Per a una associació veïnal, tenir local no només significa disposar d’un espai físic. L’activisme depèn del voluntariat i requereix un espai propi per dur a terme les seues activitats i per tenir una presència real al barri. Però malgrat aquest paper clau, aconseguir i mantenir un local digne s’ha convertit en un camí d’obstacles a Barcelona. Els problemes són similars per a tothom: a les dificultats econòmiques que pateixen moltes entitats socials, s’afegeixen uns preus de mercat impossibles, espais comunitaris tancats o infrautilitzats, locals massa petits o poc accessibles, models de cessió restrictius -en horaris d’accés, continuïtat de la cessió, o manca d’espais diversos per poder fer activitats o guardar material-.
Quan els locals són públics o gestionats per l’Administració, s’hi sol afegir un procés administratiu lent i poc adaptat a la realitat de les entitats. Per exemple, d’un temps ençà, el departament de Patrimoni de l’Ajuntament ha començat a posar ordre en els seus espais, en un exercici de transparència que no ha quedat exempt de polèmica, ja que vol cobrar a les associacions un lloguer o “cànon social” que va dels 650 als 2.000 euros a l’any, depenent dels metres quadrats, a banda dels arranjaments que necessiti el local. Una despesa que sovint queda fora de la capacitat econòmica de les associacions, en especial als barris humils. “A banda de les quotes de les sòcies i socis, l’únic ingrés que tenim és una minsa subvenció de l’Ajuntament per a la qual hem de fer una paperassa immensa. És contradictori haver de dedicar aquests diners, que haurien de ser per a activitats cap al barri, a pagar un lloguer al mateix Ajuntament. Les hores de dedicació altruista que dediquem a la comunitat no són valorades”, rebla una activista veïnal que prefereix romandre en l’anonimat.
Quan la reunió s’ha de fer al bar
Jordi Jansà, de l’Associació Veïnal de la Maquinista-Mercedes, explica que fins fa un any disposaven d’un petit local cedit provisionalment per l’escola del barri, però ara mateix no tenen ni això. “Reunir-nos en bars del passatge de Posoltega és una solució precària i temporal”, afirma Jansà, i afegeix que això els porta a “tenir moltes dificultats per planificar activitats o impulsar projectes”. Ara per ara, l’associació no té on guardar el material, i es veu obligada a sol·licitar un espai municipal per fer cada activitat, cosa que els dificulta crear xarxa amb altres entitats i amb el veïnat. La lluita per aconseguir un espai propi els ha portat a reunir-se diverses vegades amb l’Ajuntament. “Però els locals que ens ofereixen són lluny del centre del barri i amb uns horaris impossibles per a les persones que treballem”, afirma Jansà, que afegeix que passa el mateix amb les dependències municipals que els poden cedir per fer reunions o assemblees. L’activista explica que l’opció ideal per a ells seria un local compartit amb altres entitats a l’antic espai museístic dels treballadors de la Maquinista, prou cèntric
i sovint tancat. Una possibilitat, però, que roman bloquejada.
Competència pels espais
Roberto Rodríguez, de l’Associació Veïnal de la Trinitat Vella, comenta que el problema que tenen no és el cost del local, sinó la inexistència d’espais disponibles per fer activitats. El tancament del Casal Cívic i Comunitari de Trinitat Vella va deixar les entitats en una situació fràgil i depenent del Casal de Barri, un espai compartit que els obliga a fer sol·licituds setmanals per aconseguir una sala de reunions. Les activitats sovint canvien de lloc perquè l’espai, en ser compartit, ja està ocupat. El resultat, inestabilitat, dispersió i manca d’identitat pròpia. “El nostre model ideal seria un local propi i estable, sense haver de competir per l’espai”, explica Rodríguez, que indica que en l’actualitat viuen “en una improvisació constant”. A l’horitzó hi ha la rehabilitació d’un tercer espai, el Centre Cívic de Via Barcino, que no estarà llest com a mínim fins a ben avançat el 2026 i que pot ser clau per recuperar part del teixit comunitari perdut.
El mercat privat no és la solució
Si hi ha un exemple clar de com la qüestió dels locals pot condicionar la supervivència d’una entitat i com el mercat privat de lloguer no és una opció és el cas de l’Associació Veïnal de Sant Andreu de Palomar. Durant anys havien apostat per tenir un local propi en règim de lloguer privat, però la realitat del mercat immobiliari els hi ha fet impossible. El propietari va fer obres per risc de ruïna i, d’acord amb la llei, els va apujar el lloguer. L’import resultant va esdevenir inassumible per l’entitat. “Les associacions veïnals tenim el mateix problema que qualsevol persona a Barcelona: els lloguers són impossibles i ens han portat a tenir un deute insostenible”, indica Àlex Labad, de l’AV de Sant Andreu de Palomar. L’Ajuntament els ha cedit un local a preu simbòlic, que els permet sobreviure i continuar pagant el deute. L’espai està vinculat a un contracte prorrogable, però, com en tota cessió, existeix el risc eventual de no ser renovat. Amb tot, aquesta tampoc seria la solució definitiva per a l’entitat, ja que el consideren “massa petit”, cosa que limita la seva activitat, afirma Labad. “La nostra aspiració és obtenir una cessió de llarg termini, amb un espai suficient i assequible”, afegeix.
El manteniment, un altre repte
En el cas de l’Associació Veïnal de la Verneda Alta, Rubén Parada indica que el seu local està cedit per la Generalitat amb un contracte que és indefinit mentre es facin activitats per al barri. Per a ells el problema no és el lloguer, sinó les despeses: “Mantenir-lo obert i net té un cost de 6.000 euros a l’any. Comptem amb les aportacions dels socis i el que traiem organitzant festes, com ara la calçotada, que té molt d’èxit”, indica. A més, tenen una subvenció per al manteniment, que els aporta uns 1.000 euros, però que no cobreix les despeses. Un altre local cedit per la Generalitat -fruit de la lluita veïnal- és el de l’Associació Veïnal de la Pau, indefinit i sense cost afegit.
Una gestió transparent
“Demanem que la gestió dels espais per a les entitats sigui transparent, sense càrregues econòmiques -lloguers, subministraments, manteniment, accessibilitat…- que penalitzin l’acció social que fem”, explica Antònia Giménez, membre de la Junta i de la Comissió de Relacions Territorials de la Favb -i activista de l’Associació Veïnal de Provençals de la Verneda-. Giménez reclama també la cessió d’espais municipals vinculada a la memòria d’activitat de les entitats i es queixa de la burocratització de la cessió i la incertesa que genera, ja que s’ha de renovar cada cinc anys i els obliga a competir amb altres entitats.
Quan una associació ha de reunir-se en bars, ha de canviar d’espai cada setmana o dependre de sales compartides, la identitat col·lectiva se’n ressent. Sense espais adaptats a les necessitats de les entitats, la participació queda limitada, les activitats s’apaguen i el moviment veïnal perd presència al barri. Els locals veïnals no són una despesa, sinó una infraestructura bàsica de cohesió social i participació democràtica. El repte, ara, és transformar aquesta necessitat en política pública efectiva.
Precarietat i incertesa a tots els districtes
Una trentena llarga d’associacions veïnals federades a la Favb desenvolupen la seva activitat en locals de cessió pública i algunes en comparteixen la gestió amb altres entitats. La seva distribució per districtes és: sis a Nou Barris; cinc a Sant Andreu; quatre a Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí; tres a Gràcia i Horta-Guinardó; i dues a Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc i les Corts. Moltes estan a precari -pendents de regularitzar-ne la situació- la majoria de les quals, a Nou Barris. Altres tenen la cessió caducada o prorrogada i estan pendents de la renovació. La mateixa Favb, que té la seu al carrer d’Obradors en un local cedit pel Patronat Municipal de l’Habitatge, només té assegurada la cessió fins al 2029 i haurà de negociar un nou conveni, que s’haurà de renovar regularment.
Què s’hi fa, a la seu d’una entitat veïnal?
Els locals de les associacions veïnals solen ser molt més que seus administratives: sovint són espais per al veïnat que promouen vida comunitària i acullen projectes col·lectius. Quan aquests espais funcionen, el barri està més cohesionat; quan no n’hi ha, o quan estan tancats o infrautilitzats, la comunitat veïnal perd un lloc on relacionar-se. Més enllà de ser on desar el material propi o fer reunions, els locals generen teixit social i presència quotidiana al barri. El de la Verneda Alta, a Sant Martí, està obert a múltiples entitats -en l’actualitat, en són sis-, un model que ha facilitat que el jovent s’hi apropi i, sovint, acabi implicant-se en l’entitat, rejovenint-la. Els últims anys, els usos del local s’han diversificat fins al punt que cada setmana hi passen entre 300 i 400 persones.
A l’AV Verneda Alta tenen una idea clara: el local no és propietat seva, de l’entitat, sinó que és un espai d’accés públic, obert al barri, que ha de ser gestionat de manera comunitària. “Hi ha entitats que tracten el seu local com un espai exclusiu, però nosaltres no ho entenem així”, apunta Rubén Parada, membre de l’associació veïnal. Per això cedeixen l’espai a altres col·lectius, alguns d’ells sense recursos, que no han formalitzat la seua constitució o que no disposen de CIF, però que són molt actius al barri o la ciutat. L’objectiu, funcionar com un ateneu obert, un espai de trobada i suport mutu. Aquesta forma d’organitzar-se, però, planteja alguns reptes. “Encara no hem aconseguit explicar bé com volem que funcionin les coses”, reconeix Parada, que cita el manteniment del local com un dels problemes a resoldre en aquesta gestió conjunta. El model, tanmateix, es manté per donar resposta a la vocació social, cultural i intergeneracional de l’espai.
Les activitats que s’hi fan són molt diverses: des de classes d’anglès i ball per a infants, fins a festes temàtiques o la calçotada, actes populars que els permeten recollir diners. També hi ha activitats al carrer i de recuperació de la memòria històrica, així com un espai per a un grup de suport a l’equip de futbol del Júpiter, que entrena a la Verneda. També hi ha col·laboració amb projectes socials com ASME-CEM, que acompanya infants i adolescents en situació de vulnerabilitat a través de l’esport. El local també està obert a persones no associades o a grups del barri que el necessitin com a lloc de reunió i de treball per promoure el teixit comunitari. També és un espai de lleure i, qui s’associa, el pot utilitzar per fer una festa infantil o sopars d’amics.
El de la Verneda és només un exemple de com els locals gestionats per associacions veïnals, a part d’acollir reunions i activitats pròpies, poden facilitar la confiança veïnal, l’arrelament al barri i les xarxes d’ajuda mútua per construir projectes compartits, i és un element clau per al rejoveniment i regeneració del teixit associatiu.
