Els joves neonazis dels anys noranta, els nostàlgics del franquisme o els emuladors de l’onada autoritària de Donald Trump que formen part de la militància de partits com Vox i Aliança Catalana eviten mostrar-se públicament amb comportaments a l’estil del braç alçat. Malgrat identificar-se amb les idees supremacistes i islamòfobes del neonazisme europeu, saben que en societats com la nostra, on tothom comparteix veïnat o feina amb persones cada cop menys blanques, la captació de votants s’ha de fer amb mètodes menys medievals. Als temes clàssics de la inseguretat, la immigració i els okupes, que els ultres ja brandaven als quatre vents tres dècades enrere -quan s’integraven en formacions extraparlamentàries o grupuscles de carrer que sortien a la caça del diferent-, ara s’hi sumen la batalla contra la zona de baixes emissions, la manca d’habitatge digne, les llistes d’espera dels centres de salut, les ajudes a la dependència que mai no arriben o la manca de professorat a les aules. En tots els casos, però, els identificareu ràpidament, perquè en el camp de la proposta només hi veureu estirabots negacionistes o xenòfobs. Tant els hi fa la societat del futur, només necessiten un present caòtic i insegur per presentar-se com a salvadors i conquerir les institucions.
Amb diners públics
L’entrada de l’extrema dreta als ajuntaments els ha permès recaptar una gran quantitat de diners públics, tant de la quota obligatòria que els càrrecs electes donen als partits com de les assignacions directes pels vots aconseguits i per als grups municipals. Per no parlar del dret de fitxar assessors, una via lliure per endollar-hi els quadres orgànics que fins ara es dedicaven a encartellar i fer pintades pels carrers. És el cas de Jordi de la Fuente, que ha passat de desfilar sota les sigles del neofeixista Moviment Social Republicà (MSR) a ser la mà dreta d’Ignacio Garriga (Vox) al Parlament de Catalunya i ocupar la secretaria general de Solidaridad, el sindicat ideat per Santiago Abascal -després de passar per la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada-. De la Fuente, a més, és regidor i té despatx a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, on ha penjat una bandera espanyola amb la simbologia de Noviembre Nacional -una doble NN amb una creu enmig-, una campanya d’exaltació dels dictadors Francisco Franco i Primo de Rivera. El seu company de militància a l’MSR, Alejandro Fernández, ha evolucionat des de participar en una desfilada en homenatge a Rudolf Hess -lloctinent d’Adolf Hitler a l’alemanya nazi- a Baviera (Alemanya) a ser regidor de Vox per Barberà del Vallès. Un fet que hauria d’avergonyir a tots els qui van introduir a l’urna una papereta amb el seu nom en les darreres eleccions municipals.
En el marc d’aquesta estratègia han confeccionat marques blanques a les xarxes socials que els permeten posar-se la pell d’ovella i camuflar-hi els ullals del llop. Per fer-ho, no desaprofiten la finestra d’oportunitat de la mà de Donald Trump i Elon Musk. Els magnats de les telecomunicacions globals, que controlen directament o indirecta les xarxes X, Facebook, Instagram, Youtube o TikTok, han acomiadat centenars de treballadors, i els han substituït per perfils més afins que modifiquessin els criteris de visibilitat dels continguts. Des de fa tres anys, als nostres telèfons mòbils hi arriben les informacions que ells volen, i generen climes d’inseguretat veïnal a demanda. Malgrat que les estadístiques confirmen que no hi ha un increment de la delinqüència, la percepció es manipula des de comptes com @BarriosSeguros o per part d’influencers que es passegen pels carrers insultant, provocant o agredint migrants per després enregistrar-los i titllar-los de “violents”. L’algoritme s’encarregarà de viralitzar els vídeos i uns dies més tard, casualment, aterrarà en aquell barri un polític de Vox o Aliança Catalana envoltat de càmeres de televisió. Enmig d’aquest clima, proliferen els atacs incendiaris contra persones que dormen al carrer, migrants o centres de culte de la religió musulmana. Per cert, sis mesos després de l’incendi intencionat que va calcinar la mesquita de Piera, cap investigat, cap detingut i la causa, arxivada.
El que tampoc s’investiga és com arriben a mans dels assessors i influencers de l’extrema dreta informacions secretes o reservades que consten a les instruccions policials dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Tot funcionari públic té prohibit filtrar imatges o dades personals dels expedients que passen per les seves mans, però, quina coincidència, només apareixen a les xarxes socials els fets delictius vinculats a noms i cognoms àrabs. Cinc anys enrere, això ja passava a les televisions privades franceses, quan va transcendir una enquesta que revelava que la intenció de vot al Front Nacional de Le Pen es disparava al 60% en les plantilles de la Gendarmeria i l’exèrcit francès. Un indicador que dona moltes pistes del que passa a casa nostra.
*Jesús Rodríguez és periodista de la Directa.
