equipaments
Tots els articles sobre el tema
-
El nou Montjuïc aposta pel ciment i oblida el verd
Ara fa tot just un segle que Montjuïc, aleshores un espai de Barcelona si no descuidat poc aprofitat, assistia a l’enrenou de la seva primera gran transformació. A la vista estava l’Exposició Internacional de 1929, la infraestructura de la qual s’aixecaria als voltants de la plaça d’Espanya, que també es remodelaria per a l’ocasió. Durant…
-
L’Ajuntament reactiva el pla urbanístic de Vallcarca sense escoltar el veïnat
Aquest març passat, la primera tinenta d’alcalde de Barcelona i regidora de Gràcia, Laia Bonet, va anunciar la reactivació de part de la reforma urbanística de Vallcarca, aturada des de fa quinze anys a causa de la crisi. Aquest polèmic projecte, que es remunta a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) de 2002, preveu…
-
La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas
Com algunes persones, una ciutat té dues cares: una d’amable, dialogant, lluminosa. I una altra, per contra, de fosca i sinistra, plena d’ignomínia. En el cas de Barcelona, Xavier Theros, un dels millors cronistes de la ciutat -a part d’antropòleg, historiador, periodista i novel·lista-, proposa quatre exemples d’aquesta segona ànima: el Castell de Montjuïc, el…
-
L’IBE, entre l’impuls d’esdeveniments i el dèficit d’instal·lacions esportives
L’esport és omnipresent a Barcelona. Tant pel ric teixit associatiu d’entitats de gairebé qualsevol tipus de disciplina que es troben repartides per quasi tots els racons de la ciutat, com pel fet que dos de cada tres veïns adults el practiquen de manera habitual, un percentatge que encara és més elevat entre els infants, segons…
-
Equipaments esportius on ningú es queda a la banqueta
La resta de cursetistes no estava acostumada a veure burkinis -els vestits de bany que cobreixen completament el cos i el cap- i van causar impacte. De seguida, però, la seva presència es va normalitzar a una piscina que, precisament, serveix com a eina de normalització i integració. Les qui vesteixen els burkinis són dones…
-
Dues dècades del ‘pelotazo’ de Telefónica
Jordi Hereu, Xavier Trias, Ada Colau i, ara, Jaume Collboni s’han succeït a l’alcaldia de Barcelona des que el novembre del 2005 -aviat farà dues dècades- l’aleshores primer regidor de la ciutat, el socialista Joan Clos, va signar un conveni urbanístic amb Telefónica. Vist amb perspectiva històrica, l’acord constitueix un autèntic pelotazo que bàsicament ha…
-
La Selva, un altre pulmó verd que s’ofega
Barcelona respira amb dificultat. Els seus espais verds, com ara la finca de La Selva, a la Font d’en Fargues, són un escut fràgil contra el formigó, però també un mirall de les tensions urbanístiques que sacsegen la ciutat. Aquest terreny, ubicat en el número 2 del carrer de Camil Oliveres, representa el 2% de…
-
El Centre Social de Sants reivindica el seu local històric
El Centre Social de Sants, una de les associacions veïnals més antigues de la ciutat, demana recuperar la gestió del local històric del carrer d’Olzinelles número 30. L’entitat va haver d’abandonar-lo provisionalment el novembre del 2022 per unes obres integrals de l’edifici, que s’espera que finalitzin a final del pròxim mes d’abril. Tot i això,…
-
La UB abandona durante treinta años el teatro de Llars Mundet
La Universitat al·lega problemes econòmics per abordar la reforma i la Diputació -propietària de l’edifici- no la considera prioritària.
-
Xavier Basiana, arquitecte: “Com que les Administracions no feien els equipaments, vaig decidir fer-los jo”
Arquitecte, activista cultural i fotògraf, la seva trajectòria vital conflueix amb la història de la Sagrera.
-
Les prioritats de la Favb davant del pròxim mandat municipal
Prioritzar sempre és una feina complexa, sobretot quan es tracta d’una gran ciutat com Barcelona, amb molta diversitat de barris i moltes qüestions a resoldre. Una bona part de les nostres demandes no són noves, s’arrosseguen al llarg del temps i ens obliguen a insistir en temes que fa temps que caldria haver resolt. Altres…
-
L’educació, a examen
Barcelona té 170.000 alumnes repartits en centres públics, concertats i privats, que van des de l’escola bressol fins a l’educació secundària, la Formació Professional (FP) i els estudis específics. I si bé la Generalitat de Catalunya és l’última baula de la cadena de responsabilitats en matèria educativa, els ajuntaments tenen competències per incidir en l’oferta…