Joan Linux
Tots els articles
-
La ‘nova’ DGAIA, sistema de protecció o de control?
La Mercè va denunciar la seva exparella per violència masclista el 2022. Pocs dies després de presentar la denúncia, va rebre una trucada des d’un número ocult per citar-la a una visita relacionada amb els fets. No sabia ni on anava ni exactament per a què. En arribar, va descobrir que era a l’Equip d’Atenció…
-
Héctor Martínez (Descontrol): “És alarmant que un privat gestioni l’espai per Sant Jordi”
El 2024, Descontrol va publicar -amb Virus, ContraEscritura i un centenar d’editorials, llibreries, autors i col·lectius socials- un manifest d’oposició al nou model de Sant Jordi de l’Ajuntament de Barcelona, que ha deixat la gestió de la diada en mans del Gremi de Llibreters, un fet que consideraven -i consideren- una privatització dels espais principals…
-
Comunitat: prevenció, formació i promoció
Fa temps que la majoria dels partits polítics de la comunitat europea han unificat un discurs comú sobre la necessitat de saber-ne més sobre el que està passant dins dels barris més conflictius de les nostres ciutats. Segons ells, hem de prestar més atenció a les comunitats veïnals i als seus moviments, però queda clar…
-
L’agenda ultra, poca esvàstica i molt Youtube
Els joves neonazis dels anys noranta, els nostàlgics del franquisme o els emuladors de l’onada autoritària de Donald Trump que formen part de la militància de partits com Vox i Aliança Catalana eviten mostrar-se públicament amb comportaments a l’estil del braç alçat. Malgrat identificar-se amb les idees supremacistes i islamòfobes del neonazisme europeu, saben que…
-
Tenir local, una odissea per a les associacions
Per a una associació veïnal, tenir local no només significa disposar d’un espai físic. L’activisme depèn del voluntariat i requereix un espai propi per dur a terme les seues activitats i per tenir una presència real al barri. Però malgrat aquest paper clau, aconseguir i mantenir un local digne s’ha convertit en un camí d’obstacles…
-
Refugis climàtics, no és or tot el que llueix
Vint-i-tres de juny del 2025. L’Observatori Fabra de Collserola registra el dia de Sant Joan més calorós des que es tenen registres (1914): 36o. Barcelona rebia al juny la primera onada de calor de l’estiu, que va resultar insuportable per a molts ciutadans, sobretot -com sempre- per als més humils, els que no es poden…
-
Jordina Samper, metgessa de família: “Cada vegada se’ns pressiona més perquè les baixes laborals siguin menys i més curtes”
Jordina Samper, metgessa de família del CAP Raval Sud, va arribar a la medicina familiar per casualitat: no sabia què triar i va acabar escollint una professió que, amb els anys, li ha demostrat que és la que té més sentit en medicina: “Si tinguéssim els recursos i el temps que l’Atenció Primària necessita, donaríem…
-
Desigualtat persistent
L’Ajuntament de Barcelona elabora des de fa 15 anys un indicador de renda dels barris. Les dades dels primers anys no són comparables a les dels últims, pel fet que s’ha produït un important canvi de metodologia en la seva elaboració. Al principi, es feia una aproximació relacionant alguns indicadors -dades d’atur, habitatge i béns-…
-
Anna Miguel, infermera de salut mental i addiccions: “En uns anys ens esgarrifarà el que fem ara amb molts pacients”
Anna Miguel no és la típica infermera. Ho diu ella mateixa només començar l’entrevista: “He tingut un recorregut estrany, no he passat per cap hospital i, des de la universitat, el que més m’ha interessat són les drogues”. Miguel treballa al Centre de Salut Mental i Addiccions (CSMiA) de les Corts, un servei públic externalitzat…
-
Lola Ruiz, infermera: “Al meu CAP no es cobreixen baixes, vacances, ni jubilacions”
Lola Ruiz té 30 anys, va estudiar infermeria a la Universitat de València i, des de fa cinc anys, exerceix la professió a Barcelona. Viu i treballa a Nou Barris, un dels districtes menys sol·licitats pels professionals sanitaris, concretament al CAP Rio de Janeiro, a la Prosperitat. Quedem amb ella a la sortida del centre.…
-
Si es pot apostar, és un esport
Vaig néixer en un barri situat a la falda de Collserola de l’extraradi barceloní, on somiar amb el transport públic era com tenir un mal pensament. Un barri on el senyor Porcioles -amb el propòsit noble de contribuir al desenvolupament del meu sistema locomotor- em va envoltar de descampats, rieres i barrancs. En aquell paisatge…
-
Kiara M. Trigo, skater: “Has d’aprendre a caure, ho canvia tot”
Kiara M. Trigo (Galícia, 1999) només salta quan se sent segura. Avui no farà cap ollie ni cap kickflip per les escales de la plaça del Macba, ja que es nega a fer-ho amb un skate prestat. “No la vull trencar. La taula de skate és una cosa molt personal. No n’hi ha cap d’igual”,…