Un altre estiu, els Centres d’Atenció Primària (CAP) d’arreu de Catalunya han patit problemes per contractar les substitucions del personal sanitari de vacances o cobrir les baixes laborals. Això ha afectat especialment la ciutat de Barcelona, on “la pressió assistencial és encara més alta per la densitat de població i per la complexitat dels equips”, indica Carolina Marton, tècnica de cures auxiliars d’infermeria al CAP Sant Andreu i delegada de La Intersindical-CSC. Per a ella, la manca de substitucions ha tingut aquest estiu “un impacte important” a la ciutat: narra des de consultes saturades i professionals que han hagut d’assumir el doble de feina, fins a “retards greus en l’atenció”. Una situació que es pateix “cada estiu i que empitjora any rere any”, manté.
A Infermeres de Catalunya, els sindicalistes Maria Jurado, del CAP Poblenou, i Toni Blasco, del CAP Sant Rafel d’Horta-Guinardó, veuen clar l’origen de la situació: “Les direccions dels CAP de Barcelona han comptat amb un pressupost pràcticament nul per poder atendre les necessitats de la població” sobrevingudes durant l’estiu. Això ha fet que els horaris d’atenció al públic s’hagin reduït en alguns centres, i fins i tot també l’oferta de serveis. Com a conseqüència, les visites dels metges de referència durant els pròxims mesos s’han anant col·lapsant.
Pel que fa a la contractació de nous professionals, el delegat de CCOO al Barcelonès Nord, Felix Oliván, reconeix que hi ha categories en les quals és difícil trobar candidats, però manté que “molts dels que hi ha no volen treballar a l’ICS [Institut Català de la Salut] per la manca d’estabilitat i de seguretat laboral, un problema que ve de lluny i que CCOO ha denunciat de manera reiterada”. Oliván recorda que també s’han tancat llits d’hospital.
La Intersindical denuncia que “l’absència de substitucions i renovacions a l’estiu és una retallada encoberta que s’està normalitzant any rere any”, afirma Marton. I un altre problema: “Algunes visites que la resta de l’any haurien entrat per programació han estat ateses per metges d’urgències”, explica Mònica Parrilla, delegada de CCOO i treballadora del CAP Drassanes. “Molts pacients, en no trobar el seu metge de referència, es veuen obligats a col·lapsar els serveis d’urgència per temes que podrien haver estat resolts en atenció primària”, confirmen els infermers Blasco i Jurado, que reclamen una salut que no treballi des de la urgència, sinó amb els mitjans adequats.
Els resultats de tot això són prou coneguts: menys serveis actius, menys temps de dedicació, llargues cues de pacients i una falta efectiva de resolució d’algunes situacions, indica Infermeres de Catalunya. Marton, de La Intersindical, assenyala que, “els pacients reben atenció molt més tard, amb menys temps i amb menys continuïtat”, la qual cosa empitjora la qualitat del servei públic. L’activista denuncia que “hi ha retards en proves diagnòstiques i seguiment de crònics”, cosa que genera “menys capacitat de resposta davant de les urgències i més derivacions a urgències hospitalàries”. La sindicalista creu que això té l’efecte d’empitjorar “la confiança en el sistema sanitari” i, alhora, “incrementa les desigualtats”.
Les professionals també pateixen
Amb tot, la ciutadania no és l’única afectada: “Les professionals que han treballat al juliol i l’agost han estat bastant soles”, descriu Parrilla, que destaca que aquest personal ha hagut d’assumir més tasques i això ha generat una sobrecàrrega de feina. Per la seva banda, Jurado reivindica el paper de les professionals: “Han estat qui han treballat i resistit la situació, a costa de la seva salut i benestar, per no provocar més col·lapses en un sistema sanitari precari”. Entre la plantilla, afegeix Marton, “el malestar psicosocial augmenta i això té un impacte directe en la salut dels professionals, en la seva motivació i en la qualitat de l’atenció que poden oferir als usuaris i usuàries”. “El personal està absolutament esgotat, assumint tasques que van molt més enllà del que és raonable i sense cap reforç estructural”, afirma.
La Intersindical reclama garantir les substitucions necessàries a partir d’una planificació anticipada. Alhora, defensa que cal “estabilitzar plantilles” i “augmentar el finançament de l’Atenció Primària”. En aquest sentit, denuncia la improvisació de cada estiu dels darrers governs. Una improvisació que “carrega tot el pes sobre els treballadors i les treballadores”, diu Marton. “Exigim un canvi estructural i anunciem que seguirem pressionant perquè es garanteixi una cobertura digna i justa”, conclou.
Parrilla recorda la importància de la Primària per promoure la salut pública i assenyala que “un bon abordatge en aquest nivell pot evitar que la saturació arribi als hospitals, sempre que s’apliqui amb una perspectiva comunitària i preventiva”. “La demanda principal de CCOO és que es disposi d’una plantilla estructural suficient, i reclamem partides extraordinàries per garantir contractacions addicionals quan la pressió assistencial ho exigeixi. Moments com ara les vacances d’estiu i nadalenques, els períodes de major incidència de la grip o les vacunacions i altres pics assistencials requereixen, com a mínim, més personal de suport”, conclou Oliván.
Més diners per a la primària
La petició de reforçar el pressupost i la plantilla és una de les reivindicacions comunes entre la majoria dels sindicats i organitzacions ciutadanes com el FoCAP i Marea Blanca. L’objectiu és assolir millors condicions de treball, i, alhora, millorar el servei públic i l’atenció. Les organitzacions han reclamat durant anys que es dediqui el 25% del pressupost del CatSalut a la Primària, per fer una aposta clara per la salut pública. És una campanya de llarga durada impulsada pels moviments socials per la salut pública. El pressupost de la Primària va ser, segons el FoCAP, només el 13% del pressupost sanitari català el 2023, molt lluny del que es demana. El context polític i social i la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat no afavoria l’augment. El març del 2024, Salut anunciaria que destinarà el 30,5% del pressupost a la Primària.
