El personal laboral de les biblioteques de Barcelona està en vaga indefinida des del passat mes de maig. Reclamen condicions laborals dignes per garantir un servei de qualitat. Però, quin és exactament aquest servei? Parlem amb el bibliotecari Sergi Draper sobre la funció essencial que desenvolupen les biblioteques, més enllà del préstec de llibres.
Les biblioteques no només són un espai on aconseguir llibres de manera gratuïta, sinó que tenen una funció social important, no?
Des de fa uns anys, la biblioteca ha deixat de ser un espai elitista on només anaves a llegir, estudiar o agafar llibres. Ara, la biblioteca és també un refugi per a totes les persones que queden al marge dels circuits comercials que hi ha a Barcelona. És un espai gratuït, on tothom pot accedir lliurement. I també és un espai anònim on ve gent que viu al carrer o que té una situació habitacional precària. Potser qui té recursos se’n va a la Maquinista i fa una orgia de consumisme. Però per a qui no en té… ja no hi ha espais, a la ciutat.
Pot coexistir la marca Barcelona amb un servei públic de biblioteques?
No. El model de ciutat que tenim va contra les biblioteques públiques, però tenim la sort que en algun moment, suposo que perquè des dels barris es demanava tenir biblioteques i això generava un retorn en vots, se’n van fer moltes i en tenim una bona xarxa. La marca Barcelona està orientada cap a artefactes arquitectònics per afavorir el sector turístic. I les biblioteques no queden al marge d’això. La García Márquez [a Sant Martí] o la Jaume Fuster [a Lesseps] en són exemples.
Les biblioteques de la ciutat estan adaptades a cada barri?
S’haurien d’adaptar. La biblioteca hauria de conèixer el veïnat i respondre a les necessitats d’informació i de coneixement que té aquell veïnat. Per això, jo sempre poso en qüestió la neutralitat bibliotecària. No som neutrals. La biblioteca ha d’intentar respondre a les necessitats del veïnat, que té unes característiques diferents a cada barri. No hauríem de tenir el mateix fons ni fer les mateixes activitats.
Quin és el perfil de les veïnes usuàries de Les Roquetes-Rafa Juncadella?
És una barreja de tot: hi ha estudiants, veïns i veïnes, gent gran, de mitjana edat… La persona usuària de la biblioteca és molt transversal en edat i en usos. Hi ha gent molt diferent. I la seva situació social és també molt diferent, però comparteixen l’espai.
El model de biblioteques ha anat canviant o s’ha estancat?
El discurs ha anat canviant, però perquè el discurs sigui realitat calen recursos, i és el que no tenim. Se’ns incita a fer molt treball comunitari, però ens falta personal per fer-lo. Jo no puc mantenir el fons de la biblioteca, fer les compres, l’ordenació…, i després fer projectes, sortir de la biblioteca. Aquí a les Roquetes tenim molta sort, perquè tant les Roquetes com el Verdum tenen plans comunitaris i hi ha un moviment veïnal molt fort; es poden articular projectes comunitaris. Nosaltres participem en alguns, però no podem participar en tots, perquè no tenim prou personal.
El model actual de les biblioteques respon a les necessitats actuals?
Les biblioteques han estat durant molts anys el servei municipal més ben valorat per la ciutadania perquè la gent que hi treballa té vocació de servei públic. I això és el que ha fet que vagin avançant. Les mancances que tenim fa molts anys que existeixen, però ara se’ns demana que donem més serveis. Des que tots els tràmits s’han de fer per internet, molta gent ve a la biblioteca a fer-los, per exemple. Ningú ens ha ensenyat a fer-los, però en fem cada dia. La biblioteca és un cul-de-sac i això no ha anat acompanyat d’un augment dels recursos.
Quins altres problemes us trobeu?
A banda de la manca de recursos històrica, hi ha una precarització de les condicions laborals. La gent comença a estar molt cremada. Portem des de final d’abril en vaga. S’estan fent assemblees de treballadors i treballadores amb presència de més de 100 persones. Això fa uns anys no passava.
Què reivindiqueu?
La proposta de Biblioteques de Barcelona -un consorci públic- és que ens adherim al conveni de treballadors de l’Ajuntament, però sense gaudir d’una part dels beneficis que ens atorgaria aquest conveni. La lluita és per salvar els mobles.
Com afecta la vaga a les bibliotecàries?
Ens afecta sobretot en el sou, en les cotitzacions i en aquesta incertesa i sensació de menysteniment: des de principi de juny fins a final de l’estiu, l’Ajuntament no ens ha convocat a cap reunió de negociació. Fa dècades que no se’ns valora en l’àmbit professional, que s’estan degradant les nostres condicions laborals, i quan ha esclatat el conflicte ni tan sols hi ha hagut un interlocutor a l’altra banda. També s’ha generat un clima de germanor entre els treballadors que hem estat més mobilitzats. La lluita, al final, ha fet que tinguem més relació amb gent d’altres biblioteques.
I les veïnes? Com les afecta?
Estem rebent molt bona resposta de les persones usuàries, però les afecta en la incertesa de si la biblioteca obrirà o no. També afecta molt les activitats: abans de l’estiu vam haver d’anul·lar-ne moltes, i això sí que repercuteix en el veïnat.
Veieu un acord pròxim?
Espero que sí, però per part de l’Ajuntament no hi ha voluntat. Si ho volguessin solucionar, això se solucionava demà: demanem coses molt bàsiques. El Consistori té calés per portar el Tour a Barcelona i per pagar-li la festa al papa, el problema és de voluntat política.
Com seria la biblioteca de barri ideal?
Si tinguéssim tres o quatre persones més i un pressupost com cal, Les Roquetes-Rafa Juncadella seria la biblioteca ideal.
Sergi Draper, bibliotecari
Sergi Draper (Barcelona, 1974) és bibliotecari des de fa trenta anys, dels quals en porta vint treballant al Consorci de Biblioteques de Barcelona. Diplomat en Biblioteconomia i Documentació, i amb un màster en Direcció i Gestió de Serveis Bibliotecaris, fa cinc anys que treballa a la biblioteca de barri Les Roquetes-Rafa Juncadella, a Nou Barris.
