La xifra de 155 lavabos públics a Barcelona, difosa el 2021, inclou els situats en la via pública, però també els de biblioteques, centres cívics, mercats i altres equipaments municipals que, en la pràctica, compensen l’oferta limitada de lavabos al carrer. En una ciutat de més d’1,7 milions d’habitants, això representa al voltant d’un lavabo per cada 11.000 persones, una proporció que ajuda a entendre per què trobar-ne un continua sent una dificultat habitual en molts punts de la ciutat.
La preocupació per la manca d’aquest servei bàsic no és nova. David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, fa anys que reclama més serveis públics i una millor senyalització dels existents. La Sindicatura sosté que ampliar-ne la disponibilitat milloraria la qualitat de vida de la ciutadania i facilitaria l’accés a aquest servei bàsic. L’Ajuntament assegura que treballa per ampliar la disponibilitat de lavabos públics, millorar-ne la distribució territorial i fer més visible la xarxa existent. L’estudi previ elaborat per l’Administració ha detectat que el repartiment actual és desigual segons els barris i preveu mesures com una millor senyalització dels serveis disponibles, l’ampliació dels horaris d’accés i la creació d’un mapa de ciutat que en faciliti la localització.
Mentre aquesta ampliació no arriba, moltes persones continuen recorrent a alternatives privades per resoldre una necessitat bàsica i els bars han esdevingut una de les opcions més habituals. L’accés al lavabo, tanmateix, acostuma a anar lligat al consum d’algun producte: comprar una ampolla d’aigua o un cafè es converteix sovint en el preu d’entrada per poder utilitzar-lo. Carrer ha intentat contactar amb el Gremi de Restauració per conèixer la seva opinió sobre el paper que assumeixen bars i restaurants, però al tancament d’aquesta edició encara no ha obtingut resposta.
Biblioteques i centres cívics
En l’actualitat, més del 60% dels lavabos públics es troben en equipaments municipals. Aquests espais funcionen, a la pràctica, com una xarxa invisible de serveis gratuïts. El mateix Ajuntament admet que moltes persones hi accedeixen simplement perquè necessiten un lavabo mentre són al carrer. El principal inconvenient és l’horari: quan els equipaments tanquen, una part important de l’oferta gratuïta de lavabos desapareix. Les estimacions municipals mostren fins a quin punt aquesta demanda és significativa: només els lavabos públics de Ciutat Vella registren més de 2.200 usos diaris.
Un euro per fer un pipí
L’Estació del Nord, la principal terminal d’autobusos de Barcelona, està gestionada per Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), una empresa pública municipal. Des de la implantació dels lavabos de pagament, el passat 2 de juny, alguns usuaris han expressat el seu malestar per l’obligació d’abonar un euro després de viatges de diverses hores. Una treballadora encarregada de la neteja explica que, a més de les tasques habituals de manteniment, també ha de controlar que ningú accedeixi als lavabos sense pagar, una funció que sovint la situa en el centre de discussions i queixes dels usuaris.
Segons expliquen els treballadors de l’estació, el punt d’informació ha rebut nombroses queixes d’usuaris arran de la implantació del pagament. Tot i això, moltes no arriben a formalitzar-se. Entre els usuaris, és habitual sentir crítiques a un dels principals arguments amb què es justifica el cobrament per a l’ús dels lavabos: la millora de la neteja. “Pagues, però no sempre estan més nets”, és una queixa recurrent que, segons els treballadors de l’estació, s’escolta sovint.
Les dones embarassades i les persones amb mobilitat reduïda poden utilitzar un lavabo adaptat de manera gratuïta, però han de sol·licitar-ne la clau al personal de l’estació, un tràmit que les obliga a acreditar o explicar la seva situació.
Segons B:SM, la implantació dels lavabos de pagament a l’estació respon al fet que les instal·lacions eren usades per persones que no eren viatgeres i que s’hi havien detectat usos inadequats. Treballadors de l’estació expliquen que alguns usuaris es pregunten per què l’accés als lavabos no està vinculat al bitllet de l’autobús. L’empresa sosté que l’euro que costa l’ús dels serveis es destina al seu manteniment i que la mesura no té una finalitat recaptadora.
A Sants Estació es paga des del 2014
A Sants Estació, els lavabos de les zones obertes estan gestionats per l’empresa neerlandesa One Hundred Restrooms, concessionària d’Adif Alta Velocidad en diverses grans estacions ferroviàries. Des del 2014, l’accés costa un euro i, segons Adif, el model permet oferir instal·lacions més modernes i ben mantingudes. Tot i això, els viatgers amb bitllet poden utilitzar gratuïtament els lavabos de les sales d’embarcament, que continuen gestionats directament per Adif.
Els casos de l’Estació del Nord i de Sants Estació il·lustren una realitat que va més enllà del nombre total de lavabos disponibles. Mentrestant, biblioteques, centres cívics, mercats i bars continuen suplint les mancances d’una xarxa pública insuficient. I en alguns dels principals nodes de transport de la ciutat, anar al lavabo continua tenint un preu. Quan una necessitat tan bàsica com anar al lavabo depèn de l’horari d’un equipament, d’una consumició o del pagament d’un euro, el debat deixa de ser només una qüestió de comoditat i esdevé també un problema d’accessibilitat.
