Però el brot pandèmic ha tingut una altra afectació col·lateral: la manca de transparència. La Comissió de Salut de la Favb alerta d’un deteriorament dels mecanismes de control sobre tots els agents prestadors de serveis, públics i privats, al sistema sanitari públic, i també de les eines telemàtiques destinades a proporcionar informació a la ciutadania sobre aquestes activitats.
La covid-19 ha tingut un impacte evident en el sistema públic de salut. L’epidèmia ha col·lapsat serveis hospitalaris, unitats de cures intensives i urgències, però també ha obligat a ajustar les llargues llistes d’espera per a intervencions i tractaments per a malalties no vinculades al brot víric. I l’efecte s’ha notat molt particularment en l’àmbit de l’atenció primària, desertitzant els ambulatoris bloquejats per la detecció de noves infeccions, amb una aposta per l’atenció no presencial -telefònica i telemàtica- que sembla que ha vingut per quedar-se.
Mecanismes de control
Però el brot pandèmic ha tingut una altra afectació col·lateral: la manca de transparència. La Comissió de Salut de la Favb alerta d’un deteriorament dels mecanismes de control sobre tots els agents prestadors de serveis, públics i privats, al sistema sanitari públic, i també de les eines telemàtiques destinades a proporcionar informació a la ciutadania sobre aquestes activitats.
Mentre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya centrava la seva activitat comunicativa diària en proporcionar informació sobre dades de nous contagis, ingressos, mortalitat i taxa d’incidència del SARS-Covid, diversos portals digitals dedicats a publicar documentació i dades sobre el funcionament del conjunt dels serveis de salut han anat patint una paràlisi des de fa dos anys, que en alguns casos ja era patent des d’abans de la crisi vírica. “S’han bolcat molts esforços a informar de la covid, però sembla que de la resta d’activitats se n’han oblidat”, assenyala Marta Carrera, membre de la Comissió de Salut de la federació veïnal barcelonina.
El cas de l’Aquas
Aquest deteriorament de la qualitat de la informació pública s’ha fet palès en diverses dependències que orbiten en l’organigrama del Departament de Salut. Un dels casos on, segons la Comissió de Salut, ha estat més paradigmàtic, és el de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (Aquas), un observatori que publicava regularment informes sobre el funcionament de l’assistència sanitària a partir del tractament de dades i enquestes. “Gràcies a les dades de l’Aquas vam saber coses molt interessants, com per exemple que els requeriments de serveis d’urgències de les residències assistides eren superiors a l’ús que en fa la resta d’usuàries”, explica Carrera, en referència a les llars de gent gran que compten amb l’assistència d’una mútua sanitària privada.
Però l’Aquas -que fins al 2016 va estar dirigida per l’actual titular de la conselleria de Salut, Josep Maria Argimon- fa més de dos anys que no emet cap informe nou: els documents més recents que es poden trobar al seu web són dels anys 2018 i 2017, excepte un, sobre instituts i centres de recerca, publicat el 2019. Carrera detalla que algunes dades bàsiques per exercir el control sobre l’activitat sanitària es podien obtenir abans mitjançant aquesta agència: “Com per exemple quants professionals hi havia adscrits a cada centre del Consorci Sanitari de Barcelona, unes xifres que recentment sí que hem pogut obtenir, però per mitjà de fer el tràmit de demanar-ho al portal de transparència de la Generalitat”.
L’Observatori de la Mort, mut des del 2017
Altres dependències que subministraven estadístiques sobre l’activitat assistencial es troben en una situació similar. L’Observatori de la Mort, un òrgan adscrit a l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, dedicat a recaptar informació sobre l’acompanyament sanitari i psicosocial a les persones en el tram final de la vida, no publica cap informe des de l’any de la seva creació, el 2017. Una altra dependència, l’Observatori sobre les Desigualtats en Salut -que té la missió d’avaluar les diferències socioeconòmiques i d’altra mena a l’hora de rebre cobertura sanitària- no ofereix dades obertes des del 2018, i des de l’any 2017 només ha publicat dos informes, un sobre desigualtats en l’àmbit de la població infantil, i l’altre sobre desigualtat socioeconòmica en casos de mortalitat a causa de la covid-19, tots dos del 2020.
Pel que fa al seguiment de les llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i vistes d’especialistes -un dels aspectes on la covid més ha impactat- la Comissió de Salut de la Favb lamenta que “malgrat que sí que és possible consultar de forma actualitzada la situació per àmbits i centres d’atenció, no es publiquen informes amb resums i anàlisi global de les dades que permeti rastrejar-ne l’evolució”.
Contractes i convenis amb proveïdors privats
Un altre dels apartats on la facilitació d’informació ha quedat trasbalsada és el dels contractes i convenis amb proveïdors privats mitjançant els quals el Catsalut garanteix tots els aspectes de la cobertura sanitària, sigui de forma directa o a través de diversos consorcis. Marta Carrera explica com, en el portal d’internet dedicat a publicar tota la informació sobre aquests acords, “les clàusules que amplien i prorroguen molts contractes no estan al dia, de manera que es fa molt difícil fer-ne un seguiment”. Des de la Comissió de Salut de la Favb s’esmenta, en aquest sentit, el cas dels serveis de rehabilitació i logopèdia per al Districte de Nou Barris i part del de Sant Andreu. El març del 2018, el Catsalut va anunciar la rescissió d’aquest contracte, vigent des de l’any 2012, a una Unió Temporal d’Empreses (UTE) anomenada Acerf, després que una inspecció sanitària detectés diverses irregularitats tant en la contractació de personal sense contracte -en una situació d’autònoms fraudulenta- com en la qualitat de la prestació i dels locals on es duia a terme. Malgrat aquest anunci, que van recollir diversos mitjans, el web del Catsalut va publicar l’any següent la clàusula que prolongava el contracte fins al 31 de gener de 2019, per una quantia total de 964.000 euros, però és l’última informació que hi ha disponible sobre aquest contracte.
