Joan Linux
Tots els articles
-
Refugis climàtics, no és or tot el que llueix
Vint-i-tres de juny del 2025. L’Observatori Fabra de Collserola registra el dia de Sant Joan més calorós des que es tenen registres (1914): 36o. Barcelona rebia al juny la primera onada de calor de l’estiu, que va resultar insuportable per a molts ciutadans, sobretot -com sempre- per als més humils, els que no es poden…
-
Jordina Samper, metgessa de família: “Cada vegada se’ns pressiona més perquè les baixes laborals siguin menys i més curtes”
Jordina Samper, metgessa de família del CAP Raval Sud, va arribar a la medicina familiar per casualitat: no sabia què triar i va acabar escollint una professió que, amb els anys, li ha demostrat que és la que té més sentit en medicina: “Si tinguéssim els recursos i el temps que l’Atenció Primària necessita, donaríem…
-
Desigualtat persistent
L’Ajuntament de Barcelona elabora des de fa 15 anys un indicador de renda dels barris. Les dades dels primers anys no són comparables a les dels últims, pel fet que s’ha produït un important canvi de metodologia en la seva elaboració. Al principi, es feia una aproximació relacionant alguns indicadors -dades d’atur, habitatge i béns-…
-
Anna Miguel, infermera de salut mental i addiccions: “En uns anys ens esgarrifarà el que fem ara amb molts pacients”
Anna Miguel no és la típica infermera. Ho diu ella mateixa només començar l’entrevista: “He tingut un recorregut estrany, no he passat per cap hospital i, des de la universitat, el que més m’ha interessat són les drogues”. Miguel treballa al Centre de Salut Mental i Addiccions (CSMiA) de les Corts, un servei públic externalitzat…
-
Lola Ruiz, infermera: “Al meu CAP no es cobreixen baixes, vacances, ni jubilacions”
Lola Ruiz té 30 anys, va estudiar infermeria a la Universitat de València i, des de fa cinc anys, exerceix la professió a Barcelona. Viu i treballa a Nou Barris, un dels districtes menys sol·licitats pels professionals sanitaris, concretament al CAP Rio de Janeiro, a la Prosperitat. Quedem amb ella a la sortida del centre.…
-
Si es pot apostar, és un esport
Vaig néixer en un barri situat a la falda de Collserola de l’extraradi barceloní, on somiar amb el transport públic era com tenir un mal pensament. Un barri on el senyor Porcioles -amb el propòsit noble de contribuir al desenvolupament del meu sistema locomotor- em va envoltar de descampats, rieres i barrancs. En aquell paisatge…
-
Kiara M. Trigo, skater: “Has d’aprendre a caure, ho canvia tot”
Kiara M. Trigo (Galícia, 1999) només salta quan se sent segura. Avui no farà cap ollie ni cap kickflip per les escales de la plaça del Macba, ja que es nega a fer-ho amb un skate prestat. “No la vull trencar. La taula de skate és una cosa molt personal. No n’hi ha cap d’igual”,…
-
Dues dècades del ‘pelotazo’ de Telefónica
Jordi Hereu, Xavier Trias, Ada Colau i, ara, Jaume Collboni s’han succeït a l’alcaldia de Barcelona des que el novembre del 2005 -aviat farà dues dècades- l’aleshores primer regidor de la ciutat, el socialista Joan Clos, va signar un conveni urbanístic amb Telefónica. Vist amb perspectiva històrica, l’acord constitueix un autèntic pelotazo que bàsicament ha…
-
Joan Marc Montserrat ‘Jota’ (Bacc): “La sanció de 500 euros treu incentiu a l’ús de la bicicleta”
El passat 1 de febrer va entrar en vigor la nova Ordenança de circulació, vianants i vehicles de l’Ajuntament de Barcelona. Entre les novetats, i pel que fa a les bicicletes, hi ha la sanció de 500 euros per a aquelles persones que circulin per la vorera -amb algunes excepcions, com ara quan es tracta…
-
Comando Lunares: “El flamenc t’escull a tu. Si t’entra endins, estàs perduda”
Desobedients, de barri i flamencos. Com unes mans repicando palmas, un cajón i un abanico, que són els objectes que van escollir l’Eli, l’Òscar i la Laia per representar-les. Les tres juntes fan un sol cos: el de Comando Lunares, un col·lectiu que té com a arma Flamenco de Barrio, un festival que des de…
-
La nit és nostra
Ha estat una nit més. Una nit més a la feina, en una festa amb els col·legues o en el pis d’una amiga. Toca tornar a casa i gairebé mai falta el comentari recurrent, les unes a les altres: “Escriu quan arribis”. Molts cops no s’escriu, perquè poques vegades passa tornant a casa: la majoria…
-
Les invisibles d’‘El 47’
El 47. Un home, un autobús, el destí d’un barri”. Amb aquest lema va arribar als cines el 6 de setembre la pel·lícula El 47, dirigida per Marcel Barrena i que, sens dubte, ha estat un èxit, situant-se com la segona millor estrena en català de l’última dècada. El 47 és un film sobre el…