Trobar un lavabo públic a Barcelona no és una tasca fàcil i pot esdevenir tot un repte quan no sempre n’hi ha de propers o els més accessibles tenen un horari restringit. En aquest escenari, la ciutat va registrar 3.136 denúncies per fer necessitats fisiològiques en la via pública entre el 15 de febrer i el 30 de juny del 2026, segons dades de la Guàrdia Urbana. Es tracta d’un increment del 15,2% respecte al mateix període de l’any anterior.
Orinar i defecar al carrer comporta una sanció econòmica de fins a 300 euros. Amb l’entrada en vigor, el febrer passat, de la nova Ordenança de Convivència vinculada al Pla Endreça, el Consistori ha endurit la sanció per miccions fins a 750 euros en llocs específics, com ara els voltants de lavabos públics o de lliure accés quan estiguin oberts; establiments de concurrència pública, com ara locals musicals o de restauració; zones d’oci nocturn i carrers estrets. També s’ha afegit una penalització per no diluir amb aigua les orines dels animals al carrer, amb una multa de fins a 300 euros.
Aquests canvis, que tenen com a objectiu reduir l’incivisme, arriben a una ciutat on la xarxa de lavabos públics és insuficient. El 2021, una iniciativa ciutadana va elaborar un mapa amb els 155 serveis de titularitat pública que hi havia aleshores. El registre complet no estava publicat, però el van aconseguir a través d’una petició al portal de Transparència de l’Ajuntament. Cinc anys després, la informació disponible al web municipal continua sent bastant limitada: només ofereix un mapa amb els punts de Ciutat Vella, distribuïts sobretot entre el Raval i la Barceloneta. Són 37 punts fixos amb urinaris en diferents formats: locals amb vàter i consergeria, cabines autonetejables, lavabos químics portàtils i guinguetes químiques. La resta de districtes no compten amb mapes equivalents.
A través de l’aplicació Barcelona a la butxaca, es poden consultar els lavabos públics que es troben a un quilòmetre de la persona usuària. És una eina útil, però limita la cerca exclusivament a aquesta distància i no permet veure la llista completa del municipi. Sovint, els serveis indicats es troben en equipaments municipals i, per tant, també tenen horaris restringits.
Per augmentar l’oferta, la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior de l’Ajuntament va aprovar el juliol del 2025 el Pla de Lavabos Públics i Accessibles, per “millorar la convivència i reduir els conflictes derivats de l’absència de serveis bàsics d’higiene a Barcelona”. La proposta de Barcelona en Comú va rebre el suport de tots els grups municipals, excepte els de PSC i PP, que es van abstenir.
El projecte contempla la instal·lació de 150 lavabos públics, accessibles i autonetejables distribuïts de manera equitativa arreu del territori. El text recull que s’hauran d’habilitar, prioritàriament, en districtes i barris amb una concentració més gran de persones vulnerables i amb pitjor infraestructura sanitària pública. El document s’hauria d’haver elaborat en un termini màxim de tres mesos, però, en data de redacció d’aquest article, el govern municipal encara no l’ha presentat públicament. De moment, ha anunciat mesures com la instal·lació d’una cabina autonetejable a la plaça de la Sagrada Família per a final d’any. El conseller tècnic de l’Eixample, Marc Martínez, ha reconegut que la manca de sanitaris públics és “un problema de ciutat”.
La normativa de bars i restaurants
Els establiments de restauració a Barcelona estan obligats a tenir serveis higiènics segons el seu aforament i les seves característiques. Per exemple, mentre que un bar amb una capacitat menor de 15 persones ha de tenir, com a mínim, un inodor i un lavabo, si aquesta puja a 50 persones, haurà de tenir dos inodors i dos lavabos, separats per sexe. En qualsevol cas, aquesta regulació no condiciona que els propietaris hagin d’oferir un ús lliure dels seus serveis. De fet, ni la legislació catalana ni l’espanyola ho contemplen.
En altres països europeus, aquesta qüestió tampoc està regulada de manera general. Així i tot, algunes ciutats han consolidat el seu sistema de lavabos públics i han proposat models mixtos. París compta amb 435 urinaris públics distribuïts al llarg de la capital francesa i que, des del 2006, són gratuïts. Berlín en té 485, que es poden localitzar a través de l’aplicació Berliner Toilette. La seva última innovació és la implementació aquest estiu del Programa de Cooperació WC Berlín: a través d’aquest projecte, restaurants, cafeteries i botigues ofereixen accés lliure als seus serveis, sense necessitat de consumició o compra, a canvi que l’estat de Berlín els compensi per les despeses que això comporta.
