CAP no es cobreixen baixes, vacances, ni jubilacions”
Lola Ruiz té 30 anys, va estudiar infermeria a la Universitat de València i, des de fa cinc anys, exerceix la professió a Barcelona. Viu i treballa a Nou Barris, un dels districtes menys sol·licitats pels professionals sanitaris, concretament al CAP Rio de Janeiro, a la Prosperitat. Quedem amb ella a la sortida del centre.…
-
Les mútues de funcionaris, un perill per a la sanitat pública
Les asseguradores van rebre entre 2022 i 2024 3.572 milions d’euros de finançament públic, uns 794 per afiliat i any
-
La manca de transparència, efecte secundari de la covid
Però el brot pandèmic ha tingut una altra afectació col·lateral: la manca de transparència. La Comissió de Salut de la Favb alerta d’un deteriorament dels mecanismes de control sobre tots els agents prestadors de serveis, públics i privats, al sistema sanitari públic, i també de les eines telemàtiques destinades a proporcionar informació a la ciutadania…