La història urbanística de la plaça de les Glòries és la d’una promesa recurrentment ajornada i d’un diàleg en permanent tensió entre les institucions i la ciutadania organitzada. Durant dècades, els barris que conflueixen en aquest gran node de centralitat barcelonina han vist com els grans dibuixos sobre plànol s’encallaven, es modificaven o es redefinien segons les urgències polítiques i les dinàmiques econòmiques del moment. Ara, un nou capítol de discòrdia s’obre en un dels solars més estratègics de l’àmbit: la parcel·la situada a l’avinguda Diagonal 254, l’antic emplaçament de la Hispano Olivetti, conegut popularment com el Sòcol de l’Illa Ona. En aquest sòl públic, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) han acordat unir forces per aixecar-hi la denominada Torre Pública Glòries. Un complex d’edificis que pretén combinar habitatge, serveis comunitaris i oficines, però que ha encès totes les alarmes del teixit veïnal agrupat entorn del Compromís per Glòries.
El motiu de la discòrdia és el protocol d’intencions subscrit entre l’Ajuntament i el CZFB. Tot i que el document es presenta formalment com una declaració d’intencions sense efectes jurídics vinculants, el seu contingut dibuixa un full de ruta clar que, segons les associacions veïnals del Clot-Camp de l’Arpa, el Poblenou, el Fort Pienc i la Sagrada Família, trenca de manera unilateral els acords assolits durant anys de treball conjunt. El veïnat recela de la volumetria projectada, de la desproporció en el repartiment de les superfícies, de la irrupció d’un operador econòmic extern en la gestió del sòl públic i, de manera molt especial, d’una opacitat institucional que amenaça de deixar en paper mullat els espais de participació democràtica conquerits a la plaça.
Els equipaments comunitaris, marginats
El primer gran punt de fricció rau en les mateixes xifres de l’edificabilitat i en la naturalesa dels usos que s’hi volen encabir. El protocol signat pel Consistori i l’entitat estatal fixa un sostre màxim estimat de 35.000 m² de sostre sobre rasant per a la parcel·la municipal. D’aquesta quantitat global, la proposta institucional reserva 20.000 m² per a ús d’oficines i administratiu, 10.000 m² per a habitatge públic -dins dels quals s’hi inclouen 7.000 m² d’habitatge de lloguer de gestió directa i 3.000 d’habitatge dotacional- i tan sols 5.000 m² per a equipaments comunitaris. Per a les entitats veïnals, aquest repartiment constitueix un greuge inacceptable que altera profundament l’esperit de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) aprovada definitivament l’estiu del 2025.
Segons recorden les associacions del Compromís per Glòries, els acords vigents i les actuacions prèvies del grup de treball fixaven un sostre màxim de 28.000 m² edificables, amb l’objectiu explícit de reduir l’impacte volumètric de la construcció sobre els edificis residencials i preservar la qualitat urbana de l’entorn. L’increment de 7.000 m² proposat ara per l’Ajuntament i el CZFB no només augmenta la densitat d’un sector ja altament carregat, sinó que es fa a costa de desequilibrar el programa funcional en benefici del sector terciari. En el consens històric, els usos administratius s’havien limitat a un màxim de 16.000 m², mentre que els equipaments de barri tenien assignats 7.000 m², destinats a acollir un centre de formació professional i diversitat de serveis comunitaris. El veïnat denuncia una inversió de les prioritats socials per les quals havien negociat durant més d’una dècada.
El model de gestió, una mercantilització del sòl?
Més enllà del ball de xifres, el que suscita un recel més profund en els barris afectats és la naturalesa jurídica i el model econòmic que s’amaga rere la incorporació del CZFB en l’operació. El protocol estableix que l’ens estatal aporta la seva capacitat financera i la seva experiència en la dinamització del mercat d’oficines per construir el complex. Com a contrapartida, l’Ajuntament estudia atorgar al Consorci un dret patrimonial sobre la finca municipal de la Diagonal per tal que l’entitat construeixi l’edificació i assumeixi la gestió i l’explotació directa dels espais d’oficina. En paral·lel, el Consistori es compromet a recomprar les parts dedicades a habitatge i equipaments comunitaris mitjançant mecanismes d’adquisició que hauran de respondre al principi d’equilibri econòmic de la inversió assumida pel CZFB.
Aquest redactat ha encès totes les alarmes sobre una possible mercantilització d’un sòl de titularitat pública. Les entitats veïnals subratllen que el veïnat va acceptar inicialment la presència de dependències administratives en el Sòcol de l’Illa Ona sota una condició molt clara: que aquests espais servissin exclusivament per unificar dependències municipals que en l’actualitat es troben disperses per la ciutat, convertint la torre en un segon ajuntament al servei de la ciutadania. Tanmateix, l’ús de conceptes com ara “dinamització del sector d’oficines” o “activitat econòmica” fan que el veïnat tingui por que l’espai acabi acollint oficines privades o negocis de caràcter especulatiu gestionats pel Consorci. Per al teixit associatiu, és inacceptable que una inversió en equipaments i serveis públics s’hagi de sotmetre a paràmetres de rendibilitat financera o de negoci privat en un sòl reservat per al servei de la comunitat.
En paral·lel a la negociació del règim de gestió, el veïnat denuncia una sensació creixent d’improvisació per part dels responsables polítics a l’hora de definir el contingut concret dels equipaments. Denuncien que durant els darrers mesos diversos càrrecs municipals han verbalitzat propostes que mai han estat debatudes ni consensuades en les taules de treball del Compromís per Glòries. És el cas de la suposada voluntat de traslladar la Biblioteca del Clot, ara ubicada de manera provisional a l’edifici del DHUB, cap al nou complex de l’Illa Ona. Aquesta opció topa frontalment amb la reivindicació històrica del barri, que exigeix que la biblioteca se situï dins del nucli urbà tradicional del Clot i no pas en una posició perifèrica i administrativa. De la mateixa manera, el veïnat no veu viable encabir-hi un poliesportiu, una instal·lació d’un volum considerable que complicaria encara més el complex puzle de la parcel·la.
Un auditori a la Torre Pública, poc factible
Especialment conflictiva és la proposta municipal d’incloure un gran auditori, cinema o teatre dins la mateixa Torre Pública. L’Associació Veïnal del Clot-Camp de l’Arpa recorda que el teixit associatiu de la zona ja va presentar un estudi de viabilitat per construir l’auditori reclamat pel barri de forma soterrada sota la plaça de la Farinera, una solució que permetria interconnectar el nou espai cultural amb el centre cultural existent i que va ser aprovada al Consell Plenari del Districte de Sant Martí el maig del 2024. Desplaçar aquest equipament a la Diagonal significaria, segons les entitats, desvirtuar la seva funció comunitària de proximitat i sotmetre’n la construcció als terminis incerts d’un macrocomplex d’oficines.
Finalment, el ritme i el calendari d’execució plantejats per l’Administració han acabat de consumar el desacord. L’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca tenen pressa per tirar endavant l’operació i tenen la intenció de convocar el concurs d’arquitectura abans que s’acabi l’any. Segons la línia temporal dibuixada en el protocol, la redacció dels projectes s’allargaria durant tot el 2027 per poder iniciar les obres dels habitatges el desembre del 2028. En canvi, les tramitacions per a les llicències de les oficines i dels equipaments no començarien fins al 2029, la qual cosa retardaria l’inici de les obres fins al 2030 i la seva posada en marxa definitiva fins al 2033.
Aquesta fragmentació temporal de les obres és rebutjada categòricament per la ciutadania. Les entitats veïnals sostenen que els equipaments comunitaris d’aquesta zona arrosseguen un dèficit històric que supera els vint anys, de manera que resulta inacceptable relegar-ne la construcció a una segona fase que s’executarà gairebé una dècada més tard. Reclamen que les obres s’executin de manera simultània per a la totalitat del complex, i que es restableixi la governança democràtica del projecte, i denuncien que la Comissió de Seguiment es limita a quatre representants de l’Administració i de l’entitat estatal, excloent de forma expressa la participació veïnal.
Atesa la naturalesa declarativa del protocol d’intencions, les associacions del Compromís per Glòries exigeixen aturar la convocatòria immediata del concurs d’arquitectura, reconvocar d’urgència les taules de treball participatives i retornar al marc de diàleg i consens establert des del 2007. Per als barris de l’entorn, la pacificació i la transformació de les Glòries no serà completa si el desenvolupament del sòl públic es fa prioritzant les necessitats financeres i l’especulació d’oficines per sobre de les manques d’habitatge i d’equipaments que la ciutadania fa dècades que reclama.
Pèrdua de control democràtic
A la preocupació financera s’hi afegeix una pèrdua manifesta de control democràtic sobre el procés urbanístic i arquitectònic. En el protocol d’intencions es determina que serà el propi CZFB, i no pas l’Ajuntament, qui promourà i liderarà el concurs d’arquitectura per definir el disseny de la futura Torre Pública Glòries. Aquest canvi de mans trenca la metodologia utilitzada en altres grans transformacions de la mateixa plaça, com el concurs per al parc de les Glòries Catalanes o el de la mateixa Illa Glòries, on el Consistori va mantenir el lideratge directe de la iniciativa pública i va incorporar representació veïnal en els jurats d’avaluació. Les associacions del Compromís per Glòries exigeixen que la promoció del concurs continuï essent estrictament municipal, que la totalitat de la propietat intel·lectual dels projectes recaigui en l’Ajuntament i que el veïnat tingui cadira amb veu i vot en els òrgans de decisió i valoració de les propostes.
*Aquest article és un avançament del número 174 de ‘Carrer’, que veurà la llum les pròximes setmanes.
