equipaments
Tots els articles sobre el tema
-
El Centre de la Vila, sense comprador
Quan es va projectar la Vila Olímpica -trossejant el Poblenou- a final dels anys vuitanta, el Centre de la Vila havia d’esdevenir el nucli comercial del barri. Un punt de trobada veïnal i de referència del comerç de proximitat. Però va començar amb mal peu. Inaugurat el 1993, va romandre tancat tres anys. I des…
-
Les torres de la discòrdia del carrer de Tarragona
Davant l’immens espai del parc de l’Escorxador, als voltants de la plaça d’Espanya, se situa el carrer de Tarragona. Passejant per ell, uns metres més amunt del gratacel envidrat de la companyia Allianz, hi trobem un espectable insòlit en una ciutat com Barcelona, on pràcticament ja no existeix terreny lliure per construir: dos solars magnífics.…
-
L’habitatge dotacional pot conviure amb l’alzina bicentenària de la Vila de Gràcia
Tot va començar el 7 de novembre de 2018. Després de talar uns arbres i començar l’enderroc d’unes casetes al carrer d’Encarnació, a la Vila de Gràcia, una operació immobiliària pretenia talar també una alzina bicentenària. L’endemà, veïns i veïnes ens vam aplegar per primer cop sota l’arbre. “Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació” va…
-
El nou barri que l’Hospitalet no necessita
Quan els anuncis d’un projecte es converteixen en un misteri, és que inclouen aspectes que no agradaran a tothom. Quan els anuncis d’un projecte tenen a veure amb la seva ubicació en un dels dos únics espais lliures d’un municipi extremadament saturat -l’Hospitalet de Llobregat és la ciutat més densa d’Europa- i no s’informa amb…
-
Jose Mansilla, antropòleg: “Vivim en una societat cada vegada més individualista”
La instal·lació en alguns barris de Barcelona de determinats equipaments destinats a persones vulnerables ha anat acompanyada els darrers anys de protestes veïnals, sovint instrumentalitzades per grups d’extrema dreta. Constitueixen un exemple de manual del fenomen nimby -de l’anglès not in my backyard, ‘no al meu pati del darrere’-. L’analitzem amb l’antropòleg social Jose Mansilla,…
-
Refugis climàtics, no és or tot el que llueix
Vint-i-tres de juny del 2025. L’Observatori Fabra de Collserola registra el dia de Sant Joan més calorós des que es tenen registres (1914): 36o. Barcelona rebia al juny la primera onada de calor de l’estiu, que va resultar insuportable per a molts ciutadans, sobretot -com sempre- per als més humils, els que no es poden…
-
Cal reorientar el concurs d’idees per al teatre de les Llars Mundet
Valguin aquestes línies per comentar la meva absoluta disconformitat amb la transformació de l’edifici del Teatre de les Llars Mundet en la nova seu del Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN). Tan sols llegint les bases del concurs, amb una proposta de programa funcional extens i fragmentat -situat a les antípodes del senzill, clar i…
-
Pas de tortuga en el desplegament de la xarxa d’Atenció Primària
El passat 11 de març, l’entesa entre els governs de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona -ara del mateix color polític (PSC)- va permetre desbloquejar el finançament i el calendari per a nou Centres d’Atenció Primària: els nous CAP del Fort Pienc, el Congrés i els Indians, el Parc i la Llacuna del…
-
El nou Montjuïc aposta pel ciment i oblida el verd
Ara fa tot just un segle que Montjuïc, aleshores un espai de Barcelona si no descuidat poc aprofitat, assistia a l’enrenou de la seva primera gran transformació. A la vista estava l’Exposició Internacional de 1929, la infraestructura de la qual s’aixecaria als voltants de la plaça d’Espanya, que també es remodelaria per a l’ocasió. Durant…
-
L’Ajuntament reactiva el pla urbanístic de Vallcarca sense escoltar el veïnat
Aquest març passat, la primera tinenta d’alcalde de Barcelona i regidora de Gràcia, Laia Bonet, va anunciar la reactivació de part de la reforma urbanística de Vallcarca, aturada des de fa quinze anys a causa de la crisi. Aquest polèmic projecte, que es remunta a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) de 2002, preveu…
-
La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas
Com algunes persones, una ciutat té dues cares: una d’amable, dialogant, lluminosa. I una altra, per contra, de fosca i sinistra, plena d’ignomínia. En el cas de Barcelona, Xavier Theros, un dels millors cronistes de la ciutat -a part d’antropòleg, historiador, periodista i novel·lista-, proposa quatre exemples d’aquesta segona ànima: el Castell de Montjuïc, el…
-
L’IBE, entre l’impuls d’esdeveniments i el dèficit d’instal·lacions esportives
L’esport és omnipresent a Barcelona. Tant pel ric teixit associatiu d’entitats de gairebé qualsevol tipus de disciplina que es troben repartides per quasi tots els racons de la ciutat, com pel fet que dos de cada tres veïns adults el practiquen de manera habitual, un percentatge que encara és més elevat entre els infants, segons…